1. LES GRANS UNITATS MORFOESTRUCTURALS DEL RELLEU PENINSULAR<br />(SINTESIS)<br />1.- INTRODUCCIÓ<br />El relleu peninsular es disposa envoltant la Meseta, que es una planura elevada , inclinada cap l’Atlàntic. Aquesta Meseta està subdividida en dos sectors pel Sistema Central que permet distingir la submeseta nord o septentrional i la submeseta sud o meridional. En el centre d’aquesta última s’eleven les muntanyes de Toledo.<br />La Meseta està envoltada pel Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.<br />Les serralades peninsulars que no tenen contacte amb la Meseta són els Pirineus, la Serralada Litoral Catalana i les Serralades Bètiques. Per això reben el nom de Serralades exteriors a la Meseta.<br />Completen el relleu peninsular dos depressions exteriors a la Meseta: La depressió de l’Ebre entre el Sistema Ibèric i els Pirineus i la Depressió del Guadalquivir entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques<br />2.-LA MESETA.<br />ORIGEN: La major part de les terres que formen la Meseta van elevar-se durant l’orogènia herciniana de la Era Primària, formant l’anomena’t Massís Hespèric. Aquest Massís va ser erosionat format un sòcol o zona plana formada per roques paleozoiques o silicies Però posteriorment va sofrir els efectes de l’orogènia alpina de L’era Terciària.<br /> CARACTERÍSTIQUES: Forma la unitat central del relleu peninsular. La submeseta Nord té una altitud entre 800 i 850 metres. Està separada de la submeseta sud pel Sistema Central. La submeseta sud té una altitud mitjana entre 500 i 700 metres. A més en aquesta es troben les Muntanyes de Toledo<br />ROCAM: En la Submeseta Nord i Sud es poden distingir clarament dos sectors:<br />La part oest de la Submeseta Nord i Sud es de roques silícies o paleozoiques com el granit o la pissarra. La raó per la qual estes roques predominen en aquest sector es perquè en aquestes zones afloren a la superfície les roques de l’antic Massís Hespèric, convertit per l’erosió en un sòcol.<br />La part est de la submeseta nord i sud està formada per roques sedimentàries, com l’argila, que van omplir les conques sedimentàries o zones enfonsades que es van formar en aquest sector de la Meseta com a conseqüència de les pressions de l’orogènia alpina. En aquest sector per tant el sòcol està cobert per materials sedimentaris.<br />FORMES DEL RELLEU: Es podem distingir dos sectors en funció del tipus de rocam:<br />En la zona oest de la Submeseta nord i sud l’erosió ha donat pas a planures suaument ondulades, que al haver-se format sobre roques silícies reben el nom de peneplans (penillanures en castellà). A vegades queden relleus elevats formats per roques més dures que reben el nom de muntanyes illa. Els rius per la seua banda s’encaixen formant gorges que en aquesta conegudes com Arribes.<br />En la zona est de la submeseta nord i sud, com a conseqüència de l’erosió dels materials sedimentaris, fonamentalment argilosos podem trobar diverses formes de relleu:<br />Paramos. Què son altiplans que s’alternen amb valls formats per l’erosió causada per l’actuació dels rius. S’alternen d’aquesta manera terrenys a dos nivells. Destaquen en zones com l’Alcarria en la Meseta Meridional<br />Campiñas.- Són el resultat de la desaparició total dels paramos. El relleu es de planures pràcticament horitzontals. A vegades també apareixen alguns relleus que testimonien la presència dels antics paramos. Son el coneguts com Tossals Testimoni ( en castellà Cerros Testigo)<br />En l’interior de la Meseta trobem dos serralades:<br />A )EL SISTEMA CENTRAL<br />CARACTERÍSTIQUES: Es una alineació muntanyosa situada al centre peninsular. En ella es poden individualitzar diferents serres. De est a oest destaquen les serres d’Ayllón, Somosierra, Guadarrama, Gredos, Gata i Penya de França. Algunes d’aquestes serres superen el 2500 metres d’altitud<br />ORIGEN.