1. EL FOLLET DE L’ENTORN
COM VAIG ARRIBAR A LA BIBLIOTECA DE L’ESCOLA L’ENTORN ?
El curs 2010-11,després de fer endreça a la biblioteca i de renovar-ne el
mobiliari, van veure que hi faltava una mica de vida...
Convenia algú que tingués cura dels llibres, que informés de les novetats,
que recordés als nens i nenes les normes, que presentés els llibres nous,
que preparés i expliqués activitats que endrecés les lleixes, ...
en definitiva, algú que donés un cop de mà!
I aquí és quan aparec jo!
Però no penseu pas que fos fàcil no, vaig haver de fer campanya: érem
cinc els candidats, i tots amb moltes possibilitats.
Hi va haver una votació i jo vaig ser el qui va obtenir més vots.
Si voleu us explico la història:
QUI SERÀ EL PERSONATGE DE LA BIBLIOTECA?
Vet aquí que fa uns mesos a la biblioteca de l’Entorn s’hi està fent
endreça.
De dia hi ha molt de moviment: taules i cadires amunt i avall, llibres
d’una lleixa a l’altra, d’altres dins una caixa perquè ja no ens
serveixen, d’altres dins l’hospital... però alguna cosa hi passa quan
tothom se’n va cap a casa i es fa fosc.
I és que la biblioteca és la casa dels llibres, només
faltaria! Ells hi viuen des de fa molts anys i nosaltres només els
disfrutem, els anem a visitar, a tocar, a llegir, a mirar,... però en
realitat no és casa nostra, és casa seva!
Per això un vespre de març, quan a fora feia un fred que pelava i els
llums de pavelló es van apagar, l’escombra de darrera la porta es va
posar a feinejar:
- Ja ho veieu, si no fos per mi tot estaria ple d’engrunes, oi
nois?- va preguntar l’escombreta.
- Oi tant, sense tu no sé pas com ho faríem, el terra estaria ple
de paperets i les taules de goma d’esborrar! Però sobretot ens
agraden molt els teus poemes, i encara més quan els recites
amb aquella veu dolça, suau i melangiosa... Els llibres t’estem

2. molt agraïts i crec que parlo en nom de tots quan dic que ets la
nostra candidata preferida –va dir el Diccionari de Català-
Castellà.
I és que aquest mes la comissió de biblioteca està buscant un
personatge o mascota que ajudi a presentar les normes, a ensenyar
els llibres, a explicar contes, a preparar pistes, a fer recomanacions,
i a animar tothom a entrar i gaudir de la biblioteca!
- Jo també em presentaré – va dir la Ratolina seguida de tres
ratolinets - A mi també m’agradaria ser la representant
d'aquesta biblioteca. Fa molts anys que tota la família ens
dediquem a ordenar els llibres de les lleixes quan es tomben o
queden mal posats. Ells, els ratolinets, es dediquen a les lleixes
de baix de tot i jo m’enfilo a les de dalt.
- Filleta meva, quina sort en vaig tenir de tu aquell estiu que em
van caure a sobre el volum 1 i el volum 2 – va dir el volum 3 de
“Mil anys de contes” – sort que tu me’ls vas treure de sobre, ja
em veia tot l’estiu aixafat com una hamburguesa. Per a mi tu
ets imprescindible.
- Ara deixeu-me parlar a mi – va dir el primer tom de
l’Enciclopèdia Catalana- Des que els nens i nenes estan tot el
dia enganxats a la Viquipèdia a internet, estem ben deixats de
la mà de Déu, ningú ens mira i, per això ningú se’n va adonar que
ens estaven atacant els psocòpters!
L’aranya va sortir del seu amagatall, va baixar per la teranyina que
estava teixint darrera la tele i, amb la rapidesa que li donen les
seves vuit potes, es va enfilar a la taula.
- L’Enciclopèdia Catalana té raó de queixar-se, aquests insectes,
els “polls dels llibres” s’han de mantenir a ratlla, no podem
deixar que envaeixin la biblioteca. Ja sabeu que aquesta feina
la puc assumir jo, i també cal anar ventilant els llibres,
sobretot aquells que passen molts dies sense veure la llum del
Sol. Ara mateix vaig a buscar les meves ulleres i us llegeixo el
segon capítol de “Harry Potter i la cambra secreta”.

3. - Sí, sí, sí! Que ahir ens vas deixar molt intrigats, porto tot el
dia esperant aquest moment! – va exclamar l'Atles de
Catalunya.
Quan l’aranya estava a punt d’obrir el llibre es va sentir un soroll
entremig dels pilons de revistes. Totes les Cucafera van caure per
terra!
- Vaja, ja ha entrat el follet esverat! Es pot saber d’on vens? I
com és que portes un mitjó de cada color? I vas tant,
tant....tant desmanegat! – li pregunta la tele.
- Oh, oh, perdoneu, vinc de la sala de professors, es veu que hi
havia una celebració i quedaven algunes galetes...i ...i...jo...jo...jo
tenia tanta gana...
- Es clar, i com sempre, no has pensat en nosaltres, oi? Te les
has cruspit totes, no?
El follet va callar i es va posar a recollir les revistes que hi havia per
terra. Tots havien notat que el follet cada dia era més despistat,
però feia tant de temps que vivia al rebost que no s’imaginaven la
biblioteca sense ell.
- Bé, ja només ens queda presentar al darrer candidat – va dir la
taula rodona – si no fos per ell jo em moriria de vergonya. I és
que no us podeu imaginar com els agrada als nens guixar-me.
Avui hi tenia tres cors, dues sumes i quatre ninots! Sort del
meu amic el “llapis amb barret”!
El llapis era el més vergonyós de tots, no li agradava gaire ser el
centre d’atenció. Ell era molt treballador i feiner, però en realitat
qui feia tota la feina era la seva inseparable goma que porta
enganxada al cap com un barret. Cada vespre es dedica a passar,
taula per taula i esborrar totes les guixades que troba fins que
queden netes com una patena.
I així va ser com els nens i nenes de l’escola van conèixer els cinc candidats a
ocupar el lloc de “PERSONATGE” de la biblioteca:
L’ESCOMBRETA? LA RATOLINA? L’ARANYA?
EL FOLLET? EL LLAPIS?
Totes les classes van participar en les votacions, des de P3 fins a 6è, i
aquests van ser els resultats:

4. Els més grans de l’escola van elaborar gràfiques i van donar a conèixer
els resultats. Tots els candidats em van felicitar, però tothom sap que
vivim plegats ala biblioteca i que treballem en equip.
I UN DIA EM VAREN PRESENTAR A TOTS ELS NENS I NENES:
JA SABEM QUI SERÀ EL PERSONATGE DE LA BIBLIOTECA:
VOLEU QUE US EXPLIQUI COM ÉS EL MEU RACÓ ?
Aquest curs 2011-12 he estrenat una caseta de fusta!
Estic molt i molt content, és maquísssima!
A la planta baixa hi ha l’entrada i la saleta,
amb un bonic ficus i un rellotge de paret;
a dalt una llibreria, un quadre i un sofà amb
una llum al costat per descansar i llegir.
Mireu-la: