47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER

Charles Édouard Jeanneret
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumne:Tomeu Salvà Bover (2n batx B, 2010-11)
Professora: M Assumpció Granero Cueves
(actualització 2014-15)

RACIONALISME I
FUNCIONALISME.
ORGANICISME
ARQUITECTURA S. XX: RACIONALISME I FUNCIONALISME. ORGANICISME
47.- Charles-Edouard Jeanneret, Le Corbusier: Ville Savoie. 1 (2008, setembre); 2 (2010,
setembre).
48.- Frank Lloyd Wright: Falling Water House, Casa Cascada o Kaufmann. 1 (2004, juny).

47
VILLA SAVOYE (1929-1931). FRANÇA. LE
CORBUSIER, CHARLES-ÉDOUARD
JEANNERET (1887-1965)
2v

48
FALLINGWATER HOUSE,CASA DE LA
CASCADA O CASA KAUFMANN (1935-
1937). BEAR RUN. PENNSYLVANIA (EUA)
FRANK LLOYD WRIGHT (1867-1959)
1v

FITXA TÈCNICA (documentació general),
1v (2008, setembre); 2v (2010, setembre)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Ville Savoye
Arquitecte Le Corbusier (Charles-Édouard Jeanneret,1887-1965)
Cronologia 1929-1931
Estil Racionalisme funcional
Localització Poissy (França)
Tipologia Arquitectura civil i privada
Sistema constructiu Arquitravat majoritàriament
Materials Blocs en murs i ampits, tancaments amb vidres i marcs d’acer, i ciment
armat (pilotis).
Dimensions 19 m x 21’5 m
Funció Era un habitatge unifamiliar aïllat, adreçat a l’ús particular d’una família
de la burgesia francesa que el va encarregar a Le Corbusier. Actualment,
és una “casa-museu”, dedicada a la vida i l’obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat pública “Monuments de França”, i rep milers
de visites a l’any, principalment d’arquitectes i d’estudiants.

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
Biografia
Una tasca innovadora
La seva formació
Influències que rep
Característiques de la seva obra
Obres i projectes
2.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES,TÈCNIQUES, FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (2p)
2.1.- ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS
2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR
3.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL (0’5p)
4.- MODELS I INFLUÈNCIES (0’5p)
Contribució a l’arquitectura
Conclusió
Bibliografia

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
Biografia
Una tasca innovadora
La seva formació
Influències que rep
Característiques de la seva obra
Obres i projectes

“ Le Corbusier” (1887 - 1965)

 “Le Corbusier” (1887 - 1965) va néixer el 6
d’octubre de 1887, a La Chaux-de-Fonds,
Suïssa.
 Va viure tota la seva infància a Suïssa.
 Aquí va iniciar els seus estudis en una escola
d'arts gràfiques del lloc, tal vegada empès pel
seu pare, un artesà que fabricava rellotges.
 Però, amb 27 anys es mudà a París i va viure
la major part de la seva vida a França.
 Adopta el seu pseudònim a partir del nom del
seu padrí patern.

 Charles-Edouard Jeanneret, més
conegut com “Le Corbusier”, als 18 anys
dissenya la seva primera obra
arquitectònica.
 Una de les seves darreres grans obres,
datada en 1961, fou el Carpenter Center
for the Visual Arts ( Universitat Harvard,
Cambridge).
 Mor als 78 anys, el 27 d’agost de 1965
(ofegat en el Mediterrani a causa d’un
atac cardíac).
Biografia
“ Le Corbusier”
(1887 - 1965)

 Va dedicar tot el seu talent i la seva energia a la creació d’una radical i nova
forma d’expressió arquitectònica.
 La seva figura ve marcada per les seves ulleres rodones obscures.