- Aquest sector de la Meseta també formava part de l’antic Massís Héspèric. En l’Era terciària com a conseqüència de l’orogènia alpina es va produir una elevació d’aquesta zona central per fractures o falles. El blocs que s’elevaren es caracteritzen per presentar cims relativament plans.<br />ROCAM.- Al ser una part elevada de l’antic Massis Hespèric està format per roques silícies entre les que destaca la pissarra i sobretot el granit.<br />FORMES DEL RELLEU.- El sistema Central va estar afectat per l’erosió glacial i també presenta les formes de relleu que són característiques de l’erosió dels terrenys formats per granit. <br />B) LES MUNTANYES DE TOLEDO<br />CARACTERÍSTIQUES: Es una alineació muntanyosa de menor extensió i altitud que el sistema Central. Divideix la submeseta sud en dos conques hidrogràfiques, la del Tajo i la del Guadiana. <br />ORIGEN: Com el Sistema Central es una part de l’antic Massis Hespèric que es va elevar com a conseqüència de les pressions de l’orogènia alpina de l’Era Terciària<br />ROCAM: Roques silícies o paleozoiques<br />FORMES DE RELLEU.- Característiques semblants al Sistema Central.<br />3.- LES SERRALADES QUE BORDEJEN LA MESETA<br />EL MASSIS GALAICOLLEONÉS.<br />CARACTERÍSTIQUES: Es troba situat en l’extrem noroest de la Península ocupant la major part de Galicia i la província de Lleó. Es un conjunt de Serralades entre les que podem destacar les de Secundera, Cabrera i Ancares. Aquestes serres són d’altitud mitjana i presenten formes arredonides. <br />ORIGEN: Aquest sector de la Península també formava part de l’antic Massís Hèsperic. Les pressions de l’orogènia alpina van provocar fractures o falles amb l’elevació de blocs que formen les serres i amb l’afonament d’altres que formen foses. Aquesta disposició ha provocat que en la zona litoral els sectors afonats, per baix del nivell del mar estiguen envaïts per l’aigua formant les Ries Galleges.<br />ROCAM: Com a part del Massis Hespèric es de roques paleozoiques o silícies com el granit o la pissarra.<br />FORMES DEL RELLEU: Es característica l’alternacia de blocs elevats que formen les serres de cims plans o arredonits i blocs afonats (foses tectòniques). Es una forma de relleu que es descriu com d’estil germànic<br />LA SERRALADA CANTABRICA <br />CARACTERÍSTIQUES.- Es una alineació muntanyosa que s’estén per Astúries i Cantàbria. Es una serralada continua amb altures elevades que en algunes zones sobrepassen els 2500 metres com en los Picos d’Europa i que pràcticament arriben a la costa. En la Serralada es poden distingir dos sectors.<br />El Massís asturià.- (localitzat en Astúries)<br />ORIGEN.- Es va produir per la fracturació i elevació de l’antic massís Hespèric<br />ROCAM.- Per tant està format per roques silícies o paleozoiques. Ací en Astúries es troben gran quantitat de jaciments de carbó. A més cal remarcar que los Picos d’Europa són de calcàries de l’Era Primària.<br />FORMES DEL RELLEU.- En los Picos d’Europa es podem observar les formes característiques de l’erosió de la calcària per dissolució o relleu càrstic . En la resta de sectors l’anomenada erosió diferencial ha donat pas a un relleu conegut com Apalatxia<br />La Muntanya Cantàbrica (localitzat en Cantàbria)<br />ORIGEN.- Esta format pel plegament dels materials calcaris que al llarg del secundari s’havien dipositat en aquesta zona, com a conseqüència de l’orogènia alpina de l’Era Terciària.<br />ROCAM.- Calcària<br />FORMES DEL RELLEU.- Es una zona on es pot observar clarament l’existència de plecs. L’erosió ha produït formes característiques dels relleus càrstics i també relleus d’estil juràssic.