Resultats de l'estudi de situació realitzat l'any 2013 pel CEO-UAB i Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB sobre el grau d'aplicació de les normatives sobre medi ambient en la pràctica esportiva i els dèficits i oportunitats de les polítiques mediambientals aplicades a la gestió esportiva. L’objectiu de l’estudi va ser disposar d'informació de referència per millorar les polítiques de suport, en temes medi ambientals, tant per a la gestió d'equipaments com d'esdeveniments esportius, així com detectar possibles carències de recursos i de formació especialitzada en aquest àmbit. La presentació dels resultats va fer-se durant la Conferència sobre Esport i Medi Ambient que organitza anualment la Fundació Barcelona Olímpica i que va tenir lloc el divendres 29 de Novembre de 2013.

1. Esport i Medi Ambient
El medi ambient com a motor de l’ecoinnovació en el
mon de l’esport
29 de Novembre de 2013, Museu Olímpic i de l’Esport JA
Samaranch (Contacte: ceoie@uab.cat; carles@ineditinnova.com)
Equip redactor:
Centre Estudis Olímpics i de l’Esport de la UAB (CEO-UAB): Dr. Emilio Fernández & Miquel
Gómez Benosa
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-Sostenipra / inèdit): Dr. Joan Rieradevall,
Dr. Carles M. Gasol

2. ESPORT I MEDI AMBIENT
Objectius del treball
1
Identificar l’estat de l’art de la relació Esport i Medi Ambient.
2
Identificar les principals debilitats amenaces, fortaleses i
oportunitats de la relació Esport i Medi Ambient segons algunes de
les principals entitats de gestió esportiva del país.
3
Generar un punt de discussió i reflexió entre administracions, federacions,
consultores i gestors d’equipament i events esportius.

3. MÈTODES
Dinàmiques de treball de recopilació de la informació
Focus group de treball (20 de Juny del 2013)
Enquesta a tècnics de les entitats participants al Focus
group
Conclusions generals

4. MÈTODES
Dinàmiques de treball de recopilació de la informació
Focus group de treball (20 de Juny del 2013)
Enquesta a tècnics de les entitats participants al Focus
group
Conclusions generals

5. FOCUS GROUP
Entitats participats al Focus Group
Esport i Medi
Ambient
ICTAINÈDITUAB
CRS Sports &
Culture
Management
CEO-UAB

6. FOCUS GROUP
Persones participants al Focus Group
Assistens
S’invita als responsables de les principals administracions, federacions, consultors i gestors d’equipaments
i esdeveniments esportius
Sr. Juli Pernas. . Director de la Fundació Barcelona Olímpica. President de la comissió de medi ambient,
cooperació i integració
Sr. Carles Giralt Grau. Consell Català de l’Esport. Responsable de l’Àrea d’Alt Rendiment i Esport Federat
Sr. Joan Anton Camulas. CRS Sports & Culture Management. Fundador i President de CRS
Sr. Jordi Cavero. Diputació de Barcelona. Gerent del Serveis d’Esport
Sr. Pau Pérez. Comité Olímpic Español. Membre de mèrit i membre de la comissió de medi ambient,
cooperació i integració
Sr. Gabriel Arranz. Institut Barcelona Esports. Direcció de promoció esportiva i d’esdeveniments esportius
Sr. Oriol Paluzie. JG Ingenieros SA. Director d’obra d’instal·lacions del Grupo JG
Sr. Eloi Burriel. L’Origen. Coordinador de l’Origen, innovació, ecologia i comunicació.
Sr. Josep Maria Lluch. Secretari general de la unió de federacions esportives de Catalunya
Sr. Lluís Morer. Cap d’unitat d’eficiència energètica i renovables de l’ICAEN Generalitat de Catalunya
Sra. Montse Mas. Associació Gestiona. Directora general de UBAE Eurofitness.

7. FOCUS GROUP
Blocs temàtics analitzats en el Focus Group
Blocs temàtics
Bloc I. Normatives existents sobre polítiques sostenibles en la pràctica esportiva
• Grau de coneixement i aplicació per part dels diferents actors i sectors implicats.
• Existència i utilitat de documents de caràcter divulgatiu i guies de comportament.
Bloc II. Problemes i prioritats de les polítiques ambientals
• Implicació de l’administració.
• Capacitat de fer complir les normatives existents.
• Paper de les entitats esportives en la modulació de les polítiques ambientals.
Bloc III. Caràcter transversal de les accions i polítiques sostenibles en la pràctica
esportiva
• Grau de col·laboració entre els diferents actors i sector implicats.
• Beneficis i inconvenients de les polítiques sostenibles en la pràctica esportiva.
Bloc IV. Necessitats formatives sobre el medi ambient en els diferents nivells
d’actuació: administració, federacions, clubs, empreses de gestió, etc.

