Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Die SlideShare-Präsentation wird heruntergeladen. ×

Els espais-del-sector-primari puig

Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Wird geladen in …3
×

Hier ansehen

1 von 64 Anzeige
Anzeige

Weitere Verwandte Inhalte

Ähnlich wie Els espais-del-sector-primari puig (20)

Weitere von Vicent Puig i Gascó (20)

Anzeige

Aktuellste (20)

Els espais-del-sector-primari puig

  1. 1. ELS ESPAIS DELELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARISECTOR PRIMARI 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
  2. 2. DEFINICIÓDEFINICIÓ L’espai rural és el territori poc urbanitzat. Un espai on s’exerceixen activitats agrícoles, ramaderes i forestal. No obstant, des de la dècada del 1970 l’espai rural s’ha tornat més complex i heterogeni a conseqüència de la introducció d’altres activitats (residencials, industrials, recreatives, conservacionistes...) L’espai rural és el territori poc urbanitzat. Un espai on s’exerceixen activitats agrícoles, ramaderes i forestal. No obstant, des de la dècada del 1970 l’espai rural s’ha tornat més complex i heterogeni a conseqüència de la introducció d’altres activitats (residencials, industrials, recreatives, conservacionistes...)
  3. 3. FACTORS FÍSICSFACTORS FÍSICS Els factors físics han perdut la importància del passat a causa dels avanços tècnics. No obstant, continuen tenint la seua influència. Els factors físics han perdut la importància del passat a causa dels avanços tècnics. No obstant, continuen tenint la seua influència. El relleu. Elevada altitud mitjana i pendents abundants. Faciliten l’erosió i dificulten la mecanització. El relleu. Elevada altitud mitjana i pendents abundants. Faciliten l’erosió i dificulten la mecanització. El clima. Predominen en quasi tot el territori precipitacions escasses i irregulars i temperatures amb situacions extremes i aridesa acusada. El clima. Predominen en quasi tot el territori precipitacions escasses i irregulars i temperatures amb situacions extremes i aridesa acusada. Els sòls. Qualitat mediocre amb problemes d’erosió. Els sòls. Qualitat mediocre amb problemes d’erosió.
  4. 4. FACTORS HUMANSFACTORS HUMANS L’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIA TRADICIONAL •Mà d’obra abundant •Tecnologia endarrerida •Explotacions treballades de forma extensiva •Rendiments baixos •Producció destinada a l’autoconsum TRADICIONAL •Mà d’obra abundant •Tecnologia endarrerida •Explotacions treballades de forma extensiva •Rendiments baixos •Producció destinada a l’autoconsum ACTUAL •Mà d’obra escassa i envellida •Incorpora avanços tecnològics •Explotacions treballades de forma intensiva •Elevat rendiment •Especialització per regions •Producció destinada al mercat ACTUAL •Mà d’obra escassa i envellida •Incorpora avanços tecnològics •Explotacions treballades de forma intensiva •Elevat rendiment •Especialització per regions •Producció destinada al mercat
  5. 5. L’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIA La població rural. Població ocupada escassa (4,5% el 2007) i envellida (4,5% el 2007). L’envelliment és més acusat a les comunitats de l’interior. Principal causa d’aquesta situació: l’èxode rural. La població rural. Població ocupada escassa (4,5% el 2007) i envellida (4,5% el 2007). L’envelliment és més acusat a les comunitats de l’interior. Principal causa d’aquesta situació: l’èxode rural.
  6. 6. Les explotacions agràries. Les parcel·les són les unitats mínimes d’explotació, amb límits precisos. L’explotació és el conjunt de parcel·les treballades per un mateix productor agrari. La grandària de les explotacions a Espanya es caracteritzen pel predomini de valors extrems (molt grans o molt menudes). La xicoteta explotació (menys de 10 ha) predomina al nord peninsular i a la Comunitat Valenciana. La gran explotació (més de 100 ha) predomina a l'Andalusia occidental, Extremadura, Castella- La Manxa i part de Castella-Lleó i Aragó. En l’actualitat les grandàries extremes tendeixen a disminuir en benefici de la mitjana explotació. Les explotacions agràries. Les parcel·les són les unitats mínimes d’explotació, amb límits precisos. L’explotació és el conjunt de parcel·les treballades per un mateix productor agrari. La grandària de les explotacions a Espanya es caracteritzen pel predomini de valors extrems (molt grans o molt menudes). La xicoteta explotació (menys de 10 ha) predomina al nord peninsular i a la Comunitat Valenciana. La gran explotació (més de 100 ha) predomina a l'Andalusia occidental, Extremadura, Castella- La Manxa i part de Castella-Lleó i Aragó. En l’actualitat les grandàries extremes tendeixen a disminuir en benefici de la mitjana explotació. L’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIA
  7. 7. L’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIAL’ESTRUCTURA AGRÀRIA El règim de tinença. És el grau de domini sobre la terra. Pot ser directa, quan el propietari és el que explota la terra o indirecta, quan el propietari cedeix l’explotació a una tercera persona. En la tinença indirecta la cessió pot ser en arrendament o parceria. En el primer cas l’explotador paga uns diners al propietari per l’ús de la terra, en el segon el pagament és amb part de la collita. El règim de tinença. És el grau de domini sobre la terra. Pot ser directa, quan el propietari és el que explota la terra o indirecta, quan el propietari cedeix l’explotació a una tercera persona. En la tinença indirecta la cessió pot ser en arrendament o parceria. En el primer cas l’explotador paga uns diners al propietari per l’ús de la terra, en el segon el pagament és amb part de la collita. Gràfic de barres que representa el règim de tinença de la terra en la Comunitat de Múrcia. És molt semblant al les xifres d’Espanya.
