3. Bons records Encara et recordo, Com si fos ahir, El teu somriure, I el seu color carmesí. No oblido la teva presència, M’ajuda en la teva absència. Pensava que la vida s’acabava, Però només havia començat. M’agradava recordar, Que tot es tornaria a iniciar. Vaig oblidar el teu rostre, Els teus ulls segurs, El teu somriure glaçat, I els teus llavis freds com un gelat. Amanda

4. El mar El mar és bonic, blau com el cel, blanc com la neu brau com un bou fosc com la nit. Misteriòs com les emocions intens com l’amor El mar és sere tranquil i bonic profund i fons. Això és el mar Gentil i especial Anna Molina

5. Papallones del meu cor Cadascú té sentiments de totes formes i colors, els meus són especials; són com mil papallones dins del meu cor. El meu cor és ple de papallones, que revolen i no sé com, fan que senti tristeses i alegries i altres coses que no sé què són. Quan estic feliç, les seves ales estan plenes de llum i surten volant suament del meu cor. Quan estic trista són fosques, apagades, colors enrabiats, són fosques papallones de nit. Quan estic nerviosa són de colors llampegants, ràpids, amb molta força i em fan por. Aquestes són les meves papallones, els colors de les ales dels meus sentiments. Ariadna Alsina

6. Dies d’estiu Era un dia d’estiu, la platja estava tranquil·la, els banyistes nedaven, els vaixells passaven i jo prenent el sol. A la tarda, per berenar, em prenia un gelat de maduixa i llimona i tornava a l’hotel que hi havia a prop del mar. Era una dia d’estiu, a la muntanya les cabres pasturaven, els pastors les vigilaven, i jo feia excursions del mapa de turistes. Tot el dia visitant museus, castells i esglésies recomanades. A l’hora de tornar a l’hostal, anava molt cansat, el nas quasi tocava el terra, però sort que passà un home amb un cotxe que em va dir que em portaria a l’hostal. Era un dia d’estiu, on aquesta parella es casaven a l’església de Bermeo (una de les esglésies que jo havia visitat). Arnau

7. La pluja dolça El cel es fa fosc, Els nuvols ja arriben, la pluja s’acosta i tothomse’n và. Els nuvols son diferents, d’un color estrany. Un rosa bonic que tothom mirava. Les gotes grises, Ara son roses. La seva forma de llagrima, Ara es transforma en cor. Tothom va sortir, Per mirar-se les gotes. Les van tastar i els hi va agradar. Tenien un gust, De maduixes i nata. De petons juganers i d’amistat. Carme Reig

8. Amor Jo m’he enamorat i tinc el cor robat, sento olor a flor, quan se m’apropa a poc, a poc. L’altre dia li vaig dir que feia olor a gessamí. Ella vermella es va posar i un somriure em va donar. Després ella m’abrasà, i jo rosat em vaig posar, un peto a la galta li vaig regalar, i ella amb un altra em contestà. Guillem Jiménez

9. Una amiga Jo vull una amiga especial i divertida, agradable i eixerida, que em faci companyia. Jo vull una amiga per sortir a passejar i poder anar a jugar. Jo ja tinc aquesta amiga especial i divertida, riallera i agradable. És una bona amiga. Em fa sentir especial i sempre em trobo genial. Aquesta amiga es diu Aïda. Aïda, ets una bona amiga. Helena Macedo

10. 5èA la meva classe La meva classe és genial i especial , mai la canviaria encara que fos un mal dia. A la classe la Mercè fa una explicació i la Maria Feliu sempre està d’acord . La Míriam escoltant i l’Anna Molina pensant. Després de classe al pati anem i amb molta energia a el pi juguem. La Xènia i l’ Helena ballant M’entres que la Maria Fernández sesta amagant. La Maria, la Amanda i la Queralt sempre el pati se’l passant parlant . La Olaya escoltant i sempre xerrant. I el Guillem i la Carme fen gresca estan. Al vestidor anem i una pudor a mitjons ap estufats ans te. Al menjador estem i l’Anna Belvis rient ens te. Al pati de nou ens trobem i també de nou jugant a el pi estem. La Judit a la estructura està i la Laura no la pillat. La Esther a la font amagada està i la Laura Travalon encara no la trobat. Ara a classe de físic tots estam i a el Nil i l’Arnau preparats fa estona els veiem. Ara a casa he de anar però La Teresa i la Ariadna encara no les an vingut a buscar. La meva classe es genial i especial mai la canviaria encara que fos un mal dia. Irene

