2. 1. CONCEPTE.
2. ECONOMIA AGRÀRIA.
3. INDÚSTRIA TRADICIONAL.
4. COMERÇ ESCÀS.
5. DEMOGRAFIA ESTANCADA.
6. SOCIETAT ESTAMENTAL .
7. MONARQUIA ABSOLUTA vs. PARLAMENTARISME
8. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM: LA IL.LUSTRACIÓ
3.
4. CONCEPTE
Sistema polític, social i econòmic que procedia de la descomposició del feudalisme
medieval (X-XVI), que es mantingué en vigent a les revolucions liberals (XIX).
Mot encunyat pel comte de Mirabeau durant l’Assemblea Francesa (1789).
TRETS:
a)Predomini d’una economia rural.
b)Majoria de la població viu en les zones rurals.
c)Cicle demogràfic antic (dèbil creixement de la població, crisis periòdiques, etc)
d)Relacions de dependència personal
e)Societat Estamental= privilegis de sang i desigualtat civil.
f)Monarquia Absoluta = concentració de tots els poders de l’estat en una sola persona.
5. •
Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII
Desenvolupament de noves activitats econòmiques
Ascens de nous grups socials: Burgesia
Moviment ideològic: La Il·lustració
Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell
sistema feudal i el nou sistema liberal
Revolució Anglesa
Revolució Americana
Revolució Francesa
Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848
8. Economies preindustrials, excepte GRAN BRETANYA que enceta el procés
industrial des de mitjans del segle XVIII.
La majoria de la població activa es dedica a l’agricultura > 80%
L’agricultura aporta més del 75% la riquesa
Agricultura interior orientada al consum intern
Autoconsum = només consumeix allò que produeix i produeix tot el
necessari pel consum
Baixa productivitat = policonreu i manca d’especialització, estancament
tecnològic.
1. Escàs nivell de renda + Males comunicacions = Inexistència mercat
interior / demanda interna.
9. Agricultura interior orientada al consum intern
2. Ignorància i prevenció contra la tecnologia: resistència a la innovació i
el canvi.
3. Relacions senyorials
• Sostracció 1/3 o més de la renda agrària (impossible invertir).
• Camperol sense INCENTIUS per a millorar ( les millores se’n van
en més rendes)
• El llaurador inserit en un sistema COL.LECTIU (openfields,
relacions de dependència, sistema d’autoconsum…)
• El senyor percep unes rendes que no patiran alteracions si no hi
ha inversions
Agricultura colonial de plantació: orientada a l’exportació: intensiva de baixa
productivitat (mà d’obra esclava o semiesclava).
10. EL MÓN RURAL
1. El llogarret o aldea és nucli bàsic de residència
a. Organització de las tasques agràries.
b. Regula l’ús de los béns comunals (EMPRIUS): aporten una renda fonamental.
c. Sistema de solidaritat i control social.
d. La parròquia: control ideològic i font d’informació ( rector, Quinque libri)
2. La família unitat de producció bàsica:
1. Mà d’obra necessària
2. Nombre de boques que pot alimentar
3. Sistema de solidaritat joves – adults – vells
3. Un mundo dividit:
1. La aldea como hàbitat
2. La comarca com l’horitzó màxim de mobilitat (festes, fires, comerç (tot allò que hom
no pot produir)
11. ESCASSETAT
DE FEM
POCA GUARET
RAMADERIA
BAIXA
MANCA DE
PRADERIES
PRODUCTIVITAT
CEREALS
12.
13.
14. "Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals que
encobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en l'època moderna
16. • GREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva,
eviten la competència, sense innovació tècnica)
• TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els
camperols dels voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el
producte acabat)
• Superen les limitacions gremials
• Augmenten la producció i els guanys
• Distribució del productes per mercats comarcals o colonials
• MANUFACTURES
a) Empreses impulsades per la monarquia o la noblesa
b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de
producció
c) Productes de luxe= consum minoritari
d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna
19. COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals
Escassos excedents
Baix nivell d’especialització agrària
Sistema de transports insuficient
Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials
Vehicles usats: carro i diligència: cavalls
Navegació marítima i fluvial
o Empra la força del vent
o Transport fàcil i barat
o Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa
d’una xarxa de canals d’interconnexió de la xarxa fluvial
20. Las activitats no agràries: artesania i comerç
Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel
1.Vinculades al comerç exterior: principi que la riquesa d’un estat depèn del seu
comerç exterior, del volum de reserves de metalls
Mercantilisme: preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir
les importacions.
