1. HISTÒRIA DE L’ART

2. Pintura: Nafea Faa Ipoipo? o Quan et cases? (c. 1892). Pintura sobre tela, 101’5 x 77’5 cm. Kunstmuseum, Basilea. GAUGUIN, PAUL (París,1848 - Illes Marqueses,1903). Pintor i escultor francès. Des de l’impressionisme crea un estil de gran força expressiva, proper al simbolisme, menys naturalista i de formes més simples i abstractes. Temes entre el pintoresquisme del poble bretó de Pont-Aven, camperols i/o les seves supersticions i la seva fascinació per Oceania i l’art ètnic dels indígenes. En 1891, s’instal·la en Tahití i allí, aïllat de la civilització occidental, va pintar entorns paradisíacs, on el temps s’ha paralitzat, atmosferes idíl·liques de les exuberants valls, serenitat de les natives i la vegetació (els cossos nus de les dones en contacte continu amb la naturalesa), els ritus i els mites dels indígenes, temes que passen a ser la temàtica exclusiva de la seva obra. Colors purs i plans (tal com surten de la paleta) i contorns molt marcats, sense jocs de clarobscurs. POSTIMPRESSIONISME segle XIX.

5. HISTÒRIA DE L’ART 2n DE BATXILLERAT
INICIS DE l’ART

7. Obertura (ranura groga sobre llenç). LUCIO FONTANA (1899-1969, argentí): Concepte espacial. Espera (1960). Tissen Bornemisza. Tall sobre tela blanca i pintura groga. Quadre relacionat amb el moviment de l’ABSTRACCIÓ FREDA o POST PICTÒRICA, però amb certes diferències (a l’abstracció hi pertanyen Morris Louis, Kenneth Noland i Frank Stella). L’abstracció freda és l’expressió màxima de l’autonomia de l’art, en el sentit de prescindir-hi de tot allò que pugui fer referència a aspectes extra pictòrics: la figura, la narració, l’emoció.
Així, es centren en els únics elements propis de la pintura: el suport com a superfície plana i el color, la pintura és quelcom estrictament visual, fora contenir símbols, ni referències externes; aquesta nova abstracció se’ns presenta com un conjunt de formes geomètriques simples construïdes amb colors plans amb combinació rítmica i composició ordenada. Fontana va desenvolupar la major part de la seva activitat a França i Itàlia. Des de 1949, Fontana utilitza el llenç com a superfície monocromàtica i el perfora amb punts i, més tard, amb línies verticals i horitzontals, per tal de jugar amb l’espai material del llenç.

8. QUÈ ÉS L’ART?
«El gust o l’aptitud per percebre la bellesa i jutjar-la suposa un do innat, però es desenvolupa mitjançant l’educació i l’ensenyament, principalment per l’estudi i l’explicació racional de l’obra d’art; en igualtat de condicions, com més informada estigui la intel·ligència de les regles, dels procediments, de les dificultats de l’art, i del fi que persegueix l’artista i les seves intencions, més preparada està per rebre, per mitjà de la intuïció dels sentits, la resplendor intel·ligible que emana de l’obra, i per percebre’n espontàniament la bellesa.»
MARITAIN, Jacques.

9. QUÈ ÉS L’ART?
«El gust o l’aptitud per percebre la bellesa i jutjar-la suposa un do innat, però es desenvolupa mitjançant l’educació i l’ensenyament, principalment per l’estudi i l’explicació racional de l’obra d’art; en igualtat de condicions, com més informada estigui la intel·ligència de les regles, dels procediments, de les dificultats de l’art, i del fi que persegueix l’artista i les seves intencions, més preparada està per rebre, per mitjà de la intuïció dels sentits, la resplendor intel·ligible que emana de l’obra, i per percebre’n espontàniament la bellesa.»
MARITAIN, Jacques.
JACQUES MARITAIN. Filòsof francès, va néixer el 18 de novembre de 1882. Tomista en dogma i espiritualitat, però laïcista i liberal en política. Necessitat d’educació per a percebre l’art. Humans tenen un do innat per percebre i jutjar la bellesa que cal cultivar.

10. QUÈ ÉS L’ART?
«L’art és inútil, almenys comparat amb, diguem- ne, el treball d’un llanterner, un metge o un maquinista. Però, què hi ha de dolent en la inutilitat? Jo mantinc que el valor de l’art rau en la seva pròpia inutilitat; la creació d’una obra d’art és la que ens distingeix de la resta de criatures que poblen aquest planeta, i el que ens defineix en allò essencial com a éssers humans. Fer quelcom per pur plaer, per la gràcia de fer- ho.»
PAUL AUSTER. Discurs en el lliurament del premis Príncep d’Astúries 2006.

11. QUÈ ÉS L’ART?
«L’art és inútil, almenys comparat amb, diguem- ne, el treball d’un llanterner, un metge o un maquinista. Però, què hi ha de dolent en la inutilitat? Jo mantinc que el valor de l’art rau en la seva pròpia inutilitat; la creació d’una obra d’art és la que ens distingeix de la resta de criatures que poblen aquest planeta, i el que ens defineix en allò essencial com a éssers humans. Fer quelcom per pur plaer, per la gràcia de fer- ho.»
PAUL AUSTER. Discurs en el lliurament del premis Príncep d’Astúries 2006.
PAUL AUSTER. Escriptor americà, les seves obres es centren en Nova York. Va rebre el premi Príncep d’Astúries en 2006 i en el seu lliurament va exposar: Art inutilitat. No és dolent la inutilitat de l’art. És una manifestació de l’ésser humà que el caracteritza.