  8. 8. POBLAMENT RURAL Conjunt d’assentaments humans existents en l’espai rural Origen = factors físics (relleu + aigua) + factors econòmics (recursos) + factors històrics (Reconquesta) Tipologia del poblament rural a) DISPERS = casa rural separada d’altres cases i envoltada de camps, boscos o prats. Típic de la PERIFÈRIA PENINSULAR = Balears, Canàries  ABSOLUT = totes les cases aïllades = MUNTANYA MITJANA CANTÀBRICA, PREPIRINEU CATALÀ  INTERCARLAR= cases disseminades a partir de concentrats primitius, que han crescut o bé s’han ampliat les terres de conreu, les cases mantenen relacions amb els nuclis concentrats, compartint parròquia, ajuntament o mercat = CASERIU BASC, CASERIU ASTURIÀ, CASA GALLEGA, MAS CATALÀ, ALQUERIA VALENCIANA, RIU-RAU D’ALACNT, POSSESSIÓ BALEAR; CORTIJOS ANDALUSOS I CASES DE QUINTERIA MANXEGA  DISPERS LAX = petites agrupacions de cases o llogarets disseminats = FAÇANA CANTÀBRICA a) CONCENTRAT = les cases s’agrupen i formen pobles o viles, independent ment de la localització de la terra = Conques del Duero i Ebre; Agrociutats andaluses a) LINIAL, amb les cases disposades al llarg d’una via o carretera b) APINYAT, cases agrupades entorn d’un nucli, de forma irregular o regular
  9. 9. HABITAT RURAL Constituït per les cèl·lules dels assentaments rurals, els habitatges i altres dependències La seua morfologia depén del material usat en la construcció i del plànol de la casa  MATERIALS  Casa de Pedra = empra pedres regualrs o irregulars col.locats amb ciment o units amb fang o calç = PERIFÈRIA PENINSULAR = Extremadura, Balears, Canàries  Casa amb entramat de Fusta= estructura de fusta farcida de maçoneria o rajola = País Basc (Caseriu), Tierra de Pinares (Segòvia), l’Alcàrria (Guadalajara)  Casa de fang = fang + palla, assecat al sol, modelada per atovons o tapial de fusta = Meseta, Vall mitjana Ebre, Hortes de València i Múrcia, Camp del Guadalquivir  PLÀNOL DE LA CASA  CASA BLOC = Totes les dependències esta sota el mateix sostre= habitatge, estable, graner, magatzem, etc.  Casa Arran de terra = dependència única on conviuen animals i persones = PALLOZA GALLEGA  Casa en altura = dividida en plantes = baixa, on hi ha les dependències agràries; superior, hi ha l’habitatge humà = CASERIU BASC; CASONA ASTURIANA I CÀNTABRA  CASA COMPOSTA = consta d’edificis diferents per a cada funció (Habitatge, magatzem, graner) disposats al voltant d’un pati tancat o obert = CORTIJO ANDALÚS, MAS CATALÀ  TRANSFORMACIONS RECENTS  Desaparició de les formes de vida tradicionals que originaren les cases  Substitució de les tipologies tradicionals per formes urbanes = xalet, adossat, etc  Trencament de l’harmonia amb el paisatge tradicional i pèrdua del patrimoni arquitectònic
  10. 10. LA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA Des de mitjan segle XIX fins l’adopció de la PAC (Política Agrària Comunitària). Es va centrar en tres aspectes: •Els sistema de propietat de la terra i de distribució. Es féu en diverses actuacions, tot i que no s’aconseguiren els resultats esperats en cap d’elles. Aquestes foren: •Les desamortitzacions del XIX (Mendizàbal i Madoz) •La Reforma Agrària de la Segona democràcia •Política de colonització i extensió del regadiu dels franquisme •La política de concentració parcel·lària, que pretenia disminuir el minifundisme i la dispersió de les parcel·les, així com crear els camins d’accés a aquestes. Ha sigut més efectiva a les zones de monoconreu de secà, mentre que als minifundis del nord i de l’est peninsular gairebé han sigut modificats. Pel que fa a la legislació sobre grans finques, des del 1979 s’obliga a presentar plans de millora agrària, o si no la terra s’ha d’arrendar forçosament •L’Estat establí una política proteccionista als productes agrària amb la intenció d’evitar la competència exterior Des de mitjan segle XIX fins l’adopció de la PAC (Política Agrària Comunitària). Es va centrar en tres aspectes: •Els sistema de propietat de la terra i de distribució. Es féu en diverses actuacions, tot i que no s’aconseguiren els resultats esperats en cap d’elles. Aquestes foren: •Les desamortitzacions del XIX (Mendizàbal i Madoz) •La Reforma Agrària de la Segona democràcia •Política de colonització i extensió del regadiu dels franquisme •La política de concentració parcel·lària, que pretenia disminuir el minifundisme i la dispersió de les parcel·les, així com crear els camins d’accés a aquestes. Ha sigut més efectiva a les zones de monoconreu de secà, mentre que als minifundis del nord i de l’est peninsular gairebé han sigut modificats. Pel que fa a la legislació sobre grans finques, des del 1979 s’obliga a presentar plans de millora agrària, o si no la terra s’ha d’arrendar forçosament •L’Estat establí una política proteccionista als productes agrària amb la intenció d’evitar la competència exterior
  11. 11. La Política Agrària Comunitària. S’adoptà en entrar Espanya en la Unió Europea (1986). Des d’aleshores marca la política agrària espanyola. Les principals conseqüències foren: •Integració en el mercat interior comunitari que marca preus màxims i mínims per als productes més representatius. •Els intercanvis amb la UE es van alliberar. Espanya adoptà el principi de preferència comunitària, per això, reorientà part de les importacions en benefici de la UE, a canvi ha accedit a un mercat ampli. •Ha hagut de dur a terme un esforç per modernitzar-se (més productivitat, qualitat i competència). Comptà amb l’aportació dels fons estructurals, del FEOGA i del FSE La Política Agrària Comunitària. S’adoptà en entrar Espanya en la Unió Europea (1986). Des d’aleshores marca la política agrària espanyola. Les principals conseqüències foren: •Integració en el mercat interior comunitari que marca preus màxims i mínims per als productes més representatius. •Els intercanvis amb la UE es van alliberar. Espanya adoptà el principi de preferència comunitària, per això, reorientà part de les importacions en benefici de la UE, a canvi ha accedit a un mercat ampli. •Ha hagut de dur a terme un esforç per modernitzar-se (més productivitat, qualitat i competència). Comptà amb l’aportació dels fons estructurals, del FEOGA i del FSE LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA
  12. 12. També s’ha vist afectada pels problemes de l’activitat agrària comunitària i per les mesures adoptades per resoldre'ls. Destaquen: •Els preus elevats en relació als del mercat mundial. Per combatre’l tracten de reduir els preus •Els excedents de productes agrícoles i ramaders. Per solucionar-ho s’han establit quotes, es reorienta la producció cap a productes no excedentaris... •El deteriorament del medi per l’ús de productes químics. S’intenta fomentar els conreus ecològics •Les exigències dels consumidors sobre seguretat i sanitat. Han hagut d’establir normes en aquests temes. •El despoblament de les àrees rurals. Tracta de pal·liar-se amb el fons per al desenvolupament rural (millora d’infraestructures, diversificació d’activitats...) El PAC ha sigut beneficiós per a les zones hortofrutícoles mediterrànies i per al camp andalús que han trobat en la UE un bon mercat, en canvi, les zones cerealístiques de l’interior i la zona cantàbrica (ramaderia bovina) han sofert el problema dels productes excedentaris. També s’ha vist afectada pels problemes de l’activitat agrària comunitària i per les mesures adoptades per resoldre'ls. Destaquen: •Els preus elevats en relació als del mercat mundial. Per combatre’l tracten de reduir els preus •Els excedents de productes agrícoles i ramaders. Per solucionar-ho s’han establit quotes, es reorienta la producció cap a productes no excedentaris... •El deteriorament del medi per l’ús de productes químics. S’intenta fomentar els conreus ecològics •Les exigències dels consumidors sobre seguretat i sanitat. Han hagut d’establir normes en aquests temes. •El despoblament de les àrees rurals. Tracta de pal·liar-se amb el fons per al desenvolupament rural (millora d’infraestructures, diversificació d’activitats...) El PAC ha sigut beneficiós per a les zones hortofrutícoles mediterrànies i per al camp andalús que han trobat en la UE un bon mercat, en canvi, les zones cerealístiques de l’interior i la zona cantàbrica (ramaderia bovina) han sofert el problema dels productes excedentaris. LA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIALA POLÍTICA AGRÀRIA