11. LA PIZZA Amb farina, aigua i llevat Una pizza hem elaborat. L’hem farcit de tomàquet, Formatge i salmó fumat. Quina barbaritat!!! Quan hem tingut el forn ben roent A dintre, l’hem posat ràpidament. A l’hora de sopar, La mare arribarà I amb la gana que tindrà... Què bona que estarà!!! Judit

12. El tacte dels teus cabells Els dits se m’amaguen entre els teus cabells i no els veig. Noto un estrany pressentiment, una única ombra ens cobreix a tots dos. La teva absència, fa que els meus dits es quedin glaçats. Les setmanes són lentes si tu no hi ets. Necessito que hi estiguis. Et trobo a faltar. Somio que et tinc al costat i que junts ens adormim. Finalment t’enyoro, desitjo que tornis. El tacte dels teus cabells. laura

13. El llapis i el retolador Un pinta, l’altre coloreja i tots dos fan una bona barreja. Però entre ells no es porten bé i un castís hauran de fer. Un quadre han de reformar per compartir-lo en una obra d’art. Desprès a un nen hauran de ajudar, perquè no sap dibuixar. Un pinta, l’altre coloreja i tots dos fan una bona barreja. Maria Aubà

14. Cadaqués Cadaqués aigües clares damunt les petxines les fan brillar sota un sol lluent, alhora il·luminant les cases pintades de blanc de marbre. Després per delitar el paladar, un peix blau, daurat, amb les espines de delicat ivori. La torre amb el repic de la campana, desmentint l’hora del moment. Un passeig pels enamorats guaitant les ones, un paradís d’estrelles i una lluna fent d’animeta de la fosca nit. Per somiar, vent del penya-segat, i el xiuxiueig de la brisa del mar. Maria Feliu

15. ELS MEUS AMICS Tinc molts amics grans, petits, alts i baixos. Sense ells no puc fer res bé perquè ells m’animen. Si no tingués amics estaria tota sola. No podria jugar i quan sigués el meu aniversari només vindria la família Menys mal que tinc amics i són molt especials per a mi. Maria Fernández

16. Míriam

17. La Primavera Quan la primavera arriba, el fred ja s'oblida. Quan em desperto al matí, el sol ja és amb mi. Les flors adormides surten per rebre aquests dies. Ocells i animalons, estan per tots els racons. El sol a la nit, més tard se’n va al llit. Bufandes i abrics ja em tenen ben tip, i jo me'ls canvio per roba d'estiu. I em quedo mirant com tot va canviant, que la primavera ja està arribant. Nil

18. Llum de lluna Cada nit la lluna ens il·lumina de diferents maneres, el dilluns és alegre, el dimarts molt contenta i quasi sempre vol ser lluna plena. Perquè encara que faci boira sempre ens mirarà amb un amor de mare que ens abraçarà amb la seva llum intensa i la seva forma. Però quan vingui el sol i ella s’en vagi, al dia següent tornarà amb les seves amigues estrelles, per tornar a il·luminar la ciutat serena. Olaya

19. La platja La platja està tranquil·la, l’aigua arriba i li fa un massatge, se’n va assosegadament. L’aigua és blava com el cel, el sol es pon i pinta molts colors: vermell com la rosa, lila com la violeta, taronja intens il·lumina la platja, amb els reflexos del sol. El vent bufa i em fa una carícia, l’aigua és freda com el gel, la meva felicitat és immensa com el mar. Queralt

20. Les meravelles de l’amistat L’amistat té meravelles, Quan estàs enamorat a la panxa pessigolletes. Quan és l’estiu T’emvas de vacances, Estàs tant content, Que saltes per les escales. Quan vas amb metro I vas sol notes por, Perquè tens rencor. L’amistat té meravelles, Quan estàs enamorat A la panxa tens pessigolletes Teresa

21. L’ORDINADOR L’ordinador és molt llest, es com una calculadora o més. L’ordinador té l’internet Que pots jugar i treballar i per l’escola un treball portar. També té un Word Pad que és per treballar i una imatge enganxar, que després la pots retallar, i ensenyar-lo a la Mercè que és la nostra professora de 5è Xènia.