1.Gremis
2.Monopolis comercials JEAN BODIN, J. BAPTISTE COLBERT, THOMÀS MUN,
MARTÍN AZPILICUETA, TOMÀS MERCADO,
Quan la demanda fou major que
l’oferta:
1. Transport més eficient: el marítim.
•Protoindustria. 2. Demanda colonial.
•Intents d’industrialització 3. Colons progressivament més rics.
•Lluita contra els gremis i els 4. Exèrcit colonial.
monopolis. 5. Administració colonial.
6. Indígenes (molt pobres, però nombrosos)
7. Intercanvi amb altres civilitzacions.
8. Intercanvi amb alres potències.
9. Productes ultramarins (espècies, té, cafè,
cacau, cotó, creïlles, dacsa, tabac)
1.Comerç interior molt escàs:
21. 1. Comerç interior molt escàs:
1. Productes que requereixen una certa tecnologia i no es poden auto produir:
metal·lúrgia, ceràmica, teles de qualitat, etc.
2. Productes de luxe per les classes amb diners.
3. Productes agraris que no es poden produir (oli, vi…)
• Escàs nivell de rendes de la població: escassa demanda
• Autoproducció en la llar i autoconsum
• Escassa elasticitat de la demanda: un augment de la riquesa era consumit por un
augment demogràfic, que mantenia el nivell de pobresa
1. Pervivència de les relacions de dependència
1. Feudalisme
a. Relacions feudo-vassallàtiques = Han perdut completament la importància:
perviuen els títols però ja no eren la base de l’organització política.
b. Es mantenien com l’element organitzador de les relacions entre els productors
agraris i els propietaris de la terra.
c. En Europa occidental: s’estenen las relaciones contractuals, encara que es
manté vigent : El pagament de rendes, La dependència jurisdiccional
d. En Europa oriental y mediterrània: es mantenen els elevats nivells de
dependència personal.
22. COMERÇ COLONIAL
Noves rutes= segle XVI
Estimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats
Comerç Triangular: Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de
manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta
mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals
(or i plata)
Capitals= ampliació dels mecanismes de crèdit
Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de
monopoli
Institucions financer (bancs)
Desenvolupament del Capitalisme Comercial= moviment i acumulació de capital que
hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
23. BANCA
PRESTA A LA MONARQUIA,
COMERCIANTS I INDÚSTRIA INDÚSTRIA
MINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL
CORONA
COMPANYIA COMERCIAL
COMERÇ INDÚSTRIA
MATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES, ELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB
PRODUCTES SEMIELABORATS MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES
24. DESCOBRIMENTS COLONIALS
DEL XVI
• Desenvolupament del comerç colonial
•Construcció de noves flotes
•Creació de rutes marítimes
• Metalls preciosos (or-plata)
•Matèries Primeres abundants i barates
•Mercat per a la venda de Manufactures
•Desenvolupament sistemes financer i
assegurances (expedicions)
• Augment dels guanys econòmics
•Multiplicació de les companyies
comercials
•Desenvolupament de la burgesia
comercial i financera
CAPITALISME MERCANTILISME
COMERCIAL
28. CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC
SENSE CONTROL DE LA NATALITAT (NO PRESERVATIUS)
T.N. 40 ‰ RELGIÓ CRISTIANA PRO NATALISTA
PAPER DELS FILLS = CONTRIBUCIÓ AL MANTENIMENT
FAMILIAR
a) EPIDEMIES I GUERRES FREQÜENTS
T.M. 35 ‰ b) MALES CONDICIONS HIGIÈNIQUES I SANITÀRIES
c) MALES COLLITES I CRISIS DE SUSBSISTÈNCIA CÍCLIQUES
d) ELEVADA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL
e) BAIXA ESPERANÇA DE VIDA (= 35 anys)
CREIXEMENT CONSTANT PERÒ LENT
C. N. ESTANCAMENT DEMOGRÀFIC = NO SUPERA 2 ‰ 1000
ANUAL
29. TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
SENSE CONTROL DE LA NATALITAT
T. N EXTENSA ETAPA REPRODUCTIVA
MILLORA DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA
T. M. MILLORA DELS TRANSPORTS
AVANÇOS HIGIENICO-SANITARIS
MILLORA DE L’ESPERANÇA DE VIDA
MENOR TAXA DE MORTALITAT INFANTIL
C.N. ÈXODE RURAL
EMIGRACIÓ A ULTRAMAR
39. SOCIETAT ESTAMENTAL
Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments que
defineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membres
Societat estàtica
Desigualtat civil
Legislació i tribunals diferents
Funcions diferents
40. NOBLESA
PRIVILEGIS TIPOLOGIA MENTALITAT
•ECONÒMICS: exempts
d’impostos, concentren •ALTA NOBLESA: titulats (ducs, • Ser propietaris de
gairebé 1/3 de les terres, comtes, marquesos, barons...).
