SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 63
Art Gòtic 1.- Catedral de Chartres (47, ppt separat en fitxes de selectivitat) 2.-  Nôtre-Dame de París (48, ppt arquitectura europea) 3.- Sainte Chapelle (49, ppt arquitectura europea) 4.-  Catedral de Burgos (50, ppt escultura) 5.-  Catedral de Lleó (51, ppt arquitectura peninsular) 6.-  Catedral de Palma (52, ppt arquitectura mediterrània) 7.-  Llotja de Palma (53, ppt arquitectura mediterrània) FITXES SELECTIVITAT
Catedral de Chartres
Catedral de Chartres Chartres  (França) Localització  130 m (llarg) x 64 m (ample) x 32’90 m (alt) Dimensions Arquitravat i voltat Sistema  constructiu Pedra Material Catedral Tipologia Gòtic clàssic francès Estil 1191-1220 Cronologia Mestre de Chartres Arquitectes Nôtre- Dame de Chartres Títol FITXA TÈCNICA
APROXIMACIÓ A L’ART GÒTIC LA CATEDRAL DE CHARTRES, 1205-1240 (FRANÇA) GÒTIC PLE O CLÀSSIC QUÈ VEUS? Què ha canviat en  l’arquitectura?
Nôtre–Dame de Chartres
Una lectura per a contextualitzar ideològicament l’estil gòtic ,[object Object]
OBSERVAM Què ha canviat en la  concepció de l’edifici? Quines innovacions tècniques  s’han produït? Existeix una nova simbologia  en la concepció de l’obra? I la decoració…  quines novetats presenta?
QUATRE IMATGES 1 2 3 4
Modelat de la catedral de Chartres 1
LA PLANTA:  CONCEPCIÓ  ESPACIAL 2
Alçat interior 3
La coberta 4
CATEDRAL DE CHARTRES, FRANÇA (S. XII) *  Prototip del gòtic francès .  * L’incendi de 1194 va devastar gran part de la ciutat, inclosa la catedral, tan sols va quedar la façana occidental.  * La reconstrucció es va iniciar immediatament: la diòcesi de Chartres possiblement era, en aquesta època la més gran i rica de França.  *  Les dimensions de l’edifici  són:  longitud  total 130 m,  transsepte  64 m,  ample  de la nau principal 16,5 m,  ample total  33 m,  altura  de la volta 37,5 m.
 
 
 
Façana principal ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Vista lateral i frontal de la  catedral de Chartres Fet miraculós:  En el s. IX el rei carolingi, Carles el Calb, va regalar a Chartres una relíquia especial, la túnica de la Verge Maria de l’Anunciació. El 1194, després de l’incendi es trobà, a la cripta, la túnica intacta, aquest fet donà una gran empenta per emprendre la nova construcció. Si fins llavors les esglésies es dedicaven als sants, a Chartres el gran temple es dedicà a la Verge, on s’hi poden contemplar 175 representacions.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Nôtre–Dame de Chartres
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],DIVISIÓ DE LA FAÇANA
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Plànol de catedral gòtica Chartres Plànol de catedral gòtica Notre Dame de París Creuer sortint Creuer  no sortint Doble girola Torres 3 ò 5 naus 3 portalades (A,B,C) A B C B C A
 