 Cada part de l’edifici ha de respondre, estrictament, a la funció que ha d’acomplir; a
més, i ja que el preu de la construcció és elevat, els espais habitables han de ser
reduïts, però amb unes bones condicions de llum, ventilació, etc.
 Considerat com una o la figura més important
de l’arquitectura moderna, va donar el gran
pas i va introduir l’estil internacional.
 Una de les principals aportacions, a part del
rebuig als estils historicistes, és la seva
concepció de la casa com lloc d’ “habitar”.
 Parteix del cubisme i tracta de reduir
l’arquitectura a formes geomètriques simples:
quadrat, cub, cilindre.

Le Corbusier (Charles Éduard Jeanneret, 1887-1965)
 Fill d’un rellotger, heretà del pare el gust
per la precisió i la matemàtica.
 El centre de la seva preocupació fou
l’home i buscà, com els clàssics, les
proporcions, el cànon, per projectar tot,
inclosos els edificis, a la mesura de l’ésser
humà.
 Aquestes normes les recollí en el Modulor,
on fixa les proporcions per construir
harmònicament qualsevol cosa.

 La importància de Le Corbusier roman, en gran part, en el seu enorme poder de
síntesi.
 Amb els seus viatges per distintes parts del món, va entrar en contacte amb estils
diversos, d’èpoques diferents.
Notre Dame de Haut, Ronchamp, França, 1950-1955

 De totes aquestes influències, va agafar aquelles que considerava
essencials i intemporals, reconeixent, en especial, els valors de
l’arquitectura clàssica grega, per exemple, de l’Acròpoli d’Atenes.
Notre Dame de Haut, Ronchamp, França, 1950-1955

 Le Corbusier agafava l'excusa de
representar el que veia o recordava d'un
lloc conegut o somiat, per manifestar, de
manera categòrica, les concepcions, els
postulats i els principis que sobre
l'arquitectura defensava, en els diferents
moments que realitzava els dibuixos.
 Utilitzava aquella realitat com una excusa per
expressar un ideal, un model del que
ell pensava que hauria de ser, un haver de ser
i no ho era.
 Es veia a si mateix, i en això van tenir
molta influencia les seves lectures
primerenques de Nietzsche, com un
superhome solitari amb la missió de
destruir el coneixement convencional per a
implantar les seves idees revolucionàries.

 Tot i que la seva principal carrera i professió va ser la d’arquitecte, també va
practicar la pintura i va exposar la seva teoria artística.
 Entre 1942 i 1948, va elaborar un sistema de medició, conegut com “Modulor” (el
primer publicat en 1942).
 L’any 1955 publica el “Modulor 2”.
 Altra de les seves preocupacions fou la necessitat d’una nova planificació urbana,
adequada a les necessitats de la vida moderna.

1920, L’ Esprit Nouveau
1912, Après le cubisme
1923, Vers une arquitecture
1922, La pinture moderne
1935, La ville radieuse
Entre la seva OBRATEÒRICA

 És un sistema de medició.
 Utilitza com a cànon les mides
humanes.
 183 cm com a mida promig o
“standard”.
 Le Corbusier elabora un sistema
basat en els tractats de
l’antiguitat, tant arquitectònics
com matemàtics, i els relaciona
amb les mides del mobiliari i dels
espais arquitectònics.

 El modulor es pot definir com una mena de mòdul constructiu, una mida universal i
harmònica, que parteix de les dimensions de la figura humana (dempeus 183 cm i
amb el braç aixecat 226 cm, com a mida “standard”) i de la seva relació amb
l’espai de l’ambient domèstic i urbà.
 El modulor és una eina per als arquitectes i dissenyadors, unes mides o cànon que
ells utilitzen per poder aplicar l’escala humana a l’espai o objecte dissenyat.

 Defensa el racionalisme i el
funcionalisme.
 Defensa una arquitectura pràctica i
lliure d’individualismes i
sentimentalismes fantasiosos.
 Es preocupa de l’economia.
 Aporta solucions pràctiques i
econòmiques (accessibles).
 El confort o la comoditat, higiene,
salubritat i funcionalitat són la cúspide
de l’estètica.
 En definitiva, planteja una
arquitectura popular.