22. POEMES IL·LUSTRATS DELS NOIS NOIES DE CINQUÈ MÚSICA SANT JORDI 2010 CEPSA ORIOL MARTORELL

23. Jackson

25. COSES QUE FA LA CONTAMINACIÓ Les margarides emblanquinades moren ofegades. Qui fa això, qui fa això? Les roselles morades perden les espinades. Qui fa això, qui fa això? Com picaven les ortigues, i ara, fins i tot se les mengen les formigues. Qui fa això, qui fa això? LA CONTAMINACIÓ !!!!!!!!!!!!!!!!!! Maria Alòs

30. LA FORQUILLA D'AQUELL NEN QUE NO SAP MENJAR. Punxeguda com la llança d'un romà en plena guerra. Rígida com la forca d'aquell home de camp. Punxa tot el que vulguis, però compte! Pots fer mal. Un gran arbre alt i fort per una petita formiga. Com un tros de cel lluminós, en un dia de pluja. Però una petita mà, d'un nen que encara no sap menjar, torçarà la pobre eina, que fa servis per dinar. Laia Olivares

34. Vadim Xicart

35. SÓC JO Sóc fràgil però molt àgil. Sóc fulles que juguen amb el vent. Sóc com una farola alta i allargada. Sóc la pluja quant ploro. Sóc el foc quan m’enfado. Sóc el ritme del meu instrument. Sóc un núvol que fa ploure flors. Sóc un dimoni quan algú no em surt. Sóc jo igual que com tothom que te un algú. Sóc una altre persona d’aquest mon. Diana Llevat

38. Lluna Vinyes Àvia No sé com ho he de dir, és una mica difícil de pair. L’àvia s’ha mort. Es veu que ha tingut sort de viure tants anys, gràcies als seus afanys. Però s’ha d’acceptar, el que és llei de vida i saber jugar i estar ple d’alegria.

39. LA PAPERERA Profunda, com el gran oceà. Emprenyada, com un mico en una gàbia. Sorruda, perquè de la pudor tipa n’està. Com una mosca, bruta i poc sàbia. Es mira el columpi, al que tothom fa cas. Com una fura, ningú seu al seu costat, perque l’olor no pot soportar. Ignorada, com una moneda d’un cèntim. Sort te del galan senyor del tratge verd, que cada matí la vindrà a saludar. Clara de Vallés LA LLIMONA Groguenca,i molt àcida, la llimona penjada d’una branca. Descansa arraulida i plàcida, mentre no ve la meu blanca. En forma de globus mig desinflat, de pell lluent com una fulla. De tacte resistent com el blat, i allà dalt a la branca sempre es mulla. Algun día els llavis d’un infant, la tastaran, convertida en llimonada, el satisfaran. Clara de vallés LA LLIMONA

40. La Font Dura, com una pedra. Majestuosa com l’àguila. Llença aigua com una balena. Per fer bonic a la plaça important. O per treure la al caminant. Generosa, des de fa anys. Abundant com la mar gran. Salta i balla com un petit nan. Sequin el ritma tot esquitxant. Segons el clima va canviant. Joel Santamaría

41. La samarreta neta Quieta, com una pedra. Prima, com una fulla. El teu cos tremola. Ja neta com l’aire de la muntanya, T’estens, marejada. Petita com un llibre. Esperes, temorenca del destí que ja t’acuita: Suor per les mànigues i taques pels dibuixos. Federico Rubeinstein

42. El banc Llarg, com un arbre Prim, com un cuc Dur, com una roca Vistós, com el sol al migdia Té dues cames, per que s’aguanti Un banc serveix per descansar De color marró, com la sorra freda Llarg, com un arbre Prim, com un cuc Dur, com una roca Vistós, com el sol al migdia S’ha trencat, ja no hi voldrà seure ningú S’ha quedat sol, sense ningú Mica en mica s’ha anat podrint Llarg, com un arbre Prim, com un cuc Dur, com una roca Vistós, com el sol al migdia. Arnau Moreno

