1. CEIP MARIA LLUÏSA SERRA
PROJECTE EDUCATIU DE QUALITAT
Curs 2013-2014
1. EL PERQUÈ D'AQUEST PROJECTE
1.1 Contextualització
1.2 El projecte
2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA. BASES PSICOPEDAGÒGIQUES
3. ACTUACIONS I ORGANITZACIÓ DEL CENTRE
3.1 Relació amb les famílies i l'entorn: interactivitat
3.2 Aprenentatges globalitzats: SAE (mapa i anàlisi)
3.3 El paper del mestre
3.4 Materials d'aprenentatge i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
4. FORMACIÓ I RECURSOS
4.1 Formació
4.2 Recursos
5. MARC LEGAL

2. “Cal substituir el pensament que compartimenta pel pensament que
relaciona”
(Pere Alzina, març 2012)

3. 1. EL PERQUÈ D'AQUEST PROJECTE
1.1 Contextualització
El CEIP Maria Lluïsa Serra és un centre públic d'educació infantil i primària que es va
inaugurar el setembre de 2013, situat als afores, concretament entre la via Ronda de Maó
i el camí d'en Guixó. Gaudeix d'unes instal·lacions magnífiques adaptat a les necessitats
de la comunitat educativa.
El centre té tres unitats d'educació infantil i dues de primària. El nombre total d'alumnes és
de 101, dels quals 56 són d'educació infantil i 45 d'educació primària.
Actualment s'imparteixen els tres nivells d'educació infantil (1r, 2n i 3r) i el primer cicle de
primària. L'escola anirà incrementant el nombre de grups cada curs.
L'alumnat majoritàriament és de procedència menorquina, tot i que hi ha un grup
considerable d'alumnes àrabs i d’Amèrica del Sud.
Pel que fa a l'activitat econòmica de les famílies, la gran majoria es dediquen al sector de
serveis, especialment del turisme. També hi ha una part de la població activa que es
dedica a la construcció, tot i que en aquest moment hi ha poca activitat a causa de la crisi.
Finalment, una petita part de famílies es dedica a professions liberals.
Si tenim en compte l'estructura de la família actual a la nostra societat hem de dir que a
l'escola, malgrat que hi ha pares i mares separats, els fillets estan molt ben atesos, en un
ambient sa i d'interès i implicació per part de les famílies en el procés educatiu dels seus
fills.
Tenim un centre en el qual no hi ha conflictes. Pel fet de ser un centre petit facilita la bona
relació entre tots els membres de la comunitat amb una AMPA molt implicada.
Pel que fa al claustre, està format per set mestres, dels quals sols n'hi ha tres amb destí
definitiu, i una PT amb dos terços de la jornada.
Quant als serveis, enguany els hem compartit amb un altre centre de Maó, Sa Graduada,
ja que compartim l'edifici mentre es realitza la reforma del seu centre. De cara al proper
curs, l'AMPA està valorant diferents possibilitats a l’hora d’oferir els nous serveis.
1.2 El projecte
El projecte educatiu neix des d’una reflexió conjunta de tota la comunitat educativa i
parteix d'una visió profunda de la realitat que ens envolta i de l'anàlisi del sistema
educatiu, tenint en compte els principis de la LOMCE.
Si tenim en compte que els alumnes seran els ciutadans del segle XXI, convindrem que
han de saber viure i conviure en un món incert, han des ser persones crítiques,
compromeses. Han de comprendre el món actual per poder canviar-lo i millorar-lo. Però
sobretot hem de ser capaços d'aconseguir aprenentatges que els permetin poder
continuar aprenent tota la vida.
Per tal de tirar endavant el projecte vam decidir començar una formació amb el CEP
durant el curs 2013-2014. Aquesta formació (SEMINARI), titulada “Quina escola volem?”,

