2. 1. Un nou ordre internacional.
La fi de l’URSS ha deixat un nou ordre econòmic mundial:
hegemonia dels Estats Units com a única superpotència.
Estats Units s’ha convertit en el policia mundial que actua impunement
defensant els interessos econòmico-comercials de les seves multinacionals.
L’exemple de les dues Guerres del Golf (Irak): amb l’excusa de conservar la independència
de Kuwait i les armes, EUA ha massacrat Irak dues vegades per assegurar el control del
petroli per les multinacionals americanes front a Saddam Hussein.
Rússia s’ha convertit en un estat capitalista i una democràcia formal amb tendències
autoritàries (Ieltsin, Putin): les diferències entre uns pocs rics i els pobres són
cada vegada majors (descens del nivell de vida) i la màfia té molt de poder.
El control econòmic del món es troba en tres zones: Estats Units, Unió Europea i
Japó, però les tres han quedat tocades de les últimes crisis econòmiques, apareixent
nous països als anys 2000 com ara la XINA.
George HW Bush (1989 - 1993) George W Bush (2001 - 2009)

3. Xina, amb reformes liberalitzadores en l’economia, s’ha obert al món
i s’ha convertit en un gegant econòmic en la dècada dels 2000 que
creix sense parar i sembla poder amenaçar en breu l’hegemonia dels EUA.
El comunisme ha quedat relegat a Cuba i Corea del Nord, mentre la resta de països
comunistes s’ha transformat en democràcies capitalistes (Rússia i Europa de l’Est)
o han obert processos de liberalització econòmica (Xina, Vietnam).
El fonamentalisme islàmic ha sorgit com una resposta radical i violenta als
Països àrabs contra la influència i control d’Occident, amb especial menció
a les intervencions d’EUA i al conflicte Israel-Palestina, utilitzant la violència
i el terrorisme (Iran, Afganistan, Algèria, Irak, Pakistan,...).
Ajatolà Homeini
Iran (1979)

4. 1. Els conflictes del món actual.
Europa Balcans: des del 1991 Iugoslàvia s’ha fracturat en set estats, moltes
vegades després de guerres salvatges → encara hi ha soldats de l’ONU
Amèrica Nèstor Kirchner
Les guerrilles marxistes encara són importantsSilva molts països
(Argentina, 2003-2007)
Lula da en
(Brasil, 2003-2011)
(Mèxic, Colòmbia), amb el recolzament de la població més pobra.
Llatina Hugo Chávez Evo Morales
Els càrtels de la(Veneçuela, 1999-...) un estat paral·lel (màfies),
droga: actuen com (Bolívia, 2006-...)
amb molt de poder i infiltrats en l’administració.
Les injustícies socials i el fracàs de la dreta neoliberal han propiciat
la pujada al poder de governs d’esquerres en els últims anys.
Socialdemòcrates
Propers al comunisme

5. Àfrica Subsahariana
La majoria de conflictes són conseqüència de la descolonització i el neocolonialisme:
darrere de les guerres civils estan els interessos i els diners. Les multinacionals de
les grans potències volen fer-se amb les riqueses naturals d’aquests països.
República Democràtica del Congo: cruel guerra civil i ètnica des del 1997,
amb l’interès dels països rics en les riqueses mineres interiors com a rerafons.
Sierra Leone (1991-2001): llarga guerra civil entre les ètnies majoritària (temne i mende)
ha provocat més de dos milions de refugiats, a més dels nens soldat.
Ruanda (1994) i Burundi: conflictes ètnics (hutus i tutsis) amb
més d’un milió de morts i dos milions de desplaçats.
Libèria (1986-2003) : llarga guerra civil entre diverses ètnies que ha destruït el país.
Sudan (2003-2009): : conflicte ètnic (àrabs i negres) a Darfur (400.000 morts i milions
de refugiats).
Kènia: Des del 2008 guerra civil i ètnica després del frau a les últimes eleccions.
Somàlia: l’absència d’un estat potent i la pirateria com a solució a la pobresa → les potències
occidentals han enviat vaixells de guerra per protegir els seus interessos pesquers.

6. Els Kurds
Els kurds viuen repartits entre sis països, sense un Estat propi i s’han enfrontat
amb armes (terrorisme) a Turquia (encara) i a Irak, sent durament reprimits.
Índia - Pakistan
Continua el conflicte entre l’Índia i Pakistan
Pels territoris Caixmir i el Pundjab, amb els
dos països amb armes atòmiques i agreujat
pels atemptats de grups terroristes
(Bombay, 2008)

7. El Fonamentalisme Islàmic
Es basa Rebuig al domini occidental, tant colonial com neocolonial.
en ...
Idea de formar una gran “Nació Àrab” per acabar amb Israel.
Creació d’Estats religiosos organitzats a partir dels preceptes de l’Alcorà.
Ha estat en el poder en l’Iran (Jomeini, 1979) i en l’Afganistan dels talibans (1992 – 2001)
Canvien d’estratègia després de la Iª Guerra del Golf (1991) i adopten el terrorisme
com a forma de lluita, als països àrabs primers (Algèria, Egipte, Turquia) i internacional
més tard amb Al-Qaeda i Osama Bin Laden
Els atacs de l’11 de setembre del 2001: mes de 4.000 morts
EUA enceta una guerra contra els terrorisme internacional, envaeix
Afganistan i aplica tortures a tots els sospitosos (Guantánamo).
Altres atacs del terrorisme fonamentalista islàmic: 11-M del 2004 a Madrid,
Juliol del 2005 a Londres i atacs a Casablanca, Algèria,...
Nova política d’Obama: promesa de tancament de centres il·legals i abandonar Irak.

8. La Segona Guerra d’Irak (2003)
Saddam Hussein es nega a cedir el petroli a les empreses d’Estats Units.
El govern Bush acusa falsament a Irak de tenir armes de destrucció massiva
i ser una base del terrorisme fonamentalista i l’envaeix amb l’ajuda de
Gran Bretanya i Espanya (març del 2003)
EUA ha acabat amb Saddam Hussein, ha envait el país i s’ha apropiat
del petroli, però no pot acabar amb la guerra de guerrilles i la guerra
Civil entre sunnites i xiites: van sis anys de guerra, més d’un milió
de morts i milers de refugiats
La intenció del nou president dels EUA (Obama) és
abandonar Irak i concentrar les tropes a l’Afganistan.