8. RESULTATS DEL FOCUS GROUP
Bloc I. Normativa en medi ambient i esport
BLOC I. Normativa en medi ambient i
esport
Principals comentaris dels participants:
• Cal promoure la seva aplicació: coercitiva, sanció vs
educativa, divulgativa.
• Diferència de tipologia de normes i guies (instal·lacions /
esdeveniments).
• Normativa escassa en medi ambient i esport. Tendència a no
fer-hi cas.
• Poca sensibilitat social: usuaris, gestors i responsables
polítics.

9. RESULTATS DEL FOCUS GROUP
Bloc II. Problemes i prioritats de les polítiques ambientals
BLOC II. Problemes i prioritats de les
polítiques ambientals
Principals comentaris dels participants:
•
•
•
•
Dificultat de fer normatives homogènies.
Cada esdeveniment esportiu és un ecosistema particular.
Promoure accions de divulgació de bones pràctiques.
Prioritats: educació, gestió energètica, transport, salut i
qualitat de vida.
• Evitar equipaments poc respectuosos amb el medi ambient

10. RESULTATS DEL FOCUS GROUP
Bloc III. Caràcter transversal de les accions i polítiques
BLOC III. Caràcter transversal de les accions
i polítiques sostenibles en la pràctica
esportiva
Principals comentaris dels participants:
• Preservació del medi ambient.
• Potencial reducció de costos.
• Normatives ambientals condicionades per criteris de
seguretat
• Dificultat en l’evolució de les normatives.
• Esport com a plataforma de difusió i conscienciació.

11. RESULTATS DEL FOCUS GROUP
Bloc IV. Necessitats formatives
BLOC IV. Necessitats formatives sobre el
medi ambient en els diferents nivells
d’actuació: administració, federacions,
clubs, empreses de gestió, etc.
Principals comentaris dels participants:
• Nivell escolar (hàbits, actituds...), cultura cívica.
• Tècnics administració valoren cursos específics de curta
durada.
• Oferir postgrau i màsters vinculats a la demanda laboral.
• Oferta formativa en tema energètic coberta.
• La pròpia administració admet una falta de coneixement en
els seus tècnics en termes de medi ambient i esport

12. MÈTODES
Dinàmiques de treball de recopilació de la informació
Focus group de treball (20 de Juny del 2013)
Enquesta a tècnics de les entitats participants al Focus
group
Conclusions generals

13. ENQUESTA
Característiques de l’enquesta
Principals cartacterístiques
Enquestat. Tècnics de l’administració (Diputació de Barcelona, Generalitat de
Catalunya)
Respostes obtingudes 87
Any: 2013
Blocs de preguntes
• Bloc I. Normatives existents sobre polítiques sostenibles en la pràctica esportiva
• Bloc II. Problemes i prioritats de les polítiques ambientals
• Bloc III. Caràcter transversal de les accions i polítiques sostenibles en la pràctica esportiva
• Bloc IV. Necessitats formatives sobre el medi ambient en els diferents nivells d’actuació:
administració, federacions, clubs, empreses de gestió, etc.

14. ENQUESTA
Principals resultats
• Bloc I. Normatives existents sobre polítiques sostenibles en la pràctica esportiva
Apliqueu alguns d’aquests documents de referència a les vostres polítiques en matèria de
medi ambient?
75 respostes positives.

15. ENQUESTA
Principals resultats
• Bloc I. Normatives existents sobre polítiques sostenibles en la pràctica esportiva
La seva administració / entitat desenvolupa alguna política o activitat concreta sobre esport i
medi ambient: documentació tècnica, accions de difusió a la ciutadania, accions formatives,
gestió sostenible d'instal·lacions,...?

