SlideShare a Scribd company logo
1 of 9
COMENTARI D’UNA CLISÈRIE
VICENT PUIG I GASCÓ
CURS 2014-2015
1. Definició i característiques de la clisèrie (elements de la gràfica, tipus de clisèrie).
a) Clisèrie de perfil topogràfic
b) Clisèrie de perfil esquemàtic.
CLISÈRI DE PERFIL TOPOGRÀFIC CLISÈRIE DE PERFIL ESQUEMÀTIC
2. Anàlisi dels elements de la Clisèrie (explicació dels factors que marquen les variacions
de vegetació)
a. Lectura i descripció de les formacions vegetals de cada estatge., tot començant des
de l’estatge inferior al superior.
b. Factors que influeixen en la distribució de la vegetació de cada estatge
 Gradient tèrmic,
 Altura, conforme augmenta l’altitud disminueix la temperatura i augmenten les
precipitacions. Per tant, canvien les condicions climàtiques i les formacions
vegetals corresponents, atés que cada planta exigeix unes condicions
tèrmiques i pluviomètriques concretes.
 Posició del vessant a solell o l’obac (els solells són més càlids i secs que els
obacs) Orientació del vessant, poden estar causades per la posició a sobrevent
o sotavent del vent dominant, que determinen diferències en les precipitacions
(el vessant de sobrevent és més humit que els de sotavent);
 Altres factors, com l’existència de microclimes, presència d’aigua a causa de
la surgència d’un aqüífer, tipus de sòls locals major profunditat amb menor
altitud). Tot això permetrà una distribució local diferent a la general de la
zona. Si ha alguna excepció hem d’assenyalar l’origen.
3. Determinar les estatges de formacions vegetals que s’hi aprecien (bosc, matoll i
prat), assenyalant els límits d’altitud que n’ocupa cada un.
4. Caracteritzar les formacions vegetals que configuren cada estatge, des de la base fins
al cim,: fisonomia o aspecte, condicions ecològiques i possibles aprofitaments. Si
s’escau, cal fer constar les diferències entre els dos vessant pel que fa a l’altura a què
es troba la mateixa formació vegetal o pel que fa a les diferents espècies existents.
5. Conclusions.
COMENTARI RESOLT DE LA CLISÈRIE DE LA SERRALADA CANTÀBRICA.
1.- DEFINICIÓ.
La present clisèrie ens mostra la vegetació habitual de la Serralada Cantàbria. CLISÈRIE DE
PERFIL TOPOGRÀFIC.
2.- ANÀLISI DELS ESTATGES VEGETALS .
En primer lloc hem d’assenyalar les diferències de vegetació en funció de l’altitud, per la
reducció de la temperatura 0,6ºC cada 100 metres d’altura; les precipitacions augmenten
el refredament de l’aire conforme apugem en altitud. El resultat de tot plegat serà un
esglaonament climàtic des de la base fins al cim, la qual cosa portarà a un esglaonament
de la vegetació.
En la serralada Cantàbrica disposem de dues tipologies vegetals en funció del vessant
estudiat.
3.- ESTATGES VEGETALS.
Encetem l’anàlisi des de la base
ALÇÀRIA ESTATGE VESSANT NORD
0-800m. BASAL Domina el ROURE (Quercus robur o Quercus petraea) = espècie caducifòlia del bosc atlàntic.
 Façana més fresca i humida
 No estius calorosos i menor tolerància al fred.
 Necessita poca humitat
 Creixement lent