12. QUÈ ÉS L’ART?
D’ALTRES o VOSALTRES MATEIXOS........
?

13. D’ALTRES o VOSALTRES MATEIXOS........ Què és l’art? L’ART és l’activitat creadora humana individual i/o col·lectiva, a partir o servint-se d’elements materials, per expressar la percepció de la realitat, idees i/o pensaments, sensacions, sentiments. PERÒ! Qualsevol resposta no seria completa o no abastaria realitzacions o manifestacions que ningú no dubtaria, avui, en qualificar d’artístiques. ERNST H. GOMBRICH (prestigiós historiador de l’art). No existeix realment l’ART en majúscula, hi ha artistes. Tant als bisons de terra pintada en les coves prehistòriques de línies tosques (quan avui el color es compra), com als cartells o grafits que trobam actualment en estacions de metro o parets/murals, a tot podem dir-li art, perquè la paraula significa moltes coses diferents segons el lloc i l’època.
ÈPOQUES COVES DIVERSITAT __ tot pot ser considerat art? No existeix ART amb majúscula LLOCS METRO

14. PABLO RUIZ PICASSO: “ Ustedes esperan que yo les diga qué es arte. Si lo supiera no se lo diría a nadie”.

15. COMENTARI OBRA D’ART
No n’hi ha un model de comentari vàlid per a tot tipus d’obra d’art. No existeix una única plantilla a aplicar. Us donaré una proposta (per a ARQUITECTURA, ESCULTURA i PINTURA), però heu de fer-la vostra i sempre adaptar-la a allò que se us demanin en selectivitat.
Per exemple, el model de comentari d’arquitectura que us oferiré està pensat per a tota l’obra d’art en la seva totalitat, però, a selectivitat, a causa de la complexitat d’alguna obra arquitectònica i/o per la seva extensió, poden demanar-vos alguna de les parts d’un edifici o construcció determinada (una façana, la planta, una capella d’una església, el pati dels lleons de l’Alhambra..., etc).
Cal centrar el comentari en la part demanada i exposar o tractar la resta per a reforçar l’explicació d’aquells aspectes més rellevants en relació a l’objecte de la vostra anàlisi (CAPELLA, per exemple).

16. ACTIVITAT 1
–Un cop llegits els textos respon les preguntes següents:
Què és necessari per entendre l’art?
Et consideres preparat per entendre l’art? Justifica la resposta.

17. ACTIVITAT 1
–Un cop llegits els textos respon les preguntes següents:
Què és necessari per entendre l’art?
Et consideres preparat per entendre l’art? Justifica la resposta.
- Observació. Bon nivell de percepció. TERMINOLOGIA. - Tècniques. - Estils. - Diferents tipus d’obres d’art, etc., però sobretot...
- Ganes i curiositat per endinsar-se en la ranura per descobrir i dominar el llenguatge artístic.
Esteu preparats?
Crec que sí, ja ho veureu!

18. ACTIVITAT 2
–Consideres que aquests objectes es poden qualificar com a obres d’art? Justifica la resposta.

19. ACTIVITAT 2
–Consideres que aquests objectes es poden qualificar com a obres d’art? Justifica la resposta.
Mòbil de generació antiga, sabates saló, Coca-Cola pura i dura. Són manifestacions humanes que poden esdevenir art modern o ser considerades art, segons els ulls que ho mirin.
La Coca-Cola utilitzada pel POP-ART, per ANDY WARHOL o també l’EQUIP CRÒNICA.

20. ACTIVITAT 3
Podries considerar aquestes imatges una obra d’art?
Les inclouries en una història de l’art o en un museu?

21. Font, MARCEL DUCHAMP (1887-1968). PRIMERES AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES (1905-1945), en escultura i pintura tenen característiques comunes, encara que presenten diversitat en les obres. Duchamp, pintor francoamericà d’esperit transgressor, pertany al moviment avantguardista denominat DADAISME, és DADAISTA i FUTURISTA, moviment creat a inicis de 1916, lligat a l’obertura del cel·lebre Cabaret Voltaire, en la ciutat neutral de Zurich, on un jove romanès, Tristán Tzara (principal artífex del moviment), i un grup d’artistes, es trobaren fugint del conflicte bèl·lic. Al atzar sorgeix el nom, en obrir el diccionari per la lletra “d”, i es defineix com un moviment “antiartístic”.
Obres amb caràcter provocador, volen desprestigiar l’obra d’art tradicional, creant una proposta nihilista, iconoclasta (adoren icones), il·lògica i absurda, és reflex fidel del desencís produït per la destrucció del gènere humà durant la I Guerra Mundial. Creuen que tota obra d’art és una destrucció, que s’han de cremar els museus.

22. Creuen que tota obra d’art és una destrucció, que s’han de cremar els museus. Diuen que un cotxe a tota velocitat és més interessant que la Victòria alada de Samotràcia o Niké de Samotràcia (de l’escola de Rodas, període hel·lenístic, en el Museu del Louvre de París), atribuïda amb certa probabilitat a Pithókritos de Rodas.

24. A Nova York, ciutat on Duchamp es va establir durant la IGM, s’havia creat la Societat d’Artistes Independents, que organitzava exposicions sense premi. Duchamp va comprar aquest urinari, el va dur al seu estudi i el va girar, i a la primera d’aquestes exposicions, l’any 1917, el va enviar, signat amb el pseudònim de R. Mutt, era un urinari de paret girat 90 graus i amb el títol Font, que va ser rebutjat malgrat que la norma de la Societat era no excloure’n cap objecte o obra d’art o ningú (a cap artista).

