SlideShare a Scribd company logo
1 of 20
UNITAT 4
Classicisme (1750-1830)
La serenitat formal del Classicisme
CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
• Independència EEUU 1776
• Revolució Francesa 1789
• EUROPA
IL·LUSTRACIÓ: models estètics greco-romans
– Confia amb la raó humana i la ciència.
– Defensa el progrés.
– Crítica amb la religió.
– Promou l’educació i la difusió del coneixement.
Neix l’enciclopèdia (1751)
CONCEPTES BÀSICS
• BARROC
– Ornamentació i moviment
– Polifonia
• CLASSICISME
– Homofonia – Melodia acompanyada.
– Equilibri formal.
– Frases i cadències clares.
– Textura musical lleugera i limitada
– Valora la contenció i elegància expressiva.
– Es configura l’orquestra simfònica
– Es desenvolupen els gèneres musicals:
• Simfonia
• Sonata
• Concert
• Quartet de corda
MÚSICA VOCAL
• ITÀLIA
– Òpera Bufa:
• Temes quotidians
• Humor
• Frivolitat
• Inclusió de melodies
espontĂ nies i populars
– Òpera Seriosa
• Temes mitològics
• Llegendes antigues
• ALEMANYA
– Singspiel
• ESPANYA
– Sarsuela espanyola
– Tonadilla escènica
• FRANÇA
– L’òpera posa la música al
servei de la poesia i la
trama argumental
Són composicions d’òpera popular
que s’alternen fragments cantats i
d’altres de parlats
MÚSICA INSTRUMENTAL
CARACTERÍSTIQUES
• Textura homofònica
• Tècnica de la melodia acompanyada
• Baix Alberti
• Instruments que cauen en desús:
– Orgue
– Clavecí
– Llaüt
– Flauta de bec
• Nous instruments en el classicisme:
– Pianoforte (piano)
– Clarinet
– Trompa
– Violí
Baix Alberti
MÚSICA INSTRUMENTAL
CARACTERÍSTIQUES
• Música de cambra
– Destinada a les cambres o salons.
– Inicialment música interpretada per aristòcrates.
– La música era un símbol de distinció i refinament.
– Posteriorment, es va destinar per a músics
professionals.
• Formacions
– Quartet de corda
• Violí, violí, viola i violoncel.
– Agrupacions de vent
• Pensades per a fer actuacionsa l’aire lliure.
– L’orquestra
• Pot arribar a tenir 30 músics.
• Cada instrument té la seva posició i finalitat.
GÈNERES INSTRUMENTALS
• SONATA
– Un o dos instruments
– 3 o 4 moviments “parts” de tempo i forma diferents
– El 1r moviment serveix per posa nom a una estructura
anomenada FORMA SONATA
Primer moviment
ExposiciĂł Desenvolupament ReexposiciĂł
A – pont – B Lliure A – pont – B
: : :
GÈNERES INSTRUMENTALS
• SIMFONIA
– Està pensada per a orquestra simfònica.
– 1r moviment segueix l’estructura de la forma sonata
– 3 o 4 moviments que varia el tempo i el caràcter.
• CONCERT
– Per orquestra.
– Diàleg entre orquestra i solista.
– Té la mateixa estructura que la sonata.
INTERVALS
• L’interval és la distància que hi ha entre
dues notes de diferent altura.
Tipus d’intervals
• Melòdic
• Harmònic
INTERVALS
• Tons i semitons
do re mi fa sol la si do re
do#
re b
re #
mi b
fa #
sol b
sol #
la b
la #
si b
do#
re b
1 to 1 to 1 to 1 to 1 to 1 to
½ to ½ to
do re mi fa sol la si do re mi
1 to 1 to 1 to 1 to 1 to
½ to ½ to
DO#/REb
RE#/MIb
FA#/SOLb
SOL#/LAb
LA#/SIb
MI/FAb
FA/MI#
SI/DOb
DO/SI#
INTERVALS
ClassificaciĂł dels intervals
½½
½
½
½
INTERVALS
ConsonĂ ncies i dissonĂ ncies
• Consonant: percebem el seu so de forma distesa.
• Dissonant: percebem el seu so amb tensió.
– Tots els augmentats i els disminuïts.
– Els intervals de 2a i de 7a.
UnĂ­son 8a J 5a J 4a J 3a M 3a m 6a M 6a m
INTERVALS
Analitzar intervals
1. DistĂ ncia
2. Direccionalitat
3. Tons i semitons
4. Mode
5. ConsonĂ ncia/
dissonĂ ncia
6a ascendent 4 tons menor
— | | | —
• És un interval melòdic.
• Si fos un interval harmònic seria
consonant
1 2 3 4
5
ACORD
• Dues notes que sonen a la vegada formen un
interval harmònic.
• Tres o més notes que sonen a la vegada formen
un acord.
Acord trĂ­ade Acord quatrĂ­ade
ACORD
MENOR
MAJOR
3a 1T½ menor
3a 2T Major
.
5a Justa
.
5a Justa
La fonamental ens
designa el tipus
d’acord que és.
Sol m Fa # m
Re M Mi M
ACORD
• Els acords perfectes són aquells que la
distĂ ncia entre les notes sempre hi ha una
distĂ ncia de tercera.
• Podem trobar-nos acords desordenats i inclús que la
fonamental no sigui la nota mĂŠs greu. Segons la nota
més greu podem designar quin tipus d’inversió té l’acord.
E. directe Ia inv. IIa inv.
Fonamental 3a 5a
ACORD
Exercicis
1. Quin acord Ês? P.m.  Re menor
2. Quina inversiĂł ĂŠs? Ia inversiĂł
3. Com és l’estat directe d’aquest acord?
NOTES EN ANGLÈS
C D E F G A B C
A B C D E F G A
COMPOSITORS
• HAYDN (1732 – 1809)
• MOZART (1756 – 1791)
• BEETHOVEN (1770 – 1827)
J. Haydn
L.v. Beethoven
W.A. Mozart
AUDICIONS
1. Rèquiem – W.A. Mozart
2. “Voi che sapete” ària de l’òpera Les
noces de Fígaro – W.A. Mozart
3. 2n moviment, Andante, de la Simfonia n.
94 – F.J. Haydn