  13. 13. CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA ACTUAL L’agricultura tradicional es basava en el policultiu, utilitzava tècniques endarrerides i sistemes de cultius extensius, la qual cosa donava rendiments baixos. L’agricultura actual ha experimentat transformacions en l’estructura i la producció, això ha permés augmentar els rendiments. L’agricultura tradicional es basava en el policultiu, utilitzava tècniques endarrerides i sistemes de cultius extensius, la qual cosa donava rendiments baixos. L’agricultura actual ha experimentat transformacions en l’estructura i la producció, això ha permés augmentar els rendiments. Agricultura actual •Tendeix a especialitzar-se en els productes millors de cada zona. •Els cultius incorporen tècniques modernes. •Llavors seleccionades i cultius transgènics (manipulats genèticament) per a augmentar els seus rendiments i dotar-los de certes propietats. •El consum de pesticides i fertilitzants ha crescut. •L’ús de maquinària s’ha incrementat molt des de la dècada de 1960. •S’empren diverses tècniques per a superar els condicionants naturals: •Encoixinament •Hivernacles •Arenament •Cultius hidropònics Agricultura actual •Tendeix a especialitzar-se en els productes millors de cada zona. •Els cultius incorporen tècniques modernes. •Llavors seleccionades i cultius transgènics (manipulats genèticament) per a augmentar els seus rendiments i dotar-los de certes propietats. •El consum de pesticides i fertilitzants ha crescut. •L’ús de maquinària s’ha incrementat molt des de la dècada de 1960. •S’empren diverses tècniques per a superar els condicionants naturals: •Encoixinament •Hivernacles •Arenament •Cultius hidropònics
  14. 14. •L’agricultura intensiva guanya pes respecte a l’extensiva (disminució del guaret i augment del regadiu) •La superfície de guaret ha retrocedit a Espanya a causa de l’ús de fertilitzants, la generalització del mig guaret (guaret amb llavors). Malgrat tot els darrers anys les exigències comunitàries han incentivat el guaret per a certs cultius. La pràctica del guaret destaca, especialment, a Castella- La Manxa i Aragó. •Els regadius han augmentat la seua extensió gràcies a la realització d’infraestructures com embassaments, canals i transvasaments. El Pla Nacional de Regadius, “Horitzó 2008”, contempla estendre la superfície regada. La pràctica del regadiu és notable en l’àrea de clima mediterrani, de precipitacions escasses i irregulars. Al litoral mediterrani es dóna el regadiu intensiu, mentre que a l’interior peninsular destaca el regadiu extensiu. •L’agricultura intensiva guanya pes respecte a l’extensiva (disminució del guaret i augment del regadiu) •La superfície de guaret ha retrocedit a Espanya a causa de l’ús de fertilitzants, la generalització del mig guaret (guaret amb llavors). Malgrat tot els darrers anys les exigències comunitàries han incentivat el guaret per a certs cultius. La pràctica del guaret destaca, especialment, a Castella- La Manxa i Aragó. •Els regadius han augmentat la seua extensió gràcies a la realització d’infraestructures com embassaments, canals i transvasaments. El Pla Nacional de Regadius, “Horitzó 2008”, contempla estendre la superfície regada. La pràctica del regadiu és notable en l’àrea de clima mediterrani, de precipitacions escasses i irregulars. Al litoral mediterrani es dóna el regadiu intensiu, mentre que a l’interior peninsular destaca el regadiu extensiu.
  15. 15. El guaret és una pràctica agrícola tradicional que consisteix en deixar descansar la terra un temps. Cal llaurar el terreny per a facilitar que l’aigua de pluja siga absorbida i llevar les males herbes, que serviran d’adob al sòl. Aquestes terres roten amb les cultivades. L’avantatge del guaret és permetre el descans natural de la terra, l’inconvenient és que es redueix la producció agrícola del terreny afectat. El guaret és una pràctica agrícola tradicional que consisteix en deixar descansar la terra un temps. Cal llaurar el terreny per a facilitar que l’aigua de pluja siga absorbida i llevar les males herbes, que serviran d’adob al sòl. Aquestes terres roten amb les cultivades. L’avantatge del guaret és permetre el descans natural de la terra, l’inconvenient és que es redueix la producció agrícola del terreny afectat. Com es pot observar el guaret ha disminuït, tot i que els darrers anys ha tingut fluctuacions degut a les polítiques de quotes i de preus del PAC. Com es pot observar el guaret ha disminuït, tot i que els darrers anys ha tingut fluctuacions degut a les polítiques de quotes i de preus del PAC.
  16. 16. El regadiu és una pràctica agrícola que consisteix en aportar als cultius aigua addicional a la proporcionada per les precipitacions, procedeix de les aigües superficials i de les subterrànies. Els regadius poden ser: • intensius, es fan a l’aire lliure o en hivernacles, proporcionen diverses collites a l’any. Es dediquen a hortalisses i fruiters, i en alguns cassos productes tropicals. •Extensius, proporcionen una sola collita anual. Es dediquen a cultius farratgers i industrials. Els avantatges del regadiu són nombrosos. •En el terreny econòmic: estabilitza la producció (no depèn de les pluges), incrementa els rendiments i les rendes dels agricultors. •En el terreny social, millora el nivell de vida i augmenta la demanda de serveis i el benestar de la població •En el terreny demogràfic, contribueix a fixar la població, fins i tot és un estímul a la immigració •En el terreny cultural, millora la preparació tècnica i professional de les persones que s’hi dediquen. El regadiu és una pràctica agrícola que consisteix en aportar als cultius aigua addicional a la proporcionada per les precipitacions, procedeix de les aigües superficials i de les subterrànies. Els regadius poden ser: • intensius, es fan a l’aire lliure o en hivernacles, proporcionen diverses collites a l’any. Es dediquen a hortalisses i fruiters, i en alguns cassos productes tropicals. •Extensius, proporcionen una sola collita anual. Es dediquen a cultius farratgers i industrials. Els avantatges del regadiu són nombrosos. •En el terreny econòmic: estabilitza la producció (no depèn de les pluges), incrementa els rendiments i les rendes dels agricultors. •En el terreny social, millora el nivell de vida i augmenta la demanda de serveis i el benestar de la població •En el terreny demogràfic, contribueix a fixar la població, fins i tot és un estímul a la immigració •En el terreny cultural, millora la preparació tècnica i professional de les persones que s’hi dediquen.