 Fusta molt adient per a la construcció i la fabricació de mobles
800-1900 MONTÀ / FORESTAL FAIG (Fagus sylvatica)
 No tolera mal calor i molt bé el fred.
 Requereix molta humitat, això explicaria l’altura en la qual la troben.
 S’adapta a sòls silicis i calcaris, però prefereix els calcaris.
 Creixement bastant lent
 Fusta dura i de bona qualitat per a mobles i eines.
1900-2400 SUBALPÍ LANDA
 Formació arbustiva del clima atlàntic, sorgeix de la degradació del bosc caducifoli en
els llocs on les dures condicions climàtiques impedeixen el desenvolupament
d’espècies arbòries; o com a vegetació supraforestal.
 Sol usar-se per a llit d'animals i, després, com a adob.
 Espècies típiques: Argelaga (gatosa); Bruc (brezo); Ginestera (retama)
2400-2500 ALPÍ PRATS
 Acumulació de neus, per tant no existeix una vegetació més desenvolupada.
 Alimentació del ramat, quan estan lliures de neu.
ALÇÀRIA ESTATGE VESSANT SUD
0-800m. BASAL CARRASCA (Quercus ilex), espècie més significativa del bosc mediterrani, ocupa les solanes més temperades del bosc
mediterrani.
 Resistent a la sequera, s’adapta a tot tipus de sòls.
 Fusta molt dura i resistent s’emprava per a l’elaboració de rodes, fusteria exterior, eines i carbó.
 El seu fruit, la bellota, alimenta el bestiar.
 Requereix poca aigua per a sobreviure
800-1400 MONTÀ /
FORESTAL
ROURE REBOLL (Quercus pirenaica) [c: Rebollo/Melojo]
 Espècie marcescent de transició ver a la regió mediterrània, que suporta molt bé les baixes temperatures i
una major sequetat que altres espècies de roures.
 La fusta d’aquesta espècie s’aprofita per a la construcció i per a fer llenya.
 El seu fruit s’aprofita per aliment pel ramat-
1400-1800 SUBALPÍ FAIG (Fagus sylvatica)
 No tolera mal calor i molt bé el fred.
 Requereix molta humitat, això explicaria l’altura en la qual la troben.
 S’adapta a sòls silicis i calcaris, però prefereix els calcaris.
 Creixement bastant lent
 Fusta dura i de bona qualitat per a mobles i eines.
1800-2400 ALPÍ LANDA
 Formació arbustiva del clima atlàntic, sorgeix de la degradació del bosc caducifoli en els llocs on les dures
condicions climàtiques impedeixen el desenvolupament d’espècies arbòries; o com a vegetació supraforestal.
 Sol usar-se per a llit d’animials i, després, com a adob.
 Espècies típiques: Argelaga (gatosa); Bruc (brezo); Ginestera (retama)
4.- CONCLUSIÓ.
Aquesta clisèrie de la Serralada Cantàbrica, presenta una sèrie d’espècies
vegetals amb necessitats evidents d’humitat en el vessant nord, ens fa pensar
que correspon a la zona de barlovent. Per altra banda, la presència d’espècies
vegetals en el vessant sud, que suporten millor l’escassetat d’humitat, ens
confirmen que aquest vessant correspon a sotavent, doncs les precipitacions són
més escasses, especialment en la base de la muntanya.
Per altre costat, a banda de la localització de les espècies, l’existència de les
espècies de referència en l’anterior comentari, ens confirmen que es tracta de
vegetació pertanyent al bosc caducifoli típica del clima oceànic.