16. ENQUESTA
Principals resultats
• Bloc II. Problemes i prioritats de les polítiques ambientals
Quins considereu els principals problemes per poder desenvolupar polítiques ambientals en
l’àmbit de l’esport?
Recursos econòmics i dèficit de
formació especialitzada

17. ENQUESTA
Principals resultats
• Bloc III. Caràcter transversal de les accions i polítiques sostenibles en la pràctica esportiva
Quins beneficis penseu que genera la incorporació del medi ambient en la dinàmica de
l'esport?
Preservació del medi i reducció de
costos

18. ENQUESTA
Principals resultats
• Bloc III. Caràcter transversal de les accions i polítiques sostenibles en la pràctica esportiva
Quins inconvenients penseu que genera la incorporació del medi ambient en la dinàmica de
l'esport?
Conflictes administratius i costos

19. ENQUESTA
Principals resultats
• Bloc IV. Necessitats formatives sobre el medi ambient en els diferents nivells d’actuació:
administració, federacions, clubs, empreses de gestió, etc.
Considereu que falta oferta formativa pel personal que treballa en l’àmbit de la gestió
esportiva en matèria de medi ambient?

20. ENQUESTA
Principals resultats
• Bloc IV. Necessitats formatives sobre el medi ambient en els diferents nivells d’actuació:
administració, federacions, clubs, empreses de gestió, etc.
Quin tipus de formació considereu que seria més adequada a les necessitats del seu àmbit
d’actuació?
Cursos especialitzats, tallers ,
seminaris i conferències

21. MÈTODES
Dinàmiques de treball de recopilació de la informació
Focus group de treball (20 de Juny del 2013)
Enquesta a tècnics de les entitats participants al Focus
group
Conclusions generals

22. CONCLUSIONS
Principals conclusions
MARC LEGAL
• Es considera que no existeix un marc legal prou definit
sobre medi ambient en relació als esdeveniments
esportius. Més recomanacions i guies que normativa
específica.
• Encara què s’han realitzat esforços d’ambientalització
com el Pla d’Equipaments Esportius, la seva aplicació
tant per part de les administracions locals com per les
empreses no ha estat efectiva.
• Una possible estratègia per afavorir la incorporació de
millores ambientals en activitats i infraestructures es que
les subvencions per part de l’administració estiguin
condicionades a la seva aplicació.

23. CONCLUSIONS
Principals conclusions
DIFICULTATS PER APLICAR MILLORES
AMBIENTALS
• Dificultat d'establir un marc general de medi ambient i
esport, cada activitat esportiva és com un subsector i
necessita pautes específiques.
• Algunes millores ambientals requereixen una inversió
inicial alta.
• Manca sensibilitat en temes ambientals per tots els agents
implicats.
• El esport i el medi ambient són activitats transversals,
aspecte que dificulta la seva interrelació i aprofundiment.

24. CONCLUSIONS
Principals conclusions
BENEFICIS I OPORTUNITATS DE POLÍTIQUES
AMBIENTALS EN L’ESPORT
• Aplicar millores ambientals en infraestructures implica una
reducció de costos d’explotació.
• L’esport por ser una excel·lent plataforma per la difusió de
bones pràctiques ambientals.
• Es contribueix decisivament a la millora i preservació del
medi ambient.
• Afavorir l’impuls de plans de formació en matèria de medi
ambient dels tècnics i gestors esportius.

25. CONCLUSIONS
Principals conclusions
FORMACIÓ EN ESPORT I MEDI AMBIENT
• Es detecta un dèficit en la formació en temes ambientals per
part dels professionals de l’esport, i alhora, un dèficit en
l'oferta formativa.
• Es prefereix cursos especialitzats específics per cada
subsectors de l'esport que propostes formatives de caire més
generalista.
• Possibilitat de crear nous productes formatius que siguin la
suma de formació + assessorament /implantació + validació
d’accions de millora en activitats i infraestructures.
• Demanda de creació d’un portal amb referències de bones
pràctiques, exemples d'actuacions, cursos, etc., sobre medi
ambient i esport.

26. Esport i Medi Ambient
El medi ambient com a motor de l’ecoinnovació en el
mon de l’esport
29 de Novembre de 2013, Museu Olímpic i de l’Esport JA
Samaranch (Contacte: ceoie@uab.cat; carles@ineditinnvo.com)
Equip redactor:
Centre Estudis Olímpics i de l’Esport de la UAB (CEO-UAB): Dr. Emilio Fernández & Miquel
Gómez Benosa
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-Sostenipra / inèdit): Dr. Joan Rieradevall,
Dr. Carles M. Gasol