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
INTERIOR Diferent alçada nau central i laterals, a cada volta correspon un tram de la nau.
Notre Dame, París Catedral de Chartres Pilars 1ª Fase Pilars circulars compostos són anomenats “ piliers cantonnés”  innovació del Mestre Chartres   2ª Fase poligonals
Coberta  sustentada per pilars compostos i arcs apuntats que, amb l’ajuda d’arcbotants, a la part exterior, permet la compensació de les carregues exercides per la   volta de creuria.
Nau principal, trifori i claristori   Presenta una volta de creuria simple (quatripartida) de nervis perllongats que baixen adossats als pilars fins al terra. L’espai interior està articulat mitjançant trams iguals, que corresponen directament a les voltes, que descarreguen als murs exteriors, murs que gràcies a les finestres perden l’aspecte massís.
La coberta de la catedral és la perfecta expressió de la enginyeria constructiva del gòtic. Es tracta d’una volta de creueria quatripartida, i els seus arcs ogivals es sustenten sobre fines columnes adossades als pilars.
El sistema de suports: com se  sustenta la volta de creueria.
SISTEMA CONSTRUCTIU:  RELACIÓ ENTRE EL SISTEMA EXTERIOR DE PINACLE, ARCBOTANT I CONTRAFORT, I ELS TRES PISOS DE L’ALÇAT INTERIOR.
Arcbotants de la catedral de Chartres
[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Els vitralls
A les rosasses i vitralls es veu el cicle temàtic bíblic. Hi predomina el color blau, i les figures són d’estilització bizantina.
FINESTRES FAÇANA PRINCIPAL
[object Object],[object Object],El laberint
 
Els pòrtics
PÒRTIC REIAL La decoració plàstica es basa en el pensament de l’escolàstica medieval (d’inspiració neoplatònica). En les portalades hi podem trobar representacions de la glòria de Crist Salvador, els Tetramorfs, temes marians com: L’Anunciació, la Visitació i la presentació de Jesús al temple, i el Judici Final.
ALÇAT FAÇANA PRINCIPAL
Romànic final a França Triple portada amb arcs ja apuntats de la catedral de Chartres
 
Pòrtic reial de Chartres. Timpà del Pantocràtor i timpà de la Verge amb el Nin. Romànic final (Transició al gòtic)
El Portal “Royal” en el frente occidental
Detall de la portada occidental o del “Reial Portal”, completat en 1150. Aquesta cèlebre escultura mostra la transició del romànic al gòtic. Its celebrated sculptures show the transition from Romanesque to Gothic.  ESCULTURA DE CRIST EN MAJESTAT EN EL PÒRTIC REIAL
Romànic final . Estàtues de sants del brancal. Pòrtic Reial de la Catedral francesa de Chartres
Estàtues dels brancals (jambas) de la part esquerra del pòrtic central: (d’esquerra a dreta) Melchizedek, Abraham amb Isaac, Moisés, Samuel, i David.
ESTÀTUES COLUMNA DEL VELL TESTAMENT: REINA I DOS REIS ,[object Object],[object Object],[object Object]
REINA I REIS EN EL PORTAL REIAL
ESTÀTUES COLUMNES DELS SANTS MARTÍ, JEREMIES I GREGORI
OEST : DETALL PÒRTIC REIAL
PÒRTIC NORD
ESCULTURES DEL PÒRTIC  NORD Les figures de patriarques i profetes, de l’Antic Testament, del segle XIII, que es troben en aquesta façana nord, tenen més moviment i estan millor elaborades.
FAÇANA  SUD
Mirada de prop a la torre  sud , de gran elegància, fou construïda en 1140.
Timpà del pòrtic central de la façana  est :  Dormició, Assumpció i Coronació de la Verge Maria.
La Catedral de Chartres és hereva de la de Saint Denis, però és una de les primeres catedrals gòtiques, i això li dóna molta importància innovadora, en estructura arquitectònica i en escultura, per tant, és precursora del posterior art gòtic en tota Europa.
 
The end

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arenaFitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arenaJulia Valera
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHIAssumpció Granero
 
Fitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marFitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marJulia Valera
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóJulia Valera
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticjmargar3
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamJulia Valera
 

Was ist angesagt? (20)

Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Pou de moisès.pptx
Pou de moisès.pptxPou de moisès.pptx
Pou de moisès.pptx
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC
 
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
Portalada de ripoll
Portalada de ripollPortalada de ripoll
Portalada de ripoll
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arenaFitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
Mare de deu dels consellers
Mare de deu dels consellersMare de deu dels consellers
Mare de deu dels consellers
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
Fitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marFitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del mar
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
 
