Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.
LA SOCIETAT FEUDAL EUROPEA
L’EUROPA FEUDAL
EL FEU. LA BASE DE L’ECONOMIA FEUDAL
LA SOCIETAT FEUDAL
• SOCIETAT ESTAMENTAL=
• EL NAIXEMENT (DETERMINA LA VIDA DE CADASCÚ)
• DESIGUALTAT LEGAL (PORTAR ARMES,...
“La societat està dividida en
tres ordres...que no es regeixen
per la mateixa llei. Uns
preguen, d’altres lluiten i
d’altr...
RELACIONS DE DEPENDÈNCIA
 RELACIONS VASSALLÀTIQUES
• ESTABLERTES ENTRE EL REI I ELS NOBLES O ECLESIÀSTICS, I AQUESTS I EL...
RELACIONS DE DEPENDÈNCIA
 RELACIONS SENYORIALS
 REGULAVEN LES OBLIGACIONS ENTRE SENYORS I
CAMPEROLS (LLIURES O SERFS)
 ...
LA VIDA QUOTIDIANA DELS SENYORS
 NOBLESA (BELLATORES) UN ESTAMENT FORMAT PER UN REDUÏT NOMBRE DE PERSONES (1-5%)
 ALTA N...
L’ARMAMENT D’UN CAVALLER
Originalment, l’Ordre de la cavalleria, que constitueix un grup nobiliar, era el grup militar del...
CASTELL SENYORIAL
 FORTALESA DEFENSIVA
 REFUGI DE LA POBLACIÓ DURANT LES GUERRES
 CENTRE DEL FEU SITUAT EN UN TOSSAL O ...
Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques
diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 ...
VIDA DELS CAMPEROLS (= HABITANTS DELS FEUS)
 VILANS = PERSONES LLIURES, PODEN ABANDONAR EL FEU
 SERFS = NO PODEN ABANDON...
 ALIMENTACIÓ
 ESCASSA I MONÒTONA
 70% = PA DE SEGÓ, MILL, CIVADA
 POTATGE DE VERDURES
 LLET + FORMATGE+ OUS
 FRUITA
...
L’ESGLÉSIA CATÒLICA
 POBLACIÓ EUROPEA CRISTIANA
 L’ESGLÉSIA CATÒLICA FORMADA PEL PAPA, CARDENALS, BISBES
 PAPER POLÍTIC...
MODE VIDA DEL CLERGAT
 LES PRINCIPALS OCUPACIONS DEL CLERGAT EREN PREDICAR, ENSENYAR LA DOCTRINA CRISTIANA I ADMNISTRAR E...
ART ROMÀNIC
 L’ESTIL ARTÍSTIC PROPI DEL FEUDALISME = PRIMER ESTIL MEDIEVAL INTERNACIONAL
 DESENVOLUPAT ENTRE EL SEGLE XI...
STA. FE DE CONQUES STA. MAGDALENA DE VEZELAY SAINT PIERRE DE MOISSAC
CATEDRAL DE DURHAM CATEDRAL DE WORMS CATEDRAL DE PISA...
ESCULTURA ROMÀNICA
 ESCULTURA APLICADA A L’ARQUITECTURA
 ORNAMENTACIÓ ESGLÉSIES
 FUNCIÓ DIDÀCTICA = ENSENYAMENT DOCTRIN...
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
La societat feudal europea.pdf
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

La societat feudal europea.pdf

2.529 Aufrufe

Veröffentlicht am

Sobre la situació en l'Europa dels segles VIII-XI, sobre les relacions feudals i senyorials.

Veröffentlicht in: Bildung
  • D0WNL0AD FULL ▶ ▶ ▶ ▶ http://1lite.top/5fRSY ◀ ◀ ◀ ◀
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
  • I have always found it hard to meet the requirements of being a student. Ever since my years of high school, I really have no idea what professors are looking for to give good grades. After some google searching, I found this service ⇒ www.HelpWriting.net ⇐ who helped me write my research paper.
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
  • You can ask here for a help. They helped me a lot an i`m highly satisfied with quality of work done. I can promise you 100% un-plagiarized text and good experts there. Use with pleasure! ⇒ www.WritePaper.info ⇐
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
  • If u need a hand in making your writing assignments - visit HelpWriting.net for mire detailed information.
