Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Colguem les gents (Ausiàs March)

  • Loggen Sie sich ein, um Kommentare anzuzeigen.

Colguem les gents (Ausiàs March)

  1. 1. AUSIAS MARCH
  2. 2.  Lectura del poema Presentació de l’autor (vida, obra i filosofia) Definició de la mètrica Gènere i to Resum Identificació i anàlisis de recursos Valoració personal Bibliografia
  3. 3. Colguen les gents ab alegria festes, lloant a Déu, entremesclant deports, places, carrers e delitables hortssien cercats ab recont de grans gestes, e vaja jo los sepulcres cercant, interrogant ànimes infernades,e respondran, car no són companyades d’altre que mi en son contínuu plant.
  4. 4. Cascú requer e vol a son semblant, per ço no em plau la pràctica dels vius: d’imaginar mon estat són esquius,sí com d’hom mort de mi prenen espant. Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, en mon esguard no és malauirat, car ço que vull no serà mai finat, de mon desig no em porà guarir metge.
  5. 5. Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge e per tots temps brota la carn de nou, e en son menjar aquell ocell mai clou, pus fort dolor d’aquesta em té lo setge, car és un verm qui romp la mia pensa, altre, lo cor, qui mai cessen de rompre, e llur treball no es porà enterrompre sinó ab ço que d’haver se defensa.
  6. 6. E, si la mort no em dugués tal ofensa,fer mi absent d’una tan plasent vista, no li graesc que de terra no vistalo meu cos nuu, qui de plaer no pensa de perdre pus que lo imaginar los meus desigs no poder-se complir, e, si em cové mon derrer jorn finier, seran donats térmens a ben amar.
  7. 7. E, si en lo cel Déu me vol allogar,part veure a Ell, per complir mon delit serà mester que em sia dellai dit que d’esta mort vos ha plagut plorar, penedint vós com per poca mercèmor l’ignocent e per amar-vos martre, cell qui lo cos de l’arma vol departre si ferm cregués que us dolríeu de se.
  8. 8. Llir entre cards, vós sabeu e jo séque es pot ber fer hom morir per amor: creure de mi que só en tal dolor, no fareu molt que hi doneu plena fe.
  9. 9. 1419, armat 1443 casa amb cavaller, per Joana Escorna expedició. 1425. Deixa la vida 1450 s’estableix a València . militar Mor la 2ª muller.1397 Neix 29.10.1458 Intervé les TestamentGandia 1437 Casa amb incursions Isabel MartorellFill de poeta Jaume bèl·liques i Mort 1459 aMarch Cmapanyes València. contra pirates nord-africans.
  10. 10. · Reflexió moral : Cants moral Poesía “filosòfica” · Reflexió d’amor: Cants d’amor Poesía íntima : Poesia del “jo” Poesía de la sinceritat: Expressió dura. Recursos trobadoresca: · Ús del senyal com a firma. · Recursos d’imatge i imaginació
  11. 11. Amor : tema predominant.Teoritzatció Dignificació Doble natura huamana L’amor espiritual ha de controlar el sensual El cos tendeix a l’amor sensual L’amor és un combat entre el bé i el mal L’espirit es dirigeix a l’amor intel·lectual L’amor és un camí de L’amor és qüestió perfecció personal d’ordre moral
  12. 12. Colguen les gents ab alegria festes, A lloant a Déu, entremesclant deports, B places, carrers e delitables horts Bsien cercats ab recont de grans gestes, A Format per 6 e vaja jo los sepulcres cercant, C estrofes de 8 versos, interrogant ànimes infernades, D escrits en art major.e respondran, car no són companyades D Es pot apreciar una d’altre que mi en son contínuu plant. C ... cesura de 4+6 ... Llir entre cards, vós sabeu e jo sé que es pot ber fer hom morir per amor: creure de mi que só en tal dolor, Tornada no fareu molt que hi doneu plena fe.
  13. 13. Poesia lírica Deriva de “lyra” (grec) queExpressa un sentiment denota l’ instrument musicalintens o una profunda Lira.reflexió . Adjectiu “líric” apareix al S.XV fent esment a la poesiaManifestació grega antiga que era cantada id’experiència de distingida d’aquesta maneral’autor. de la poesia dramàtica. S.XVI es defineix con una forma d’expressió més subjectiva