4. té com uns objectius clau que ens serviran de guia durant el procés:
. anar definint una línia metodològica de centre
. fomentar la reflexió dels mestres sobre la pròpia pràctica educativa
. coordinar el pas entre educació infantil i primària
. consolidar la posada en marxa de l'hort escolar com a entorn d'aprenentatge
. treballar per arribar a mantenir un llenguatge pedagògic compartit
Al mateix temps que ens formam hem visitat diferents centres que treballen amb aquesta
metodologia: Escola de Sant Climent, CEIP Sant Lluís, CEIP Margalida Florit i a final del
mes de març hem visitat el CEIP Martinet, al Ripollet (Catalunya).
D’altra banda, el fet de ser un centre de nova creació ens obliga a treballar en SGQ
(sistema de gestió de qualitat), amb un assessorament periòdic, la qual cosa facilita la
feina de la creació de tots els documents institucionals amb els seus macroprocessos i
processos corresponents.
El projecte s’emmarca dins del marc legal educatiu actual, que possibilita l'autonomia de
centre i fomenta la potenciació de l'aprenentatge per competències, integrades en els
elements curriculars per propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés
d'ensenyament i aprenentatge.
Pel que fa a educació infantil, el Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el
currículum de l'educació infantil a les Illes Balears, destaca el caràcter global d’aquesta
etapa i l’estreta relació entre les àrees, fins al punt que bona part dels continguts d’una
adquireix sentit des de la perspectiva de les altres dues. Igualment estableix que la
configuració del currículum ha de desenvolupar-se amb la suficient flexibilitat perquè els
centres, en l’ús de la seva autonomia, puguin adaptar-se a les diferències individuals i als
distints entorns socioeconòmics i culturals per mitjà del projecte educatiu, de manera que
tots els infants puguin arribar al grau de desenvolupament de la personalitat i de les
capacitats que les seves condicions els permetin.
Pel que fa a educació primària, el Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual
s'estableix el currículum bàsic de l'educació primària, es basa en la potenciació de
l'aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per propiciar una
renovació en la pràctica docent i en el procés d'ensenyament i aprenentatge. Es proposen
enfocaments nous en l'aprenentatge i l’avaluació, que han de suposar un canvi important
en les tasques que han de resoldre els alumnes i en els plantejaments metodològics
innovadors.
Aquest RD estableix també que l'aprenentatge basat en competències es caracteritza per
la seva transversalitat, el seu dinamisme i el seu caràcter integral. El procés
d'ensenyament-aprenentatge competencial ha d'abordar-se des de totes les àrees de
coneixement, i per part de les diverses instàncies que conformen la comunitat educativa,
tant en els àmbits formals com en els no formals i informals; el seu dinamisme es
reflecteix en el fet que les competències no s'adquireixen en un determinat moment i
romanen inalterables, sinó que impliquen un procés de desenvolupament mitjançant el
qual els individus van adquirint majors nivells d'acompliment en el seu ús.
Per aconseguir aquest procés de canvi curricular cal afavorir una visió interdisciplinària i,
de manera especial, possibilitar una major autonomia de centre, de manera que permeti

5. satisfer les exigències d'una major personalització de l'educació.
L’ordenació curricular de l’etapa de l’educació primària integra el concepte de
competències dins els components del currículum i fixa que l’adquisició de les
competències per part de l’alumnat és el referent bàsic de l’acció educativa de cada equip
docent de l’etapa.
La LOMQE dota d'autonomia els centres educatius per tal de concretar, dins el seu
projecte educatiu, els elements bàsics que orienten el desenvolupament curricular i que
permeten l’adequació dels ensenyaments al seu alumnat i a l’entorn, tot implementant, si
escau, projectes propis. Aquesta Llei estableix en l’article 120 del capítol II del títol V:
1. Els centres disposaran d'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió en el marc de la
legislació vigent i en els termes recollits en la present Llei i en les normes que la desenvolupin.
2. Els centres docents disposaran d'autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i
un projecte de gestió, així com les normes d'organització i funcionament del centre.
3. Les administracions educatives afavoriran l'autonomia dels centres de manera que els seus
recursos econòmics, materials i humans puguin adequar-se als plans de treball i organització que
elaborin, una vegada que siguin convenientment avaluats i valorats.
4. Els centres, en l'exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de treball,
formes d'organització o ampliació de l'horari escolar en els termes que estableixin les
administracions educatives, sense que, en cap cas, s'imposin aportacions a les famílies ni
exigències per a les administracions educatives.
5. Quan aquestes experimentacions, plans de treball o formes d'organització puguin afectar
l'obtenció de títols acadèmics o professionals, hauran de ser autoritzats expressament pel
Govern.
Aquest projecte no comporta la modificació del què, el com i el perquè s’ensenya, ni vol
desestimar tot allò que s’ha fet servir fins ara, sinó que és una oportunitat per dissenyar
les directrius a seguir en el desplegament curricular i, si cal, millorar les propostes, les
activitats i les estratègies didàctiques que serveixen a l’alumnat per aprendre i gaudir amb
aquests aprenentatges.