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier
  • D0WNL0AD FULL ▶ ▶ ▶ ▶ http://1lite.top/5fRSY ◀ ◀ ◀ ◀
       Antworten 
    Sind Sie sicher, dass Sie …  Ja  Nein
    Ihre Nachricht erscheint hier

La societat feudal europea.pdf

  1. 1. LA SOCIETAT FEUDAL EUROPEA
  2. 2. L’EUROPA FEUDAL
  3. 3. EL FEU. LA BASE DE L’ECONOMIA FEUDAL
  4. 4. LA SOCIETAT FEUDAL • SOCIETAT ESTAMENTAL= • EL NAIXEMENT (DETERMINA LA VIDA DE CADASCÚ) • DESIGUALTAT LEGAL (PORTAR ARMES, CÀRRECS, NO IMPOSTOS, PRIVILEGIS, ) • ESTAMENT = GRUP SOCIAL AMB LLEIS, COSTUMS, TRADICIONS I LLEIS PRÒPIES AL QUAL ES PERTANY PER NAIXEMENT, EXCEPTE L’ESTAMENT ECLESIÀSTIC • LABORATORES O NOBLES • ORATORES O ECLESIÀSTICS • LABORATORES O POBLE (=“TERCER ESTAT”) • LA NOBLESA I L’ESTAMENT CLERICAT EREN GRUPS PRIVILEGIATS = ESTAVEN EXEMPTS D’IMPOSTOS, TREBALL FÍSIC, OCUPAVEN CÀRRECS IMPORTANTS, EREN PROPIETARIS DE FEUS, PORTAVEN ELEMENTS DISTINTIUS (ARMES, INSÍGNIES, ESCUDERS, AJUDANTS, ETC.
  5. 5. “La societat està dividida en tres ordres...que no es regeixen per la mateixa llei. Uns preguen, d’altres lluiten i d’altres treballen...Els serveis de cadascú d'aquests tres ordres permeten els treballs dels altres dos. I cadascú al seu torn dóna suport als altres” Adalberó de Laon. Poema al rei Robert (998)
  6. 6. RELACIONS DE DEPENDÈNCIA  RELACIONS VASSALLÀTIQUES • ESTABLERTES ENTRE EL REI I ELS NOBLES O ECLESIÀSTICS, I AQUESTS I ELS NOBLES DE MENOR RANG (BARONS, CAVALLERS) • AFECTAVEN AL 5 % DE LA POBLACIÓ • PACTES D’ALIANÇA MILITAR A CANVI DE CONCESSIONS ECONÒMIQUES = VASSALLATGES I FEU • VASSALLATGE = ACTE MITJANÇANT EL QUAL UN HOME ES POSAVA SOTA LA DEPENDÈNCIA D’UN ALTRE I ES CONVERTIA EN VASSALL (DEPENDENT D’UN SUPERIOR) • SUPOSAVA JURAR-LI FIDELITAT, DONAR-LI AJUDA MILITAR (AUXILIUM) I CONSELL (CONSILIIUM) 7 • FEU = REBEIA A COM COMPENSACIÓ I SUSTENT EL FEU = EXTENSIÓ DE TERRA PER GOVERNAR, IMPARTIR JUSTÍCIA, PROTEGIR I COBRAR IMPOSTOS ALS SEUS HABITANTS • PACTES QUE ACABAVEN AMB LA MORT D’UNA DE LES PARTS = AMB TEMPS HEREDITARIS • ACTE DE VASSALLATGE = CEREMONIA SACRALITZADA AMB EL TEMPS  HOMENATGE, VASSALL INTRODUEIX LES MANS ENTRE LES DEL SEU SENYOR I LI JURA FIDELITAT SOBRE ELS EVANGELIS (= TRENCAMENT DE JURAMENT = INFERN I MORT) = OSCULUM  INVESTIDURA, LLIURAMENT DEL SENYOR AL VASSALL DEL SÍMBOL DEL FEU = TERRA, BASTÓ, ANELL O BÀCUL (BISBES)
  7. 7. RELACIONS DE DEPENDÈNCIA  RELACIONS SENYORIALS  REGULAVEN LES OBLIGACIONS ENTRE SENYORS I CAMPEROLS (LLIURES O SERFS)  EL SENYOR ELS OFERIA PROTECCIÓ, JUSTÍCIA I PERMÍS PER A TREBALLAR LA TERRA DEL SEU FEU  EL SENYOR OBTENIA EL CONTROL SOBRE LES TERRES I LA VIDA DELS CAMPEROLS  ELS CAMPEROLS ESTAVEN OBLIGATS A TREBALLAR EN LA RESERVA SENYORIAL, LLIURAR-LI UNA PART DE LA COLLITA, PAGAR ELS IMPOSTOS FEUDALS (BOTIGUES, MOLINS,