25. El més interessant és que és un READY- MADE (prefabricat), el ready-made menys rectificat, per tant, es pot considerar el gest artístic més provocador de tota la carrera de l’artista, és un nou i radical plantejament sobre el concepte de l’art i la fabricació o producció de l’obra, no calia ni tan sols produir-la, n’hi havia prou en la voluntat de l’artista de convertir-la en art, fins i tot, un urinari prefabricat; l’art es posava, així, a l’abast de tothom i desapareixia l’actitud passiva de l’espectador envers l’obra acabada, perquè qualsevol podia completar o transformar una obra ja existent mitjançant una nova mirada o utilització diferent, donant un sentit distint, es convertia en objecte artístic.
L’urinari, avui dia, és considerat una de les obres més influents del segle XX, en marcar l’inici de la modernitat.

26. ACTIVITAT 3
Podries considerar aquestes imatges una obra d’art?
Les inclouries en una història de l’art o en un museu?

27. Còmic de Tintí. Les col·leccions de còmics formen part de la Història de l’art i omplin museus.

28. 119.- Ready-made (sinònim: Ready made). Obra artística fruit de la combinació o disposició arbitrària d’objectes d’ús quotidià allunyats del seu context habitual amb la qual l’artista vol sorprendre. Denominació introduïda per Marcel Duchamp per als objectes de consum, prefabricats o produïts industrialment, que l’artista declara obres d’art, sense canviar en res el seu aspecte extern.

29. ACTIVITAT 4
Creus que aquesta construcció és una obra d’art?

30. ACTIVITAT 4
Creus que aquesta construcció és una obra d’art?
Construcció d’un castell per a Disney World, possiblement a Orlando. Castell relacionat amb el cinema, el setè art.

31. ACTIVITAT 5
–Defineix amb les teves pròpies paraules què és, al teu parer, l’art.
–Indica una obra d’art que recordis i que, realment, consideris art.
–Què veus al plànol?

32. ACTIVITAT 5
–Què veus al plànol?
És original, impressió urbana d’una ciutat vista per un espectador des d’una finestra. Moviment de l’espai, que sembla anar en espiral, com si el vent s’endugués les cases.
Quadre anomenat Galeria de Gravats de MAURITS CORNELIS ESCHER (M. C. ESCHER, 1898-1972, PPBB). L’artista holandès sol crear plànols de construccions impossibles de realitzar: escales que pugen cap al revés i després baixen. Són quadres surrealistes d’arquitectura pintada. Donen sensació d’angoixa, semblen kafkians i són molt semblants a certes temàtiques de Salvador Dalí o les visions oníriques de Freud.

33. APRENDRE A MIRAR
Per què diu l’autor que el que veim en aquesta imatge no és una pipa?

34. APRENDRE A MIRAR
Per què diu l’autor que el que veim en aquesta imatge no és una pipa?
La traïció de les imatges (c. 1929) RENÉ MAGRITTE. Pintura sobre tela, 60 x 81 cm. Los Angeles Country Museum of Art, Los Angeles. Per què és una manifestació i així ho ha representat i no d’una altra manera, és una obra d’art. Frase: “Ceci n’est pas une pipe”. Tracta la temàtica de les aparences, les seves certeses i paradoxes. És una pipa com a objecte funcional, però també és una obra d’art, darrere de la pipa n’hi ha la bellesa, l’estètica.
Tendència antiobjectiva, junt a Miró (El carnaval de l’arlequí) i Tanguy Ghagall, De Chirico i Magritte (dins del Futurisme). Volien fer de la realitat un art i de l’art una realitat, és a dir, mirar l’objecte funcional com una obra d’art, per exemple, una fotografia és art si així ho considera l’ull que la veu.

35. El Carnaval de l’Arlequí. Joan Miró
Marga Sastre Curs 2010-11 / IES Ramon Llull Susi Granero Cueves

36. UN PRIMER NIVELL DE PERCEPCIÓ
La importància de l’observació
–ACTIVITAT 6
–Observa atentament només durant uns quants segons la imatge següent (després cal ocultar-la).

37. ACTIVITAT 6

38. Quants de colors hi ha en la imatge?
De quins colors són els clips?
Quants de clips hi ha?
Quants de clips es veuen complets?
Quants d’incomplets?
ACTIVITAT 6

39. Quants de colors hi ha en la imatge? 4
De quins colors són els clips?
/Groc, Blau/ Vermell/ (Primaris)
i /Verd/ (Binari o Secundari)
Quants de clips hi ha? 7
Quants de clips es veuen complets? 1
Quants d’incomplets? 6
ACTIVITAT 6

40. ACTIVITAT 7
Fes el mateix amb aquest quadre de Velázquez: mira’l només uns instants.

41. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
El mestre del barroc espanyol

42. Respon ara les preguntes següents:
Quants de personatges hi havia?
Quins objectes hi havia?
Quins aliments hi havia?
Finalment, descriu l’escena amb les teves pròpies paraules.
ACTIVITAT 7
QUADRE DE VELÁZQUEZ

43. Diego Velázquez Crist a casa de Marta i Maria (1618-1620) Oli sobre llenç (60 x 103’5 cm) National Gallery de Londres (Regne Unit)
Quadre que va ser molt criticat per col·locar en primer pla un tema secundari (la preparació del dinar), mentre que l’escena de Crist adoctrinant dins la casa apareix molt petita i través d’una finestra.