  17. 17. Regadiu per aspersióRegatge per gravetat (a fila) Tècniques de regadiu: •Regatge per gravetat: obté l’aigua de canals o sèquies per les quals circula. Des d’elles l’aigua inunda tota la superfície cultivada. És un mètode molt malgastador d’aigua. •Regatge per aspersió: l’aigua és projectada sobre el sòl a mena de pluja des d’unes canonades en altura. •El regatge gota a gota: l’aigua arriba a la planta a través de tubs amb orificis. Amb aquest mètode s'estalvia molta aigua. Tècniques de regadiu: •Regatge per gravetat: obté l’aigua de canals o sèquies per les quals circula. Des d’elles l’aigua inunda tota la superfície cultivada. És un mètode molt malgastador d’aigua. •Regatge per aspersió: l’aigua és projectada sobre el sòl a mena de pluja des d’unes canonades en altura. •El regatge gota a gota: l’aigua arriba a la planta a través de tubs amb orificis. Amb aquest mètode s'estalvia molta aigua. Regatge gota a gota
  18. 18. LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLALA PRODUCCIÓ AGRÍCOLALA PRODUCCIÓ AGRÍCOLALA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA La producció agrícola aporta entre el 60/65% de la producció final agrària espanyola. Els diferents cultius ha patit una sèrie de transformacions, especialment aquelles derivades de les exigències de la PAC: quotes de producció per a productes excedentaris, subvencions per abandonar el cultiu, ajudes desvinculades de la producció... La producció agrícola aporta entre el 60/65% de la producció final agrària espanyola. Els diferents cultius ha patit una sèrie de transformacions, especialment aquelles derivades de les exigències de la PAC: quotes de producció per a productes excedentaris, subvencions per abandonar el cultiu, ajudes desvinculades de la producció...
  19. 19. DESTÍ ÀREES PRODUCTORES CARACTERÍSTIQUES DE LA PRODUCCIÓ EFECTES DE LA PAC CEREALS Alimentació humana, animal i elaboració de pinsos. Obtenció de biocarburants (bioetanol) Secans de l’interior peninsular. La dacsa en l’Espanya humida o zones de regadiu i l’arròs en àrees entollades S’enfronta al rendiment superior d’altres països europeus Hi ha quotes. Es redueixen la superfície de cultiu. Es desvincula el 75% de l’ajuda a la producció LLEGUMINOSES Alimentació humana i animal Secans de l’interior peninsular on rata amb els cereals S’enfronta als baixos rendiments i a la difícil mecanització Es desvincula el 75% de l’ajuda a cigrons i llentilles i el 100% a la resta de lleguminoses VINYA Consum en fresc i elaboració de vi Castella-La Manxa, La Rioja, Ribera del Duero, Ries Baixes Gallegues, Xerès, Catalunya... Creix gràcies a les millores tècniques i a la promoció en nous mercats, però s’enfronta a la competència de la cervesa i les begudes no alcohòliques Hi ha quotes. Es subvenciona l’abandó del cultiu o la dedicació de la producció a altres usos. També es subvenciona la reconversió cap a varietats de millor qualitat i major mercat
  20. 20. OLIVERA Consum en fresc o elaboració d’oli Camps andalusos, Extremadura, Castella-La Manxa i el litoral mediterrani Variable i en creixement, tot i que s’enfronta a la competència d’altres olis més barats Hi ha quotes. Es desvincula el 93’61% de l’ajuda a la producció HORTOFRU- TÍCOLES Consum en fresc o industria conservera Regadius de l’est peninsular, Balears i Canàries. Secundàriament els secans humits i certes àrees de l’Espanya seca Ha augmentat gràcies al creixement de la demanda, encara que s’enfronta a la competència de països més barats La protecció es limita a la retirada de productes del mercat per evitar la caiguda dels preus CULTIUS INDUSTRIALS Transformació industrial. Girasol : oli, coques per al bestiar, biodièsel; remolatxa: sucre i bioetanol; cotó: teixits; tabac: industria tabaquera Regadius de la meitat meridional peninsular i de la vall del Duero (remolatxa) Té gran relació amb la industria, que proporciona llavors, supervisa i contracta la producció Quotes a tots els cultius. Es desvincula de l’ajuda de la producció de bona part dels cultius i el 100% del tabac CULTIUS FARRATGERS Alimentació animal Nord peninsular. Regadius extensius de l’interior peninsular En augment per l’increment de la demanda ramadera Es desvincula l’ajuda a la producció
  21. 21. Camp de blatCamp de blatCamp de blatCamp de blat CEREALSCEREALSCEREALSCEREALS
  22. 22. Camp de cigronsCamp de cigronsCamp de cigronsCamp de cigrons LlentillesLlentillesLlentillesLlentilles Camp de fesolsCamp de fesolsCamp de fesolsCamp de fesols LLEGUMINOSESLLEGUMINOSESLLEGUMINOSESLLEGUMINOSES
  23. 23. Bancal de cepsBancal de cepsBancal de cepsBancal de ceps VINYAVINYAVINYAVINYA
  24. 24. Camps d’oliveresCamps d’oliveresCamps d’oliveresCamps d’oliveres OLIVERAOLIVERAOLIVERAOLIVERA
  25. 25. EnciamsEnciamsEnciamsEnciams TomaquesTomaquesTomaquesTomaques TarongersTarongersTarongersTarongersXufesXufesXufesXufes PRODUCTES HORTOFRUTÍCOLESPRODUCTES HORTOFRUTÍCOLESPRODUCTES HORTOFRUTÍCOLESPRODUCTES HORTOFRUTÍCOLES
  26. 26. TabacTabacTabacTabac GirasolsGirasolsGirasolsGirasols RemolatxaRemolatxaRemolatxaRemolatxa CULTIUS INDUSTRIALS CULTIUS INDUSTRIALS
  27. 27. AlfalfaAlfalfaAlfalfaAlfalfa CULTIUS FARRATGERSCULTIUS FARRATGERSCULTIUS FARRATGERSCULTIUS FARRATGERS
  28. 28. Conreu de vinyaConreu de vinyaConreu de vinyaConreu de vinya
  29. 29. Conreu d’oliveraConreu d’oliveraConreu d’oliveraConreu d’olivera
  30. 30. Conreu de cerealsConreu de cerealsConreu de cerealsConreu de cereals
  31. 31. Conreu d’horta en hivernacleConreu d’horta en hivernacleConreu d’horta en hivernacleConreu d’horta en hivernacle
  32. 32. Conreu de florsConreu de florsConreu de florsConreu de flors
  33. 33. Producció final agràriaProducció final agràriaProducció final agràriaProducció final agrària
  34. 34. L’ACTIVITAT RAMADERAL’ACTIVITAT RAMADERAL’ACTIVITAT RAMADERAL’ACTIVITAT RAMADERA CARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUALCARACTERÍSTIQUES DE LA RAMADERIA ACTUAL La ramaderia tradicional es basava en la coexistència de diverses espècies, utilitzava tècniques endarrerides, sistemes extensius... Això ocasionava baixos rendiments. La ramaderia actual ha experimentat canvis que han permés augmentar els rendiments. •La ramaderia tendeix a especialitzar-se en la producció de carn o de llet. Això ha suposat la substitució de les races autòctones per altres estrangeres seleccionades. •Augmenta la tecnificació. L’ús de munyidores mecàniques, l’estudi científic en l’alimentació del bestiar, l’increment de la grandària de les explotacions i del nombre de caps ha elevat els rendiments.. •La ramaderia intensiva guanya pes respecte a la extensiva. •La ramaderia extensiva depén del medi físic i s’alimenta de prats i pastures naturals. Es dóna a l’Espanya humida i a les àrees muntanyenques de l’interior. Està associada a races autòctones i a tècniques de treball tradicional. •La ramaderia intensiva o industrial. És una ramaderia estabulada que s’alimenta de pinsos fonamentalment. Es localitza a les zones pròximes als centres urbans, i al nord-est i litoral mediterrani, especialment el bestiar porcí i avícola. Aquesta ramaderia empra tècniques modernes, races seleccionades... I dóna alts rendiments. La ramaderia tradicional es basava en la coexistència de diverses espècies, utilitzava tècniques endarrerides, sistemes extensius... Això ocasionava baixos rendiments. La ramaderia actual ha experimentat canvis que han permés augmentar els rendiments. •La ramaderia tendeix a especialitzar-se en la producció de carn o de llet. Això ha suposat la substitució de les races autòctones per altres estrangeres seleccionades. •Augmenta la tecnificació. L’ús de munyidores mecàniques, l’estudi científic en l’alimentació del bestiar, l’increment de la grandària de les explotacions i del nombre de caps ha elevat els rendiments.. •La ramaderia intensiva guanya pes respecte a la extensiva. •La ramaderia extensiva depén del medi físic i s’alimenta de prats i pastures naturals. Es dóna a l’Espanya humida i a les àrees muntanyenques de l’interior. Està associada a races autòctones i a tècniques de treball tradicional. •La ramaderia intensiva o industrial. És una ramaderia estabulada que s’alimenta de pinsos fonamentalment. Es localitza a les zones pròximes als centres urbans, i al nord-est i litoral mediterrani, especialment el bestiar porcí i avícola. Aquesta ramaderia empra tècniques modernes, races seleccionades... I dóna alts rendiments. La producció ramadera suposa el 35% en la producció final agrària. Ha augmentat des de la dècada dels 60 degut a la mecanització del camp i l’augment del nivell de vida (incorpora proteïnes de la carn i de la llet). Hi ha comunitats com Galícia, Astúries, Cantàbria i Catalunya on la producció ramadera supera a la agrícola. La producció ramadera suposa el 35% en la producció final agrària. Ha augmentat des de la dècada dels 60 degut a la mecanització del camp i l’augment del nivell de vida (incorpora proteïnes de la carn i de la llet). Hi ha comunitats com Galícia, Astúries, Cantàbria i Catalunya on la producció ramadera supera a la agrícola.
  35. 35. RAMAT DESTÍ ÀREES PRODUCTORES PRODUCCIÓ PROBLEMES BOVÍ Producció de carn i de llet Boví d’aptitud lletera: extensiu o mixt en el nord peninsular; en grans explotacions a Andalusia aprofitant els farratges; i en règim intensiu als voltants de les grans ciutats Boví d’aptitud càrnica: en règim extensiu al nord peninsular, zones de muntanya i deveses; i en règim intensiu prop dels nuclis urbans La carns s’enfronta a altres carns més barates (aus i porc) la llet s’enfronta a la competència d’altres països comunitaris Quotes en els lactis. es desvincula l’ajuda al 100% en la producció de llet i el 60% en la carn. Es manté l’ajuda a les vaques dida OVÍ Producció de carn i llet i, molt secundàriament, obtenció de llana Secans de l’interior peninsular, en règim extensiu (transhumància, guarets) o en règim intensiu per a encebament i munyiment La carn es basa en races autòctones. la producció de llet compta amb la presència de races estrangeres i es veu afavorida per l’alta demanda de formatges S’han desenvolupat importants ajudes a l’oví extensiu. es desvincula el 50% de la `producció
  36. 36. PORCÍ Consum en fresc i xarcuteria i embotits En règim extensiu en les deveses d’Extremadura, Zamora, Salamanca i Andalusia. En règim intensiu a Catalunya i Múrcia La producció ha crescut per l’augment del consum, però s’enfronta als excedents mundials d’aquesta carn La protecció es limita a ajudes a l’exportació AUS Producció de carn i ous En règim intensiu a Catalunya, Castella i Lleó i Aragó La producció de pollastres és inferior al consum La protecció es limita a ajudes a l’exportació i a la retirada del producte per a evitar la caiguda dels preus
  37. 37. Ramaderia porcina Ramaderia ovinaRamaderia bovina
  38. 38. PAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMITPAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMITPAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMITPAISATGE AGRARI DEL NORD PENINSULAR HUMIT •Localització: nord i nord-oest de la península Ibèrica. •Medi físic: relleu accidentat amb clima oceànic plujós. •Estructura agrària: •Població: tradicionalment nombrosa, actualment escassa i envellida (emigració, èxode rural). •Poblament: predomina el dispers intercalar. •Explotacions: minifundis, dificulta la mecanització. Per corregir-ho s’ha impulsat la concentració parcel·lària. •Usos del sòl: principalment ramaders. •Localització: nord i nord-oest de la península Ibèrica. •Medi físic: relleu accidentat amb clima oceànic plujós. •Estructura agrària: •Població: tradicionalment nombrosa, actualment escassa i envellida (emigració, èxode rural). •Poblament: predomina el dispers intercalar. •Explotacions: minifundis, dificulta la mecanització. Per corregir-ho s’ha impulsat la concentració parcel·lària. •Usos del sòl: principalment ramaders.
  39. 39. •Agricultura: ocupa una superfície escassa, en les valls. Antigament es practicava el policultiu, actualment tendeix a especialitzar-se en cultius d’horta i farratges. •Ramaderia: és l’activitat agrària més important, afavorida pel clima i la demanda urbana. Predomina el bestiar boví, el destinat a carn en règim extensiu o semiextensiu i el de llet en règim intensiu. •Explotació forestal: activitat important. Es dedica a la industria del moble i a l’obtenció de pasta de paper. •Agricultura: ocupa una superfície escassa, en les valls. Antigament es practicava el policultiu, actualment tendeix a especialitzar-se en cultius d’horta i farratges. •Ramaderia: és l’activitat agrària més important, afavorida pel clima i la demanda urbana. Predomina el bestiar boví, el destinat a carn en règim extensiu o semiextensiu i el de llet en règim intensiu. •Explotació forestal: activitat important. Es dedica a la industria del moble i a l’obtenció de pasta de paper.