More Related Content

What's hot

Resum Tema 12 i 13
Resum Tema 12 i 13Resum Tema 12 i 13
Resum Tema 12 i 13Carles
 
Repas t 3
Repas t 3Repas t 3
Repas t 3Carles
 
Diapositives tema 14 i 16
Diapositives tema 14 i 16Diapositives tema 14 i 16
Diapositives tema 14 i 16Carles
 
Resum T4
Resum T4Resum T4
Resum T4Carles
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Carles
 
Resum Tema 5
Resum Tema 5Resum Tema 5
Resum Tema 5Carles
 
Resum t10 i 11
Resum t10 i 11Resum t10 i 11
Resum t10 i 11Carles
 
[3r] Diapositives Tema 3
[3r] Diapositives Tema 3[3r] Diapositives Tema 3
[3r] Diapositives Tema 3Carles
 
Els instruments del barroc
Els instruments del barrocEls instruments del barroc
Els instruments del barroctonizquierdo
 
Context.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slideContext.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slidepauettt
 
PresentaciĂł melodia
PresentaciĂł melodiaPresentaciĂł melodia
PresentaciĂł melodiaaniolimar
 
MĂşsica 2n eso Estructura de la mĂşsica
MĂşsica 2n eso Estructura de la mĂşsicaMĂşsica 2n eso Estructura de la mĂşsica
Música 2n eso Estructura de la músicaJoan Sèculi
 
Resum Tema 6 i 7
Resum Tema 6 i 7Resum Tema 6 i 7
Resum Tema 6 i 7Carles
 
El so 2012 pp
El so 2012 ppEl so 2012 pp
El so 2012 ppaniolimar
 
1 ESO - MĂşsica - La melodia
1 ESO - MĂşsica - La melodia1 ESO - MĂşsica - La melodia
1 ESO - Música - La melodiaJoan Sèculi
 