44. Observació quadre de Diego Rodríguez de Silva y VELÁZQUEZ. Jesús en casa de Marta i de Maria (1619). National Gallery, Londres. Obra de joventut en què l’escena principal queda relegada a un segon terme. Velázquez, Zurbarán i Alonso Cano formen el nucli central de la pintura espanyola del Segle d’Or. Velázquez comença la seva trajectòria pictòrica amb obres sobre temàtica de gènere molt preuada i valorada pels comerciants estrangers actius, que operaven, en Sevilla, com per exemple, La vella fregint ous, L’aiguader de Sevilla, Els músics... Y d’altres com aquesta i La mulata o Crist d’Emaus, Que combinen les temàtiques religioses i de gènere. O bé temàtica únicament religioses com L’Epifania.
ACTIVITAT 7

45. Diego Velázquez L’aiguader de Sevilla (1620) Oli sobre llenç (106 x 82 cm) Ansley House, Londres (Regne Unit)
Diego Velázquez (1599-1660). 1ª ETAPA: SEVILLA (1609-1623)

46. Vella fregint ous (1618)
D I E G O V E L Á Z Q U E Z

47. Diego Velázquez El sopar d’Emaús (1620) Oli sobre llenç (123 x 132’5 cm) Metropolitan Museum of Art New York

48. ACTIVITAT 7
El Comte duc d’Olivares (lligat a Sevilla, tot i que va néixer a Roma, D. Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco de Tovar) l’ajudà per anar a la cort de Madrid al servei de Felip IV, a qui retratarà amb la seva família.

49. Diego Velázquez
Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (vers 1638) Oli sobre llenç
(313 x 239 cm) Museu del Prado, Madrid
4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)

50. 41 LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV (1656) DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA I VELÁZQUEZ MUSEU DEL PRADO. MADRID

51. ACTIVITAT 7
En aquest quadre barreja natura morta i gènere, en primer pla, amb temàtica religiosa camuflada que dóna nom al quadre, en segon pla. Pertany al Barroc.

52. Gènere (sinònim: Pintura de gènere). Aquella pintura que reflecteix temes de la vida quotidiana.

53. 22.- BODEGÓ (P, E) Sinònim: 94.- Natura morta.
• Pintura o obra plàstica que representa éssers inanimats naturals o artificials (animals morts, vegetals, objectes).
• Castellà: Bodegón; naturaleza muerta. Francisco de Zurbarán. Bodegó amb tassa, àmfores i càntir (1636). Oli sobre llenç. Barroc. Escola andalusa de Sevilla. Museu del Prado. Madrid.

54. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E) Paul Cézanne. Natura morta: Cebes i botella (1895-1900). Oli sobre llenç (66 x 81 cm). Postimpressionisme. Musée d´Orsay. París.

55. 22.- BODEGÓ O NATURA MORTA (P, E)
Chardin. Got d'aigua i gerra (vers 1760). Oli sobre tela. Carnegie Museum of Art (Pittsburg, EUA). A: Schneider: “Naturaleza Muerta”, p. 9.
Willem Claeszoon Heda. Natura Morta (vers 1650). Oli sobre tela. Rijksmuseum, Amsterdam.
Oldenburg. Dues Hamburgueses amb formatge (1962). Cartró pintat. Museu d'Art Modern, Nova York. A: Hughes: “The Shock of the New”, p. 358.

56. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E) Rembrandt. Bou obert en canal o escorxat. Barroc. 1r.- Vers 1643. Versió Glasgow. Oli sobre fusta. Art Gallery and Museum, Glasgow. 2n.- 1655. Oli sobre fusta. Museu del Louvre. París.

57. ACTIVITAT 7
Fes el mateix amb aquest quadre de Velázquez: mira’l només uns instants.

58. Respon ara les preguntes següents:
Quants de personatges hi havia?
Quins objectes hi havia?
Quins aliments hi havia?
Finalment, descriu l’escena amb les teves pròpies paraules.
ACTIVITAT 7
QUADRE DE VELÁZQUEZ

59. Després observació, respon les preguntes:
Quants de personatges hi havia?
ACTIVITAT 7
QUADRE DE VELÁZQUEZ
Núm. Personatges: 5 (2 en 1r pla i 3 en el quadre de dalt).

60. Després observació, respon les preguntes:
Quins objectes hi havia?
Quins aliments hi havia?
ACTIVITAT 7
QUADRE DE VELÁZQUEZ
Objectes: - Pica morter, ous, peixos, alls, plat, pitxer oli o vi, taula grossa. - Taula petita, cadira, marc o llinda porta, objecte sobre taula petita.

61. Després observació, respon les preguntes:
Finalment, descriu l’escena amb les teves pròpies paraules.
ACTIVITA 7
QUADRE DE VELÁZQUEZ
Escena costumista o de gènere. Vida quotidiana, cuina fent dinar. Llum des de l’esquerra sobre els objecte de la dreta situats damunt la taula. Il·luminació a cares, peixos i ous, també al quadre on la llum sembla venir d’una finestra de la dreta. Al quadre de darrere, que dóna nom al tema, n’hi ha 3 personatges: sedent, enterra i dempeus.

62. Després observació, respon les preguntes:
Quants de personatges hi havia?
Quins objectes hi havia?
Quins aliments hi havia?
Finalment, descriu l’escena amb les teves pròpies paraules.
ACTIVITAT 7
QUADRE DE VELÁZQUEZ
Núm. Personatges: 5 (2 en 1r pla i 3 en el quadre de dalt).
Objectes: - Pica morter, ous, peixos, alls, plat, pitxer oli o vi, taula grossa. - Taula petita, cadira, marc o llinda porta, objecte sobre taula petita.
Descriu escena: Escena costumista o de gènere. Vida quotidiana, cuina fent dinar. Llum des de l’esquerra sobre els objecte de la dreta situats damunt la taula. Il·luminació a cares, peixos i ous, també al quadre on la llum sembla venir d’una finestra de la dreta. Al quadre de darrere, que dóna nom al tema, n’hi ha 3 personatges: sedent, enterra i dempeus.