6. 2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA. BASES PSICOPEDAGÒGIQUES
Decroly (1871-1932): centres d'interès i globalització
“Mètode Decroly: es basa en el programa d'idees associades estudiant l'infant i el seu
medi social emprant els centres d'interès per dividir les disciplines d'acord amb
l'observació, l'associació i l'expressió”.
Kilpatric (1871-1965): metodologia de projectes
“El aprendizaje se vuelve más relevante y significativo si parte del interés del estudiante.
El estudiante y no el profesor es quien debe llevar a cabo las cuatro fases de un proyecto:
propuesta, planificación, elaboración y evaluación”.
Montessori (1870-1952): aprenentatge actiu
“El mètode Montessori ofereix als petits un espai adaptat on poden viure tot el dia vigilats
per una institutriu. Els pares poden entrar al centre i controlar l'activitat que realitza el seu
fill, sempre que no interrompi el bon funcionament del mètode”.
Bruner (1915): bastida: estructura temporal que ajuda l'aprenentatge
“Cada generación da nueva forma a las asimilaciones que configuran la educación en su
época. Lo que puede surgir como medio para preparar ciudadanos bien equilibrados para
una democracia”.
Ausubel (1918-2008): aprenentatge significatiu i constructivisme
“Si tuviese que reducir toda la psicología educativa a un solo principio, enumeraría este: el
factor más importante que influye en el aprendizaje es lo que el alumno ya sabe.
Averígüese eso y enséñese consecuentemente”.
Loris Malaguzzi (1920-1944): Mètode relacional, La educación infantil en Regio Emilia
“Las ideas surgen a partir de los acontecimientos y experiencias reales, dando lugar a
respuestas y conclusiones reales”.
Vigotsky (1925-1934): zona ZPD (zona de desarrollo próximo)
“El conocimiento es algo que se construye por medio de operaciones y habilidades
cognoscitivas que se inducen en la interacción social”.
Hannah Arendt (1954): “La educación es el punto en el que decidimos si amamos el
mundo lo bastante para asumir una responsabilidad por él y así salvarlo de la ruina que,
de no ser por la renovación, de no ser por la llegada de los nuevos y los jóvenes sería
inevitable. También mediante la educación decidimos si amamos a nuestros hijos lo
bastante como para no arrojarlos de nuestro mundo y liberarlos a sus propios recursos, ni
quitarles de las manos la oportunidad de emprender algo nuevo, algo que nosotros no
imaginamos, lo bastante como para prepararlos con tiempo para la tarea de renovar un
mundo común”.

7. Bronfenbrenner (1987): PPCT (procés-persona-context-temps)
“La capacidad de formación de un sistema depende de la existencia de las
interconexiones sociales entre un sistema y otros”.
Carbonell (2002): entén la innovació educativa com un “conjunto de ideas, procesos y
estrategias, más o menos sistematizados, mediante los cuales se trata de introducir y
provocar cambios en las prácticas educativas vigentes; destaca como elementos clave de
la innovación el espacio, tiempos y agrupamientos”.
Bolívar (2006): La participació de las famílies: noves realitats
“La escuela no es el único contexto educativo, se ha de incluir a las familias y los a
medios de comunicación”.
Carles Parellada (2012): pedagogia sistèmica
“No podemos dejar de lado cuando hablamos de interacciones significativas, la
interacción entre el alumnado y los aprendizajes. Incluso la interacción entre las materias
y los mismos contenidos curriculares entre ellos, algo que habitualmente venimos
nombrando como transversalidad o interdisciplinariedad”.
Francisco Mora (2013): “un alumno comienza a aprender con percepciones, emociones,
sensaciones y movimiento, obtenidos del mundo sensorial y como reacción al mundo real,
fuente primigenia de los estímulos”.