  40. 40. PAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULARPAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULARPAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULARPAISATGE AGRARI DE L’INTERIOR PENINSULAR •Localització: Meseta i depressió de l’Ebre. •Medi físic: relleu pla, elevada altitud mitjana (Meseta), clima mediterrani continentalitzat amb escasses precipitacions estivals i grans contrastos tèrmics. •Estructura agrària: •Població: escassa i envellida. •Poblament: concentrat en pobles xicotets i pròxims a les valls del Duero i de l’Ebre, i grans i distanciats a la meitat sud peninsular. •Explotacions: el minifundi predomina a la vall del Duero i als regadius de l’Ebre. Als secans castellans , aragonesos i extremenys predominen les grans propietats. •Usos del sòl: agrícola, ramader i forestal. •Localització: Meseta i depressió de l’Ebre. •Medi físic: relleu pla, elevada altitud mitjana (Meseta), clima mediterrani continentalitzat amb escasses precipitacions estivals i grans contrastos tèrmics. •Estructura agrària: •Població: escassa i envellida. •Poblament: concentrat en pobles xicotets i pròxims a les valls del Duero i de l’Ebre, i grans i distanciats a la meitat sud peninsular. •Explotacions: el minifundi predomina a la vall del Duero i als regadius de l’Ebre. Als secans castellans , aragonesos i extremenys predominen les grans propietats. •Usos del sòl: agrícola, ramader i forestal.
  41. 41. •Agricultura: •Àrees de secà: agricultura extensiva en camps obert, dedicats a la trilogia mediterrània (blat, olivera i vinya). •El regadiu: agricultura intensiva. Actualment l’agricultura de regadiu ha permès diversificar la producció. Plantes industrials (remolatxa, llúpol i tabac). Farratges per al bestiar. Fruites i hortalises per a la industria conservera de les terres riojanes, navarreses i aragoneses de la vall de l’Ebre. •Ramaderia: •Els secans castellans i de la depressió de l’Ebre tenen una important ramaderia ovina. •Les deveses d’Extremadura, Salamanca, Zamora i Andalusia són explotacions agroramaderes. Tenen un ús ramader, cria de ramat oví i porcí (porc ibèric), agrícola, cultius en els millors sòls, i forestals, explotació de l’alzina surera per a l’aliment del bestiar i l’obtenció del suro. Avui en dia s’ha orientat també cap al bestiar boví. •Explotació forestal: és important en zones com la Tierra Pinariega soriana. •Agricultura: •Àrees de secà: agricultura extensiva en camps obert, dedicats a la trilogia mediterrània (blat, olivera i vinya). •El regadiu: agricultura intensiva. Actualment l’agricultura de regadiu ha permès diversificar la producció. Plantes industrials (remolatxa, llúpol i tabac). Farratges per al bestiar. Fruites i hortalises per a la industria conservera de les terres riojanes, navarreses i aragoneses de la vall de l’Ebre. •Ramaderia: •Els secans castellans i de la depressió de l’Ebre tenen una important ramaderia ovina. •Les deveses d’Extremadura, Salamanca, Zamora i Andalusia són explotacions agroramaderes. Tenen un ús ramader, cria de ramat oví i porcí (porc ibèric), agrícola, cultius en els millors sòls, i forestals, explotació de l’alzina surera per a l’aliment del bestiar i l’obtenció del suro. Avui en dia s’ha orientat també cap al bestiar boví. •Explotació forestal: és important en zones com la Tierra Pinariega soriana.
  42. 42. PAISATGE AGRARI MEDITERRANIPAISATGE AGRARI MEDITERRANIPAISATGE AGRARI MEDITERRANIPAISATGE AGRARI MEDITERRANI •Localització: litoral i prelitoral mediterrani, la vall del Guadalquivir i les illes Balears. •El medi físic: relleu accidentat al litoral mediterrani, pla prop de la costa i muntanyós al prelitoral. Camps suaus a la vall del Guadalquivir. Clima mediterrani amb escasses precipitacions a l’estiu. •Estructura agrària: • Població: reduïda a causa de l’èxode rural. •Poblament: tendeix a la concentració. • Explotacions: a les zones de regadiu predomina el minifundi, al secà són xicotetes i mitjanes a València, Múrcia i Catalunya i grans a Andalusia occidental. •Usos del sòl: principalment agrícoles. •Localització: litoral i prelitoral mediterrani, la vall del Guadalquivir i les illes Balears. •El medi físic: relleu accidentat al litoral mediterrani, pla prop de la costa i muntanyós al prelitoral. Camps suaus a la vall del Guadalquivir. Clima mediterrani amb escasses precipitacions a l’estiu. •Estructura agrària: • Població: reduïda a causa de l’èxode rural. •Poblament: tendeix a la concentració. • Explotacions: a les zones de regadiu predomina el minifundi, al secà són xicotetes i mitjanes a València, Múrcia i Catalunya i grans a Andalusia occidental. •Usos del sòl: principalment agrícoles.
  43. 43. •L'agricultura: •Àrees de secà: ocupades per cereals, vinya, olivera i ametlers. S’estén per la vall del Guadalquivir, el prelitoral muntanyós i accidentat i l’interior de Mallorca. •El regadiu: es veu afavorit per les temperatures suaus, la insolació elevada, els sòls apropiats i la demanda internacional. Es dedica a productes hortofrutícoles bé a l’aire lliure, bé davall plàstic (hivernacles); a cultiu de cítrics i fruiters d’os i de llavors; i als fruits tropicals (advocat, xirimoia...) a les àrees protegides de Màlaga i Granada. •Ramaderia: bovina i porcina predomina a Catalunya; l’ovina als secans i a les vores del Guadalquivir les vaques braves i els bous de lídia. •Explotació forestal: té escassa significació. •L'agricultura: •Àrees de secà: ocupades per cereals, vinya, olivera i ametlers. S’estén per la vall del Guadalquivir, el prelitoral muntanyós i accidentat i l’interior de Mallorca. •El regadiu: es veu afavorit per les temperatures suaus, la insolació elevada, els sòls apropiats i la demanda internacional. Es dedica a productes hortofrutícoles bé a l’aire lliure, bé davall plàstic (hivernacles); a cultiu de cítrics i fruiters d’os i de llavors; i als fruits tropicals (advocat, xirimoia...) a les àrees protegides de Màlaga i Granada. •Ramaderia: bovina i porcina predomina a Catalunya; l’ovina als secans i a les vores del Guadalquivir les vaques braves i els bous de lídia. •Explotació forestal: té escassa significació.