Le Corbusier (Charles Éduard Jeanneret, 1887-1965)
 LA SEVA OBRA ES BASA EN CINC PRINCIPIS BÀSICS I
INNOVADORS:
 1.- Pilotis per separar del terreny.
 2.- La planta lliure.
 3.- La façana lliure.
 4.- La Fênetre en Longueur.
 5.- Les terrasses – jardí.
Els "cinc punts“:
Aquests plantejaven que les construccions devien tenir:

CINC PRINCIPIS INNOVADORS:
 1) Les construccions havien de
descansar sobre els pilotis
(puntals o pilars), gràcies als quals
la casa queda aïllada del terra, li
dóna elegància...,
 ..., menys humitats i infiltracions.
 Permet l’alliberament de més
espai de la planta baixa, per a
crear noves zones estructurades.
 Per exemple, en...

1923-25,Villa la Roche, oest París
(el ric La Roche li va encarregar per
albergar els seus quadres a Le Corbusier i
al seu cosí Pierre Jeanneret).
TERMINOLOGIA PAU. 115.- Pilotis. Suports verticals de
secció circular i de formigó armat que aïllen de la planta
baixa el cos de l’edifici que sustenten, creant un espai
cobert, lliure i sense parets.

 2) Planta lliure o oberta, com
a conseqüència del sistema de
pilars i l’absència de murs de
càrrega.
 L’estructura independent
posibilita la lliure colocació de
les parets.
 La construcció s’ha de
sustentar per una estructura
de formigó armat, així si les
parets no han d’actuar com a
element de suport, permet
més espai intern lliure i
qualsevol tipus de distribució
(lliure).

 3) Façana lliure. Posseir un alçat pla i façana lliure d’elements estructurals, en
funció de les necessitats de cada pis, i sense ornamentació.
 Permet una major llibertat de projecció, de manera que es pot dissenyar
sense condicions.

 4) Finestres corregudes. Incorporar grans
finestres disposades horitzontalment
(longitudinals i contínues, allargades) en
les façanes.
 Llargues faixes per a aconseguir una
profusa il·luminació, a la vegada que, Le
Corbusier, elimina la compartimentació a
l’interior.
 Obertura de l’edifici cap a l’exterior
(naturalesa).
 Major aprofitament de l’energia solar.

 5) Les terrasses – jardí.
 Tenir la coberta plana, on s'havia de situar un jardí, una nova zona, un espai destinat al
gaudiment.

 La Villa Fallet (1905), Suïssa,
projectada en la seva ciutat natal,
Chaux-de-Fons, concebuda per a la
producció de rellotges.
 És la seva primera obra:
 Projectada als 18 anys; mentre...
 Carpenter Center for the Visual Arts
(1961),Cambridge (Anglaterra)...
 ... fou a darrera obra,
 , als 74 anys.

 Li va impressionar com la forma de l’organització de l’espai expressava les
seves preocupacions sociopolítiques (socialisme utòpic): un local on el silenci i
la solidaritat es conjugaven amb el contacte diari entre els individus, cosa que es
reflecteix en la seva evolució arquitectònica fins la darrera obra...
En 1907, Le Corbusier va fer un viatge a Itàlia.

1912, Maison Blanche 1917, Dipòsit d'aigua 1917,Villa Schwob, Suïssa
1920,Cartier, Cite Fruges Pessac
1926, Maison Guiette

1914, Maison Dom-Ino 1917, Maison Ouvrieres
1917, Maison Ouvrieres

1923,Villa la Roche, París
1927,VillaWeissenhof, Stuttgart

1929-31,Ville Savoye, Poissy, France

 NOM:Villa Savoye
 ARQUITECTE: Le Corbusie
(Charles-Édouard, Jeanneret).
 Cronologia: 1929-1931.
 Localització: Poissy (França).
 Estil: Racionalisme funcional.
 Dimensions: 19 m x 21,5 m .
 Materials: Blocs en murs i
ampits, i tancaments amb
vidres i marcs d’acer, i ciment
armat (pilotis).
 Actualment: és una "casa-museu", dedicada a la vida i obra de Le Corbusier i
mantinguda per la societat pública Monuments de França, i rep milers
de visites a l'any, principalment d'arquitectes i estudiants.

