3. La conquesta d’al-Àndalus
Rei Rodoric
Any
711
Guerra civil al regne visigòtic
Familiars del rei anterior (Witiza).
Batalla de Guadalete
Batalla de Guadalete Ajut dels musulmans del nord d’Àfrica.
Pactes de
Al-Àndalus
capitulació
Conquesta de la península
(Emir o governador dependent del califat de
Damasc )
4. L’emirat independent
Any Abderraman (príncep Omeia), logra
750 fugir dels Abbàssides
Aconsegueix el poder a
Còrdova
Trencament Independència
amb política, però no
Bagdad religiosa
Any Proclamat emir de Còrdova
756 (Abderraman I)
(Repàs)
5. El califat de Còrdova
Any Abderraman III
929
Califa
(Autoritat religiosa)
Al-Àndalus
Zènit polític, Conquestes militars
econòmic i (Almansor)
cultural.
6. Els regnes de taifes
Any Mort d’Almansor
1002
Lluites internes
Any Divisió del Califat
1031 en regnes (taifes)
Afebliment musulmà
(Pagament
de pàries)
Any Conquesta cristiana
1085 de Toledo
Ajut dels almoràvits
7. Almoràvits i almohades
Almoràvits Reunificació d’al-Àndalus.
Any
1147 Almohades
Ofensiva general contra
els regnes cristians
Batalla de Las
Navas
de Tolosa (1212)
Desintegració de l’imperi almohade
8. El regne nassarita de Granada
Govern
Territori Família dels Nasr
Actuals Màlaga, Almeria,
Granada i la part oriental
de Cadis.
Últim regne musulmà de la península.
Regne vassall
de Castella Lluites internes
Pagava tributs a
Castella i l’havia
d’ajudar en cas
de guerra.
Boabdil
Any 1492: conquesta definitiva (Reis
Catòlics).
9. L’economia d’al-Àndalus
Agricultura Conreus Cerals, vinya i olivera
Tècniques de regadiu
Innovacions
Introducció de nous conreus
Artesania
Ceràmica, cuir repujat, orfebreria, armes i seda
Comerç Exportació de producetes artesans i importació d’or i esclaus
Monedes: dinar i dirhem.
10. La societat d’al-Àndalus
Tolerància
Grup de poder Resta de la població
Àrabs Berbers Muladins Mossàrabs Jueus
Mesquita de Còrdova Catedral de Sevilla Sinagoga de Toledo
13. El llegat cultural
Segle Intel.lectuals
X destacats
Califa Hakam II Averrois Maimònides
14. L’arquitectura
Construcció amb materials pobres i poc duradors.
Decoració abundant i molt bella que els donava
aparença de riquesa.
Espais amb abundància de jocs de llum i ombre.
Gust per l’aigua.
Utilització d’arcs de ferradura i polilobulats.
Els sotres eren plans i de fusta, però també utilitzaven cúpules.
Edificis públics més abundants: mesquites, pero també palaus, castells i banys públics (hamman).
19. La invasió musulmana
La presència musulamana a Catalunya va ser més inestable que en altres
indrets de la península, degut al caràcter fronterer del Principat.
Davant la invasió
Lleida: arribava a un acord amb els invasors.
Tarragona: va oferir una forta resistència.
Barcelona va caure l’any 716 i una mica més tard Narbona.
Incursions en territoris francs, fins que Carles Martell els va
aturar a la batalla de Poitiers (any 732).
La frontera d’al-Àndalus va
retrocedir constantment.
Segona meitat del segle VIII: al voltant dels Pirineus.
Segle XI: es fixà seguint el curs del Llobregat.
Segle XII, conquesta cristiana de totes les terres de l’actual
Catalunya.
20. L’organització del territori i la
societat
Emirat i Califat Ciutats fortificades
Organització del territori
Taife Algunes ciutats importants van
assolir
s poder polític propi
Berbers
Població autòctona convertida a l’Islam
Societat
Cristians (mossàrabs)
Jueus
En general, la convivència era
pacífica.