Sonata o forma sonata
Sonata o forma sonataSonata o forma sonata
Sonata o forma sonataEmili Darder
 
Telemann
TelemannTelemann
Telemannjuliju123
 
Tedeum Musicograma
Tedeum MusicogramaTedeum Musicograma
Tedeum Musicogramajoanacoronel
 
Diapositives tema 8
Diapositives tema 8Diapositives tema 8
Diapositives tema 8Carles
 
1 ESO MĂşsica - Les figures
1 ESO MĂşsica - Les figures1 ESO MĂşsica - Les figures
1 ESO Música - Les figuresJoan Sèculi
 

What's hot (20)

Resum Tema 12 i 13
Resum Tema 12 i 13Resum Tema 12 i 13
Resum Tema 12 i 13
 
Repas t 3
Repas t 3Repas t 3
Repas t 3
 
Diapositives tema 14 i 16
Diapositives tema 14 i 16Diapositives tema 14 i 16
Diapositives tema 14 i 16
 
Resum T4
Resum T4Resum T4
Resum T4
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4
 
Resum Tema 5
Resum Tema 5Resum Tema 5
Resum Tema 5
 
Resum t10 i 11
Resum t10 i 11Resum t10 i 11
Resum t10 i 11
 
[3r] Diapositives Tema 3
[3r] Diapositives Tema 3[3r] Diapositives Tema 3
[3r] Diapositives Tema 3
 
Els instruments del barroc
Els instruments del barrocEls instruments del barroc
Els instruments del barroc
 
Context.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slideContext.i caract. musicals slide
Context.i caract. musicals slide
 
PresentaciĂł melodia
PresentaciĂł melodiaPresentaciĂł melodia
PresentaciĂł melodia
 
MĂşsica 2n eso Estructura de la mĂşsica
MĂşsica 2n eso Estructura de la mĂşsicaMĂşsica 2n eso Estructura de la mĂşsica
MĂşsica 2n eso Estructura de la mĂşsica
 
Resum Tema 6 i 7
Resum Tema 6 i 7Resum Tema 6 i 7
Resum Tema 6 i 7
 
El so 2012 pp
El so 2012 ppEl so 2012 pp
El so 2012 pp
 
1 ESO - MĂşsica - La melodia
1 ESO - MĂşsica - La melodia1 ESO - MĂşsica - La melodia
1 ESO - MĂşsica - La melodia
 
Sonata o forma sonata
Sonata o forma sonataSonata o forma sonata
Sonata o forma sonata
 
Telemann
TelemannTelemann
Telemann
 
Tedeum Musicograma
Tedeum MusicogramaTedeum Musicograma
Tedeum Musicograma
 
Diapositives tema 8
Diapositives tema 8Diapositives tema 8
Diapositives tema 8
 
1 ESO MĂşsica - Les figures
1 ESO MĂşsica - Les figures1 ESO MĂşsica - Les figures
1 ESO MĂşsica - Les figures
 

Similar to Resum Tema 4

Resum tema2: El Renaixement
Resum tema2: El RenaixementResum tema2: El Renaixement
Resum tema2: El RenaixementCarles
 
Classicisme Definitiu
Classicisme DefinitiuClassicisme Definitiu
Classicisme Definitiummart754
 
La mĂşsica clĂ ssica.
La mĂşsica clĂ ssica.La mĂşsica clĂ ssica.
La mĂşsica clĂ ssica.ramonet80
 
EL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICALEL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICALsusipeiroten2
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musicalsusipeiroten2
 
El piano power
El piano powerEl piano power
El piano powergcaldero
 
RepĂ s tema 6 - 7
RepĂ s tema 6 - 7RepĂ s tema 6 - 7
RepĂ s tema 6 - 7Carles
 
RepĂ s TEMA 10 - 11
RepĂ s TEMA 10 - 11RepĂ s TEMA 10 - 11
RepĂ s TEMA 10 - 11Carles
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musicalJoanescoda
 