8. 3. ACTUACIONS I ORGANITZACIÓ DEL CENTRE
3.1 Relació amb les famílies i l'entorn: interactivitat
La relació família i escola és fonamental. El principal referent dels alumnes són les seves
famílies, una relació basada en el respecte i la confiança mútua afavoreix el seu
creixement i el seu aprenentatge. És fonamental treballar conjuntament per aconseguir
enfortir aquesta relació. La base que ens pot permetre construir-ho s’ha de basar en una
comunicació estreta i eficaç, ja sigui de manera col·lectiva mitjançant l’AMPA o els grups
classe (mitjançant la figura del pare/mare delegat) o bé individual, tenint cura i donant una
especial rellevància a les entrevistes i a les comunicacions diverses que es mantenen
amb cadascuna de les famílies dels alumnes.
Un dels aspectes que ajuda a fomentar aquesta relació és comptar amb un projecte clar,
definit i visible. Mostrar el perquè, el com i el què es fa dins l’aula (enduent-se a casa
materials del que es fa dins l'aula, les històries; reunions informatives sobre metodologia,
anàlisi d'un projecte, mapes de SAE, exposicions de projectes realitzades pels mateixos
alumnes, visitant l'escola...) facilita que les famílies se sentin partícips i més responsables
de la tasca educativa.
Una altra de les formes que es preveuen per enfortir la relació amb les famílies és
aprofitar la seva riquesa. Les famílies, així com també l’entorn, són una font de recursos
molt vàlida, per això volem que participin en els aprenentatges ensenyant-nos el que
saben, sempre en relació amb les motivacions i els aprenentatges dels fillets. Moltes
vegades les famílies són autèntics experts en diferents temes que ens envolten i aprofitar-
ho implica afavorir la continuïtat entre els dos sistemes més importants per a l’infant: la
família i l’escola.
Un altre mitjà d'informació molt important són els altres grups classe d'alumnes. És molt
enriquidor escoltar i conèixer el que han treballat els altres grups. Açò ajuda també a
potenciar les relacions entre els diferents nivells de l'escola i fa de l'escola una gran
comunitat d'aprenentatge.
3.2 Situacions d’aprenentatge i ensenyament: SAE (mapa i anàlisi)
Partint que “qualsevol aprenentatge necessita un context per ser adquirit i requereix
interacció i col·laboració” (Lave i Wenger), definim el mapa de situacions d'aprenentatge i
ensenyament (SAE) per a cada etapa, la qual cosa ens permetrà treballar tots els
continguts i els procediments del currículum oficial. Un cop definit, s’analitza cada situació
d'aprenentatge i d’ensenyament i es contextualitzen, amb uns continguts clau, es
determinen activitats especifiques (VAK: visuals, auditives i cinestèsiques) amb la seva
seqüenciació així com criteris i instruments d'avaluació.
3.3 Metodologia
Tenir una metodologia amb un enfocament globalitzador implica molts canvis en
l'organització d'aula i centre. Els principals són en referència a l'espai, el temps i els
agrupaments (Carbonell 2002. Elements clau de la innovació).
Es treballaran les diferents àrees interrelacionant-les a través dels projectes de treball

9. establint interaccions significatives, la interacció entre l'alumne i els aprenentatges. És a
dir, les matèries o àrees i el coneixement, fins i tot la interacció dels mateixos continguts
curriculars entre ells (interdisciplinarietat).
Així mateix, tenint en compte una perspectiva sistèmica (Carles Perellada, 2012), es
treballarà segons les línies d'actuació següents:
.Conferir molta importància a activitats encaminades a la formació global de la persona.
.Millorar la relació amb les famílies.
.Potenciar la funció de la tutoria individual i de grup.
.Potenciar la figura del coordinador de nivell.
.Pel que fa al professorat, és fonamental que cada mestre trobi el seu lloc i tengui molt
clara la seva funció. Reconèixer i valorar la feina de cada u.
.Acollir els mestres nous i els substituts.
.Vehicular els valors i l'educació emocional sistèmica dins del currículum.
En cap moment no es banalitza el currículum, ans al contrari, es tracta de fer l’adaptació
curricular en funció de l'alumnat (itineraris educatius), per tal d'aconseguir el màxim de
cada un d'ells segons les seves possibilitats i habilitats.
3.4 El paper del mestre
Per parlar de canvi metodològic, cal comprendre la importància del mestre en aquest
procés i la necessitat d'un canvi en la manera de fer. Canvi o renovació que sols serà
possible si es produeix des de la mateixa escola, des de la convicció de tot l'equip
educatiu. Un canvi que necessàriament ha d’anar acompanyat d'un compromís i d’una
formació contínua de tot el claustre.
El rol de pur transmissor ha de canviar i ha de ser substituït pel d'acompanyant de
l'evolució dels descobriments del fillet. Ha de ser capaç de posar a l'abast dels alumnes
tots els mitjans necessaris perquè pugui anar progressant en el seu aprenentatge, tenint
en compte els coneixements previs (Ausubel) i les seves potencialitats.
Entenem el fillet com el protagonista del seu propi aprenentatge a partir dels seus propis
interessos (Kilpatric), facilitant horaris flexibles (Montessori) de manera que pugui gaudir
del temps necessari, sense friseres, sense parcel·lacions.
S'ha de facilitar un clima agradable, amable, acollidor (educació lenta), en què els fillets
puguin enriquir-se uns dels altres, compartint un mateix llenguatge (diàleg entre iguals).
Així mateix, cal parlar de la cultura de l'esforç, entesa com “la cultura de l'esforç amb
sentit”. Sols quan un fillet troba sentit a allò que està aprenent s'esforçarà.
L'avaluació, entesa per millorar els aprenentatges de l'alumnat en el marc del currículum
per competències, ha de ser objectiva, pública (explícita), formadora (guia-autonomia),
participativa (mestre, avaluació i coavaluació), sistemàtica (planificada) i reflexiva
(consciència del procés).