  8. 8. LA VIDA QUOTIDIANA DELS SENYORS  NOBLESA (BELLATORES) UN ESTAMENT FORMAT PER UN REDUÏT NOMBRE DE PERSONES (1-5%)  ALTA NOBLESA = VASSALLS DIRECTES DEL REI = DUCS, COMTES, MARQUESOS, BARONS  BAIXA NOBLESA= NOBLES D’INFERIOR CATEGORIA I CAVALLERS QUE PODIEN MANTENIR UN CAVALL I ESCUDER  ELS NOBLES ES FORMEN DES DE PETITS EN L’ACTIVITAT MILITAR PER ACCEDIR A LA CAVALLERIA (= EL QUE POT MANTENIR UN CAVALL)  ALS SIS ANYS = PATGE  ALS QUATORZE ANYS = ESCUDER  ALS VINT-I-UN ANYS = CAVALLER  PREPARACIÓ PER A LA GUERRA DEL CAVALLER= ENTRENAMENT MILITAR, CAÇA, EQUITACIÓ I COMBATS EN TORNEJOS  LES DAMES NOBLES = ES CASEN EN LA PERSONA ESCOLLIDA PELS PARES = ALIANÇA PER ENGRANDIR LA CASA NOBILIÀRIA O EL SENYORIU • OBEDIÈNCIA TOTAL A L’ESPÒS: DIRIGEIXEN ELS SERVENTS DE LA CASA; TENEN CURA DELS FILLS ; PREGÀRIA I BRODAR • ES PENTINEN AMB TRENES, ADORNAMENTS AL CABELL  INDUMENTÀRIA NOBILIÀRIA o VESTITS AMB QUALITAT, COLORIT I RIQUESA DELS ADORNS o TÚNIQUES ÀMPLES I ESTRETS SUBJECTES AMB CINTURÓ o ORNAMENTS D’OR, SEDA, PEDRERIA, PELLS A L’HIVERN I CALÇAT TANCAT EN PUNTA  ALIMENTACIÓ DELS NOBLES  CONSUM IMPORTANT DE CARN  GUARNIMENT AMB ESPÈCIES CARES= SAFRÀ, CANELLA, PEBRE  VI I CERVESA  TAULES COBERTES AMB ESTOVALLES, ÚS DEL GANIVET I RECIPIENTS DE FANG
  9. 9. L’ARMAMENT D’UN CAVALLER Originalment, l’Ordre de la cavalleria, que constitueix un grup nobiliar, era el grup militar dels protectors de la societat i la fe cristiana a l’Edat Mitjana. El cavaller se suposava que era un home especial, triat pels monarques entre els més preparats física i moralment per suportar els perills i els esforços que comportava la defensa del codi de la cavalleria i de la llei (la fe), la terra i el rei. Els cavallers havien de ser de llinatge noble. El ritual d’armar cavallers (que era molt car i que es feia després d’una llarga preparació dels candidats des de la seva infantesa en el maneig de les armes) era com segueix: L’aspirant havia de passar el dia anterior en vigília (sense dormir). A més, havia d’anar vestit el millor que pogués. Havia de presentar-se net, tant físicament com espiritualment (haver-se confessat). Durant la nit anterior se li informava de tots els treballs i patiments que hauria de passar en fer-se cavaller. Després es posarà a resar agenollat, tot el que puga, demanant perdó dels seus pecats i l’ajut diví per a la tasca que inicia. Quan despunti el dia, s’aixecarà, es tornarà a arreglar i descansarà breument a un llit. Tot seguit assistirà a missa. Un cop acabada la missa, es presentarà davant de qui l’ha d’armar cavaller i qui l’interrogarà sobre si està disposat a la investidura. Si respon que sí, l’ajudarà a posar-se els esperons i li cenyirà l’espasa. Fet això, i amb l’espasa desenvainada, es traslladarà, si cal, al lloc de la cerimònia on procedirà a realitzar un triple jurament: no dubtar en morir per la seva llei (la fe cristiana), pel seu senyor natural i per la seva terra. Fet això, i perquè no oblidi el jurament, se li farà un fort cop perquè recordi el que ha jurat (en alguns llocs era una bofetada, en altres se li donava un colp amb l’espasa al cap). Al mateix temps, els oficiants i el postulant demanaran a Déu que no li permeti oblidar el que està jurant. El penúltim acte és el bes que es donen el nou cavaller i qui li ha donat el cop, com a símbol de fe i de pau. El mateix faran tots els cavallers presents en senyal de germanor. El següent rite és el de cenyir l’espasa. Recordem que aquesta havia quedat desenvainada. Ara, el que s’anomenarà padrí, li la posarà de nou al lloc al nou cavaller. Aquest padrí pot ser el seu senyor natural, un cavaller honrat o un cavaller bo d’armes. Per últim, ja només quedarà festejar- ho amb un gran banquet i fins i tot amb algun torneig.