Reinaixement
ReinaixementReinaixement
Reinaixementguestf2f84f
 
Treball Concert
Treball ConcertTreball Concert
Treball Concertguest4b5ff37
 
El Renaixement Moodle
El Renaixement MoodleEl Renaixement Moodle
El Renaixement Moodlemandreu
 
Repas t 5
Repas t 5Repas t 5
Repas t 5Carles
 
Diapositives Tema 6 - 7
Diapositives Tema 6 - 7Diapositives Tema 6 - 7
Diapositives Tema 6 - 7Carles
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanalaurerik
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanalaurerik
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanalaurerik
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanalaurerik
 

Similar to Resum Tema 4 (20)

Resum tema2: El Renaixement
Resum tema2: El RenaixementResum tema2: El Renaixement
Resum tema2: El Renaixement
 
Classicisme Definitiu
Classicisme DefinitiuClassicisme Definitiu
Classicisme Definitiu
 
La mĂşsica clĂ ssica.
La mĂşsica clĂ ssica.La mĂşsica clĂ ssica.
La mĂşsica clĂ ssica.
 
Instruments2
Instruments2Instruments2
Instruments2
 
EL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICALEL CLASSICISME MUSICAL
EL CLASSICISME MUSICAL
 
La Melodia
La Melodia La Melodia
La Melodia
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musical
 
El piano power
El piano powerEl piano power
El piano power
 
RepĂ s tema 6 - 7
RepĂ s tema 6 - 7RepĂ s tema 6 - 7
RepĂ s tema 6 - 7
 
RepĂ s TEMA 10 - 11
RepĂ s TEMA 10 - 11RepĂ s TEMA 10 - 11
RepĂ s TEMA 10 - 11
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musical
 
Reinaixement
ReinaixementReinaixement
Reinaixement
 
Treball Concert
Treball ConcertTreball Concert
Treball Concert
 
El Renaixement Moodle
El Renaixement MoodleEl Renaixement Moodle
El Renaixement Moodle
 
Repas t 5
Repas t 5Repas t 5
Repas t 5
 
Diapositives Tema 6 - 7
Diapositives Tema 6 - 7Diapositives Tema 6 - 7
Diapositives Tema 6 - 7
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
 
Eric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjanaEric suets la musica de l’edat mitjana
Eric suets la musica de l’edat mitjana
 

More from Carles

Diapositives Tema 5
Diapositives Tema 5Diapositives Tema 5
Diapositives Tema 5Carles
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Carles
 
Ritmes
RitmesRitmes
RitmesCarles
 
Lectura 2
Lectura 2Lectura 2
Lectura 2Carles
 
Lectura 1
Lectura 1Lectura 1
Lectura 1Carles
 
RepĂ s TEMA 1
RepĂ s TEMA 1RepĂ s TEMA 1
RepĂ s TEMA 1Carles
 
Treball de música tradicional i folklòrica2014
Treball de música tradicional i folklòrica2014Treball de música tradicional i folklòrica2014
Treball de música tradicional i folklòrica2014Carles
 
Treball de música tradicional i folklòrica
Treball de música tradicional i folklòricaTreball de música tradicional i folklòrica
Treball de música tradicional i folklòricaCarles
 
ExplicaciĂł Tema 10 i 11
ExplicaciĂł Tema 10 i 11ExplicaciĂł Tema 10 i 11
ExplicaciĂł Tema 10 i 11Carles
 
RepĂ s temes 6-7-8-9
RepĂ s temes 6-7-8-9RepĂ s temes 6-7-8-9
RepĂ s temes 6-7-8-9Carles
 
TEMA 13 - 14 - 15
TEMA 13 - 14 - 15TEMA 13 - 14 - 15
TEMA 13 - 14 - 15Carles
 
RepĂ s unitats: 6 - 7 - 8 - 9
RepĂ s unitats: 6 - 7 - 8 - 9RepĂ s unitats: 6 - 7 - 8 - 9
RepĂ s unitats: 6 - 7 - 8 - 9Carles
 