Le Corbusier.Villa Saboya. 1929-1931. Poissy. París

 Le Corbusier (1887-1965) va dissenyar aquest habitatge entès com a “màquina de
viure”, una obra on la planta quadrada, el predomini de les línies rectes i els
volums elementals són tota una declaració a favor del racionalisme i el
funcionalisme arquitectònics.
 Ville Savoie (Poissy,França), 1929-31.

VILLE SAVOIE (1929-1931). LE CORBUSIER

 La Ville Savoye es troba avui
restaurada com casa-museu, i està
protegida com monument
nacional francès.
 Està situada en el número 82 de Rue
deVilliers (78300), de Poissy.

A partir d’una planta quadrada, les estructures de la construcció són de formigó i
ferro.
L’edifici s’aguanta damunt de tot un seguit de pilars o pilotis molt prims, de ferro i de
secció cilíndrica (rodona), disposats de forma reticular i que aixequen la zona
habitable respecte del terreny, és a dir, eleven l’edifici per sobre del terra.

Aquests pilars sostenen una estructura paral·lelepipèdica, que respon a la intenció de
Le Corbusier de reproduir formes geomètriques pures.
Els quatre costats són similars, cosa que romp l’organització jeràrquica entorn a una
façana principal.

La PLANTA BAIXA s’endinsa cap endins
(“tranqueo”), provocant efectes de clarobscur i
presenta una forma de “U” amb un espai per a
allotjar els cotxes (garatge).
Planta Baixa

Una rampa a l’espai central, puja des de baix fins a la planta primera, on hi la zona
d’estar i continua després fins al terrat, concebut com una prolongació del jardí.
PLANTA de CIRCULACIÓ

GARATGE
PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL
ESCALA I RAMPA
PLANTA 0
Planta Baixa

L’habitatge, que s’envolta de natura, té
les parets de color blanc, fet que contrasta
amb la pintura usada a l’interior, de colors
primaris intensos.

La PLANTA BAIXA està determinada, en gran mesura, pel moviment d’un automòbil
que entri a l’edifici i, així, va ser concebuda per permetre l’entrada dels cotxes i deixar
els ocupants davant la porta. Aquest moviment del cotxe també determina l’estructura,
basada en una malla de pilars de formigó o PILOTIS disposats en forma reticular,
distants entre si 4,75 metres un dels altres (“interpilotis”). Aquesta malla conforma una
planta quadrada de 21,5 m de costat per 19 m, sobre la qual s’assenta la Vil·la. Els pilars
o PILOTIS deixen la façana lliure i permet rebre el màxim de llum natural.
Planta Baixa

La PLANTA BAIXA compta amb un
garatge capaç de donar cabuda a 3
automòbils de l’època, cosa que va
suposar una fita per a la història de
l’arquitectura i un gran avenç per al
seu temps.
Planta Baixa

En la part frontal i pròxima a l’entrada rodada,
es troba l’entrada principal des del carrer,
enfront de la qual s’obre el hall, a l’interior.
Planta Baixa

La PLANTA BAIXA està ocupada pel garatge, a fora, i a l’INTERIOR pel hall i les
dependències per al servei.
Planta Baixa

L’INTERIOR de l’edifici s’organitza
entorn a dos elements principals: una
rampa que recorre de baix
a dalt tot l’edifici i que constituïx la seva
espina dorsal, perllongant aquest
moviment des de fora cap a dintre,
i una escala de caragol. Estructura i circulació

Tot l’INTERIOR del hall es troba pintat
de blanc, el que representa l’interès de Le
Corbusier per l’arquitectura sanitària i la higiene,
en una època que les ciutats patien les
conseqüències de la superpoblació en forma
d’epidèmies; cosa que plasma l’important
descobriment de la vida microbiana a tot arreu,
incloent l’interior dels habitatges.
Interior

Aquest aspecte també es veu reflectit
en la profusió de lavabos i excusats en
l’interior de laVil·la.
Interior

Profusió de lavabos i
excusats, aparentment,
molt superior
a les necessitats i, també,
amb l’aprofitament de
l’aigua corrent amb la qual
es contava.
Interior

Més allunyats de l’entrada, apareixen tres
habitacions per a convidats i servei.
Planta Baixa

Detalls de laVilla Saboya
A través de la rampa central s’accedeix
a la PRIMERA PLANTA, on es troba la
part principal de l’habitatge...