  44. 44. PAISATGE AGRARI DE MUNTANYAPAISATGE AGRARI DE MUNTANYAPAISATGE AGRARI DE MUNTANYAPAISATGE AGRARI DE MUNTANYA •Medi físic: relleu d’elevada altitud i pendents fortes. Clima fred amb precipitacions molt abundants, sovint en forma de neu. •Estructura agrària: •Població: densitats molt baixes. •Poblament: tradicionalment dispers, actualment tendeix a concentrar-se. •Explotacions: coexisteixen xicotetes explotacions privades amb muntanyes i praderies municipals. •Usos del sòl: diversos i escalonats en funció de la variació del clima. Agricultura al fons de les valls, explotació forestal en els boscos, ramaderia en els prat més alts... •Agricultura: cultius d’horta a les valls en les muntanyes del nord peninsular. A les àrees muntanyoses més meridionals es troben oliveres i ametlers pels vessants en bancals. •Ramaderia: extensiva. Al nord bovina i ovina. A les muntanyes mediterrànies domina la ramaderia ovina. •Explotació forestal: major a les muntanyes del nord. •Medi físic: relleu d’elevada altitud i pendents fortes. Clima fred amb precipitacions molt abundants, sovint en forma de neu. •Estructura agrària: •Població: densitats molt baixes. •Poblament: tradicionalment dispers, actualment tendeix a concentrar-se. •Explotacions: coexisteixen xicotetes explotacions privades amb muntanyes i praderies municipals. •Usos del sòl: diversos i escalonats en funció de la variació del clima. Agricultura al fons de les valls, explotació forestal en els boscos, ramaderia en els prat més alts... •Agricultura: cultius d’horta a les valls en les muntanyes del nord peninsular. A les àrees muntanyoses més meridionals es troben oliveres i ametlers pels vessants en bancals. •Ramaderia: extensiva. Al nord bovina i ovina. A les muntanyes mediterrànies domina la ramaderia ovina. •Explotació forestal: major a les muntanyes del nord.
  45. 45. PAISATGE AGRARI DE CANÀRIESPAISATGE AGRARI DE CANÀRIESPAISATGE AGRARI DE CANÀRIESPAISATGE AGRARI DE CANÀRIES •Medi físic: relleu volcànic accidentat i clima càlid tot l’any, amb precipitacions escasses. •Estructura agrària: •Població: en retrocés. •Poblament: dispers lax. •Explotacions: contrastos importants entre les xicotetes explotacions de les zones mitjanes i altes i les grans explotacions dels regadius costaners. •Usos agraris del sòl: principalment agrícoles. •Agricultura: •Àrees litorals: predomina el monocultiu destinat a l’exportació (plàtan, tomaca...), els cultius d’hivernacles (flors, pebrera...) i els tropicals (mango, pinya, alvocat) •A les zones mitjanes o altes: agricultura tradicional de secà. Cultiu de vinya i creïlla. •Ramaderia: és escassa. La que hi ha és ovina i caprina. •Explotació forestal: poc significativa. S’aprofita la fusta de pinedes, fayal-brezal... •Medi físic: relleu volcànic accidentat i clima càlid tot l’any, amb precipitacions escasses. •Estructura agrària: •Població: en retrocés. •Poblament: dispers lax. •Explotacions: contrastos importants entre les xicotetes explotacions de les zones mitjanes i altes i les grans explotacions dels regadius costaners. •Usos agraris del sòl: principalment agrícoles. •Agricultura: •Àrees litorals: predomina el monocultiu destinat a l’exportació (plàtan, tomaca...), els cultius d’hivernacles (flors, pebrera...) i els tropicals (mango, pinya, alvocat) •A les zones mitjanes o altes: agricultura tradicional de secà. Cultiu de vinya i creïlla. •Ramaderia: és escassa. La que hi ha és ovina i caprina. •Explotació forestal: poc significativa. S’aprofita la fusta de pinedes, fayal-brezal... Vinya
  46. 46. Tomàques Pinyes Plàtans Bosc canari
  47. 47. LES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURALLES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURALLES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURALLES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURAL El món rural és un espai cada vegada més heterogeni i complex. Els nous usos de l’espai rural •Causes: una percepció positiva d’allò rural, es revalora allò rural com a sinònim de major qualitat del medi ambient. La tendència a descentralitzar la residència buscant costos menors... •Els nous usos: residencials, industrials, terciàries (infraestructures de transport...), paisatgísticoculturals i conservacionistes. •Conseqüències: per una banda distribució més equilibrada de la població i de l’activitat econòmica, per contra degradació mediambiental, pèrdua d’identitat de l’espai agrari... El món rural és un espai cada vegada més heterogeni i complex. Els nous usos de l’espai rural •Causes: una percepció positiva d’allò rural, es revalora allò rural com a sinònim de major qualitat del medi ambient. La tendència a descentralitzar la residència buscant costos menors... •Els nous usos: residencials, industrials, terciàries (infraestructures de transport...), paisatgísticoculturals i conservacionistes. •Conseqüències: per una banda distribució més equilibrada de la població i de l’activitat econòmica, per contra degradació mediambiental, pèrdua d’identitat de l’espai agrari... Indicadors de la crisi del món rural •Descens de la població •Disminució de la contribució al PIB •Reducció de la participació agrària en el comerç exterior Indicadors de la crisi del món rural •Descens de la població •Disminució de la contribució al PIB •Reducció de la participació agrària en el comerç exterior Polítiques de desenvolupament rural Tres administracions tracten de solucionar els problemes del món rural: •La UE: planteja les directrius generals. Concedeix ajudes procedents del FEADER •L’Estat espanyol: a través del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) •Les comunitats autònomes: elaboren els programes de desenvolupament rural. Polítiques de desenvolupament rural Tres administracions tracten de solucionar els problemes del món rural: •La UE: planteja les directrius generals. Concedeix ajudes procedents del FEADER •L’Estat espanyol: a través del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) •Les comunitats autònomes: elaboren els programes de desenvolupament rural.
  48. 48. PROBLEMESPROBLEMES ACTUACIONS PER CORREGIR-LOSACTUACIONS PER CORREGIR-LOS DEMOGRÀFICS •La disminució i l’envelliment de la població rural, això comporta el risc de despoblament. •L’escassa qualificació de la mà d’obra, que dificulta la innovació. •Afavorir la permanència de la població mitjançant la millora de les explotacions amb subvencions, la diversificació econòmica... •Incrementar la formació professional en aquests estudis. ECONÒMICS •Hi ha encara una escassa diversificació econòmica de l’espai rural, que manté una excessiva dependència de les activitats agràries. •És insuficient l’ús de les telecomunicacions i de les noves tecnologies •La dependència agrària de la indústria i del mercat és cada vegada major. Multinacionals controlen la producció i la distribució. •És necessari adoptar les noves exigències de seguretat, sanitat i benestar animal, establides per la PAC. •Les exigències de la demanda quant a la qualitat i diversificació en la dieta requereixen mesures d’adaptació. •Promoure la diversificació econòmica: transformació artesanal i industrial de la producció, turisme rural... •Fomentar la implantació de les noves tecnologies al món rural; afavorir el desenvolupament de la I+D+I. •Impulsar la creació de cooperatives agràries per a la compra, transformació i venda del producte. •El compliment de les normes de seguretat, sanitat... condicionarà les ajudes de la UE. S’ha implantat la traçabilitat dels aliments, es controlen els fertilitzants, els fitosanitaris i els productes transgènics, es realitzen campanyes d'eradicació de malalties i de sanejament ramader. Es controla el tracte del bestiar, des de la cria fins al transport i el sacrifici. •Es fomenten les denominacions d’origen i de
  49. 49. PROBLEMESPROBLEMES ACTUACIONS PER CORREGIR-LOSACTUACIONS PER CORREGIR-LOS D’EQUIPAMENT I QUALITAT DE VIDA •Dificultat de molts nuclis rurals per accedir a infraestructures, serveis elementals i equipaments. •Millorar l’accessibilitat i la dotació d’infraestructures i equipaments. MEDIAMBIENTALS •L’activitat agrària genera alteracions mediambientals. Aigües contaminades per l’ús de pesticides i fertilitzants; aqüífers sobreexplotats; excessiva tala d’arbres; erosió del sòl per pràctiques abusives... •L’activitat agrària utilitza un número limitat d’espècies vegetals i animals, la qual cosa fa perillar les espècies autòctones. •El despoblament amenaça la supervivència de paisatges rurals tradicionals, de gran valor històric i cultural. •Fomentar una agricultura sostenibles i respectuosa amb el medi ambient com l’agricultura ecològica. Aquesta utilitza sistemes naturals per a produir, usen adobs orgànics, rotació de cultius per evitar el desgast del sòl, sistemes naturals per combatre les plagues... Malgrat que els seus productes són més cars és una agricultura amb futur, ja que cada vegada té més demanda i a més a augmentat la seua exportació. La ramaderia ecològica no empra l’estabulació permanent ni usa estimuladors del creixement, a més els animals s’alimenten amb pastures naturals o farratges produïts per l’agricultura ecològica. •Fomentar les varietats autòctones, sobretot en ramaderia. •La UE concedeix ajudes per mantenir la població i les activitats tradicionals.