63. UN SEGON NIVELL DE PERCEPCIÓ
ACTIVITAT 8. Els enganys de la vista
–S’assoleix un segon nivell d’apreciació de les imatges quan som capaços d’advertir determinats trucs o enganys que s’amaguen en l’obra d’art.
–Per exemple:

64.  ACTIVITAT 8
Quines figures veus en la imatge següent?

65.  ACTIVITAT 8
Quines figures veus en la imatge següent?
MAURITS CORNELIS ESCHER (1938) Sky and water I. Aus i peixos, entre peixos aus, i entre aus hi ha peixos. La línia mar i aire (atmosfera), delimitada en el quadre per la utilització del color blanc i negre, emmarcat per ratxes del mateix color.

66.  ACTIVITAT 9
 A vegades ens sorprèn la quantitat d’elements que pot amagar una imatge.
Quadre d’un bust denominat: O no lo somos?. Observació imatge amb molts objectes. GIUSEPPE ARCIMBOLDO. Renaixement, manierista. També té altres obres semblants, Al·legoria de la primavera (1573), pintura que contrasta al revés amb aquest bust.
Aquesta pintura pertany al grup de les seves al·legories, en les quals creava figures o retrats quasi surrealistes amb fruites, verdures, flors, com en aquest cas. És un bust creat per ARCIMBOLDO (o també ARCIMBOLDI) d’un jardiner format per hortalisses, però si se’l gira a l’inrevés es converteix en una natura morta. La primera o una de les primeres natures mortes creades per un pintor italià. També és seu Vertumnus, un retrat de Rodolf II. Actualment en el Castell de Skokloster, Suècia.

67.  ACTIVITAT 9
 A vegades ens sorprèn la quantitat d’elements que pot amagar una imatge.
Vertumnus, un retrat de Rodolf II. Actualment en el Castell de Skokloster, Suècia.

68.  ACTIVITAT 9
Quins elements s’han pintat per representar aquest rostre?
Quants d’elements ets capaç de distingir-hi?

69.  ACTIVITAT 9
Quins elements s’han pintat per representar aquest rostre?
Quants d’elements ets capaç de distingir-hi?
Quantitats d’elements d’una imatge. Molts d’elements.
Lletres i números en coll i dalt mànega (1573?). Carxofa, magrana, carabassí, carabasseta, llimona, albergínia, raïm, fulles, flors, espigues ...

70. ACTIVITAT 10
Veus les dues imatges que hi ha representades en el quadre?

71. ACTIVITAT 10
Veus les dues imatges que hi ha representades en el quadre?
SALVADOR DALÍ (Figueres, 1904-1989): Gala mirant el mar Mediterrani que, en una distància de vint metres, es transforma en el Retrat d’Abraham Lincoln (Homenatge a Rothko, 1976).
Pintura sobre tela, 244 x 183 cm. Col·lecció particular, avui al museu de Figueres, Girona. Dues figures sobreposades, revisa el seu “mètode paranoicocrític”, i construeix detalls que són elements constituents d’una segona imatge, un procés de recepció que requereix temps per a explorar la complexitat de l’estructura compositiva de l’obra.
Les virtuts d’una composició harmoniosa des d’un únic punt de vista són rebutjades i substituïdes per combinacions d’imatges sobreposades i tractades amb tècniques diverses.

72. ACTIVITAT 11
Veus la doble figura que hi ha en cada una d’aquestes il·lustracions?

73. ACTIVITAT 11
Veus la doble figura que hi ha en cada una d’aquestes il·lustracions?
Algunes són de MAURITS CORNELIS ESCHER (la primera), però podrien ser, perfectament, de SALVADOR DALÍ. Moviment surrealista.
Cara indi i figura humana gruixuda.
Au i conill.
Reina escacs o alfil inacabat (o planta) i 2 cares enfrontades (no sembla que van a fer-se un petó, disgustades).

74. ACTIVITAT 12
Distingeixes la figura del logotip d’aquesta agència de viatges?
Què diries que representa l’escultura de la segona imatge?
Cullera: Cotxe o avió?
Escultura: 2 gats o una porta coronada per els merlets (almenas) de les torres. És una escultura moderna que pot estar relacionada o representar el passat medieval o gòtic d’una ciutat (la porta d’entrada de les torres simula una arc apuntat o ogival).

75. UN TERCER NIVELL DE PERCEPCIÓ
El color
–ACTIVITAT 13

76. UN TERCER NIVELL DE PERCEPCIÓ
El color
–ACTIVITAT 13
PRIMARIS (colors purs sense barreja d’altres colors):
Blau
Groc
Vermell
COMPLEMENTARIS (s’enfronten, perquè no du el color primari en la barreja que l’ha format):
Verd = Vermell.
Taronja = Blau.
Violeta = Groc.
SECUNDARIS/BINARIS (barreja de primaris):
Blau + Groc = Verd
Groc + Vermell = Taronja
Vermell + Blau = Vileta

77. Tenint en compte els dos cercles de color anteriors, completa les frases següents:
Els colors PRIMARIS són els més purs, no es poden obtenir per mitjà de la ________ de cap altre color. Els colors SECUNDARIS (o BINARIS) són el resultat de mesclar els diferents colors primaris (blau i groc: ______; blau i ______: violeta, i ______ i _______: _______). Finalment, els colors COMPLEMENTARIS s’enfronten entre si i relacionen cada color secundari amb el primari que no entra en la seva mescla: el verd (secundari) amb el ______ (primari); el _______ (primari) amb el taronja (secundari); i el ______ (secundari) amb el _______ (primari).
El color
–ACTIVITAT 13