Planta 1
La PRIMERA PLANTA, on es troba la
part principal de l’habitatge: saló principal o sala
d’estar, menjador, cuina, dormitoris, banys...
L’edifici està projectat ...
 ... com un espai lliure i fluid...
 amb il·luminació natural, ...,
 ,..., s’ha organitzat l’espai entorn dels espais de circulació.

PLANTA
PRINCIPAL
ZONA D’ESTAR

PLANTA PRINCIPAL
HABITACIONS
CUINA
B
A
N
Y

Detalls de laVilla Saboya
Els sostres plans permeten les
terrasses-jardí.

Planta 1
Les habitacions connecten amb les terrasses-jardí d’aquesta planta a
través d’unes portes corredisses, aquestes terrasses-jardí són una
prolongació de la zona d’estar i dels dormitoris, així queda diluïda la
frontera interior-exterior.

Façanes
Com la Ville Savoya està
situada en el centre d’un
indret paradisíac, un
frondós jardí, a través de
les finestres corredisses es
poden contemplar els
quatre angles.

Al terrat, finalment, hi ha el solàrium.

Façanes
Els murs EXTERIORS, a l’alçada de la
PRIMERA PLANTA, estan pràcticament
dividits per una espècie de finestra
contínua, que va al llarg de tot el perímetre
de l’edifici, de manera que la visió de
l’exterior pràcticament no té obstacles.
Aquestes formes rectilínies o cúbiques de
la PRIMERA PLANTA contrasten amb les
curvilínies usades al terrat (“pared
ondulada de la azotea”).

Tot té una funcionalitat: protegir l’àrea del solàrium del vent.

Volum exterior
A més, aquestes formes corbes remeten
a l’estètica cubista i recorden, alhora, les
grans xemeneies d’un transatlàntic.
La seva estructura sembla un cub
blanc amb línies corbes en el sostre.
Fa l’efecte que la galleda aquesta
està surant en l’aire.

La construcció de la Ville Savoye respon plenament a l’aplicació dels “CINC
PUNTS” de la nova arquitectura, enunciats per Le Corbusier el 1926:
1
1. Pilotis (pilars allunyats del mur): aïllen l’habitatge del terra.
2. Planta lliure: les noves tecnologies i els nous materials
permetien la supressió dels murs de càrrega i l’establiment
d’un espai interior clar i de lliure distribució.

3
3. Multiplicació de finestres contínues horitzontals: l’absència de murs de càrrega
fa que els finestrals puguin recórrer tot el perímetre de l’edifici (es poden obrir tots
els vans que es desitgi).

5
4. Façana lliure: el pis s’avança en volada a causa de la reculada dels pilars de la
planta baixa.
5. Jardí a la coberta: el jardí del terrat feia de filtre natural de l’aigua de pluja i era
una continuació del jardí de la primera planta.

La Ville Savoye és una de las residències més famoses del món. Projectada a França, en
la dècada dels 20 (1929-31), és considerada una dels majors icones de l’arquitectura
moderna del segle XX.

La residència va ser, relativament, poc usada pels propietaris originals, donat que va
ser abandonada durant l’ocupació alemanya de França, de la II Guerra Mundial.
Al final de la guerra, la casa estava en un estat ruïnós, fins que en 1964 fou
considerada Patrimoni arquitectònic per part del govern francès i restaurada.
Actualment, és manté ben cuidada com una “casa - museu”.