More Related Content

What's hot

Geografia. L'espai geogràfic
Geografia. L'espai geogràficGeografia. L'espai geogràfic
Geografia. L'espai geogràficEmpar Gallego
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióSira Sancho
 
La fi dels imperis colonials
La fi dels imperis colonialsLa fi dels imperis colonials
La fi dels imperis colonialsEva María Gil
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsvicentaros
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de catalàP. J.
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´lesperlesnegres
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Julia Valera
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixJulia Valera
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXArmand Figuera
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primarijordimanero
 
D Ef Historia 2º Republica Tt 1
D Ef Historia 2º Republica Tt 1D Ef Historia 2º Republica Tt 1
D Ef Historia 2º Republica Tt 1guesta419c5
 
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixUnitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixJulia Valera
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 
1r BAT Les grans potències (1870-1914)
1r BAT Les grans potències (1870-1914)1r BAT Les grans potències (1870-1914)
1r BAT Les grans potències (1870-1914)Eva María Gil
 
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERALJCG
 

What's hot (20)

Geografia. L'espai geogràfic
Geografia. L'espai geogràficGeografia. L'espai geogràfic
Geografia. L'espai geogràfic
 
La Segona Republica Espanyola
La Segona Republica EspanyolaLa Segona Republica Espanyola
La Segona Republica Espanyola
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de població
 
La fi dels imperis colonials
La fi dels imperis colonialsLa fi dels imperis colonials
La fi dels imperis colonials
 
Els paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsularsEls paisatges vegetals peninsulars
Els paisatges vegetals peninsulars
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
El sòl
El sòlEl sòl
El sòl
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIX
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primari
 
D Ef Historia 2º Republica Tt 1
D Ef Historia 2º Republica Tt 1D Ef Historia 2º Republica Tt 1
D Ef Historia 2º Republica Tt 1
 
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixUnitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
1r BAT Les grans potències (1870-1914)
1r BAT Les grans potències (1870-1914)1r BAT Les grans potències (1870-1914)
1r BAT Les grans potències (1870-1914)
 
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL
3. LA CONSTRUCCIO DE L'ESTAT LIBERAL
 
Polifonia
PolifoniaPolifonia
Polifonia
 

Viewers also liked (11)

Como comentar cliserie
Como comentar cliserieComo comentar cliserie
Como comentar cliserie
 
Vocabulari art
Vocabulari artVocabulari art
Vocabulari art
 
Comentario de cliseries y mapa de vegetación
Comentario de cliseries y mapa de vegetaciónComentario de cliseries y mapa de vegetación
Comentario de cliseries y mapa de vegetación
 
Revolució Industrial 2016
Revolució Industrial 2016Revolució Industrial 2016
Revolució Industrial 2016
 
Comentario De Una Cliserie
Comentario De Una CliserieComentario De Una Cliserie
Comentario De Una Cliserie
 
ART 05.D. Arquitectura románica española.ppt
ART 05.D. Arquitectura románica española.pptART 05.D. Arquitectura románica española.ppt
ART 05.D. Arquitectura románica española.ppt
 
Pintura románica_1
Pintura románica_1Pintura románica_1
Pintura románica_1
 
Tema 8º el arte románico arquitectura
Tema 8º el arte románico arquitectura Tema 8º el arte románico arquitectura
Tema 8º el arte románico arquitectura
 
Espanya segle xviii aa
Espanya segle xviii aaEspanya segle xviii aa
Espanya segle xviii aa
 
ART 05.E. Escultura románica.ppt
ART 05.E. Escultura románica.pptART 05.E. Escultura románica.ppt
ART 05.E. Escultura románica.ppt
 
Comentario de un hidrograma
Comentario de un hidrogramaComentario de un hidrograma
Comentario de un hidrograma
 

Similar to Comentari d’una clisèrie

Similar to Comentari d’una clisèrie (13)

Vegetacio
VegetacioVegetacio
Vegetacio
 
Vegetacio
VegetacioVegetacio
Vegetacio
 
La diversitat del paisatge d'Espanya
La diversitat del paisatge d'EspanyaLa diversitat del paisatge d'Espanya
La diversitat del paisatge d'Espanya
 
Diversitat del paisatge 3
Diversitat del paisatge 3 Diversitat del paisatge 3
Diversitat del paisatge 3
 
PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa
PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europaPRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa
PRIMER ESO: Climes i paisatges d'europa
 
La biosfera i el seu entoen geològic
La biosfera i el seu entoen geològicLa biosfera i el seu entoen geològic
La biosfera i el seu entoen geològic
 
6 ActivitatContinents ferVocabulari
6 ActivitatContinents ferVocabulari6 ActivitatContinents ferVocabulari
6 ActivitatContinents ferVocabulari
 
Desert calid
Desert calid Desert calid
Desert calid
 
Paisatge contiental
Paisatge contientalPaisatge contiental
Paisatge contiental
 
Clima canàries
Clima canàriesClima canàries
Clima canàries
 
Paisatge continental
Paisatge continentalPaisatge continental
Paisatge continental
 