78. Tenint en compte els dos cercles de color anteriors, completa les frases següents:
Els colors PRIMARIS són els més purs, no es poden obtenir per mitjà de la BARREJA (mescla) de cap altre color. Els colors SECUNDARIS (o BINARIS) són el resultat de mesclar els diferents colors primaris (blau i groc: VERD; blau i VERMELL: violeta, i GROC i VERMELL: TARONJA). Finalment, els colors COMPLEMENTARIS s’enfronten entre si i relacionen cada color secundari amb el primari que no entra en la seva mescla: el verd (secundari) amb el VERMELL (primari); el BLAU (primari) amb el taronja (secundari); i el VIOLETA (secundari) amb el GROC (primari).
El color
–ACTIVITAT 13

79. ACTIVITAT 14
Quin tipus de relació hi ha entre els colors de la fotografia?

80. ACTIVITAT 14
Quin tipus de relació hi ha entre els colors de la fotografia?
Fotografia de roselles (amapolas) vermelles sobre l’herba verda, que mostra una RELACIÓ COMPLEMENTÀRIA de colors, el vermell (primari) sobre el verd (binari, blau + groc).

81. L’ESTRUCTURA. ACTIVITAT 15
–Quines formes geomètriques hi són més evidents?

82. L’ESTRUCTURA. ACTIVITAT 15
–Quines formes geomètriques hi són més evidents?
Quadre de figures geomètriques, precubista i expressionista. Podria ser de Picasso, Brake, però més relacionat amb un quadre de VASILEI KANDINSKY (rus que va treballar a Alemanya amb PAUL KLEE, alemany). Tot dos representen el final del moviment expressionista alemany quan comença la primera abstracció i el moviment de la Bauhaus. Kandinsky i Klee sempre relacionen les formes musicals amb les figures geomètriques dels seus quadres, per això els anomenen Composició I, II, III... - Triangles. - Rectangles. -Cercles, ½ circumferència o angles rectes (1/4 de circumferència). - Cilindris prims o estrets (palos). - Algunes ones o línies ondulades (poques, ja que en Kandinsky i Klee predominen més les línies rectes).

83. ACTIVITAT 16
–Quants de colors ets capaç de distingir-hi?

84. ACTIVITAT 16
–Quants de colors ets capaç de distingir-hi?
- Taronja fluix i taronja carabassa o butà.
- Gris fluix i fort.
- Diferents tonalitats de blaus, cel o fluix, fosc.
- Blanc....
GAMES DE COLORS (tons o tonalitats). FRANK MARK, expressionisme, o VLAMINK (que per el fort colorit s’assembla al fauvisme).

85. ACTIVITAT 17
Quins són els focus de llum d’aquesta fotografia i d’on procedeixen?

86. ACTIVITAT 17
Quins són els focus de llum d’aquesta fotografia i d’on procedeixen?
Pot ser un fotograma de cine, o una fotografia feta per MAN RAY d’una actriu americana.

87. ACTIVITAT 17
Quins són els focus de llum d’aquesta fotografia i d’on procedeixen?
El focus de llum ve de darrere de la part superior esquerra, il·lumina els cabells per darrere i el ram de flors blanques que irradia i contribueix a donar més lluminositat, aquest raig de llum rebota sobre el mirall de la taula i il·lumina la cara creant un faig (un haz, marco) triangular de llum, que es reflecteix en la cara de l’artista, qui està d’esquena a la llum.

88. La importància del significat
–ACTIVITAT 18

89. La importància del significat
–ACTIVITAT 18
La segona és Afrodita de Cnidos, PRAXÍTELES. Grècia. Art clàssic. Praxíteles és iniciador del nu femení amb aquesta obra, de la qual només es conserven còpies romanes de qualitat discutible. L’escultura original, com totes les de l’època, estava pintada i els antics la consideraven l’estàtua femenina més bonica del món.
La primera és una imatge per comparar, nu femení, més objectes quotidians.
ICONOGRÀFIA: Representa Afrodita (Venus) a punt de fer el seu bany ritual i amb la mà dreta no es segur si es tapa el sexe amb pudor o l’assenyala com a font del seu poder. TRACTAMENT de la figura: gràcia juvenil, sensualitat i somriure delicat i suau.

90. –Intenta desxifrar el significat de cada un dels nus:
Assigna a cada un un adjectiu que resumeixi les sensacions que et produeixen les actituds i les expressions.
Què diries que representa el primer?
Què diries que representa el segon?
Algun et pareix de mal gust? Justifica la resposta.
La importància del significat
–ACTIVITAT 18

91. La importància del significat
–ACTIVITAT 18

92. La importància del significat
–ACTIVITAT 18
La primera és una imatge per comparar, nu femení, més objectes quotidians.
La segona és Afrodita de Cnidos, PRAXÍTELES. Grècia. Art clàssic.
Respondre qüestions. Adjectius (SUBJECTIU): - Barrouer, desproporcionat, barreja d’objectes. - Bell, harmoniós, proporcionat, clàssic. 1r representa dona, sembla una dona del carrer, la combinació dels objectes pintats sembla de mal gust. 2n expressió continguda i estudiada. Finesa, elegància i bellesa de la imatge d’una deessa.