43. La família Som una família molt despistada i molt bromista. Som una família mal organitzada, poc vista. Som una família orquestral, la mare és pianista, la germana violista, el pare guitarrista i jo “xelista.” Som una família molt despistada i molt bromista. Pau Rovira

44. Poema endevinalla Rodo, com una roda. Prim, com una fulla. Faig voltes com un cotxe en una rotonda. Amb un forat al mig, em deixo travessar Com una cistella de basquet. Lluent, com un cotxe nou. Resistent com una roca. Mil vegades passo per el lector. I regalo musica de la més bonica. I al final el que m’espera és un futur ple de rallades. Dylan Chandler

45. EL LLAPIS SUBSTITUIT Prim, com la tija d’un arbust. Lleuger, com el sucre. Vas lliscant per una pista de gel fins arribar al final. Punxegut com una pedra sense voler et trenques. I el teu company dur com el metall et cura. El teu amagatall com un cilindre tornes ha estar amb els companys. Surts vergonyosament del teu cau pel desti que ja t’acuita. Entres en una cova dentada que et mossega pels peus. Despres passes per una pista de gel i et tiren al terra La pista de gel s’aixeca i et tiren amb el papes i restes de menjar t’han substituit. Marcel Homar

46. La fulla de tardor Lleugera, com una gota caient al no res. Fràgil, comuna onada impactant contra una roca. Caus dolçament al terra, sense resistir-te a l’aire. Marró com la fusta d’un arbre vell ets tu. Rugosa, com el pa calent. Petita, com una pedra al costat d’uma muntanya. Avances sense destí segur: dubtant vas caient abaix, sempre abaix simbolitzant la tardor. Marc Vez

47. Laia Montero

48. Toni Iglesias

49. poemes il·lustrats dels nois i noies de sisè dansa sant jordi 2010 CEPSA ORIOL MARTORELL

61. Una flor molt especial Bonica és aquesta flor, proporcions diferents són les seves, colors específics té i incomparable és la seva bellesa. En aquest jardí només hi ha i n’agafaré per fer-ne un ram, les hi donaré a la meva mare i a tots els meus companys. Desprèn una olor molt particular, és un perfum molt suau i delicat, segur que no hi ha una altra igual. Diferent és aquesta flor, però a mi m’agrada molt. És una flor molt peculiar i amb proporcions extravagants. Pamela

62. Un somni a la butxaca No sé com ho he fet Però estic dins d’un somni. És meravellós És el lloc on sempre he desitjat estar. L’aigua del mar és transparent I la sorra és de color negre. Els carrers són blancs i estan enlluernats. La gent és feliç No hi ha ningú enfadat. Estan contents, alegres.......... No sé com descriure-ho. En aquest instant estic a la platja això sí fa molta calor! M’encantaria viure aquí És com............. És com un somni a la meva butxaca . Candela

63. Poema El món esta bé així Però encara necessita pau Sense violència s’haurà de millorar Perquè cap nen pugui plorar Per tenir pau Una amistat s’ha de tenir Per això hi ha bebès Que els hi agrada divertir Aquests nens es faran grans Per poder millorar el món Sense violència s’haurà de millorar Perquè així cap nen pugui plorar . Dario Hyde

64. El Mosquit El mosquit és petit i m’ha empipat tota la nit. M’ha picat i m’he enfadat, doncs un granet m’ha sortit a la punta del dit. La nit següent ha tornat i una altra xuclada m’ha clavat. A la botiga he anat a comprar insecticida barat, per la bèstia afamada que tinc dintre de casa. Quan a casa he tornat l’he buscat, però no l’he trobat. Potser ja se n’ha anat? Però a la nit ZIIIIIT torno a sentir. Què mal parit aquest mosquit! Júlia Tur El Mosquit El mosquit és petit i m’ha empipat tota la nit. M’ha picat i m’he enfadat, doncs un granet m’ha sortit a la punta del dit. La nit següent ha tornat i una altra xuclada m’ha clavat. A la botiga he anat a comprar insecticida barat, per la bèstia afamada que tinc dintre de casa. Quan a casa he tornat l’he buscat, però no l’he trobat. Potser ja se n’ha anat? Però a la nit ZIIIIIT torno a sentir. Què mal parit aquest mosquit! Júlia Tur

