Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Treball científic unitats de mesura

Presentació resum dels treballs realitzats a classe de 3er ESO dins la matèria de Física i Química.

  • Loggen Sie sich ein, um Kommentare anzuzeigen.

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Treball científic unitats de mesura

  1. 1. EL TREBALL CIENTÍFIC - I EXPERIMENTS UNITATS I ESTRIS DE MESURA Imatge original de Sònia Bergés
  2. 2. A) Elaborar un calendari anual de l’estat fenològic de les plantes de l’hort i el jardí EXEMPLES B) Elaborar un estudi de creixement de les plantes de l’hort sota diverses variables: • Entrecavada - Si/No • Reg + o - • Temperatura • Adob + o - … C) Elaborar un estudi sobre la marxa de diverses piles de compostatge
  3. 3. • Aquesta fase és fonamental perquè és on es generen o es recullen les dades que després analitzarem, compararem, ordenarem, etc., per tal d’extraure alguna conclusió. • És important que recollim les dades i fem les observacions de manera regular i periòdica. • Per a això necessitarem disposar d’un lloc per a anar apuntant les nostres observacions. Jo proposo de disposar d’un calendari de paret per a anar apuntant i també crear una “línia de temps” amb alguna aplicació gratuïta. Podem provar “Timeline” de https://worldhistoryproject.org,, “timeglider”, de http://timeglider.com, o qualsevol altra, o fins i tot aplicacions com ara “Pearltrees” , de http://www.pearltrees.com o altres.
  4. 4. 6 Bureta Matràs aforat i Matràs d’Erlenmeyer pipeta pasteur i pipeta normal Proveta Vidre portaobjectes Gresol de porcellana Estris de laboratori Balança de precisió • Per tal de dur a terme qualsevol treball d’experimentació una mica seriós, necessitem disposar d’unes eines i d’uns estris adients Microscopi
  5. 5. 7 Prenem unes quantes mostres de terra i les analitzem sota diverses perspectives: D’un costat fem una observació amb lupa de 50 ╳ la qual, a més, incorpora la possibilitat de mesurar amb precisió partícules de fins a 0,02 mm. D’aquesta manera ens podem fer una idea de la granulometria física dels granets de terra, cosa que determina la textura del terreny. Un exemple d’estudi científic.
  6. 6. • Feu els experiments següents: a) Descriu breument l’aspecte de cada mostra (color, olor, tacte…) b) Pesa les mostres de terra. c) Esbrina la seva textura (aquí al damunt tens descrita una possible manera experimental d’averiguar-ho). d) Intenta disoldre un quantitat de terra en un recipient de vidre o plàstic amb aigua. Posa-hi 5-6 cullerades de terra i 1/4 litre d’aigua destilada. Remena bé la mescla durant 10 minuts i obtindras una suspensió de partícules lleugeres, mentre les partícules minerals més grans s’aniran sedimentant al fons del recipient. Deixa reposar aquesta suspensió durant 30 minuts. Un cop reposada, la remenem un mica amb una vara de vidre durant 60 segons i introduïm una tira de paper per mesurar el pH e) Rega les mostres de terra i observa quan triga l’aigua en ésser absorbida i en sortir per sota el contenidor. f) Determina quina quantitat d’aigua és capaç de retenir cada tipus de terra. Permacultura- Una guía para principiantes.. Graham Burnet. Ed. Ecohabitar. Textura mida partícules (en mm) Sorrenc Sorra gruixud a 2,00-1,00 Sorra fina Franc 0,2 - 0,02 Franc Llims 0, 02 - 0,002 Argila > 0,002
  7. 7. MOSTRA DE TERRENY Aspecte / color Pes del sòl (en orígen) (també s’anomena densitat aparent i s’expressa en Kg/m3) Necessitem conéixer la capacitat (l., cl., ml = cm3) del recipient on pesem la terra. Textura (Observar partícules amb lupa 50X -cada divisió = 0,02 mm.