93. TEST INICIAL
Valora les imatges següents amb una qualificació del 0 al 10.
Després, col·loca-les per ordre de preferència segons el teu parer personal.
2
1
ACTIVITAT 19

94. TEST INICIAL
3
ACTIVITAT 19
4

95. TEST INICIAL
5
ACTIVITAT 19
6

96. TEST INICIAL
7
ACTIVITAT 19

97. TEST INICIAL
1
ACTIVITAT 19
1.- La Verge amb el nin, i amb san Juanet i sant Jerònim (v. 1523-1525). DOMENICO BECCAFUMI. Oli sobre taula. Tondo (85’5 cm). Pintura renaixentista. Sobre un fons quadrats una orla esfèrica (tondo). Color càlid, bellesa i temàtica religiosa. 133.- Tondo. Obra artística pintada o esculpida de forma circular. Semblant a un medalló.

98. TEST INICIAL
2
ACTIVITAT 19
2.- Sol ixent o naixent. Impressió (1872). OSCAR CLAUDE MONET (París, 1840, Giverny, 1926). Impressionisme. Oli sobre llenç (tela). Paisatge. Museu Marmottan-Monet, París. TEMA ICONOGRÀFIC: Tranquil·la vista del port de Le Havre, on Monet va passar la seva joventut i s’havia format un altre grup de paisatgistes realistes, com l’Escola de Barbizon.
Monet mostra predilecció pels paisatges aquàtics, a causa dels efectes canviants de la plasmació dels reflexos de la llum sobre l’aigua (primacia del color sobre el dibuix), interès del pintor francès per la presència de l’atmosfera en la natura.

99. TEST INICIAL
2
ACTIVITAT 19
Obra presentada en la primera exposició impressionista en 1874, que va donar nom al moviment. Dures crítiques pel caràcter poc definit del quadre. “El paper de la paret en estat embrionari està més cuidat que aquesta pintura” (segons Louis Leroy va escriure en la revista satírica Le Charivari).
TÈCNICA: representació del fons nebulós (front a composició figurativa); amb dificultat podem esbrinar grans vaixells mercants amb els seus pals de la nau (mástiles) i xemeneies fumejants de les fàbriques del port.
Pintat directament del natural, capta l’instant fugaç de l’alba: El sol, petita bola taronja, s’obri pas il·luminant les tranquil·les aigües marines; en les quals, i apropant-se a l’espectador, naveguen tres petites embarcacions de rems. Prescindeix dels criteris convencionals de la representació i abandona la pràctica acadèmica de perfilar i detallar els objectes. Tot apareix com un conjunt de pinzellades soltes, brillants i dinàmiques/ràpides que tan sols insinuen, donant una sorprenent sensació d’esbós (boceto).

100. TEST INICIAL
2
ACTIVITAT 19

101. TEST INICIAL
ACTIVITAT 19
2

102. TEST INICIAL
2
ACTIVITAT 19
TÈCNICA: Tot apareix com un conjunt de pinzellades soltes, brillants i dinàmiques/ràpides que tan sols insinuen, donant una sorprenent sensació d’esbós (boceto). COLORS: tonalitats blau grisenques de tènue boira (neblina). Taronja i blau són colors complementaris, no és casualitat, llei del contrast simultani, descoberta en 1839 pel químic francès Eugène Chevreul. Segons ell la juxtaposició de dos colors complementaris intensifica la intensitat en amb dos, la qual cosa permet abandonar el tradicional sistema de clarobscur.
Esbós. Esborrany d’una pintura, escultura o art decorativa de petites dimensions, per oposició a una obra acabada.

103. TEST INICIAL
2
ACTIVITAT 19

104. 50
SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892-94). OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926) MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)

105. 50
SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892-94). OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926) MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)
Fig. 4.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1894. Nova York, Metropolitan Museum of Art. Fig. 5.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1893. Paris, Museu d'Orsay. Fig. 6.- Claude Monet: La Catedral de Rouen i la torre d'Albane a ple sol, harmonia en blau i or. 1894. Washington, National Gallery of Art.

106. 49
LE DÉJEUNER SUR L’HERBE. EL DINAR CAMPESTRE O L’ESMORZAR SOBRE L’HERBA (1863). ÉDOUARD MANET (1832- 1883). MUSEU D’ORSAY. PARÍS . IMPRESSIONISTA

107. TEST INICIAL
3
ACTIVITAT 19
3.- Dona a la banyera o Shower. ROY LICHTENSTEIN. Segona meitat del segle XX. CONTEXT HISTÒRIC: Acabada II GM, conflictes Guerra Freda (Guerra Corea); creació Estat d’Israel; triomf revolució cubana de Fidel Castro; independència de països afroasiàtics; guerra de Vietnam; victòria dels sediciosos Xile i Argentina; revolució clavells a Portugal; després del dictador Franco, retorn a la democràcia en Espanya; en 1980 apropament URSS i EUA; caiguda mur Berlín (1989); 1991 Acords Maastricht i es crea la Unió Europea; amb la Globalització: gran intercanvi i aproximació de tots els camps artístics. Més recents, la primera guerra del Golf (1991) i l’atemptat a les Torres Bessones neoyorquines l’11 de setembre (2001) amb la invasió d’Afganistan i la posterior Guerra d’Irak.
En art, Segones Avantguardes i tendències postmodernes. Aquest quadre pertany al Pop-Art (or Popular Art). Denominació encunyada per crític anglès Lawrence Alloway, la va utilitzar per a designar un moviment entre les dècades del 1950 i 1970, que es desenvolupà quasi simultàniament en Londres i Nova York. Les obres del Pop Art presenten un marcat caràcter figuratiu, troben el suport en la imatgeria del món del consum i la cultura popular: anuncis, revistes i diaris, còmics, personatges famosos i objectes quotidians de consum. Art de fàcil comprensió, contraposat frontalment a l’excessiva intel·lectualització de l’Expressionisme abstracte.