<br />EL SISTEMA IBÈRIC<br />CARACTERÍSTIQUES GENERALS.- Limita la Meseta per l’Est. Es una alineació muntanyosa que s’estén en direcció Noroest-Surest des de el límit amb la Serralada Cantàbrica fins el Mediterrani al nord de la Província de València. Algunes de les seues serres superen els 2000 metres. En el sector Nord destaquen la Sierra de La Demanda, los Picos d’Urbion i el Moncayo. En la zona mitja hi han dos grups de serralades: les interiors que formen el límit est de la Submeseta Sud. Entre aquestes destaquen la Serrania de Cuenca i la Serra d’Albarrasí. En el sector exterior front el Mediterrani destaquen serres com la de Gudar, Javalambre o el Maestrat. <br />ORIGEN: Es una Serralada de Plegament. Els materials plegats són els que es van dipositar en l’Era Secundaria en la fosa que bordejava el Massis Hespèric per l’Est. Aquest materials van ser plegats en l’orogènia alpina de l’Era Terciària<br />ROCAM: Els materials dipositats en aquesta fosa i posteriorment plegats són calcària. Aquests són els materials plegats. No obstant en algunes serres afloren roques paleozoiques o silícies.<br />FORMES DEL RELLEU.- Serralada de plegament. En les zones calcàries s’ha desenvolupat el relleu càrstic. <br />SIERRA MORENA.-<br />CARACTERÍSTIQUES GENERALS.- Es una alineació muntanyosa que s’estén des de Huelva a Jaén. Forma el limit sud de la Meseta. Entre les seues serres podem destacar les de Madrona, Pedroches i Aracena. Des de la Meseta no dona sensació d’altitud. En canvi el desnivell es molt més gran si s’observa des de la Vall del Guadalquivir.<br />ORIGEN.- Es considera com una gran fractura o falla que es va produir en el límit sud del Massís Hespèric quan es produí l’orogènia alpina de l’Era Terciària.<br />ROCAM.- Roques silícies o paleozoiques entre les quals destaca la pissarra.<br />FORMES DE RELLEU. Cims de formes arredonides.<br />3.- LES DEPRESSIONS EXTERIORS DE LA MESETA.<br />Són dos depressions o zones enfonsades entre altes serralades, de forma triangular.<br />3.1.LA DEPRESSIÓ DE L’EBRE. <br />CARACTERÍSTIQUES GENERALS :Es situa entre els Pirineus, el Sistema Ibèric i la Serralada Litoral Catalana. <br />ORIGEN.- Es va formar per l’afonament de l’antic massís de l’Ebre durant l’orogènia alpina de l’Era Terciària. Com que no tenia eixida al mar es va convertir en un llac que a poc a poc va facir-se de sediments. Finalment a través d’una falla de la Serralada litoral Catalana l’aigua va trobar eixida al mar formant-se la conca del riu Ebre.<br />ROCAM.- Els materials sedimentaris predominants són argiles, guixos i margues. En la zona més pròxima als Pirineus destaquen els conglomerats.<br />FORMES DE RELLEU.- Els materials sedimentaris han sigut erosionats donant pas a un paisatge pràcticament horitzontal. En la zona propera als Pirineus l’acumulació de grans espessors de conglomerats han donat pas a formacions típiques conegudes com mallos<br />LA DEPRESSIÓ DEL GUADALQUIVIR<br />CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Es situa entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques pel sud.<br />ORIGEN.- Es va formar per l’afonament de part del Massís Bèticorifeny durant l’orogènia alpina de l’Era Terciària. La depressió que es va formar estava oberta al mar i es va omplir a poc a poc de materials sedimentaris.<br />ROCAM.- Roques sedimentaries com les argiles i les margues.<br />FORMES DE RELLEU.- En la zona interior hi ha un paisatge de campiñes que formen terrenys suaument ondulats. Des de Sevilla fins el mar el terreny es pràcticament pla. En la zona de contacte amb el mar continua el procés de sedimentació en zones semipantanoses.<br />LES SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA.<br />ELS PIRINEUS.