2. MÀQUINES I MECANISMES. ÍNDEX Els components de les màquines Els mecanismes Palanques Rodes, lleves i politges Sistemes de transmissió La relació de transmissió Manovelles i bieles
3. ELS COMPONENTS DE LES MÀQUINES. Elements. Màquines són aparells que redueixen l’esforç necessari per a realitzar un treball. En quasi totes las màquines podem trobar: Estructura: serveixen de recolzament i protecció per a el resta de els components. Motor: dóna energia mecànica a partir de qualsevol altra. Mecanismes: transmeten i transformen las forces i els moviments. Circuits: són els que transporten la energia de un lloc a altre de la màquina. Actuadors: transformen el moviment en treball. Dispositius de comandament regulació i control: controlen el funcionament Índex
4. ELS COMPONENTS DE LES MÀQUINES. Circuits hidràulics i pneumàtics . Els circuits hidràulics o pneumàtics són las parts per les que circula un fluid que en uns és aigua o oli i en els altres aire comprimit. Solen contenir els següents elements: El generador . Se encarrega de impulsar el fluid, sol ser una bomba de aire o un compressor. Índex Els conductores . Son tubs o canonades de diferents materials Els receptores . Son els que aprofiten el moviment del fluid per a obtenir calor, moviment, treball, etc. Elements de protecció . Boies, filtres, vàlvules, que asseguren el funcionament del circuit sense riscos. Elements de control i regulació del cabal . Aixetes, vàlvules, comportes que tallen o dirigeixen el pas del fluid.
5. MECANISMES. Tipus de moviments. La majoria de las màquines té varies components que realitzen moviments. Els quatre moviments bàsics, que donen lloc a múltiples moviments combinats, son: Índex Lineal . Se realitza en línia recta i en un sol sentit Alternatiu . Es un moviment de constant avanç i retrocés en línia recta. Rotatiu . Es un moviment en cercle i en un solo sentit Oscil·lant . Es un moviment de constant avanç i retrocés descrivint un arco
6. MECANISMES. Tipus de mecanismes. Els mecanismes són elements o combinacions d’elements que transformen las forces i els moviments. Així nos permeten modificar la seva direcció i intensitat fins aconseguir el que necessitem. Alguns tipus de mecanismes son: Engranatges . Índex Politges . Palanques . Bieles . Cigonyals .
7. MECANISMES. Exemple: pern - femella. El mecanisme pern – femella se empra per a transformar un moviment de gir en altre rectilini amb una gran reducció de velocitat i, per tant, un gran augment de força. Per açò s’ha emprat freqüentment en premses. Podem trobar-nos els dos casos següents: Pern fixa . Com que la femella està fixa el pern avança en línia recta aconseguint exercir una gran pressió sobre els obstacles que troba en el seu avançament. Esta es la utilitat que se aprofita en els perns de banc i en las màquines per a la mesura de resistència de materials Índex Femella fixa . En la bigotera i els compassos de precisió es el pern el que esta fixa i al girar-lo mitjançant la rodeta central, s’aconsegueix que las femelles se desplacen variant així la obertura entre las puntes amb gran precisió. Esta obertura se manté fixa a no ser que se torni a girar la roda.
15. PALANQUES. Tipus 2 En la vida diària ens trobam amb molts aparells i màquines que combinen varis tipus de palanques, són el que anomenem palanques múltiples. Índex
16. PALANQUES. La Llei de la palanca Mitjançant una palanca podem amplificar la nostra força col·locant convenientment el punt de recolzament, la resistència i el punt on aplicarem la nostra potència. Índex La LLEI DE LA PALANCA diu: el producte de la potència per la seva distància fins el punt de recolzament és igual al producte de la resistència per la seva distància a aquest mateix punt. Potencia x d p = Resistència x d r Amb el punt de recolzament a la mateix distancia de la potencia i de la resistència no hi ha amplificació de la força Si la potencia esta dos veces més lluny del punt de recolzament que la resistència, la força se amplifica al doble.
