Recanvis eritrocitaris en el maneig de la drepanocitosis. Experiència al BST Sant Pau

1. AUTOMATITZACIÓ DELS RECANVIS ERITROCITARIS
EN EL MANEIG DE LA DREPANOCITOSI
Asun Montero Pardillo4 , Marta Santaliestra Tomás1, 2, Salvador Payán Pernía1, 2, Anna Ruiz Llobet 2, 3, Eva Puy Vicente Pascual2, 4, Enric García Rey2, 5, Laura Medina Marrero2, 4,
Isabel Badell Serra2, 6, Montserrat Torrent Español2, 6, Montse Sáez Bruguera2, 4, Alba Bosch Llobet2, 4, Rafael Parra López2, 5, Ángel F. Remacha Sevilla1, Gonzalo Ferrer Garrido 2, 4
rer, 21Servicio de Hematología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona)2CSUR en Eritropatología Hereditaria (Hospital de Sant Pau-Hospital Sant Joan de Déu)3Servicio de
Hematología, Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona)4Banc de Sang i Teixits, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona)5Banc de Sang i Teixits, Hospital Sant Joan de Déu
(Barcelona)6Servicio de Pediatría, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona)
• Indicació: 22 REA es van realitzar com a part d’un programa de RE crònic en 2 pacients: com a profilaxi secundària d’un ictus i per crisis
doloroses recurrents. Els 11 REA restants van realitzar-se o bé com a prevenció primària de complicacions davant d’intervencions
quirúrgiques (8) o trasplantament de progenitors hemopoètics (2), o bé com a tractament de complicacions agudes (1).
• Accés vascular: en 10 dels 11 REA realitzats de forma puntual es va fer servir un catèter venós central. Els 9 REA practicats en un pacient
de règim crònic es van efectuar mitjançant Port-a-Cath© de doble llum, excepte en una ocasió en què va ser necessari instaurar una via
perifèrica com a via d’entrada. Per la resta de REA es van utilitzar dos accessos vasculars perifèrics simultàniament.
• Paràmetres hematológics: L’HbS prèvia media va ser del 61%. L’HbS (HbS + HbC en el cas d’un dels pacients) desitjada va ser del 30% en
19 REA, del 25% en 5, del 20% en 6 i del 15% en 1; suposava una reducció mèdia del 55% respecte a l’HbS inicial i finalment es va
aconseguir una reducció mèdia del 61% respecte a la inicial. Això es tradueix en una HbS final 3% menys que la desitjada. En 8 REA (26%)
no es va aconseguir l’HbS objectiu, i l’HbS final en aquets casos va ser de mitja 3% més que la desitjada.
• Duració: Mitja de 121 min.
• Complicacions: Hipotensió arterial simptomàtica en 2 REA, durant o després del procediment, corregida amb aport de volum. En cap cas
va produir-se al·loinmunització.
• Resultats clínics: Excepte un cas d’osteomielitis després d’un injert vascularitzat de peroné, no es van produir complicacions en les
intervencions que van justificar els procediments puntuals. En els 2 pacients en règim crónic es van aconseguir els objetius clínics.
Conclusió
L’automatizació dels RE és eficaç en la consecució de l’HbS desitjada de forma ràpida i segura, oferint per tant resultats clínics satisfactoris.
Objectiu
Avaluar les dades relatives als RE una vegada instaurada la seva automatització en
el nostre centre, així com la seva eficàcia.
Pacients i mètode
Es van estudiar 33 RE automatitzats (REA) realitzats entre febrer de 2014 i abril de
2019, mitjançant els sistemes Cobe Optia© i Cobe Spectra©. Corresponents a 11
pacients amb drepanocitosi i edats compreses entre els 8 i els 36 anys. Es van
analitzar les dades analítiques de 31.
Resultats
Alguns es mostren a la taula 1.
Introducció
El recanvi eritrocitari (RE) prevé la participació de les hematies falciformes en events vas-oclussius, redueix l’hemòlisi i millora la capacitat
transportadora d’oxigen disminuint la viscositat sanguínia. Té indicacions profilàctiques i terapèutiques. Pot realitzar-se de forma manual o
automatitzada.
Previ al recanvi Posterior al recanvi
Hemoglobina (g/l) 102 109
Hematòcrit (%) 31 31
Plaquetes (x109/L) 254 155
Leucòcits (x109/L) 9,82 8,68
Reducció de l’ HbS respecte a la inicial Objectiu: 55% Final: 61%
Consecució de l’ HbS objectiu - Sí: 74%
No: 26% (diferència entre HbS final i objectiu: 3%)
Complicacions relacionades amb el recanvi - 6,5% (2 hipotensió, durant o posterior)
Resposta clínica - 100%
Taula 1.