65. ADOLESCENT Ja sóc adolescent quin esdeveniment, poso a tothom a cent del matí a la nit tot es per a mi un descobriment. Descobreixo el meu cos i fins i tot el del meu gos. Vull fer coses de gran i deixar de ser un infant. Em passo una hora arreglant-me i una més al mirall mirant-me, he quedat perfecte avui tinc una festa! Maria Arcas

66. Mal Un cop a la taula Una taca de sang Dolor i tristesa Una rosa menys Justícia Maldat Un cor trencat Guerra vestida de dol Fa mal a tothom Però, per molt que vulguem No pararem De fer mal a aquell nen Que vol viure feliç Sense plorar Sense fer mal. Muriel

67. LA NIT La nit ja s’acosta, en forma de descans, per a tots el vilatans Veig per la finestra a la gent tornar a casa, per descansar i menjar de bona gana. Primer menjarem al menjador,r on el braser ens escalfarà i parem taula per menjar Ara que som a l’hivern i fa més fred, mirem tots la tele al costat del braser, ben escalfadets Després de sopar anem al llit, on ben abrigats dormim fins al matí. Tània

68. POEMES IL·LUSTRATS DELS NOIS I NOIES DE SISÈ MÚSICA SANT JORDI 2010 CEPSA ORIOL MARTORELL

69. A la recerca de la poesia M’han demanat a l’escola que escrigui alguna cosa pel dia del llibre i de la rosa. Em dic, amoïnada, Com faré per inventar al llarg de la jornada unes estrofes rimades? A la nit quan vaig al llit llegeixo abans de dormir buscant inspiració per a la imaginació. M’aixeco i passejo per l’habitació pensant ritmes i paraules, però no trobo la solució Surto al balcó a mirar les estrelles però se’m tanquen les parpelles. Penso en les coses que he vist durant el dia i no se’m acudeix cap poesia. Finalment decideixo presentar aquesta història esperant del jurat misericòrdia

70. Amor apagat El calor i el fred, El foc i el gel, són paraules contràries, antònimes, com el nostre amor, jo t’estimo, però, tu a mi no. M’acosto a tu, marxes, et parlo, no m’escoltes. El meu amor s’ha esfumat, gràcies al teu amor apagat. Maria López

71. Decidint camí Sentiments profunds, mirada perduda, paraules subtils, anècdota viscuda. Decidir un camí, en un infinit silenci tot és confós, com un dibuix borrós. En aquest mateix moment, em sento perduda, sense algú al meu costat, insegura. Tot em dona voltes, sense cap sentit, buscant una paraula que espera resposta. tot és d'un mateix color, apagat en la foscor, però un raig de llum, il·lumina el meu camí, i descobreixo el meu llarg destí. Júlia Casanovas

72. El Destí Ahir a la nit em vaig posar al llit tot pensant amb el que m’havies dit . I vaig donar mil voltes però en cap de les mil vaig poder dormir-me tranquil Jo sabia que el que m’havies dit no era un acudit Jo no vull que te’n vagis d’aquí jo vull que et quedis aquí amb mi Quan no estiguis aquí amb mi , em sentiré perdut pel meu camí Ni l’escalfor del sol m’ajudarà a sentir com és d’estrany el destí Això no ho vull per tu i per mi , jo vull canviar el nostre destí per poder estar amb tu encara que sigui mot lluny d’aquí. Ariadna Domènech

73. Viatge al Escorial Tots marxàvem el 9 de Març Contents cap els autocars, I per culpa de les grans nevades Les colònies vans estar aplaçades, Al final el 10 de Març Varem poder marxar, I amb vuit hores de viatge Vam arribar amb l’equipatge, a casa dels nens vam dormir fins el següent matí, molts assajos varem fer per els dos concerts que tocàrem tan bé, I encara que no va ser de bon grat Després tocava el comiat. Cap a Madrid ens dirigíem I a un hostal ens dormiríem, Al matí després d’haver-nos llevat També vam haver esmorzat, Després amb autocar vam anar Per el Guernica contemplar, A la botiga del Reina Sofia vam anar I moltes coses cares vam comprar Tot per un bocatta de calamars menjar, I un altre cop tornant A Barcelona arribant, Víctor Sánchez