- i fer prova manual) pH (Farem una suspensió / disolució de terra en aigua destilada) Velocitat d’infiltració reg (l./ h. = mm./ h.) Pes a saturació de reg Capacitat retenció aigua Terra de l’hort • Pes del recipient buit = • Pes amb la terra = • Capacitat del recipient = • Densitat aparent (pes/volum)= • Pes de la terra = kg/m3 Tipus de terreny: Sorrenc Franc Argilós • pH = • Dosi reg aplicada = • Temps infiltració 1 = • Temps infiltració 2 = • Velocitat d’infiltració = Pes a punt de saturació: Pes a 10 minuts: a 30 minuts: a 1 hora: a hores: Terra del sorral de les moreres • Pes del recipient buit = • Pes amb la terra = • Capacitat del recipient = • Densitat aparent (pes/volum)= • Pes de la terra = Tipus de terreny: Sorrenc Franc Argilós • pH = • Dosi reg aplicada = • Temps infiltració 1= • Temps infiltració 2 = • Velocitat d’infiltració = Pes a punt de saturació: Pes a 10 minuts: a 30 minuts: a 1 hora: a hores: Terra de camp base (jardí urbà sense massa preparació) • Pes del recipient buit = • Pes amb la terra = • Capacitat del recipient = • Densitat aparent (pes/volum)= • Pes de la terra = Tipus de terreny: Sorrenc Franc Argilós • pH = • Dosi reg aplicada = • Temps infiltració 1= • Temps infiltració 2 = • Velocitat d’infiltració = Pes a punt de saturació: Pes a 10 minuts: a 30 minuts: a 1 hora: a hores: Substrat universal • Pes del recipient buit = • Pes amb la terra = • Capacitat del recipient = • Densitat aparent (pes/volum)= • Pes de la terra = Tipus de terreny: Sorrenc Franc Argilós • pH = • Dosi reg aplicada = • Temps infiltració 1= • Temps infiltració 2 = • Velocitat d’infiltració = Pes a punt de saturació: Pes a 10 minuts: a 30 minuts: a 1 hora: a hores: Anàlisi del terreny - Experiment amb terres. Recull de dades
  8. 8. UNITATS BÀSIQUES DEL SISTEMA INTERNACIONAL (SI) MAGNITUD NOM DE LA UNITAT SÍMBOL Longitud metre m Massa quilogram kg Temps segon s Intensitat del corrent elèctric amper A Temperatura kelvin K Quantitat de substància mol mol Intensitat lluminosa candela cd UNITATS DE MAGNITUDS DERIVADES EN SISTEMA INTERNACIONAL (SI) MAGNITUD NOM DE LA UNITAT SÍMBOL Densitat Quilograms per metre cúbic Kg/m3 Velocitat metre per segon m/s Acceleració metre per segon al quadrat m/s2 Força newton N Treball joule J Potència watt W Energia joule J Calor joule J Pressió pascal Pa Intensitat de camp gravitatori newton per quilogram N/kg Càrrega elèctrica coulomb C Intensitat de camp elèctric newton per coulomb N/C Diferència de potencial volt V Resistència ohm Ω Intensitat de so deciBel dB AMPER- Intensitat de corrent elèctric: Càrrega que passa per una secció d’un conductor en cada unitat de temps establerta Voltatge: Potencial elèctric / Tensió elèctrica / Diferència de potencial: És el treball que realitza un camp elèctric per a transportar una càrrega positiva d’un punt a un altre, guanyant a la força de resistència contraia Watt . Potència: Mesura la quantitat d’energia (en Joules) que és convertida, utilitzada o disipada en un segon Quantitat de matèria . mol: Quantitat definida de forma estandard que mesura la mida d’un conjunt de particules elementals, com són molècules, àtoms, electrons i altres partícules. PES MOLECULAR: És el pes d’un mol (nombre d’Avogadro = 6’02 x 10 23) de substància expressat en grams. P. Ex. 1 mol d’Oxígen (O2) pesa 32 grams i conté [ 6’02 x 10 elevat a 23] molècules 1 mol de Carboni (C12) pesa 12 grams i conté [ 6’02 x 10 elevat a 23] àtoms de Carboni LLum : La llum pot mesurar-se a través de la Radiometria (la radiació de l’espectre visible de la llum) > Energia radiant: Joule // Flux radiant : Watt També pot mesurar-se a través de la Fotometria (Intensitat lluminosa, etc) > Intensitat lluminosa: Candela - cd // Irradiació lluminosa : Lux //Potència lluminosa : lumen // Quantitat energia lluminosa: lumen/seg. KELVIN: Es tracta de la temperatura termodinàmica d’un cos o substància UNITATS DE MESURA S’ha de tenir en compte que la pressió pot mesurar-se amb altres unitats, com ara les atmòsferes, els bars, o els m.c.a.
  9. 9. Canvis d’unitats en el Sistema Internacional mmmdamKm hm dm cm X 10 X 10 X 10 X 10X 10X 10 mdamKm hm dm cm mm :10 : 10 : 10 : 10: 10: 10 • Quan volem passar d’una unitat més gran a una unitat més petita hem de multiplicar x 10 cada cop que saltem d’un grau a un altre (movem la coma o afegim zeros cap a la dreta tants llocs com salts haguem de fer). • Quan volem passar d’una unitat més petita a una unitat més gran hem de dividir : 10 cada cop que pugem d’un grau a un altre. (movem la coma o afegim zeros cap a l’esquerra tants llocs com bots enrera haguem de fer). 0,001 0,01 0,1 1 10 100 1000