La Ville Savoye s’emmarca dins de les concepcions del racionalisme arquitectònic, caracteritzat per la
simplicitat de formes, per la utilització de volums elementals (cub, cilindre, con, esfera) i
proporcions exactes. L’habitabilitat s’anteposa a l’ornamentació, tot i que l’edifici no està exempt
de bellesa. D’altra banda, es troba enmig de la natura i el paper que l’arquitecte li assigna és, en certa
manera, el de mirador, que dóna la possibilitat de gaudir de la natura però sense destorbar-la.

S’ha dir que “La Ville Savoie és una expressió del racionalisme arquitectònic pur, un
edifici precís, geomètric, amb una relació amb la natura acuradament controlada”.
És un dels millors exemples del racionalisme funcional o del funcionalisme racional, que
ens ha aportat l’arquitectura moderna.

Malgrat això, les obres de Le Corbusier han estat modificades, desvirtuades i/o
degradades amb molt mal gust, per part de les actuacions estètiques dels últims
propietaris, que hi afegeixen clàssiques solucions de teulada a quatre vessants,
suprimeixen voladissos i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb
ànsia d’aprofitament de superfícies.

Conclusió
Bibliografia

Església de Notre Dame du Haut
(Ronchamp), 1954. França.
Le Corbusier.
Villa de Monzie (1927).
Le Corbusier.
 Le Corbusier marcà totalment a diverses
generacions d’arquitectes.
 Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els
seus missatges i intencions.
 Aquesta situació va ser general en el
món sencer, i tant a Europa com Amèrica i Japó.

 Les obres dels arquitectes que van sorgir a
partir dels anys 50 cap endavant, van ser
concebudes gairebé alliberades
de la directa influència d’ell.
 No obstant això, no els va impedir,
posteriorment, avançar en aspectes com:
 1. L'ús del formigó armat.
 2. En concebre millor les relacions entre els
espais construïts.
 3. En pensar noves formes d’organització
social i concebre la ciutat com un organisme
viu i mutable, que compleix unes funcions
ben precises i definides.
 Ni els grans mestres, ni els arquitectes actuals
poden oblidar mai que la seva lúcida visió
arquitectònica d’avui la deuen a Le
Corbusier.
 Gràcies a ell, estem vivint temps fascinants
en la història de l’arquitectura.

“Le Corbusier” (1887 - 1965) és una persona admirable, entre d’altres coses
per les nombroses i variades habilitats que va arribar a desenvolupar: va escriure, va
fer pintura, un poc d'escultura, tapisseria i tots els projectes d’arquitectura. A més, de
per la seva personalitat autodidàctica, mai li varen agradar les escoles d’arquitectura,
tot això realça encara més la seva personalitat feinera.
“ Le
Corbusier”
(1887 - 1965)

Probablement, és el gran mestre de
l’arquitectura moderna i es manté com
un dels referents més significatius
d’aquesta disciplina a nivell mundial. No
només per la força creadora, la seva
originalitat, la innovació en els materials,
les formes i la manera de reinterpretar
els patrons tradicionals, sinó també
per la gran difusió que li va donar als seus
innovadors principis i a les seves idees.

Aquests principis van ser fruit de suports, però també de fortes crítiques en el seu
temps, tot i que, indubtablement, va servir perquè els seus plantejaments
traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el
món.Tot això canvià la forma d’entendre l’arquitectura moderna.

“ Le Corbusier”
(1887 - 1965)
I..., gràcies a tot el seu esforç i a la seva
personalitat de treballador compulsiu
i constant ha rebut grans premis.
En 1963 obté la distinció més alta
concedida pel govern francès: l’ordre de
gran oficial de la Legió d’Honor.