10. “El papel del adulto se basa en la observación y el descubrimiento de las diferentes
maneras que tienen los niños de participar, proceder y elegir, por este motivo se debe
seleccionar y cualificar las actividades encadenadas a las motivaciones e intereses de los
niños. La topología de organización más adecuada es la de actividades en pequeños
grupos que son módulos de eficiencia comunicativa y deseo. El trabajo en pequeños
grupos pretende crear ricas atmósferas y ricos procesos de cambios y desarrollos, dando
lugar a una de tantas posibilidades organizativas y situaciones de aprendizaje que todos
los niños han de experimentar, para que el adulto comience a distinguir los diferentes
roles que desempeñan en el grupo y la relación entre ellos” (Loris Malaguzzi. 1920-1944).
Finalment, amb aquesta metodologia el mestre més que mai ha de tenir una mentalitat
oberta, ha de provocar, observar, motivar, debatre, escoltar, fomentar la pedagogia de la
pregunta i, el més important, ser empàtic.
3.5 Materials d'aprenentatge i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
Tot l'esmentat abans implica una coherència posterior en el tipus de materials
d'aprenentatge que es posarà a l'abast dels alumnes per al treball quotidià. Aquests han
de ser diversos i variats, no es poden reduir a ser extrets d'una sola font d'informació i han
d'aportar una visió del tema des de diferents punts de vista i des de diferents tipus de
llenguatge (escrit, visual, plàstic...).
Per això, no s'utilitzaran llibres de text en cap àrea, ni a cap nivell. Els llibres de text van
marcant què s'ha d'anar aprenent i en quin moment s'ha de fer i donen una versió única o
punt de vista únic d'un tema. Aquest fet limita la diversitat dels coneixements i no permet
partir de les motivacions i dels interessos dels infants. S'ha de tenir en compte que els
alumnes han d'entendre l'aprenentatge com a propi, s'han de sentir protagonistes del seu
aprenentatge.
Per atendre totes aquestes necessitats se cercarà el material més adequat durant el
procés d'ensenyament-aprenentatge, s'anirà elaborant amb el grup d'alumnes o serà
elaborat pels mestres en el moment que es necessiti.
Per tal de refermar els aprenentatges mecànics de les diferents àrees instrumentals que
es van adquirint (operacions matemàtiques, ortografia, grafismes...) es podran utilitzar
“quaderns” o qualsevol altre material elaborat o publicat.
El centre ha d'adquirir, aportar i gestionar tot tipus de recursos que en un moment o altre
esdevenguin materials d'aprenentatge. Han de ser materials oberts que permetin ampliar
els coneixements que es van adquirint.
Tal com estableix la LOMQE, actualment les noves tecnologies són un recurs que estan a
l'abast de la majoria dels alumnes. Aquestes ja fa anys que conviuen en l'aprenentatge
dins les escoles. Entenem les noves tecnologies com una eina i un recurs que els
alumnes han de tenir a mà de manera quotidiana.