  10. 10. CASTELL SENYORIAL  FORTALESA DEFENSIVA  REFUGI DE LA POBLACIÓ DURANT LES GUERRES  CENTRE DEL FEU SITUAT EN UN TOSSAL O ELEVACIÓ  APARICIÓ ss. VIII-X  RECINTE  MURALLES GRUIXUDES + TORRES ALTES (= DEFENSA )  MERLETS = PILARS PETITS QUE CORONAVEN ELS MURS I LES TORRES, SERVIEN PER A PROTEGIR ELS SOLDATS  FOSSAT= RASA PROFUNDA QUE ENVOLTA EL CASTELL PER A IMPEDIR L’ACCÉS DELS SOLDATS I MÀQUINES DE GUERRA S’APROXIMEN  CAMÍ DE RONDA=  MATACÀ = CONSTRUCCIÓ EN LA PART ALTA D’UNA TORRE PER A DEFENSA (OLI CALENT, PEDRES, FLETXES)  PONT LLEVADÍS (= RASTELL=  BARBACANA= OBERTURA ESTRETA PER A DISPARAR)  TORRE DE L’HOMENATGE = RESIDÈNCIA DEL SENYOR = COS DE GUÀRDIA, CUINA I CELLER, MAGATZEMS, SALÓ D’AUDIÈNCIES. DORMITORI  LA VIDA EN EL CASTELL • ESTANCES FOSQUES I FREDES A L’HIVERN • POC CONFORTABLES I ESCASSAMENT MOBLADES • ENVANS COBERTS DE TAPISSOS PER EVITAR L’HUMITAT I EL FRED • CATIFES (COBREIXEN EL TERRA) I XIMENEIES GRANS DONAVEN CALOR A LES CAMBRES
  11. 11. Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
  12. 12. VIDA DELS CAMPEROLS (= HABITANTS DELS FEUS)  VILANS = PERSONES LLIURES, PODEN ABANDONAR EL FEU  SERFS = NO PODEN ABANDONAR EL FEU; HERÈNCIA; POSSEÏEN BÉNS PERSONALS; NO PODIEN SER VENUTS COM ESCLAUS NI MALTRACTATS  ACTIVITATS  VIDA MOLT DURA = TREBALLEN DE SOL A SOL  USEN EINES MOLT PRIMITIVES( ALADRE ROMÀ, DALLA, AIXADA, FALÇ) = RENDIMENTS BAIXOS, OBLIGACIÓ DE GUARET  XIQUETS I ANCIANS= TREBALLS MENYS DURS = CURA D’ANIMALS I FER LLENYA  HOMES = LLAURAR, SEGAR I TALLAR ARBRES  DONES= TASQUES AGRÀRIES + TASQUES DOMÈSTIQUES+ CURA DE NENS + FILAR I TEIXIR+ SERVENTES EN EL CASTELL  PAGUEN IMPOSTOS =  ESGLÉSIA = DELME (10%);  SENYOR  PART DE LA COLLITA,  PRESTACIONS PERSONALS EN LA RESERVA SENYORIAL  SERVENTS EN EL CASTELL DEL SENYOR  HAN D’USAR LES INTAL.LACIONS SENYORIALS (MOLÍ FARINER, BOTIGA, PREMSA D’OLI I VI, FERRER, FUSTERIA)  VIUEN EN LLOGARETS  TERRES GUANYADES AL BOSC  MARISMES O PANTANS = CANYES, JONC, PEIX  PARCEL.LES AGRÀRIES  BOSCOS= FRUITA, CAÇA, LLENYA, FUSTA
  13. 13.  ALIMENTACIÓ  ESCASSA I MONÒTONA  70% = PA DE SEGÓ, MILL, CIVADA  POTATGE DE VERDURES  LLET + FORMATGE+ OUS  FRUITA  INDUMENTÀRIA  BASTA I SENSE TENYIR  COLOR MARRÓ  LLANA  USADA TOT L’ANY  HOMES= CAMISA + TÚNICA CURTA  DONES= CAMISA + TÚNICA LLARGA + FALDA LLARGA  CALCES + SABATES + SOCS DE FUSTA  HABITATGES  FUSTA I PEDRA  ENVOLTATS D’HORT I CORRAL