109. TEST INICIAL
4
ACTIVITAT 19
4.- El matrimoni Arnolfini (c. 1434). JAN VAN EYCK (1390-1441). Gòtic flamenc. Oli sobre taula de roure (quadre petit no fa ni un metre d’altura). National Gallery, Londres. Escena costumista o de gènere considerada obra mestra de Van Eyck, representa una parella a l’interior de l’habitació. L’espill, penjat al fons paret, marca l’eix de simetria de la composició, esquema compositiu molt equilibrat, concordant amb la làmpada del sostre, continua amb el mirall de la paret i acaba amb la figura del ca. En el mirall conflueixen les diferents línies de fuga de la perspectiva lineal, remarcades visualment per les bigues del sostre i les fustes del terra, que atorguen al quadre profunditat. La tridimensionalitat en l’espai està en el mirall que reflecteix allò que queda fora del camp pictòric i també visual de l’espectador (la part de darrere dels personatges).

112.  Innovador és perquè és la primera vegada que s'usen, aquest miralls, com a recurs pictòric i reflecteix el moment en què l’obra va ser pintada (després Velázquez en “Les Menines” i “La Venus del mirall”).

113. 20
EL MATRIMONI ARNOLFINI (1434 dC) JAN VAN EYCK NATIONAL GALLERY. LONDON

114. TEST INICIAL
5
ACTIVITAT 19
La pintura veneciana és diferent a la resta i es caracteritza per tenir molta de llum, imaginació i ser paisatgística, a diferència de CARAVAGGIO (MICHELANGELO MERISI DA CARAVAGGIO) I VELÁZQUEZ no utilitzen el clarobscur.
5.- Quadre de CANALETTO (GIOVANNI ANTONIO CANAL) del Barroc italià, concretament pertany a la pintura veneciana (realitzat en 1730), representa un paisatge on es veu reflectida l’entrada al Gran Canal de Venècia i Santa Maria de la Salute (església barroca).

115. TEST INICIAL
6
ACTIVITAT 19
6.- Bust de la Reina Nefertiti (1370-1330 a C) (c. 1360 a C). Museu egipci, Berlín. Retrat de l’esposa del rei Akhenatón. ESTIL: Bellesa i elegància de la figura pel coll allargat. És d’un estil més humà, significa un canvi radical, que romp amb la rigidesa de la tradició artística i els convencionalismes de frontalitat i hieratisme de l’art egipci. Plasmació més realista i natural. Estudis recents realitzats diuen que era bastant lletja i no tan bella com es va representar en el bust (radiografies de raigs X sobre bust, veracitat?).

116. TEST INICIAL
7
ACTIVITAT 19

117. 52
NIT ESTELADA (1889) VINCENT (WILLEM) VAN GOGH (1853-1890) MUSEU D’ART MODERN DE NOVA YORK (MOMA)

118. TEST INICIAL
ACTIVITAT 19
7
7.- Nit estrellada (c. 1889). VINCENT VAN GOGH (1853- 1890). Museu Art Modern, Nova York. Maig de 1888 va ingressar per decisió pròpia en un hospital psiquiàtric de Saint-Rémy, en Provença, Arles. TEMA: No era primera vegada que pintava un cel nocturn, però aquest cel és una obra mestra. No és el poble real, sinó una recreació de l’artista. El cel és l’autèntic protagonista i ocupa quasi tot el llenç.

119. TEST INICIAL
ACTIVITAT 19
7
COLOR I FACTURA: Contrastos de blaus, violetes i grocs envolten amb pinzellades vigoroses, de traç discontinuo i circular, els astres, que poblen un firmament agitat, al qual es dirigeixen com fletxes les branques dels xiprers del primer pla. Pot ser pretenia conjurar, amb aquesta nit brillant, la pròpia mort.
El TEMA de la nit estrellada enllaça amb les seves creences sobre la mort i l’eternitat: la mort no és més que un viatge cap a les estrelles, i el cel estrellat és una espècie de mapa d’aquest viatge. El xiprer, arbre relacionat amb els cementeris i l’etern, intensifica el missatge.

120. TEST INICIAL
ACTIVITAT 19
7
COMPOSICIÓ: L’obra destaca per l’horitzontalitat. Tan sols la verticalitat dels xiprers de l’esquerre i la torre de l’església ens duen la vista cap a dalt. Van Gogh no pinta un cel negre, sinó embellit i li dóna color. En el cel blau destaquen les estrelles blanques i, sobretot, un enorme sol groc. Groc i blau seran, junt al verd, els colors preferits de Van Gogh. El cel de pinzellades grosses i agitades contrasta amb la quietud i linealitat del poble en la part inferior.

121. TEST INICIAL
ACTIVITAT 19
7
TRAJECTÒRIA: - D’origen holandès, té una visió apassionada de la vida, li durà a la bogeria i al suïcidi, la seva obra és l’expressió del drama interior. - 1880, pintor d’influència holandesa i del realisme de Miller, escenes vida quotidiana i de pobresa; - 1886, va a París, influït per impressionisme, la llum i els colors clars, pinta paisatges. - 1888 es va establir a Arles, sud França, climes i paisatges més lluminosos i pinta obres de maduresa: colors vius i contrastats (groc combinat en blaus i violetes) i pinzellades sinuoses i pastoses, representa agitació del seu esperit turmentat. Pintura de gran emotivitat, color al servei de l’expressió, és precursor de l’expressionisme i els corrents de l’art posterior.