  14. 14. Dolor Motiu del dolor1a estrofa : Parla de divertiment de 4t estrofa : Explica perquè nola gent durant les festes. tem l’ arribada de la mort.2a estrofa : Ell defuig aquesta 5ª estrofa: Demana que si ellcompanyia perquè el veuen com mort , ella plori i es sentiuna cosa diferent i no l’entenen culpable per haver-lo ignorat.3a estrofa: Parla d’un corc dins Tornada: Assegura que pot morirdeu que el va devorant mica enmica i eternament. d’amor i demana a la dama que el salvi
  15. 15. Estrofa I: Antítesis entre dos comportaments Colguen les gents ab alegria festes, L’alegria i la diversió lloant a Déu, entremesclant deports, de la gent en dies de places, carrers e delitables horts festasien cercats ab recont de grans gestes, e vaja jo los sepulcres cercant, interrogant ànimes infernades, El turment de lese respondran, car no són companyades ànimes en pena d’altre que mi en son contínuu plant
  16. 16. Estrofa II: Aforisme aristotèlic Proverbi no argumentat aïllat d’algun tractat [...] Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, d’Aristòtil en mon esguard no és malauirat, car ço que vull no serà mai finat, Aforisme en forma dede mon desig no em porà guarir metge. metàfora, que explica que el seu dolor es incurable.
  17. 17. Estrofes II i III: Comparacions [...] Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, Considera el seu dolor en mon esguard no és malauirat, superior al del rei de Xipre, car ço que vull no serà mai finat, presoner d’un heretge. de mon desig no em porà guarir metgeCell Teixion qui el buitre el menja el fetge Iguala el seu dolor al càstig e per tots temps brota la carn de nou, etern del gegant Tici, a qui e en son menjar aquell ocell mai clou, un voltor se li menja cada pus fort dolor d’aquesta em té lo setge dia el fetge [...]
  18. 18. Estrofa III: Metàfora clímax, al·literació i metonímia METÀFORA:Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge identifica el seu dolor amb dos e per tots temps brota la carn de nou, corcs que se’l mengen per dins e en son menjar aquell ocell mai clou, METONÍMIA:pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,car és un verm qui ROMP la mia pensa, · Ment = amor espiritualaltre, lo cor, qui mai cessen de ROMPRE, · Cor = amor carnale llur treball no es porà ENTERROMPRE AL·LIERACIÓ: sinó ab ço que d’haver se defensa. Repetició del so romp-rompre-enterrompre
  19. 19. Estrofa IV: Hipèrboles i perífrasisE, si la mort no em dugués tal ofensa, Hipèrboles i megalomaniafer mi absent d’una tan plasent vista, eròtica; explica que si ell mor, no li graesc que de terra no vista el món perdrà un gran amant.lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa de perdre pus que lo imaginar los meus desigs no poder-se complir, e, si em cové mon derrer jorn finier, PERÍFRASI que fa referència seran donats térmens a ben amar. a la seva pròpia mort
  20. 20. Estrofa V: Més perífrasis, més metàfores E, si en lo cel Déu me vol allogar, METÀFORA:part veure a Ell, per complir mon delit March s’identifica amb un serà mester que em sia dellai dit cristià màrtir innocent, i a que d’esta mort vos ha plagut plorar, penedint vós com per poca mercè l’estimada amb una dama mor l’ignocent e per amar-vos trobadoresca martre, cell qui lo cos de l’arma vol departre PERÍFRASIS: si ferm cregués que us dolríeu de se. Altre cop per expressar la mort
  21. 21. La tornada: El senyal SENYAL per referir-se a l’estimada. Llir entre cards, vós sabeu e jo séque es pot ber fer hom morir per amor: creure de mi que só en tal dolor, CONNOTACIONS: no fareu molt que hi doneu plena fe. La considera diferent i millor a la resta, pues es comparable a una flor de llir entre cards i ortigues.
  22. 22. Elements positius Elements negatius Rima i sons
  23. 23. LLIBRES:- Petjada 1, Llengua i literatura de Batxillerat (Ed.TEIDE )WEBS:http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0156267http://ca.wi kipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_Marchhttp://ausiasmarc.wordpress.com/2009/02/08/primera-obra-colguen-les- gents-ab-alegria-festes/

×