  14. 14. L’ESGLÉSIA CATÒLICA  POBLACIÓ EUROPEA CRISTIANA  L’ESGLÉSIA CATÒLICA FORMADA PEL PAPA, CARDENALS, BISBES  PAPER POLÍTIC  INTERVENIA EN ELS AFERS DELS DIFERENTS REGNES CRISTIANS = ACONSELLANT I ARBITRANT ENTRE ELS REIS  FRENAVA LA VIOLÈNCIA MEDIEVAL MITJANÇANT LA PAU DE DÉU = PROHIBIA ATACAR ALS INDEFENSOS  TREUA DE DÉU= PROHIBIA LA GUERRA ELS DIUMENTS, DIES DE FESTA I DETERMINADES ÈPOQUES DE L’ANY (PASQUA)  ECONÒMIC  POSSSEÏA GRANS PROPIETATS FEUDALS  REBIA RENDES DELS CAMPEROLS (=DELME)  DONACIONS A CANVI DE LA PREGÀRIA PER L’ÀNIMA DEL DONANT  SOCIAL  CLERGAT ERA UN ESTAMENT PRIVILEGIAT= EXEMPCIÓ D’IMPOSTOS, LLEIS I TRIBUNALS PROPIS  IMPOSAVA L’ASSISTÈNCIA A MISSA, DEJUNI O CONFESSIÓ I VIGILAVA EL COMPORTAMENT DE LES PERSONES (BONES COSTUMS)  ASSISTIA ALS POBRES, MALALTS, ÒRFES, PELEGRINS I PERSEGUITS DONANT-LOS REFUGI ENS ELS MONESTIRS I ESGLÉSIES  LES CAMPANES D’ESGLÉSIES I MONESTIRS REGULAVEN LES HORES DE TREBALL I DESCANS = REFERÈNCIA MESURA DEL TEMPS  CULTURAL  ORGANITZAVA L’ENSENYAMENT I FINANÇAMENT DE NOMBROSES OBRES D’ART (ESGLÉSIES)  ELS MONESTIRS GUARDAVEN, COPIAVEN I TRADUÏEN LES OBRES DE L’ANTIGUITAT
  15. 15. MODE VIDA DEL CLERGAT  LES PRINCIPALS OCUPACIONS DEL CLERGAT EREN PREDICAR, ENSENYAR LA DOCTRINA CRISTIANA I ADMNISTRAR ELS SAGRAMENTS  EL CLERGAT ES DIVIDIA EN DIFERENTS GRUPS 1. CLERGAT SECULAR (= DEL SEGLE)  BISBES I SACERDOTS DE PARRÒQUIES  VIVIEN ENTRE ELS LAICS  L’ALT CLERGAT  TENIA UNA VIDA SEMBLANT A LA NOBLESA, DE LA QUAL PROCEDIA, MAJORITÀRIAMENT  EREN SENYORS FEUDALSI GAUDIEN DE RENDES ELEVADES  BAIX CLERGAT = PROCEDIA DEL POBLE I VIVIA PÒBRAMENT 2. CLERGAT REGULAR (SOTMÉS A UNA REGLA)  INTEGRAT PER ABATS I ABADESSES DELS MONESTIRS (ALT CLERGAT) I MONJOS I MONGES  VIVIEN COMUNITÀRIAMENT EN UN MONESTIR AMB UNA REGLA (CISTER, BENEDICTINS, DOMINICANS, FRANCISCANS)  L’ORDE MÉS IMPORTANT DEL FEUDALISME FOU LA BENEDICTINA, FUNDADA PER SANT BENET DE NÚRSIA, SEGLE VI  MONJOS ENTRAVEN EN L’ORDE ACCEPTAVEN ELS VOTS D’OBEDIÈNCIA, POBRESA I CASTEDAT  LA VIDA MONACAL BASADA EN LA NORMA ORA ET LABORA = COMBINA L’ORACIÓ I EL TREBALL MANUAL (INFERMERIA, HOSTATGERIA, CÒPIA I IL.LUMINACIÓ DE LLIBRES I TASQUES AGRÀRIES