11. 4. FORMACIÓ I RECURSOS
FORMACIÓ
El Claustre ha deixat constància del compromís que assumeix quant a formació i a
implicació per dur a terme aquest projecte, entès com un projecte de tota l'escola.
Aquest compromís no pot ser per un ni per dos anys, sinó que es tracta d'un camí llarg.
Tot just estam al començament i cal que el facem tots i conjuntament (“Hi pot haver un
mestre molt bo, però no d'acord amb el projecte de centre”. Raül Manzano). Per això a
part d'aquells cursos als quals els mestres poden assistir de manera individual, és
essencial la formació conjunta de tot el claustre per poder enriquir el desenvolupament del
projecte metodològic que hem iniciat.
Amb el seminari a centres a través del CEP de Menorca es preveu una formació per anar
dissenyant la línia metodològica com a centre i anar-la implantant, destinant un temps per
compartir experiències que s'estan duent a terme, a exposar els nostres dubtes, a prendre
coneixement de com treballar una nova metodologia, etc. A més de la formació, es
realitzen diferents visites a altres centres, a la qual cosa ja hem fet referència abans.
RECURSOS
En l'article 122 de la LOMQE es regulen els recursos per als centres educatius: “Les
administracions educatives podran assignar majors dotacions de recursos a determinats
centres públics o privats concertats quan els projectes que desenvolupen així ho
requereixin”.
L'article 122 bis, apartats 1, 2, 3 i 4 (entre d'altres), estableix les accions destinades a
fomentar la qualitat dels centres docents:
1. S’han de promoure accions destinades a fomentar la qualitat dels centres docents, mitjançant el
reforç de la seva autonomia i la potenciació de la funció directiva, segons estableixin el Govern i les
administracions educatives. Aquestes accions inclouen mesures honorífiques tendents al
reconeixement dels centres, així com accions de qualitat educativa, que tenen per objecte el foment i
la promoció de la qualitat en els centres.
2. Les accions de qualitat educativa han de partir d’una consideració integral del centre, que pot tenir
com a referència models de gestió reconeguts en l’àmbit europeu, i han de contenir la totalitat de les
eines necessàries per a la realització d’un projecte educatiu de qualitat. Amb aquesta finalitat, els
centres docents han de presentar una planificació estratègica que ha d’incloure els objectius
perseguits, els resultats a obtenir, la gestió a desenvolupar amb les corresponents mesures per
aconseguir els resultats esperats, així com el marc temporal i la programació d’activitats.
3. Les accions de qualitat educativa, que han de ser competitives, suposen per als centres docents
l’autonomia per a la seva execució, tant des del punt de vista de la gestió dels recursos humans com
dels recursos materials i financers.
4. Per a la realització de les accions de qualitat, el director del centre disposa d’autonomia per
adaptar, durant el període de realització d’aquestes accions, els recursos humans a les necessitats
que en derivin.
El nostre centre forma part de la Xarxa15 del Projecte d’implantació de sistemes de gestió
de qualitat. L’enfocament d'aquest projecte es realitza des de l’òptica denominada gestió

12. per processos i té com a referència les normes ISO 9001:2008 i altres models de gestió
reconeguts en l'àmbit europeu.
Presentam aquest projecte de proposta metodològica en consonància amb les actuacions
de qualitat proposades a la Llei i es desenvolupa de manera paral·lela i simultània amb el
Projecte de qualitat del centre.
Per afrontar amb garanties d’èxit aquest projecte i dur a terme aquesta metodologia (la
nova organització de l'alumnat en grups reduïts, la distribució espais...) necessitam
optimitzar l’adequació dels recursos humans del centre. Com a escola de nova creació
comptam amb un claustre petit i insuficient per desenvolupar el projecte, claustre que es
va incorporant progressivament (a mesura que els cursos avancen).
Creure i treballar en aquest projecte ha d'anar acompanyat dels recursos necessaris per
poder impulsar-lo i donar-li continuïtat. Actualment, l'Equip Directiu s'ocupa d'impulsar i
coordinar el Projecte, però també s'ha d'ocupar de coordinar la formació amb el CEP i la
implantació del sistema de qualitat. Igualment, ha de complir les seves obligacions i
responsabilitats diàries derivades dels càrrecs.
Tot això implica una dotació de plantilla més elevada de la que en aquests moments
tenim, d'aquí la importància i la necessitat que aquest projecte sigui estudiat i valorat des
de Planificació i Centres. La nostra principal necessitat per dur a terme el nostre projecte
és poder ampliar la plantilla el proper curs 2014-15.
Per tant, sol·licitam:
Un mestre tutor per a cada grup d'alumnes, independent dels càrrecs directius (director i
secretari) i de l'especialista d'anglès.
I, pel que fa a l'equip de suport, un PT i un AL a mitja jornada.

13. 5. NORMATIVA DE REFERÈNCIA
• Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa
(LOMQE).
• Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
• Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s'estableix el currículum bàsic de
l'educació primària
• Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació
infantil a les Illes Balears.