  50. 50. ELS ESPAIS DE L’ACTIVITATELS ESPAIS DE L’ACTIVITAT PESQUERAPESQUERA L’activitat pesquera ha perdut pes en l’economia espanyola. No obstant encara té molta importància en zones com Galícia i en la dieta alimentària espanyola. L’activitat pesquera ha perdut pes en l’economia espanyola. No obstant encara té molta importància en zones com Galícia i en la dieta alimentària espanyola. L’ESPAI PESQUER •S’estén des de la costa fins a les 200 milles nàutiques que delimiten la Zona Econòmica Exclusiva de pesca (ZEE). •S’organitza en huit regions: Nord-oest, Cantàbrica, Tramuntana, Llevantina, Sud- mediterrània, Sud-atlàntica, Balear i Canària •La flota pesquera espanyola faena en caladors nacionals, comunitaris i caladors internacionals (de l’Atlàntic, Índic i Pacífic) L’ESPAI PESQUER •S’estén des de la costa fins a les 200 milles nàutiques que delimiten la Zona Econòmica Exclusiva de pesca (ZEE). •S’organitza en huit regions: Nord-oest, Cantàbrica, Tramuntana, Llevantina, Sud- mediterrània, Sud-atlàntica, Balear i Canària •La flota pesquera espanyola faena en caladors nacionals, comunitaris i caladors internacionals (de l’Atlàntic, Índic i Pacífic)
  51. 51. L’ACTIVITAT PESQUERAL’ACTIVITAT PESQUERAL’ACTIVITAT PESQUERAL’ACTIVITAT PESQUERA L’activitat pesquera espanyola es caracteritza per: •La destinació principal és el destí humà. 77’8% en fresc. •La regió pesquera més importants és la gallega. •Les espècies capturades són peixos en més d’un 90%. La resta mol·luscos i crustacis. Destaquen: lluç, anxova, tonyina, sardina. •La flota pesquera està integrada: •Una flota artesanal: embarcacions de dimensions reduïdes, pesquen en caladors nacionals, tècniques tradicionals. •Flota d’altura i de gran altura: vaixells de grans mides, caladors internacionals on romanen setmanes o mesos, procés industrialitzador en el vaixell. •La pesca desembarcada va créixer fins el 1976, des d’aleshores ha descendit per l’esgotament dels caladors nacionals, les quotes pesqueres dels caladors comunitaris i les restriccions internacionals. •La pertinença espanyola a la Unió Europea ha suposat l’adopció de la Política Pesquera Comunitària (PPC). Això ha significat que la OCM fixa els preus dels productes; la liberalització dels intercanvis; l’adopció de les directrius comunitàries en matèria de pesca. L’activitat pesquera espanyola es caracteritza per: •La destinació principal és el destí humà. 77’8% en fresc. •La regió pesquera més importants és la gallega. •Les espècies capturades són peixos en més d’un 90%. La resta mol·luscos i crustacis. Destaquen: lluç, anxova, tonyina, sardina. •La flota pesquera està integrada: •Una flota artesanal: embarcacions de dimensions reduïdes, pesquen en caladors nacionals, tècniques tradicionals. •Flota d’altura i de gran altura: vaixells de grans mides, caladors internacionals on romanen setmanes o mesos, procés industrialitzador en el vaixell. •La pesca desembarcada va créixer fins el 1976, des d’aleshores ha descendit per l’esgotament dels caladors nacionals, les quotes pesqueres dels caladors comunitaris i les restriccions internacionals. •La pertinença espanyola a la Unió Europea ha suposat l’adopció de la Política Pesquera Comunitària (PPC). Això ha significat que la OCM fixa els preus dels productes; la liberalització dels intercanvis; l’adopció de les directrius comunitàries en matèria de pesca.
  52. 52. LA CRISI DE LA PESCALA CRISI DE LA PESCALA CRISI DE LA PESCALA CRISI DE LA PESCA La crisi està motivada per: •Problemes dels caladors •Problemes demogràfics •Problemes econòmics •Problemes socials •Problemes mediambientals La crisi està motivada per: •Problemes dels caladors •Problemes demogràfics •Problemes econòmics •Problemes socials •Problemes mediambientals Indicadors de la crisi: •Descens de la població ocupada •Disminució de la contribució al PIB, inferior a l’1% •Comerç exterior pesquer deficitari, és més Espanya necessita importar grans quantitats de peix per al consum Indicadors de la crisi: •Descens de la població ocupada •Disminució de la contribució al PIB, inferior a l’1% •Comerç exterior pesquer deficitari, és més Espanya necessita importar grans quantitats de peix per al consum La política pesquera tracta de solucionar els greus problemes pesquers. En aquesta qüestió intervenen tres administracions: •La Unió Europea. Planteja les directrius generals i concedeix ajudes a través del FEP •L’Estat espanyol. Té competències exclusives en la flota i la planificació bàsica. •Les comunitats autònomes. Tenen competències en les seues aigües costaneres. La política pesquera tracta de solucionar els greus problemes pesquers. En aquesta qüestió intervenen tres administracions: •La Unió Europea. Planteja les directrius generals i concedeix ajudes a través del FEP •L’Estat espanyol. Té competències exclusives en la flota i la planificació bàsica. •Les comunitats autònomes. Tenen competències en les seues aigües costaneres.
  53. 53. Producció d'orades ACUICULTURA MARINAACUICULTURA MARINAACUICULTURA MARINAACUICULTURA MARINA
  54. 54. Producció i valor al 2007
  55. 55. Cria de truites Piscifactoria

×