Paisatge continental 1C
Paisatge continental 1CPaisatge continental 1C
Paisatge continental 1C
 
3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
3r eso tema2_ELS PAISATGES DE LA TERRA
 

More from Vicent Puig i Gascó

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarVicent Puig i Gascó
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarVicent Puig i Gascó
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiarVicent Puig i Gascó
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02Vicent Puig i Gascó
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018Vicent Puig i Gascó
 

More from Vicent Puig i Gascó (20)

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
 
Definirenhistoria1
Definirenhistoria1Definirenhistoria1
Definirenhistoria1
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
 
SOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓSOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓ
 
Tema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografiaTema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografia
 
CLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑACLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑA
 
Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1
 
ARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIOARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIO
 
art GREC
art GRECart GREC
art GREC
 
Pp 20
Pp 20Pp 20
Pp 20
 
Activitats relleu 1
Activitats relleu 1Activitats relleu 1
Activitats relleu 1
 
Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)
 
La societat del segle xix
La societat del segle xixLa societat del segle xix
La societat del segle xix
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
 
Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
 
Paisatges industrials
Paisatges industrialsPaisatges industrials
Paisatges industrials
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 

Recently uploaded (8)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Comentari d’una clisèrie

  • 1. COMENTARI D’UNA CLISÈRIE VICENT PUIG I GASCÓ CURS 2014-2015
  • 2. 1. Definició i característiques de la clisèrie (elements de la gràfica, tipus de clisèrie). a) Clisèrie de perfil topogràfic b) Clisèrie de perfil esquemàtic. CLISÈRI DE PERFIL TOPOGRÀFIC CLISÈRIE DE PERFIL ESQUEMÀTIC
  • 3. 2. Anàlisi dels elements de la Clisèrie (explicació dels factors que marquen les variacions de vegetació) a. Lectura i descripció de les formacions vegetals de cada estatge., tot començant des de l’estatge inferior al superior. b. Factors que influeixen en la distribució de la vegetació de cada estatge  Gradient tèrmic,  Altura, conforme augmenta l’altitud disminueix la temperatura i augmenten les precipitacions. Per tant, canvien les condicions climàtiques i les formacions vegetals corresponents, atés que cada planta exigeix unes condicions tèrmiques i pluviomètriques concretes.  Posició del vessant a solell o l’obac (els solells són més càlids i secs que els obacs) Orientació del vessant, poden estar causades per la posició a sobrevent o sotavent del vent dominant, que determinen diferències en les precipitacions (el vessant de sobrevent és més humit que els de sotavent);
  • 4.  Altres factors, com l’existència de microclimes, presència d’aigua a causa de la surgència d’un aqüífer, tipus de sòls locals major profunditat amb menor altitud). Tot això permetrà una distribució local diferent a la general de la zona. Si ha alguna excepció hem d’assenyalar l’origen. 3. Determinar les estatges de formacions vegetals que s’hi aprecien (bosc, matoll i prat), assenyalant els límits d’altitud que n’ocupa cada un. 4. Caracteritzar les formacions vegetals que configuren cada estatge, des de la base fins al cim,: fisonomia o aspecte, condicions ecològiques i possibles aprofitaments. Si s’escau, cal fer constar les diferències entre els dos vessant pel que fa a l’altura a què es troba la mateixa formació vegetal o pel que fa a les diferents espècies existents. 5. Conclusions.