4.- MODELSI INFLUÈNCIES (0’5p)
Conclusió
Bibliografia

 Llibre de 2n curs “ DE INTERIORES DE HISTORIA”. Editorial Edib.
 http://es.wikipedia.org/wiki/Villa_Saboya_(arquitectura)
 http://www.culturageneral.net/arquitectura/htm/villa_saboya.htm
 http://quhist.com/villa-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista/
 http://analizarte.es/2007/10/04/viaje-a-paris-2%C2%AA-parte-villa-saboya/
 http://www.google.es/images
 http://aprendersociales.blogspot.com/2008/07/villa-saboye.html
 http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/Corbu.html
 http://elarq.com/galeria/thumbnails.php?album=62

 www.authorstream.com/.../Aricdj-161557-villa-savoye-le-corbusier-savoie-
education-ppt-powerpoint/
 http://www.slideshare.net/proyectoa3">proyectoa3</a
 centros.edu.aytolacoruna.es/maristas/RACIONALISMO%202.ppthttp://www.i
nfopedia.pt/$villa-savoye
 http://pt.wikipedia.org/wiki/Le_Corbusier
 http://www.educ.fc.ul.pt/icm/icm2000/icm33/Corbusier.htm
 http://proyecto.localizarq.es/etiquetas/corbusier-le/
 www.essential-architecture.com/STYLE/STY-M10.htm
 http://www.vivercidades.org.br/publique222/media/arqModRelig_6.jpg


Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumne:Tomeu Salvà Bover (2n batx B, 2010-11)
Professora: M Assumpció Granero Cueves
(actualització 2014-15)

Le Corbusier
Villa Saboya 1929
Características generales
Empleo de pilotes
que aíslan edificio
del suelo
Techos planos
que permiten
terraza jardín
Planta libre
(pilares separados
de muros)
de estructura
racional
Multiplicación de
ventanales (en este
caso ventanales corridos
horizontales)
Fachada libre
para abrir los
huecos que
se deseen
Estructuras
de hormigón y hierro
Edificio sostenido
por pilares de hierro
cilíndricos
Situada en centro
de jardín, permite a través
de ventanas deslizantes
contemplar los cuatro ángulos Contraste entre formas
cúbicas de primera planta
y pared ondulada de azotea
Efectos de claroscuro
provocado por retranqueo
de planta baja
Cuatro lados
similares (se rompe
organización jerárquica
en torno a una fachada
principal
Historia del Arte
Rosa Mª Vilá Blasco
ESQUEMA GRÀFIC

Le Corbusier
Villa Saboya 1929
plano
Planta baja
retranqueada,
en forma de U
con cocheras
Edificio organizado
en torno a rampas y
escaleras
Patio de primera planta
y azotea como jardín
y solarium
Salón principal
y habitaciones conectan
con patio con puertas
correderas diluyendo
frontera interior-exterior
Historia del Arte
ESQUEMA GRÀFIC

1928,Armée du salut, París
1930, Immeuble Clarte, Geneve
1930, Pavillon Suisse, París

Le Corbusier
1945-1952, Unité d´habitation,
Marsella
11.- Utilitza formes
bàsiques: quadres
per a plantes, cubs i
cilindres en l’alçat.
1.- Edifici aixecat sobre
pilotis que permeten
circular per baix i també
serveixen d’aparcaments.
6.- Empra colors
primaris per a dotar
l’edifici de major valor
estètic.
4.- Concebut com una
ciutat en petit (337
vivendes de tipologies
diferents amb
passadissos - carrers
interiors).
2.- Construcció adaptada a l’escala
humana. Crea, partint de la
proporció àuria, el “Modulor”: un
cànon entorn al metre vuitanta,
adaptant tota l’obra a aquesta mida
per a què fos còmode viure en ella.
5.- Deixa a la vista el
formigó concebut
com element bell
(nou brutalisme).
8.- Vivendes aparellades,
de dues en dues, al llarg
d’un passadís que fa de
carrer interior.
9.- A mitjana altura dues
plantes dedicades a
funcions comercials i
de servei.
10.- Darrer pis i terrassa
dedicat a zona infantil i
d’esports i oci.
3.- Aplicació del seu ideal
d’usar l’arquitectura per
a benefici social de la
comunitat (reconstrucció
després 2ª Guerra
Mundial).
7.- Finestrals enfonsats
(“retranqueados”).
Historia del Arte
ESQUEMA GRÀFIC

1945-1952, Unitat d’Habitació, Marsella. Le Corbusier.