De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600De la cartilla de racionament al seat 600
De la cartilla de racionament al seat 600
 
Arte en Mesopotamia
Arte en MesopotamiaArte en Mesopotamia
Arte en Mesopotamia
 
PINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICAPINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICA
 
ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES
ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLESROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES
ROMÀNIC ARQUITECTURA II. ESCOLES
 
Alumnos 2013
Alumnos 2013Alumnos 2013
Alumnos 2013
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Escultura Egipcia
Escultura EgipciaEscultura Egipcia
Escultura Egipcia
 
GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA
GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEAGÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA
GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA
 
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarCinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
 
Què és l'art
Què és l'artQuè és l'art
Què és l'art
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURATERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA
 
Pintura Barroc
Pintura BarrocPintura Barroc
Pintura Barroc
 
Art romànic (pintura)
Art romànic (pintura)Art romànic (pintura)
Art romànic (pintura)
 
El Arte Mudejar
El Arte MudejarEl Arte Mudejar
El Arte Mudejar
 
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
 
Art romànic (escultura)
Art romànic (escultura)Art romànic (escultura)
Art romànic (escultura)
 
ART ROMÀ
ART ROMÀART ROMÀ
ART ROMÀ
 
Arquitectura romànica (Espanya)
Arquitectura romànica (Espanya)Arquitectura romànica (Espanya)
Arquitectura romànica (Espanya)
 

Ähnlich wie Fitxa selectivitat gòtic: Chartres

33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍSAssumpció Granero
 
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓAssumpció Granero
 
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A EspanyaIntroducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanyagueste3f2c
 
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a  França i a EspanyaIntroducció a l'arquitectura gòtica a  França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanyagueste3f2c
 
L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)balvare6
 
Arquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellanaArquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellanaAssumpció Granero
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaJulia Valera
 
Arquitectura Gòtica Francesa
Arquitectura Gòtica FrancesaArquitectura Gòtica Francesa
Arquitectura Gòtica Francesagueste3f2c
 
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANIARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANIAssumpció Granero
 
Arquitectura gòtica mediterrània
Arquitectura gòtica mediterràniaArquitectura gòtica mediterrània
Arquitectura gòtica mediterràniaAssumpció Granero
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatAssumpció Granero
 
El gòtic francés
El gòtic francésEl gòtic francés
El gòtic francésphotoestudy
 
Arquitectura GòTica A Castella I L Leó
Arquitectura GòTica A Castella I L LeóArquitectura GòTica A Castella I L Leó
Arquitectura GòTica A Castella I L Leójulijurado
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaJulia Valera
 

Ähnlich wie Fitxa selectivitat gòtic: Chartres (20)

33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
 
Arquitectura Gòtica
Arquitectura GòticaArquitectura Gòtica
Arquitectura Gòtica
 
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
 
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A EspanyaIntroducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
Introducciò a l'arquitectura gòtica A FrançA I A Espanya
 
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a  França i a EspanyaIntroducció a l'arquitectura gòtica a  França i a Espanya
Introducció a l'arquitectura gòtica a França i a Espanya
 
L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)
 
Arquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellanaArquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellana
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
Arquitectura Gòtica Francesa
Arquitectura Gòtica FrancesaArquitectura Gòtica Francesa
Arquitectura Gòtica Francesa
 
L'art Gòtic
L'art GòticL'art Gòtic
L'art Gòtic
 
Notre Dame de París
Notre Dame de ParísNotre Dame de París
Notre Dame de París
 
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANIARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI
ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI
 
Patricia
PatriciaPatricia
Patricia
 
Arquitectura gòtica mediterrània
Arquitectura gòtica mediterràniaArquitectura gòtica mediterrània
Arquitectura gòtica mediterrània
 
Gotic arquitectura
Gotic arquitecturaGotic arquitectura
Gotic arquitectura
 
Sant Vicenç De Cardona
Sant Vicenç De CardonaSant Vicenç De Cardona
Sant Vicenç De Cardona
 