i viuen de les seues Gaudien de nombroses terres i viure de rendes
rendes. propietats vinculades, càrrecs és l’ideal de bona part
•JURÍDICS: tribunals polítics, militars, diplomàtics i de la societat.
especials, no pateixen religiosos. És una noblesa
presó per deutes cortesana, viu junt al rei. •El treball manual i les
•JURISDICCIONALS: • NOBLESA DE TOGA: Arriba a activitats comercials o
poden nomenar càrrecs la noblesa pels seus serveis a mercantils no els
públics, cobrar impostos l’estat, fonamentalment en
i administrar justícia en l’administració estatal. Formen estaven permeses.
els seus senyorius. part dels consells de la •Les possibilitat d’ascens
•POLÍTICS: controlen els monarquia resideixen a la cort. social passaven per la
càrrecs públics i militars. •BAIXA NOBLESA: amb menor
•SIMBÒLICS: portar poder i recursos, no viuen en la compra d’un títol al rei,
espasa, carruatge, sedes, cort i constitueixen els o el matrimoni amb una
seients preferent a anomenats “hidalgos”, família noble, recursos
l’església propietaris de terres, militars o
conqueridors d’Amèrica. emprats per la burgesia.
41. CLERGAT
PRIVILEGIS TIPOLOGIA MENTALITAT
•ECONÒMICS: exempts •ALT CLERGAT: d’origen noble,
d’impostos, cobren el doncs els segons de les cases Molts membres de l’alt clergat
delme i concentren nobiliàries professaven en (arquebisbes i bisbes), així com
gairebé 1/3 de les terres institucions religioses, els capítols catedralicis
en règim de “mans l’església els oferia una posició
detentaven senyorius,
mortes”, fruit de les social i econòmica adient al
donacions dels laics – seu naixement. El formaven els individuals o col·lectius, en
legats-. arquebisbes i bisbes, així com funció del càrrec que ocupaven.
•JURÍDICS: tribunals abats i abadesses dels Generalment, tots els membres
especials eclesiàstics, no monestirs rurals. de l’estament estaven exempts
pateixen presó per •CLERGAT MITJÀ: membres
dels capítols catedralicis del pagament d’impostos,
deutes. (canonges). rebien els delmes i i altres
•Ideològics: tenen gran • BAIX CLERGAT: d'origen donatius per serveis i llegats.
influència en la societat humil, de vegades poc format Qualsevol membre del tercer
gràcies al control sobre intel·lectualment, patia unes
l’educació, a la Inquisició Estat tenia possibilitat
condicions semblants al poble.
i a les trones de les •També cal distingir entre d’incorporar-se a les capes
esglésies. Exerceixen un clergat regular: monjos i inferiors del clergat, amb
control sobre la moral monges que viuen en possibilitat de promoció social,
pública i privada dels monestirs i convents, sotmesos sense cap recolzament d’una
fidels, inclosos membres a una “regla”. fortuna familiar o influència
de la noblesa i la reialesa. •Clergat secular: corresponent
al clergat diocesà. social.
42. TERCER ESTAT
•Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i
pagaven els impostos directes (eren “pecheros”).
•Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.