More from Carles (12)

Diapositives Tema 5
Diapositives Tema 5Diapositives Tema 5
Diapositives Tema 5
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4
 
Ritmes
RitmesRitmes
Ritmes
 
Lectura 2
Lectura 2Lectura 2
Lectura 2
 
Lectura 1
Lectura 1Lectura 1
Lectura 1
 
RepĂ s TEMA 1
RepĂ s TEMA 1RepĂ s TEMA 1
RepĂ s TEMA 1
 
Treball de música tradicional i folklòrica2014
Treball de música tradicional i folklòrica2014Treball de música tradicional i folklòrica2014
Treball de música tradicional i folklòrica2014
 
Treball de música tradicional i folklòrica
Treball de música tradicional i folklòricaTreball de música tradicional i folklòrica
Treball de música tradicional i folklòrica
 
ExplicaciĂł Tema 10 i 11
ExplicaciĂł Tema 10 i 11ExplicaciĂł Tema 10 i 11
ExplicaciĂł Tema 10 i 11
 
RepĂ s temes 6-7-8-9
RepĂ s temes 6-7-8-9RepĂ s temes 6-7-8-9
RepĂ s temes 6-7-8-9
 
TEMA 13 - 14 - 15
TEMA 13 - 14 - 15TEMA 13 - 14 - 15
TEMA 13 - 14 - 15
 
RepĂ s unitats: 6 - 7 - 8 - 9
RepĂ s unitats: 6 - 7 - 8 - 9RepĂ s unitats: 6 - 7 - 8 - 9
RepĂ s unitats: 6 - 7 - 8 - 9
 