  16. 16. ART ROMÀNIC  L’ESTIL ARTÍSTIC PROPI DEL FEUDALISME = PRIMER ESTIL MEDIEVAL INTERNACIONAL  DESENVOLUPAT ENTRE EL SEGLE XI-MITJANS SEGLE XII  DIFUSIÓ DEL ROMÀNIC a) PROPAGADA PER L’ORDE BENEDICTINA ( = CLUNY) ALS DIFERENTS MONESTIRS D’EUROPA b) LES CROADES c) ELS PELEGRINATGES A LLOCS SANTS (SANTIAGO, ROMA) d) L’EXISTÈNCIA DE COLLES D’OBRERS I ESCULTORS QUE ES MOVIEN ENTRE LES DIVERSES REGIONS EUROPEES TRETS DE L’ARQUITECTURA ROMÀNICA  ÚS DE LA PEDRA COM A MATERIAL PRINCIPAL  ELS SUPORTS A BASE DE MURS GRUIXUTS, COLUMNES, PILARS CRUCIFORMES I ARCS SEMICIRCULARS O DE MIG PUNT  NAUS COBERTES AMB VOLTA DE CANÓ (REFORÇADA TRAM A TRAM) PER ARCS FAIXONS O AMB VOLTA D’ARESTA  EDIFICIS AMB MURS GRUIXUTS REFORÇATS AMB CONTRAFORTS EXTERIORS, POQUES FINESTRES I INTERIORS FOSCOS  L’ESGLÉSIA ÉS L’EDIFICI PRINCIPAL  PLANTA DE CREU LLATINA FORMADA PER UNA, TRES O CINC NAUS SEPARADES PER ARCUACIONS  TRANSSEPTE O NAU TRANSVERSAL  CAPÇALERA FORMADA PER ABSIS SEMICIRCULARS  ESGLÉSIA DE PELEGRINACIÓ  TRIBUNA O SEGON PIS SOBRE LES NAUS LATERALS  DEAMBULATORI O GIROLA
  17. 17. STA. FE DE CONQUES STA. MAGDALENA DE VEZELAY SAINT PIERRE DE MOISSAC CATEDRAL DE DURHAM CATEDRAL DE WORMS CATEDRAL DE PISA I CAMPANILE
  18. 18. ESCULTURA ROMÀNICA  ESCULTURA APLICADA A L’ARQUITECTURA  ORNAMENTACIÓ ESGLÉSIES  FUNCIÓ DIDÀCTICA = ENSENYAMENT DOCTRINA CRISTIANA  FIGURES RÍGIDES I IMPASSIBLES (ETERN I INTEMPORAL)  RELLEUS DE PEDRA TOSCOS, INGENUS I ADAPTADES AL MARC  CERQUEN L’EXPRESSIVITAT (NO BELLESA, NI REALISME)  TEMES= BÍBLIA I LA VIDA DE CRIST, LLEGENDES DE SANTS, LA FI DEL MÓN (JUDICI FINAL)  LOCALITZACIÓ= PORTADES DE LES ESGLÉSIES, CLAUSTRES I CAPITELLS  ESCULTURA EXEMPTA  REALITZADA SOBRE FUSTA POLICROMADA O IVORI  TEMES= CRIST CRUCIFICAT (CLAVAT EN QUATRE CLAUS, VESTIDURA LLARGA, SENSE EXPRESSIÓ DE DOLOR), MARE DE DÉU ( COM A TRON DE DÉU, ASSEGUDA, SOSTENINT EL NEN SOBRE ELS GENOLLS)  PINTURA MURAL I SOBRE TAULA • SOBRE ELS MURS INTERIORS DE LES ESGLÉSIES O SOBRE TAULES RECOBERTA AMB UNA CAPA D’ALGEPS • ÚS D’UNA GRUIXUT DIBUIX NEGRE • ÚS DE COLORS PLANS I UNIFORMES, AMB PREDOMINI DEL BLAU I ROIG • DESINTERÉS PER REPRESENTAR EL VOLUM DE LES FIGURES O PROFUNDITAT DE L’ESPAI • DESENVOLUPAMENT DE LA MINIATURA

×