BURGESIA CLASSES POPULARS CAMPEROLAT
URBANES
•Constituïa la majoria de la
•Constitueix el grup més població
dinàmic de la societat de l’A.R. •Propietaris de terres: des del gran
• La seua riquesa havia • Formades pels propietari (“villano rico”, amb un
poder econòmic superior a molts
augmentat notòriament.
•Entre els components treballadors manuals “hidalgos”), fins a l petit
propietari o arrendatari, en
d’aquest grups hi havia: la de les ciutats, tan els condicions molt difícils a causa de
burgesia rendista, vivia de les la gran quantitat d’impostos que
rendes de les seues artesans (oficials i havia de satisfer a la corona, la
propietats, comprades amb el
capital acumulat en el comerç
aprenents) com els noblesa i al clergat (més del 50%
dels ingressos).
triangular; la financera, obrers de les •Jornalers: només conten amb la
força dels seus braços per a
integrada per banquers i
cobradors d’impostos; la
manufactures, el alimentar-se. Són nombrosos en
Castella, Andalusia occidental i
manufacturera o industrial, i personal domèstic i Extremadura, on hi predomina la
la petita burgesia, formada gran propietat nobiliària –el
per artesans, comerciants i tots els petits oficis latifundi. Pateix unes condicions
de vida molt dures, contractats
professions liberals. urbans. només en temporada de collita (sis
mesos a l’any).
43. LA BURGESIA
una minoria dels habitants de la ciutat que tenien certs
privilegis:
• Elegien y podien ser elegits per a dirigir la ciutat
• Monopolitzaven els càrrecs administratius i judicials de la
ciutat
• Tenien un codi de justícia propi i més benigne
• Eren l’elit econòmica de la ciutat (amb la noblesa i el clergat)
• Mantenien persones dependents (tant en el món rural, com
mitjançant els gremis, etc. )
Podríem incloure’ls en el grup dels Privilegiats rural, como a través
de los gremios, etc.
44. 1. La burgesia: elit urbana amb privilegis
2. Els no privilegiats: Divisió:
a. Major part de la població rural: 1.Els que viuen amb
• Diferent grau de dependència seguretat davant d’una
• Diferent grau de pobresa-riquesa crisi de subsistències
b. Major part de la població urbana: (tenen estalvis i o són
• Diferent grau de dependència propietaris)
• Diferent grau de pobresa 2.Els que viuen amb
c. Els pobres (urbans i rurals): viuen de inseguretat davant …
la caritat (o de treballs ocasionals) i 3.Els que viuen en la
sense residència fixa. Poden suposar indigència
1/3 del tercer estat.
El baix clergat, no paga rendes, però viu en condicions pròximes a les dels
no privilegiats i depén personalment de l’alt clergat. No accedeix por
naixement / l’alt clergat són els fills-filles de la noblesa nobleza
46. “El orden eclesiástico no compone sino un solo
cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tres
ordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras
dos condiciones: el noble y el siervo, que no se
rigen por la misma ley.
Los nobles son los guerreros, los protectores de las
iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes
lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se
protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los
siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada
sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son
suministrados a todos por ellos, pues los hombres
libres no pueden valerse sin ellos. Así pues, la
ciudad de Dios, que es tenida como una, en
realidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otros
trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no
sufrirían una separación. Los servicios de cada uno
de estos ordenes permiten los trabajos de los otros
dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás.
Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha
estado en paz”.
Del monje Adalberón en su obra Carmen ad
Robertum regem francorum, año 998.
48. a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.
b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordres
c) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versalles
d) Sotmetiment dels tres estaments
e) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials= Patrimoni
f) Concentra tots els poders de l’estat
• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos
• Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos
• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia
• Controla i dirigeix la política exterior
g) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial
h) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat
49. El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que
l’assessoren:
a)Administració central
o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Govern
o Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Justícia, etc
o Sistema polisidonial dels Àustria: Índies, Guerra, Hisenda, etc
b)Administració provincial= Governadors, Virreis
Amèrica= Virrei = alter ego
Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència
Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal
c)Administració local: Model Castellà i Províncies Exemptes
Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació
Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu
Controla els representants a Corts
50. Límits:
1.Llei Divina
2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició
3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments,
jurament reial, matrimonis reials, etc.