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
El gòtic francés
El gòtic francésEl gòtic francés
El gòtic francés
 
Arquitectura GòTica A Castella I L Leó
Arquitectura GòTica A Castella I L LeóArquitectura GòTica A Castella I L Leó
Arquitectura GòTica A Castella I L Leó
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 

Mehr von Assumpció Granero

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYAAssumpció Granero
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNEAssumpció Granero
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANETAssumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIERAssumpció Granero
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHTAssumpció Granero
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGHAssumpció Granero
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)Assumpció Granero
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIOAssumpció Granero
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZAssumpció Granero
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENSAssumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)Assumpció Granero
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀAssumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2Assumpció Granero
 

Mehr von Assumpció Granero (20)

ALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADAALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADA
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
LA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIALLA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIAL
 
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
 
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
 

Fitxa selectivitat gòtic: Chartres

  • 1. Art Gòtic 1.- Catedral de Chartres (47, ppt separat en fitxes de selectivitat) 2.- Nôtre-Dame de París (48, ppt arquitectura europea) 3.- Sainte Chapelle (49, ppt arquitectura europea) 4.- Catedral de Burgos (50, ppt escultura) 5.- Catedral de Lleó (51, ppt arquitectura peninsular) 6.- Catedral de Palma (52, ppt arquitectura mediterrània) 7.- Llotja de Palma (53, ppt arquitectura mediterrània) FITXES SELECTIVITAT
  • 3. Catedral de Chartres Chartres (França) Localització 130 m (llarg) x 64 m (ample) x 32’90 m (alt) Dimensions Arquitravat i voltat Sistema constructiu Pedra Material Catedral Tipologia Gòtic clàssic francès Estil 1191-1220 Cronologia Mestre de Chartres Arquitectes Nôtre- Dame de Chartres Títol FITXA TÈCNICA
  • 4. APROXIMACIÓ A L’ART GÒTIC LA CATEDRAL DE CHARTRES, 1205-1240 (FRANÇA) GÒTIC PLE O CLÀSSIC QUÈ VEUS? Què ha canviat en l’arquitectura?
  • 6.
  • 7. OBSERVAM Què ha canviat en la concepció de l’edifici? Quines innovacions tècniques s’han produït? Existeix una nova simbologia en la concepció de l’obra? I la decoració… quines novetats presenta?
  • 9. Modelat de la catedral de Chartres 1
  • 10. LA PLANTA: CONCEPCIÓ ESPACIAL 2
  • 13. CATEDRAL DE CHARTRES, FRANÇA (S. XII) * Prototip del gòtic francès . * L’incendi de 1194 va devastar gran part de la ciutat, inclosa la catedral, tan sols va quedar la façana occidental. * La reconstrucció es va iniciar immediatament: la diòcesi de Chartres possiblement era, en aquesta època la més gran i rica de França. * Les dimensions de l’edifici són: longitud total 130 m, transsepte 64 m, ample de la nau principal 16,5 m, ample total 33 m, altura de la volta 37,5 m.
  • 14.  
  • 15.  
  • 16.  
  • 17.