  10. 10. Crear l’escala d’unitats múltiples i submúltiples de les unitats de mesura del Sistema Internacional mg gdagkg hg dg cg X 10 X 10 X 10 X 10X 10X 10 gdagKg hg dg cg mg :10 : 10 : 10 : 10: 10: 10 mm mdamKm hm dm cm X 10 X 10 X 10 X 10X 10X 10 mdamKm hm dm cm mm :10 : 10 : 10 : 10: 10: 10
  11. 11. Algunes unitats de mesura que ens podrien interessar… MAGNITUD UNITAT MESURA SÍMBOL So / Soroll (d’una màquina) Volum / Capacitat Superfície Velocitat (del vent) Pressió (d’aigua, atmòsfèrica,…) Pluviometria Diàmetre de tub Inclinació / Pendent d’un terreny Velocitat d’infiltració de l’aigua en el sòl Capacitat de camp Evapotranspiració Cabal hidràulic Creixement (d’una planta) Magnituds- Completa el quadre… Què és aquesta magnitud?
  12. 12. Cada marca d’1mm. d’aquest pluviòmetre equival aprox. = 5 ml. d’aigua Unitats de longitud del Sistema de Mesures Anglosaxó 1 inch (1 polzada) = 2,54 cm. = 1/12 Foot (1/12 peu) 1 foot (1 peu) = 30,48 cm. = 1/3 iarda 1 iarda = 91,44 cm Unitat de mesura Data de la lectura mm. (milímetre) inch (polzada) ml. (mililitre) l./m2 Exemple: 3/11/17 6 0,24 30 6 • Per passar de mm. a ml. en aquest pluviòmetre: mm. H2O × 5 = “𝑥” ml. H2O • Per passar de mm. a polzades: mm. H2O ÷ 25’4 = “𝑥” inch H2O Com interpretar la lectura del nostre pluviòmetre L’escala de mesura del pluviòmetre ens dona l’altura de l’aigua en milímetres (mm) i en polzades (inch). També ho fa en l/m2 (litres per cada metre quadrat). 1 mm. (d’aigua) representa 1 litre (1.000 ml. d’aigua) × cada 1 m2. de superfície. El valor de la lectura de l’alçada de l’aigua en cada pluviòmetre és diferent i depen del diàmetre de la seva obertura superior. En el nostre cas aquesta obertura abasta una superfície de 0,005 m2. Per a arribar a 1 m2 hauríem de multiplicar per 200. Si multipliquem els ml d’aigua per 200 , obtindrem el l/m2.
  13. 13. ml ldalkl hl dl cl 1 ml = 1 c.c. (1 cm3) 1 l = 1.000 cm3 1 Kl= 1 M3 = 1.000 l 1l H2O = 1 Kg 1M3 H2O = 1.000 l = 1.000 Kg = 1 Tonelada (Tm) 1 ml H2O = 1 g Equivalències entre diferentes unitats de mesura
  14. 14. Una altra manera de canviar unitats de mesura: Els factors de conversió • Els factors de conversió ens ofereixen una fòrmula per a efectuar un canvi entre dues unitats de mesura relatives a la mateixa magnitud, com per exemple podrien ser el metre i el quilòmetre (ambdues es refereixen a la magnitud de longiitud però una és més gran que l’altra). A dalt ha de quedar la unitat a la que volem convertir la mesura A baix ha de quedar la unitat més grossa amb el nombre 1 a) Primer hem de tenir ben clara l’equivalència que hi ha entre ambdues unitats de mesura, per ex., si volem passar de Km a m (d’unitat gran a petita): 1 Km = 1.000 m ho expressarem amb una fracció com aquesta b) Per exemple: Passar 8 Km a m 8 Km x = = = 8.000 m1.000 m 1 Km 8 Km x 1.000 m 1 Km 8.000 m 1 RECORDEM!: Quan passem d’unitat gran a petita!!:
  15. 15. A dalt ha de quedar la unitat a la que volem convertir la mesura, que ara serà la més gran i es mostra amb el nombre 1 A baix ha de quedar la unitat de la qual partim, més petita a) Primer hem de tenir ben clara l’equivalència que hi ha entre ambdues unitats de mesura, per ex., si volem passar de ml a hl (d’unitat petita a gran): 1 hl = 100.000 ml ho tornaarem a plantejar amb una fracció b) Per exemple: Passar 600 ml a hl 600 ml x = = = 0’006 hl1 hl 100.000 ml 600 ml x 1 hl 100.000 ml 600 hl 100.000 100.000 ml 1 hl RECORDEM!: Quan passem d’unitat petita a gran!!:
  16. 16. La notació científica Els nombres molt grans o els nombres molt petits que apareixen en els treballs científics solen expressar-se en forma d’unes xifres simplificades multiplicades per alguna potència de 10. D’això se’n diu escriure els nombres en notació científica. Aquest nombre tant gran queda simplificat així (fixeu-vos que la potència de 10 està elevada a 6 , perque el nombre té 6 zeros Aquest nombre tant petit queda simplificat així (fixeu-vos que la potència de 10 està elevada a -2 , perque 2 és el nombre zeros que eliminem, fent saltar la coma 2 llocs cap a la dreta

×