1958, Unité d'habitation, Firminy
1955, Unité D'habitation, Foret
1953, Unité d'habitation, Reze

 Proposta de plànol per a una
ciutat on podem observar les
diferències en el traçat.
 A proposta de Le Corbusier, el
traçat és regular i quadrat
respecte a l’anterior, que
datava de l’edat Mitjana.

Aquí Le Corbusier ja ha perdut l’interès pels volums cubistes. En aquesta etapa, crea
edificis més expressius i de línies corbes.
1950-55, Chapelle Notre-Dame
1950-55, Església de Ronchamp, França.

 És una edificació revolucionària.
 S’aixeca com una fortalesa
medieval al cim de la muntanya
Bourlémont (en un pujol, turó,
“colina”), sobre les runes d’un
santuari medieval, destruït a
causa dels bombardejos de la 2a
Guerra Mundial.
 El seu disseny no respon a cap
esquema geomètric.

 El temple té parets gruixades i
curvilínies.
 La coberta assenta sobre el
grossos murs. Uns enormes murs
llisos i inclinats, amb arestes
tallants suporten una coberta de
formigó, sostre que recorda la
proa d’una nau, d’una força
plàstica impressionant, perquè
es corba i s’aixeca pels extrems.
 La llum entra per les finestres
irregulars i per tres torres.

 1950-1955, Notre Dame de Haut, Ronchamp, França
La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres.

1950-1955, Notre Dame de Haut, Ronchamp, França

“1950-55, “Chapelle Notre-Dame”

Le Corbusier
1950-1955, Capilla Notre Dame du Haut de Rochamp
2.- Abandona bona part dels
seus preceptes racionalistes.
3.- Volta (“bóveda”) invertida
(part central més baixa).
6.- Concepció
escultòrica.
1.- Enorme teulada corba que avança
en voladís i incorpora espai exterior
(permet celebrar missa en l’exterior).
4.- Contrast
cromàtic: paraments
blancs i volta de
formigó vist.
5.- Sensació de
dinamisme.
Historia del Arte
ESQUEMAGRÀFIC

Le Corbusier
1950- 1955, Capilla Notre Dame Du Haut,
Interior
9.- Planta
irregular i
ondulant.
7.- Multitud de finestres
distribuïdes lliurement, amb
vidres de colors, que concentren
la llum en zones concretes del
terra.
8.- Absència d’organització jerarquitzada.
Historia del Arte
ESQUEMA GRÀFIC

1950-55, "Chapelle Notre-Dame"

1951, Musée Ahmedabad, Índia 1952, Musée, Chandigarh
1953, Maison Brésil, París

Le Corbusier
1951-1964, Ciutat de Chandigarh, Punjab, Índia
Plànol de la ciutat
Pòrtic del parlament de Chandigarh
Formigó vist
Volta invertida
Historia del Arte
Disseny d’una ciutat modular dividida en 60
sectors de 1,5 km x 1,5 km, amb dotacions
independents per a cada un d’ells, posseeixen
mercat, escola i temple, de manera que cap
persona ha de caminar més de 10 minuts per a
acudir a algun d’aquestos serveis dins de la ciutat.
El sector 17 està considerat el centre
administratiu de la ciutat.
ESQUEMAGRÀFIC

1951-65,Assemblée, Chandigarh

1951-65, Haute Cour, Chandigarh

1956, Maison de la Culture, Firminy

1958, Pavillon Philips, Bruxelles

1960, CarpenterVisual Center, Boston

1963, Pavillon de l'Homme, Zurich

1950-55, Notre Dame du Haut, Ronchamp
1927, Villa Stein,Vaucresson, França
1945-1952, Unité d`Habitation, Marsella
1923-25,Villa La Roche-Jeanneret, oest
París (el ric La Roche li va encarregar per albergar els seus
quadres a Le Corbusier i al seu cosí Pierre Jeanneret).

47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER

47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to 47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER

Similar to 47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER