1. LA
NARRATIVA
CATALANA
ACTUAL
Context
històric:
1975→
Mort
de
Franco
⇒
1977→
Primeres
eleccions
democràtiques
⇒
1978→
S’aprova
la
Constitució
espanyola
⇒
1982→
S’aprova
l’estatut
valencià
⇒
1983→
Aprovació
llei
d’ús
i
ensenyament
del
valencià.
Context
cultural:
Major
alfabetització
de
la
població
⇒
Augment
públic
lector.
Convocatòria
premis
literaris
nous
i
creació
d’editorials.
Desenvolupament
crítica
literària
(
gràcies
a
les
revistes
lit.
i
setmanaris
en
català).
Adaptació
de
la
literatura
catalana
les
noves
tecnologies
(
noves
plataformes
de
crítica
lit.
i
de
creació
narrativa
vinculades
als
blocs
i
a
les
xarxes
socials.
LA
NARRATIVA
Anys
70:
• Fets
socials:
retorn
dels
exiliats,
legalització
partits
polítics,
restitució
drets
democràtics,
vagues,
manifestacions,
atemptats.
• Narrativa
dels
70:
o Escriptors
nascuts
en
la
postguerra:
marcats
pels
canvis
socials
i
la
cultura
dels
mitjans
de
comunicació;
Montserrat
Roig,
Terenci
Moix,
Isa
Tròlec,
Joan
F.Mira,
Quim
Monzó,
Ferran
Cremades,
Maria
Antònia
Oliver
o
Carme
Riera;
o Trets
característics:
Trenquen
amb
el
realisme
i
utilitzen
tècniques
narratives
experimentals;
qüestionen
i
refusen
la
societat
que
els
envolta
i
plantegen
la
fugida
com
a
reacció
i
el
retorn
posterior;
Preferència
pels
ambients
urbans,
els
problemes
que
afecten
els
joves,
la
seua
relació
amb
el
sexe
i
les
drogues.
o Al
País
Valencià:
l’editorial
Tres
i
Quatre
crea
els
premis
Octubre
⇒ motor
d’autors
novells
(Isabel-‐Clara
Simó,
J.Ll.
Seguí);
es
coneixen
autors
de
generacions
anteriors
:
Carmelina
Sánchez-‐Cutillas,
Matèria
de
Bretanya,
Joan
Francesc
Mira
que
en
les
seus
obres
El
bou
de
foc,
Els
cucs
de
seda
i
El
desig
dels
dies
fa
un
recorregut
des
del
record
dels
anys
d’infantesa
en
la
postguerra
a
la
joventut
dels
anys
60.
Anys
80:
o Consolidació
del
gènere
i
del
mercat
editorial;
o desaparició
de
grans
escriptors
com
Rodoreda,
Villalonga,
Espriu,
Pla...
i
reivindicació
d’autors
que
havien
estat
marginats:
Perucho,
Brossa
i
Calders;
o S’abandonen
les
tendències
experimentals
i
es
retorna
a
formes
narratives
més
clàssiques,
a
contar
històries.
o Tendències
molt
diverses:
Trama
simbòlica
i
al·∙legòrica
amb
tocs
d’humor,
els
personatges
perden
identitat
(Quim
Monzó,
Sergi
Pàmies,
Toni
Cucarella).
Ambientació
rural
i
recerca
de
la
memòria
col·∙lectiva
(Jesús
Moncada,
Maria
Barbal,
Emili
Teixidor,
Jaume
Cabré).
Novel·∙la
de
gènere:
històrica
(
Jaume
Cabré,
Josep
Lozano).
Ciència
–ficció
(Manuel
de
Pedrolo).
Policíaca
(Ferran
Torrent).
Narrativa
actual:
Narrativa
moderna,
amb
diversitat
de
temes
que
preocupen
la
societat
contemporània
(la
solidaritat,
la
discriminació,
la
multiculturalitat,
el
feminisme...),
tècniques
(s’han
adaptat
a
la
narrativa
europea
i
universal)
i
autors
.
Adaptacions
televisives
i
cinematogràfiques
de
novel·∙les
i
contes
(
La
plaça
del
Diamant,
Bearn,
Mecanoscrit
del
segon
origen,
Mirall
trencat,
Les
veus
del
Pamano,
Pa
negre...).
Les
lletres
de
cançons
es
converteixen
en
petits
relats
(Antònia
Font,
Manel).
Presència
de
les
noves
tecnologies:
Blocs
i
llocs
web
dedicats
a
la
publicació
de
textos
originals
i
a
la
crítica
literària
en
català
(
Lletra,
Bloc
de
lletres
...).