Resum Tema 4

  • 1. UNITAT 4 Classicisme (1750-1830) La serenitat formal del Classicisme
  • 2. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA • Independència EEUU 1776 • RevoluciĂł Francesa 1789 • EUROPA IL¡LUSTRACIÓ: models estètics greco-romans – Confia amb la raĂł humana i la ciència. – Defensa el progrĂŠs. – CrĂ­tica amb la religiĂł. – Promou l’educaciĂł i la difusiĂł del coneixement. Neix l’enciclopèdia (1751)
  • 3. CONCEPTES BÀSICS • BARROC – OrnamentaciĂł i moviment – Polifonia • CLASSICISME – Homofonia – Melodia acompanyada. – Equilibri formal. – Frases i cadències clares. – Textura musical lleugera i limitada – Valora la contenciĂł i elegĂ ncia expressiva. – Es configura l’orquestra simfònica – Es desenvolupen els gèneres musicals: • Simfonia • Sonata • Concert • Quartet de corda
  • 4. MÚSICA VOCAL • ITÀLIA – Òpera Bufa: • Temes quotidians • Humor • Frivolitat • InclusiĂł de melodies espontĂ nies i populars – Òpera Seriosa • Temes mitològics • Llegendes antigues • ALEMANYA – Singspiel • ESPANYA – Sarsuela espanyola – Tonadilla escènica • FRANÇA – L’òpera posa la mĂşsica al servei de la poesia i la trama argumental SĂłn composicions d’òpera popular que s’alternen fragments cantats i d’altres de parlats
  • 5. MÚSICA INSTRUMENTAL CARACTERÍSTIQUES • Textura homofònica • Tècnica de la melodia acompanyada • Baix Alberti • Instruments que cauen en desĂşs: – Orgue – ClavecĂ­ – LlaĂźt – Flauta de bec • Nous instruments en el classicisme: – Pianoforte (piano) – Clarinet – Trompa – ViolĂ­ Baix Alberti
  • 6. MÚSICA INSTRUMENTAL CARACTERÍSTIQUES • MĂşsica de cambra – Destinada a les cambres o salons. – Inicialment mĂşsica interpretada per aristòcrates. – La mĂşsica era un sĂ­mbol de distinciĂł i refinament. – Posteriorment, es va destinar per a mĂşsics professionals. • Formacions – Quartet de corda • ViolĂ­, violĂ­, viola i violoncel. – Agrupacions de vent • Pensades per a fer actuacionsa l’aire lliure. – L’orquestra • Pot arribar a tenir 30 mĂşsics. • Cada instrument tĂŠ la seva posiciĂł i finalitat.
  • 7. GÈNERES INSTRUMENTALS • SONATA – Un o dos instruments – 3 o 4 moviments “parts” de tempo i forma diferents – El 1r moviment serveix per posa nom a una estructura anomenada FORMA SONATA Primer moviment ExposiciĂł Desenvolupament ReexposiciĂł A – pont – B Lliure A – pont – B : : :
  • 8. GÈNERES INSTRUMENTALS • SIMFONIA – EstĂ  pensada per a orquestra simfònica. – 1r moviment segueix l’estructura de la forma sonata – 3 o 4 moviments que varia el tempo i el carĂ cter. • CONCERT – Per orquestra. – DiĂ leg entre orquestra i solista. – TĂŠ la mateixa estructura que la sonata.
  • 9. INTERVALS • L’interval ĂŠs la distĂ ncia que hi ha entre dues notes de diferent altura. Tipus d’intervals • Melòdic • Harmònic
  • 10. INTERVALS • Tons i semitons do re mi fa sol la si do re do# re b re # mi b fa # sol b sol # la b la # si b do# re b 1 to 1 to 1 to 1 to 1 to 1 to ½ to ½ to do re mi fa sol la si do re mi 1 to 1 to 1 to 1 to 1 to ½ to ½ to DO#/REb RE#/MIb FA#/SOLb SOL#/LAb LA#/SIb MI/FAb FA/MI# SI/DOb DO/SI#
  • 12. INTERVALS ConsonĂ ncies i dissonĂ ncies • Consonant: percebem el seu so de forma distesa. • Dissonant: percebem el seu so amb tensiĂł. – Tots els augmentats i els disminuĂŻts. – Els intervals de 2a i de 7a. UnĂ­son 8a J 5a J 4a J 3a M 3a m 6a M 6a m
  • 13. INTERVALS Analitzar intervals 1. DistĂ ncia 2. Direccionalitat 3. Tons i semitons 4. Mode 5. ConsonĂ ncia/ dissonĂ ncia 6a ascendent 4 tons menor — | | | — • És un interval melòdic. • Si fos un interval harmònic seria consonant 1 2 3 4 5
  • 14. ACORD • Dues notes que sonen a la vegada formen un interval harmònic. • Tres o mĂŠs notes que sonen a la vegada formen un acord. Acord trĂ­ade Acord quatrĂ­ade
  • 15. ACORD MENOR MAJOR 3a 1T½ menor 3a 2T Major . 5a Justa . 5a Justa La fonamental ens designa el tipus d’acord que ĂŠs. Sol m Fa # m Re M Mi M
  • 16. ACORD • Els acords perfectes sĂłn aquells que la distĂ ncia entre les notes sempre hi ha una distĂ ncia de tercera. • Podem trobar-nos acords desordenats i inclĂşs que la fonamental no sigui la nota mĂŠs greu. Segons la nota mĂŠs greu podem designar quin tipus d’inversiĂł tĂŠ l’acord. E. directe Ia inv. IIa inv. Fonamental 3a 5a
  • 17. ACORD Exercicis 1. Quin acord ĂŠs? P.m.  Re menor 2. Quina inversiĂł ĂŠs? Ia inversiĂł 3. Com ĂŠs l’estat directe d’aquest acord?
  • 18. NOTES EN ANGLÈS C D E F G A B C A B C D E F G A
  • 19. COMPOSITORS • HAYDN (1732 – 1809) • MOZART (1756 – 1791) • BEETHOVEN (1770 – 1827) J. Haydn L.v. Beethoven W.A. Mozart
  • 20. AUDICIONS 1. Rèquiem – W.A. Mozart 2. “Voi che sapete” Ă ria de l’òpera Les noces de FĂ­garo – W.A. Mozart 3. 2n moviment, Andante, de la Simfonia n. 94 – F.J. Haydn