1.
AUSIAS MARCH

2.
 Lectura del poema
 Presentació de l’autor (vida, obra i filosofia)
 Definició de la mètrica
 Gènere i to
 Resum
 Identificació i anàlisis de recursos
 Valoració personal
 Bibliografia

3.
Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son contínuu plant.

4.
Cascú requer e vol a son semblant,
per ço no em plau la pràctica dels vius:
d’imaginar mon estat són esquius,
sí com d’hom mort de mi prenen espant.
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.

5.
Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,
car és un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es porà enterrompre
sinó ab ço que d’haver se defensa.

6.
E, si la mort no em dugués tal ofensa,
fer mi absent d’una tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vista
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cové mon derrer jorn finier,
seran donats térmens a ben amar.

7.
E, si en lo cel Déu me vol allogar,
part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai dit
que d’esta mort vos ha plagut plorar,
penedint vós com per poca mercè
mor l’ignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de l’arma vol departre
si ferm cregués que us dolríeu de se.

8.
Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot ber fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,
no fareu molt que hi doneu plena fe.

9.
1419, armat 1443 casa amb
cavaller, per Joana Escorna
expedició.
1425. Deixa la vida 1450 s’estableix a València .
militar Mor la 2ª muller.
1397 Neix 29.10.1458
Intervé les Testament
Gandia 1437 Casa amb
incursions
Isabel Martorell
Fill de poeta Jaume bèl·liques i Mort 1459 a
March Cmapanyes València.
contra pirates
nord-africans.

10.
· Reflexió moral : Cants moral
 Poesía “filosòfica”
· Reflexió d’amor: Cants d’amor
 Poesía íntima : Poesia del “jo”
 Poesía de la sinceritat: Expressió dura.
 Recursos trobadoresca: · Ús del senyal com a firma.
· Recursos d’imatge i imaginació

11.
Amor : tema predominant.
Teoritzatció Dignificació
Doble natura huamana L’amor espiritual ha de
controlar el sensual
El cos tendeix a l’amor
sensual L’amor és un combat
entre el bé i el mal
L’espirit es dirigeix a l’amor
intel·lectual
L’amor és un camí de
L’amor és qüestió perfecció personal
d’ordre moral

12.
Colguen les gents ab alegria festes, A
lloant a Déu, entremesclant deports, B
places, carrers e delitables horts B
sien cercats ab recont de grans gestes, A Format per 6
e vaja jo los sepulcres cercant, C estrofes de 8 versos,
interrogant ànimes infernades, D escrits en art major.
e respondran, car no són companyades D
Es pot apreciar una
d’altre que mi en son contínuu plant. C
... cesura de 4+6
...
Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot ber fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor, Tornada
no fareu molt que hi doneu plena fe.

13.
Poesia lírica
Deriva de “lyra” (grec) que
Expressa un sentiment
denota l’ instrument musical
intens o una profunda
Lira.
reflexió .
Adjectiu “líric” apareix al
S.XV fent esment a la poesia
Manifestació grega antiga que era cantada i
d’experiència de distingida d’aquesta manera
l’autor. de la poesia dramàtica.
S.XVI es defineix con una
forma d’expressió més
subjectiva

14.
Dolor Motiu del dolor
1a estrofa : Parla de divertiment de 4t estrofa : Explica perquè no
la gent durant les festes. tem l’ arribada de la mort.
2a estrofa : Ell defuig aquesta 5ª estrofa: Demana que si ell
companyia perquè el veuen com mort , ella plori i es senti
una cosa diferent i no l’entenen
culpable per haver-lo ignorat.
3a estrofa: Parla d’un corc dins
Tornada: Assegura que pot morir
deu que el va devorant mica en
mica i eternament. d’amor i demana a la dama que
el salvi

15.
Estrofa I: Antítesis entre dos comportaments
Colguen les gents ab alegria festes,
L’alegria i la diversió
lloant a Déu, entremesclant deports,
de la gent en dies de
places, carrers e delitables horts
festa
sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades, El turment de les
e respondran, car no són companyades ànimes en pena
d’altre que mi en son contínuu plant

16.
Estrofa II: Aforisme aristotèlic
Proverbi no argumentat
aïllat d’algun tractat
[...]
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,
d’Aristòtil
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat, Aforisme en forma de
de mon desig no em porà guarir metge. metàfora, que explica
que el seu dolor es
incurable.

17.
Estrofes II i III: Comparacions
[...]
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, Considera el seu dolor
en mon esguard no és malauirat,
superior al del rei de Xipre,
car ço que vull no serà mai finat,
presoner d’un heretge.
de mon desig no em porà guarir metge
Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge Iguala el seu dolor al càstig
e per tots temps brota la carn de nou, etern del gegant Tici, a qui
e en son menjar aquell ocell mai clou, un voltor se li menja cada
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge dia el fetge
[...]

18.
Estrofa III: Metàfora clímax, al·literació i metonímia
METÀFORA:
Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge identifica el seu dolor amb dos
e per tots temps brota la carn de nou, corcs que se’l mengen per dins
e en son menjar aquell ocell mai clou,
METONÍMIA:
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,car
és un verm qui ROMP la mia pensa, · Ment = amor espiritual
altre, lo cor, qui mai cessen de ROMPRE, · Cor = amor carnal
e llur treball no es porà ENTERROMPRE
AL·LIERACIÓ:
sinó ab ço que d’haver se defensa.
Repetició del so
romp-rompre-enterrompre

19.
Estrofa IV: Hipèrboles i perífrasis
E, si la mort no em dugués tal ofensa, Hipèrboles i megalomania
fer mi absent d’una tan plasent vista, eròtica; explica que si ell mor,
no li graesc que de terra no vista
el món perdrà un gran amant.
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cové mon derrer jorn finier,
PERÍFRASI que fa referència
seran donats térmens a ben amar. a la seva pròpia mort

20.
Estrofa V: Més perífrasis, més metàfores
E, si en lo cel Déu me vol allogar, METÀFORA:
part veure a Ell, per complir mon delit March s’identifica amb un
serà mester que em sia dellai dit
cristià màrtir innocent, i a
que d’esta mort vos ha plagut plorar,
penedint vós com per poca mercè l’estimada amb una dama
mor l’ignocent e per amar-vos trobadoresca
martre,
cell qui lo cos de l’arma vol departre PERÍFRASIS:
si ferm cregués que us dolríeu de se.
Altre cop per expressar la
mort

21.
La tornada: El senyal
SENYAL per referir-se a
l’estimada.
Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot ber fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,
CONNOTACIONS:
no fareu molt que hi doneu plena fe. La considera diferent i millor
a la resta, pues es comparable
a una flor de llir entre cards i
ortigues.

22.
Elements positius Elements negatius
Rima i sons

23.
LLIBRES:
- Petjada 1, Llengua i literatura de Batxillerat (Ed.TEIDE )
WEBS:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0156267http://ca.wi
kipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March
http://ausiasmarc.wordpress.com/2009/02/08/primera-obra-colguen-les-
gents-ab-alegria-festes/