3. · Bilingüisme a altres països : En l'actualitat existeixen en el nostre planeta prop de 200 Estats sobirans i es considera que el nombre de llengües vives pot situar-se entorn de les 6000. La desproporció existent entre una i altra xifra dóna una primera idea de la dificultat que suposa l'organització pública de l'ús de les llengües en els diferents Estats. · Oficialitzar una llengua suposa, en aquest sentit, una sort de reconeixement públic sobre quin és el seu element d'identitat lingüística. Però al mateix temps, la idea d'Estats- Nació unilingües és una amenaça a la pluralitat lingüística existent en el nostre planeta. En les últimes dècades s'han dictat normes sobre el fet lingüístic en nombrosos països que abans no les tenien explicitades. En efecte, en els últims anys, vàries han estat les constitucions europees que han incorporat o ampliat les seves disposicions lingüístiques: França, Portugal, Suïssa, Finlàndia o Bielorússia. Cal recordar que així i tot hi ha alguns estats monolingües com son: Eslovaquia, Estònia i Hongria.