74. El Llibre Objecte recte amb lletra Pàgines totes amb lletres Humor, Amor, Pau i aventures totes és possible que siguin llegibles. Et trobes davant d’un tapís i de cop i volta en un altre país. L’intriga del protagonista ara és trista, ara és humorista. Ciència, Mates, Llengua. Anglès, Francès, Xinès. Viatges, cuina, art, novel·les. Esports, Música i Costura. Pàgina rera pàgina, capítol rera capítol, tot un món d’aventures a partir d’un bon títol. I al final de cada història un nou repte aconseguit, el protagonista aconsegueix la glòria i jo un nou llibre m’he llegit. Oriol Azcona

75. El mar Què és el mar? Un món de secrets de guerra i de pau Un lloc de misteri sense contestar On van els savis a pensar I els nens a jugar. Què és el mar? És el reflex del cel L’ alegria de mirar És el mirall de la lluna I a on las onades poden xocar. Què és el mar? La vida en la profunditat. David Fonseca

76. Inseguretat Em sento sola, tinc por . Estic intranquil·la i no em sento feliç. Sento alguna cosa, sorolls cops forts que em molesten Decideixo aixecar-me no puc noto com si un punyal m'atravessés ja no puc més Intento obrir els ulls no puc ara no noto res però m’esforço més i... estic en un entorn semblant a un hospital, tot es blanc el blanc em fa por els passadissos em fan por. em faig por a mi mateixa Tot em fa por i em sento insegura. Violeta Cubarsi

77. LA CARTA... Ulls blaus, mirada perduda un mar gris, ple d’ amargura. Es reflexaven als ulls una vida en moviment Que tenia molt sentiment. Quan anàvem en barca A l’ aigua es reflexava Un profund amor Que mai no s’ acabava. Em donaves una rosa, Jo la meva mà et tornava, Una rosa delicada, molt bella d’un color intens Com el vermell del nostre cor Que ens feia sentir Cada vegada més a prop. Tot era perfecte Menys quan de sobte te’n vas anar i a la guerra vas marxar, i a mi em vas tenir que abandonar... Matinades d’ esperança, Nits d’ angoixa Esperant alguna carta teva Alguna cosa m’ havia d’ arribar. A correus vaig anar I per tu vaig demanar. Van revisar i una carta em van entregar I sense poder esperar de camí a casa vaig parar la vaig d’esgarrar per trobar-te i... La foscor em va envair lentament em vaig posar a plorar. Una creu negre va aparèixer Amb el teu nom escrit a baix, El paper vaig deixar anar; no et tornaria a veure i aquest pensament em va glaçar... Ulls blaus, Mirada perduda Un mar gris, Ple d’ amargura... Irene Llevat

78. La meva pròpia por (sst) Sento un soroll (ssst) cada cop més fort. Miro cap als dos costats, tot és foscor. Tinc por no tinc a ningú, vull plorar però no em surten les llàgrimes. Fins que ja no puc més, necessito despertar d’aquest somni tan horrorós que em fa sentir tan malament. Veig una llum, al final del passadís que cada cop es fa més petita. M'espanto molt, però de sobte sento una veu, es la de la meva mare!, que em ve a despertar d'aquest mal son inhumà. Mar Simó

79. La vida La vida és com un conte, sempre comença i acaba. Sempre trobes perills, obstacles i problemes. Però si perseveres, sempre aconsegueixes tirar endavant. l’objectiu de totes les persones és ser feliç, i així aconsegueixes la tranquil·litat interior.

80. L’amor El sentiment que sents quan alguna persona fa que la teva cara se’n vermelleixi i el cor bategui mes ràpid. En el moment de mirar-lo els ulls se’t posen com taronges. La cara se’t canvia, li fas un petit somriure. Et quedes en blanc, quan parles amb ell. Esperes una petita empenta de força per poder dir-li unes quantes paraules que busquen tranquil·litzar-te. Li fas una petita mirada indirecta per tal d’ajudar-te a dir-li que t’agrada amb una breu desesperança. Et quedes tranquil·la al veure que t’estima. Un somriure se’t queda clavat a la mirada et quedes parada i te’n vas corrent, sense veure res. Mar Simó