  • 18. Vista lateral i frontal de la catedral de Chartres Fet miraculós: En el s. IX el rei carolingi, Carles el Calb, va regalar a Chartres una relíquia especial, la túnica de la Verge Maria de l’Anunciació. El 1194, després de l’incendi es trobà, a la cripta, la túnica intacta, aquest fet donà una gran empenta per emprendre la nova construcció. Si fins llavors les esglésies es dedicaven als sants, a Chartres el gran temple es dedicà a la Verge, on s’hi poden contemplar 175 representacions.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24. Plànol de catedral gòtica Chartres Plànol de catedral gòtica Notre Dame de París Creuer sortint Creuer no sortint Doble girola Torres 3 ò 5 naus 3 portalades (A,B,C) A B C B C A
  • 25.  
  • 26.
  • 27. INTERIOR Diferent alçada nau central i laterals, a cada volta correspon un tram de la nau.
  • 28. Notre Dame, París Catedral de Chartres Pilars 1ª Fase Pilars circulars compostos són anomenats “ piliers cantonnés” innovació del Mestre Chartres 2ª Fase poligonals
  • 29. Coberta sustentada per pilars compostos i arcs apuntats que, amb l’ajuda d’arcbotants, a la part exterior, permet la compensació de les carregues exercides per la volta de creuria.
  • 30. Nau principal, trifori i claristori Presenta una volta de creuria simple (quatripartida) de nervis perllongats que baixen adossats als pilars fins al terra. L’espai interior està articulat mitjançant trams iguals, que corresponen directament a les voltes, que descarreguen als murs exteriors, murs que gràcies a les finestres perden l’aspecte massís.
  • 31. La coberta de la catedral és la perfecta expressió de la enginyeria constructiva del gòtic. Es tracta d’una volta de creueria quatripartida, i els seus arcs ogivals es sustenten sobre fines columnes adossades als pilars.
  • 32. El sistema de suports: com se sustenta la volta de creueria.
  • 33. SISTEMA CONSTRUCTIU: RELACIÓ ENTRE EL SISTEMA EXTERIOR DE PINACLE, ARCBOTANT I CONTRAFORT, I ELS TRES PISOS DE L’ALÇAT INTERIOR.
  • 34. Arcbotants de la catedral de Chartres
  • 35.
  • 36.
  • 38. A les rosasses i vitralls es veu el cicle temàtic bíblic. Hi predomina el color blau, i les figures són d’estilització bizantina.
  • 40.
  • 41.  
  • 43. PÒRTIC REIAL La decoració plàstica es basa en el pensament de l’escolàstica medieval (d’inspiració neoplatònica). En les portalades hi podem trobar representacions de la glòria de Crist Salvador, els Tetramorfs, temes marians com: L’Anunciació, la Visitació i la presentació de Jesús al temple, i el Judici Final.
  • 45. Romànic final a França Triple portada amb arcs ja apuntats de la catedral de Chartres
  • 46.  
  • 47. Pòrtic reial de Chartres. Timpà del Pantocràtor i timpà de la Verge amb el Nin. Romànic final (Transició al gòtic)
  • 48. El Portal “Royal” en el frente occidental
  • 49. Detall de la portada occidental o del “Reial Portal”, completat en 1150. Aquesta cèlebre escultura mostra la transició del romànic al gòtic. Its celebrated sculptures show the transition from Romanesque to Gothic. ESCULTURA DE CRIST EN MAJESTAT EN EL PÒRTIC REIAL
  • 50. Romànic final . Estàtues de sants del brancal. Pòrtic Reial de la Catedral francesa de Chartres
  • 51. Estàtues dels brancals (jambas) de la part esquerra del pòrtic central: (d’esquerra a dreta) Melchizedek, Abraham amb Isaac, Moisés, Samuel, i David.
  • 52.
  • 53. REINA I REIS EN EL PORTAL REIAL
  • 54. ESTÀTUES COLUMNES DELS SANTS MARTÍ, JEREMIES I GREGORI
  • 55. OEST : DETALL PÒRTIC REIAL
  • 57. ESCULTURES DEL PÒRTIC NORD Les figures de patriarques i profetes, de l’Antic Testament, del segle XIII, que es troben en aquesta façana nord, tenen més moviment i estan millor elaborades.
  • 59. Mirada de prop a la torre sud , de gran elegància, fou construïda en 1140.
  • 60. Timpà del pòrtic central de la façana est : Dormició, Assumpció i Coronació de la Verge Maria.
  • 61. La Catedral de Chartres és hereva de la de Saint Denis, però és una de les primeres catedrals gòtiques, i això li dóna molta importància innovadora, en estructura arquitectònica i en escultura, per tant, és precursora del posterior art gòtic en tota Europa.
  • 62.