4.Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies
exemptes
5.Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i
modificar les lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de
l’hereu
51. El poder de la monarquia s’assentava en la seua riquesa
Mercantilisme
Impostos i altres percepcions
• Impostos a les arribades de guanys
• Pagaments a les companyies
1. Desenvolupament colonial.
explotadores de mines, etc.
2. Augments territorials. • Companyies Privilegiades
3. Lluita contra l’església pel delme. Guerres quasi permanents
4. Extensió de la administració reial
L’estat és el braç armat de la religió
DRET DE PRESENTACIÓ (control
Església) i percepció de part de les
rendes (SEU VACANT)
Assentar el seu poder i recaptar directament
Sigue…
52. Un estat en guerra (quasi) permanent
Costos Elevats
1. Cuando se consiguen victorias: se
obtienen beneficios
2. Cuando se pierden guerras:
situaciones de fuerte
endeudamiento
La monarquía s’afebleix i ha de recorrer als BANQUERS i als posseïdors
de riquesa per aconseguir préstecs o que paguen subsidis (DEUTE
PÚBLIC, DONACIONS, etc)
Els poderosos controlen una part del poder
53. Durante el AR conviuen dues teories sobre el poder polític monàrquic
Teoria absolutista:
1.El poder prové de Déu
2.Tots els poders estan en la monarquia
3.Drets romà: un estat, tots els habitants són súbdits, una sola LLEI
Teoria contractual:
El poder de la monarquia prové d’un CONTRACTE tàcit i consuetudinari entre la
monarquia i la part més sana del poble
1. Obté el poder
2. Ha de respectar les lleis i els costums
3. Ha d’atendre els consells (Corts, Parlaments)
54. IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME
a) THOMAS HOBBES (1588-1679)
• Polític i filòsof anglès del s. XVII
• Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Absolutista-
racionalista
• Autor de “El Leviatà”=“ l’home és un llop per a l’home”
• L’home sempre està en lluita
• Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la societat
funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta
b) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)
a) Bisbe í escriptor francès del XVII
b) Absolutista
c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament polític
d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i inviolable
58. INICIS DEL PARLAMENTARISME
a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada
Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I
Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659)
Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingut
comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu de
la seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A
L’ARBITRARIETAT REIAL
2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange i
Maria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders
de la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noves
lleis al Parlament
Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlica
b) Anglaterra = Monarquia Parlamentària
1. Separació de l’executiu i el legislatiu
2. Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona
3. Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent
4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietaris
rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)
5. Sense representació de les colònies
6. Esclavitud legal
61. 1. CONCEPTE: moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa del
XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa.
a. Grup reduït de persones pertanyents a les classes dominants
b. Conjunt d’idees de les quals es pot deduir la necessitat de REFORMES
• Critiquen la supervivència de l’Antic Règim
• Volen millorar la vida de la població en general
c. No és un teoria política contra l’Antic Règim = NO SÓN REVOLUCIONARIS
d. ESTRATÈGIES: fomentar la EDUCACIÓ mitjançant les CLASSES DIRIGIENTS
(agents)
e. Aquestes idees interpretades pels REVOLUCIONARIS els permeten construir la
ideologia de la revolució liberal= EQUÍVOCS = LLIBERTAT, IGUALTAT, CANVI....
2. EL PENSAMENT IL.LUSTRAT
a. LA RAÓ
b. LA NATURA
c. L’HOME
d. LA SOCIETAT
62. LA RAÓ
1. Els fenòmens de la natura poden analitzar-se i expressar- NEWTON
se mitjançant principis universals simples o lleis .
2. La raó és capaç de conèixer = tot s’ha de sotmetre a la raó DESCARTES
• Allò irracional = superstició enganyós
• Necessitat d’educar la raó per a conèixer les lleis de les coses
La ignorància està menys allunyada de la veritat que el prejudici
(Diderot)
63. LA NATURA
a. La natura és allò objectiu
b. La natura no necessita res extern per a ser o funcionar
c. La Natura és racional
64. L`HOME
a. Forma part de la natura Sotmès a les lleis naturals
b. Animal racional
a. Individualitat (diferència)
b. Igualtat
c. Capacitat = autonomia
d. Podem diferenciar “allò que és” i “allò que vol ser”
e. Cerca la felicitat
c. Esperit de conservació assegurar la supervivència
apropiar-se sinó és lliure
65. LA SOCIETAT
a. L’home conviu amb altres homes
b. La Societat presenta tres nivells:
a. Natural: la societat en la natura
b. Civil: la societat racional
c. Estat: les institucions de la societat racional
66. 1. LA SOCIETAT NATURAL L’home en estat natural:
totalment lliure i capaç, conviu
amb altres homes
LA RAÓ ASSENYALA
LA NECESSITAT DE CONFLICTE
REFORMES
Xoc d’interessos i llibertats
1. Lluita per l’apropiació
INFELICITAT 2. La llibertat d’uns limita la dels altres
IMPEDEIX A L’HOME SER LLIURE TEMOR
67. 2. LA SOCIETAT CIVIL Davant de la infelicitat, la
PACTE raó assenyala el camí
FELICITAT
DIFERENCIA
L’INDIVIDU PERD LA INTERÉS PARTICULAR = EGOISME = LLUITA
SEUA LLIBERTAT , INTERÉS GENERAL = BÉ COMÚ = PAU
PERÒ GUANYA LA
LLIBERTAT
D’ACTUAR SENSE
POR 1. TOTS ELS INDIVIDUS DELEGUEN EN LA SOCIETAT LA
SEUA LLIBERTAT (PER FER LES LLEIS)
1. DRET APROPIAR-SE
2. DRET A LA LLIBERTAT SENSE LÍMITS
PACTE 2. LA COL.LECTIVITAT ASSUMEIX AQUEIXA LLIBERTAT:
FER LES LLEIS.
68. 3. L’ESTAT PACTE = CONSTITUCIÓ
SOCIETAT CIVIL : CONJUNT DE CIUTADANS
Delegació de la sobirania en la societat GARANTIA DE LLIBERTAT:
La societat exerceix la SOBIRANIA Divisió de poders
INSTITUCIONS QUI FORMA PART DE LES
1. FER LES LLEIS = PODER LEGISLATIU INSTITUCIONS: SUFRAGI
2. EXECUTAR-LES = PODER EXECUTIU
3. JUTJAR-LES = PODER JUDICIAL
69. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa
del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució
Francesa
2. Antecedents:
Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posterior
comprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovar
errors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball)
John Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder
Revolució Anglesa de 1640 i 1688
3. Trets Generals
Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre el
món= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició
Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància
Natura font de justícia i bondat
Ésser humà naix per a ser feliç
Importància de la ciència i la tecnologia
Creuen el progrés lineal i continuat
Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització política
i social nova, llibertat i igualtat
Propugnen el LIBERALISME
70. LIBERALISME
Divisió de Poders (Montesquieu)
Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics
dels individus = SOBIRANIA NACIONAL (Rousseau)
Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat i
mèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom
dels seus avantpassats
FISIOCRÀCIA (Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments del
liberalisme econòmic
La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de
metalls preciosos
S’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat
econòmica i iniciativa individual
71. Observació de la Natura= Dret a la llibertat del geni
Rebutgen l’Autoritat
LLEIS Conciliar interessos individuals i socials
basada en la Revelació i Millorar el Món
la Tradició Nous valors: Tolerància, humanitat, Deure
Elaborar l'Enciclopèdica
Social
Utilitarisme
PRIMACIA DE LA RAÓ IMPORTÀNCIA DE LA
(Universal= de tots els homes) HOME CENTRE DE L’UNIVERS:
CIÈNCIA I TECNOLOGIA
SER RACIONAL I LLIURE
LA IL·LUSTRACIÓ
CERCA DE LA LAICITZACIÓ I PROGRÉS LINIAL I CONTINU
FELICITAT I LLIBERTAT DESACRALITZACIÓ DEL (CONDORCET)
TERRENAL PENSAMENT I LA VIDA
DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALS
MATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMA
RELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)
72. L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ
OPINIÓ ACADÈMIES I SALONS VIATGES SUBTITUCIÓ
PÚBLICA: LÒGIES ARISTOCRÀTICS ESCRIPTORS MECENATGE
la PREMSA MASÒNIQUES PER PAÏSOS I PELS DRETS
CIUTATS D’AUTORS
PENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES
I AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ
L’ENCICLOPEDIA: MONTESQUIEU: VOLTAIRE ROUSSEAU
DIDEROT I DIVISÓ DELS PARTIDARI DEL SISTEMA SISTEMA REPUBLICÀ
D’ALEMBERT PODERS I POLÍTIC ANGLÉS SOBIRANIA NACIONAL
COMPENDI DEL DEFENSA DEL CONTRA L’ESGLÉSIA LLIBERTAT, IGUALTAT I
SABER I LES LIBERALISME CONTRA LA GUERRA I LA DEMOCRÀCIA DIRECTA
IDEES MODERAT TORTURA
IL.LUSTRADES
73. Rousseau
Voltaire
Diderot
D’Alembert Mme. Geoffrin
Reunió en el saló de Madame Geoffrin. Gabriel Lemonnier, 1812
74. DESPOTISME IL·LUSTRAT
a) Experiència reformista= modernització de l’estat
b) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés)
c) Trets generals
Absolutisme centralitzador
Racionalització de l’administració
Foment de l’educació i la cultura tècnica
Recerca de la modernització econòmica del país: programes de desenvolupament
de l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc
Paper del rei: garant de la felicitat dels súbdits
d) Experiències limitades:
Reformes econòmiques
Repartiment de la propietat
Lliure circulació comercial
Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta
75.
76.
77. Mostesquieu (1689-1755) Jean Jacques Rousseau
John Locke (1632-1704)
(1712-1778)
Jean le Rond D’Alembert François Quesnay Denis Diderot (1713-1784)
(1717-1783 (1694-1774)
78. Gregori Maians i Siscar François Marie Auret David Hume (1711-1776)
( 1699-1781) “Voltaire” (1694-1778)
Jorge Juan i Santacilia
Antoni Cavanilles i Palop (1745 -1804) Francesc Perez Baier (1711-1794)
Novelda, 1713-1773
79. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS
John Locke (1632- • Filòsof empíric = el coneixement que no puga Dos tractats sobre el govern civil
1704) derivar-se de l'experiència s’ha de bandejar (1690)
•Concepte de Societat civil Carta sobre la tolerància (1765)
•Monarquia absoluta incompatible
•Separació del poder executiu- legislatiu
• Societat civil = contracte social entre governats i
governants , els Primers abandonen l’estat natural
amb la finalitat de garantir millor els seus drets (vida,
llibertat, propietat)
•L’estat garantia de les llibertats individuals
Charles Louis de • Rebutja la monarquia absoluta L'esperit de les lleis (1748)
Secondat, Baró • Partidari d’un sistema semblant al britànic: divisió
de Mostesquieu de poders i contrapès
(1689-1755)
Jean-Jacques • Problema social Discurs sobre l’origen i fonaments
Rousseau (1712- • Critica la propietat i defensa la igualtat de la desigualtat entre els homes
1778) • Sobirania popular (1754)
•Contracte social entre els ciutadans Contracte Social (1762)
François Quesnay • Principal font de riquesa l’agricultura
(1694-1774) • principal grup social propietaris de la terra
80. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS
Adam Smith • La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de Investigació en la Naturalesa i Causes
(1722-1790) metalls preciosos (mercantilisme) ni de la Riquesa de les Nacions (1748)
exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó
en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en
l’activitat econòmica
•Home actua per l’impuls personal=
individualisme econòmic
• Llei natural oferta i demanda
• Lliurecanvi
François Diderot L'Enciclopèdia (1751-1784)
(1713-1784
Jean le Rond L'Enciclopèdia (1751-1784)
D’Alambert (1717-
1783)
François Marie • Difusor del pensament de Locke Cartes angleses (1734)
Arouet “Voltaire” • Reivindica la llibertat de consciència Diccionari filosòfic (1764)
(1694-1778) • Defensa la tolerància religiosa Càndid o L'optimisme (1759)
81. AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS
Antoni Josep
Cavanilles i
Palop
Jorge Juan i
Santacilia Fundador de l’Observatori Astronòmic
de Madrid (1757)
Gregori Maians i
Sisca
Gabriel Siscar i
Siscar
Francesc Perez i
Baier