17. RODES, LLEVES I POLITGES. Índex Rodes: en el volant i en altres rodes aprofitem la propietat de la palanca. La potencia se aplica en el exterior i la resistència esta en el mateix punt de recolzament que se situa en el centro. La roda excèntrica i la lleva : són rodes que giren sobre un eix que no coincideix amb el seu centro. Aconsegueixen convertir un moviment circular en un alternatiu que es transmès a altre component (palanca, balancí, ...) que esta connectat amb elles La politja es un mecanisme compost por una roda, acanalada en el seu perímetre, i el seu eix. La politja fixa no se mou al desplaçar la càrrega. En la politja mòbil , que se desplaça al desplaçar la càrrega, el punt de recolzament no esta en el eix sinó en la corda. Amb las politges aconseguim realitzar esforços cap avall per a pujar càrregues, guanyant així en comoditat. Amb las politges mòbils també aconseguim amplificar la força. Els polispasts són combinacions de politges, fixes i mòbils, amb las que aconseguim canviar la direcció del esforç que realitzem i aconseguim amplificar la força. Per açò tenim que augmentar també la longitud de la corda que haurem desplaçar.
18. SISTEMAS DE TRANSMISSIÓ. Índex Mitjançant rodes de fricció: són mecanismes amb dos o més rodes que estan en contacte. Quan gira una fa girar a l’altra en sentit contrari. Els eixos de las rodes han d’estar molt pròxims i poden ser paral·lels o que se tallin. Transmissió mitjançant politges i corretja : són mecanismes formats por dues o més politges connectades entre sí mitjançant corretges. Els eixos de las rodes poden estar molt allunyades i poden estar paral·lels o tallar-se. Les corretges poden col·locar-se creuades per a canviar el sentit de giro. Segons els diàmetres de las rodes i la roda que actuï com motriu podem aconseguir modificar la relació entre la velocitat de giro i la força de una roda i altra. Transmissió mitjançant pinyons i cadena: són mecanismes compostos por dos rodes dentades unides mitjançant una cadena. Se comporten com las transmissions mitjançant politges i corretja, però amb l'avantatge de que, al ser las rodes dentades, la cadena no corre perill de lliscar. Els sistemes de transmissió són mecanismes que se empren per a transmetre moviments de un eix a altre . Existeixen varis sistemes:
19. SISTEMES DE TRANSMISSIÓ. Engranatges Índex De rodes rectes : S’empra per a augmentar o reduir la velocitat de gir i per a mantenir o canviar el sentit de la rotació. De rodes còniques : transmet el moviment a un eix que se troba en angle recte amb el eix motor. Pern sense fi o sense fi corona: transmet el moviment a un eix perpendicular i redueix molt la seva velocitat. Els sistemes de transmissió por engranatges estan formats per rodes dentades muntades entre sí. Podem trobar els següents tipus. Cremallera i pinyó: converteixen el moviment giratori en lineal i viceversa.
20. LA RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ En tots els sistemes de transmissió, el augment o disminució de força i velocitat depèn de la relació de transmissió . Índex La Relació de transmissió en el caso de politges i corretja es: el quocient entre el diàmetre de la roda arrossegada i el de la roda motriu. d 1 / d 2 = n 2 / n 1 z 1 / z 2 = n 2 / n 1 La Relació de transmissió en el caso de engranatges i pinyons amb cadena es: el quocient entre el número de dents de l’engranatge arrossegat i el de l’engranatge motor. n 1 d 1 n 2 d 2 Rueda motriu Rueda arrossegada n 1 z 1 n 2 z 2 Rueda motriu Rueda arrossegada
21. LA RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ. El reductor de velocitat. El reductor de velocitat es un mecanisme que se empra per a aconseguir que un motor l’eix del qual gira molt ràpid però amb poca força sigui capaç de moure un element que precisa major força per a girar, però gira més lentament. Índex Rueda motriu Rueda arrossegada Rueda motriu Rueda arrossegada
22. MANOVELLES I BIELES. La manovella La manovella és un mecanisme que serveixen per a fer girar un eix amb menys esforç . Quant més llarga es la manovella menor es el esforç que haurem realitzar. Índex El cigonyal és un conjunt de manovelles col·locades sobre un mateix eix. S’usa quan volem dar moviment alternatiu a varis elements.
23. MANOVELLES I BIELES. La biela La biela És una barra rígida que esta connectada a un cos que gira . Quan el cos gira la biela se desplaça segons un moviment alternatiu. L’efecte també se pot aconseguir a la inversa, es a dir, transformant un moviment alternatiu en un de giratori. Índex La biela i la manovella solen emprar-se juntes formant el conjunt biela-manovella . El pedal de la bicicleta que transforma el moviment alternatiu de la cama en la rotació del plat i de las rodes es un exemple molt conegut.
![MÀQUINES I MECANISMES ,[object Object]](https://image.slidesharecdn.com/maquinesmecanimes-110622125338-phpapp02/85/Maquines-mecanimes-1-320.jpg)