81. La pluja La pluja és freda em fa pensar i per aixó sempre que pluvia pensava en coses meves i pessants. Són gotes sense destí, gotes transparents que no pots veure i per aixó la pluja em fa pensar i dadicar-li el temps necessari. Penso en els errors que he comés però també quan vaig encertar, per aixó la pluja m’agrada i em fa pensar. Quasi sempre penso en els errors, cosa que no volia però sempre es bo recordar i sobretot per millorar. Quan pensava en els encertats no parava de somriure, tot i que tot alló ja va passar. La pluja és una forma de recordar tot i que hi ha altres formes però sobretot si recordo, és per millorar. Pau Seijas

82. Les dues cares del carrer Al carrer, la vida flueix com un riu engrescat un vailet, que juga feliç una vella, que espera asseguda a un banc. Els coloms, que volen acariciant l’aire dos pardals, que canten contents, com si el dia els hi hagués dedicat un gran somriure d’amistat, son esperits lliures. Però també hi ha l’altre cara de la moneda, però quan som feliços no ens hi fixem. Un rodamón, que tremola, nomes resguardat per unes robes velles una dona, que plora perquè la seva germana a emmalaltit greument. Un nen, que espera que el seu pare torni, per ensenyar-li la seva nova joguina. No tornarà.

83. RECORDS Els teus ulls castanys els teus llavis vermells les teves mans arrugades i fines el teus cabell blanc els teus vells pensaments les teves idees m’enrecordo de tot de cada moment a prop teu de cada moment al teu costat i les teves últimes paraules m’han quedat al cap. Sara Khalifi

84. Sense ganes de viure Soledat, intranquil·litat, por i tristesa, aquests són els sentiments, que tinc en aquests moments. Estic a l’habitació, al llit assentada, no puc moure ni un dit, de tant espantada. Els ulls vermells, i la mirada perduda, direcció a la porta, amb l’esperança morta. Amb ganes de plorar, però cansada de les llàgrimes, pensant amb el passat, i amb el que vindrà a partir d’ara Sense ganes de fer res, ni jugar, ni riure, és que el món ja no importa i viure no et reconforta, Tots els teus desitjos, se n’han anat amb el vent, sense dir ni una paraula, sense avisar, se n’han anat com gotes d’aigua, més lluny que al més enllà, al fons de l’oceà, o a un lloc on ningú sap on estar.

85. Ulls embenats Aquell indret en el que em vaig despertar no era ni d’aquí ni d’allà. Ningú hi havia anat, ni investigat i em vaig estar com amb els ulls embenats per una foscor inimaginable. Dues hores més tard Dues senyores van seure al meu costat. I em van preguntar: -I tu qui ets? i com t’ha passat?- Jo no hi vaig fer cas. Una d’elles era la mort, jo no tenia sort... em va agafar de la mà i justament vaig sentir desfibril·lar. Max Tato

86. UN MAR D’ESTRELLES La nit és freda Quan la neu congela La nit és blanca Quan hi ha lluna plena Si mires al cel Es pot contemplar un mar Un mar que és molt groc Un mar que és d’estrelles En aquest mar Algú hi regne I aquest algú Es diu lluna plena Apareix de tant en tant Més o menys un cop al mes Però quan la lluna no hi és Mart o Júpiter manen més. Eloi Vallvé

87. UN SOMNI L’arbre de Nadal una estrella en el portal. Tot se’n ha anat i l’any ha acabat Si jo pogués volar agafaria un estel per tornar a la vida a tots aquells de l’infern Però el dimoni s’enfadaria i jo potser moriria Que tot sigui pels amics! Que et fan sentir feliç. Arrisca la teva vida però no deixis anar allò que mes estimes. Adriana Hernández

88. VERBS Posa’t nerviosa quan siguis feliç Plora quan estiguis destrossada Decideix- te quan el teu cor bategui i pensis en el tercer món Atura’t quan posis el peu sobre un forat i hi caiguis dintre Accedeix a les noves portes que se t’obriran Enamora’t quan el teu cor esclati d’alegria i pensis que és així quan et sents atreta per una altra persona. Corre quan hagis de viure el fet més important de la teva vida, i no hagis de pensar en res més, perquè només passarà una vegada Fes metàfores quan les coses no siguin les que veus amb els ulls Imagina’t un món per comprar, regalar, i canviar el que volguessis i quan volguessis. Júlia Casanovas