<br />CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Es una serralada que ocupa l’istme que uneix la Península Ibèrica amb el continent europeu. Es una serralada de plegament amb altures molt elevades que s’apropen en determinades zones als 3500 metres. Entre les muntanyes més destacades destaquen l’Aneto i el Monte Perdido.<br /> La seua estructura es complexa. Es pot distinguir la zona central o Pirienu axial d’una alineació paral·lela situada al sud: els anomenats Prepirineus. Entre ambdues es situa una fosa que es prolonga des de Jaca a Pamplona.<br />ORIGEN.- Es el resultat del plegament del materials dipositats en la fosa marina que es situava entre el Massís d’Aquitania i el Massís de l’Ebre. Aquest plegament va tindre lloc en l’Era Terciària com a conseqüència de l’orogenia alpina.<br />ROCAM:<br />PIRINEU AXIAL.- Es de roques paleozoiques o silícies.<br />PREPIRINEU.- Es de calcària.<br />Fosa intermitja.- roques sedimentaries com l’argila<br />FORMES DEL RELLEU.- En el Pirineu les muntanyes són típicament alpines amb parets escarpades. En aquestes es van formar glacials que va erosionar el territori creant en algunes zones valls en forma de U. <br />LES MUNTANYES BASQUES.<br />CARACTERISTIQUES GENERALS.- Constitueixen una prolongació del Prepirineu. Són muntanyes d’altitud mitjana entre les quals destaca l’Aralar i el Penya Gorbea.<br />ORIGEN.- Plegaments originats per l’orogènia alpina.<br />ROCAM.- Calcària.<br />FORMES DE RELLEU.- Relleu càrstic.<br />LES SERRALADES BÈTIQUES.<br />CARACTERÍSTIQUES GENERALS.- Constitueixen un gran conjunt de serralades que s’extenen des de l’Estret de Gibraltar fins el nord d’Alacant i sud de la província de València. Es distingueixen dos alineacions principals. Al nord vorejant la depressió del Guadalquivir es troben les Serralades Subbètiques. Al sud limitant la costa es situa la Serralada Penibètica. Entre ambdues hi ha una fosa, o vall molt estreta i allargada.<br />Entre les Serres més conegudes de la Subbètica destaquen la Serrania de Ronda, o les Serres de Cazorla o Segura. En territori valencià destaquen Serres com les de Mariola o Aitana.<br />En la Serralada Penibètica destaca Sierra Nevada, on es troben les majors altures de la Península. Els pics Mulhacen i Veleta. <br />ORIGEN.- Aquestes serralades van sorgir com a conseqüència de l’orogènia alpina, al plegar-se els materials que hi havia en la fosa marina situada entre el Massís Hespèric i el Massís Betico-Rifeny. Els materials dipositats en aquesta fosa al llarg del Secundari van ser fonamentalment calcaris que es van plegar. No obstant degut a la intensitat de la pressió els materials que constituïen el fons de la fosa marina també s’alçaren<br />ROCAM:<br />SUBBÈTIQUES: Serres calcàries I de margues.<br />PENIBÈTICA: Roques silícies o paleozoiques<br />Depressió intrabètica: materials sedimentaris argilosos.<br />FORMES DEL RELLEU.<br />SUBBÈTIQUES.- Al situar-se les serres calcàries al costat de materials tous i inestables com les margues, els plecs es van desplaçar donant lloc a una estructura complexa de mantells de corriment.<br />PENIBÈTICA.- Es característic que malgrat l’altitud les vessants no són de forta pendent.<br />SERRALADA LITORIAL CATALANA.<br />CARACTERISTIQUES GENERALS.- Alineació muntanyosa que voreja el litorial català tancant la depressió de l’Ebre.En la zona nord hi ha un àrea volcànica. Les serres es disposen en dos alineacions paral·leles. En l’exterior resulten coneguts relleus com el del Montseny i Montserrat.<br />ORIGEN.- Plegaments de l’orogènia alpina.<br />ROCAM:<br />MEITAT NORD.- Paleozoic o silici<br />MEITAT SUD.- Calcari.<br />FORMES DE RELLEU.- Formes arrodonides en el nord i formes càrstiques en la zona sud<br />