  • 5. COMENTARI RESOLT DE LA CLISÈRIE DE LA SERRALADA CANTÀBRICA.
  • 6. 1.- DEFINICIÓ. La present clisèrie ens mostra la vegetació habitual de la Serralada Cantàbria. CLISÈRIE DE PERFIL TOPOGRÀFIC. 2.- ANÀLISI DELS ESTATGES VEGETALS . En primer lloc hem d’assenyalar les diferències de vegetació en funció de l’altitud, per la reducció de la temperatura 0,6ºC cada 100 metres d’altura; les precipitacions augmenten el refredament de l’aire conforme apugem en altitud. El resultat de tot plegat serà un esglaonament climàtic des de la base fins al cim, la qual cosa portarà a un esglaonament de la vegetació. En la serralada Cantàbrica disposem de dues tipologies vegetals en funció del vessant estudiat. 3.- ESTATGES VEGETALS. Encetem l’anàlisi des de la base
  • 7. ALÇÀRIA ESTATGE VESSANT NORD 0-800m. BASAL Domina el ROURE (Quercus robur o Quercus petraea) = espècie caducifòlia del bosc atlàntic.  Façana més fresca i humida  No estius calorosos i menor tolerància al fred.  Necessita poca humitat  Creixement lent  Fusta molt adient per a la construcció i la fabricació de mobles 800-1900 MONTÀ / FORESTAL FAIG (Fagus sylvatica)  No tolera mal calor i molt bé el fred.  Requereix molta humitat, això explicaria l’altura en la qual la troben.  S’adapta a sòls silicis i calcaris, però prefereix els calcaris.  Creixement bastant lent  Fusta dura i de bona qualitat per a mobles i eines. 1900-2400 SUBALPÍ LANDA  Formació arbustiva del clima atlàntic, sorgeix de la degradació del bosc caducifoli en els llocs on les dures condicions climàtiques impedeixen el desenvolupament d’espècies arbòries; o com a vegetació supraforestal.  Sol usar-se per a llit d'animals i, després, com a adob.  Espècies típiques: Argelaga (gatosa); Bruc (brezo); Ginestera (retama) 2400-2500 ALPÍ PRATS  Acumulació de neus, per tant no existeix una vegetació més desenvolupada.  Alimentació del ramat, quan estan lliures de neu.
  • 8. ALÇÀRIA ESTATGE VESSANT SUD 0-800m. BASAL CARRASCA (Quercus ilex), espècie més significativa del bosc mediterrani, ocupa les solanes més temperades del bosc mediterrani.  Resistent a la sequera, s’adapta a tot tipus de sòls.  Fusta molt dura i resistent s’emprava per a l’elaboració de rodes, fusteria exterior, eines i carbó.  El seu fruit, la bellota, alimenta el bestiar.  Requereix poca aigua per a sobreviure 800-1400 MONTÀ / FORESTAL ROURE REBOLL (Quercus pirenaica) [c: Rebollo/Melojo]  Espècie marcescent de transició ver a la regió mediterrània, que suporta molt bé les baixes temperatures i una major sequetat que altres espècies de roures.  La fusta d’aquesta espècie s’aprofita per a la construcció i per a fer llenya.  El seu fruit s’aprofita per aliment pel ramat- 1400-1800 SUBALPÍ FAIG (Fagus sylvatica)  No tolera mal calor i molt bé el fred.  Requereix molta humitat, això explicaria l’altura en la qual la troben.  S’adapta a sòls silicis i calcaris, però prefereix els calcaris.  Creixement bastant lent  Fusta dura i de bona qualitat per a mobles i eines. 1800-2400 ALPÍ LANDA  Formació arbustiva del clima atlàntic, sorgeix de la degradació del bosc caducifoli en els llocs on les dures condicions climàtiques impedeixen el desenvolupament d’espècies arbòries; o com a vegetació supraforestal.  Sol usar-se per a llit d’animials i, després, com a adob.  Espècies típiques: Argelaga (gatosa); Bruc (brezo); Ginestera (retama)
  • 9. 4.- CONCLUSIÓ. Aquesta clisèrie de la Serralada Cantàbrica, presenta una sèrie d’espècies vegetals amb necessitats evidents d’humitat en el vessant nord, ens fa pensar que correspon a la zona de barlovent. Per altra banda, la presència d’espècies vegetals en el vessant sud, que suporten millor l’escassetat d’humitat, ens confirmen que aquest vessant correspon a sotavent, doncs les precipitacions són més escasses, especialment en la base de la muntanya. Per altre costat, a banda de la localització de les espècies, l’existència de les espècies de referència en l’anterior comentari, ens confirmen que es tracta de vegetació pertanyent al bosc caducifoli típica del clima oceànic.