Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

Bibliolabs, les Biblioteques com a centres de coneixement

29 Aufrufe

Veröffentlicht am

Bibliolab es un programa pioner per convertir les biblioteques pùbliques de Barcelona en living labs. Col.labora amb el programa Catlabs de la Generalitat de Catalunya

Veröffentlicht in: Internet
  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

Bibliolabs, les Biblioteques com a centres de coneixement

  1. 1. Bibliolabs: les biblioteques com a centres de coneixement Artur Serra Director Adjunt. Fabra i Coats, 19 de gener 2018
  2. 2. I. L’era dels labs.
  3. 3. “The Lab”: a new meme.
  4. 4. “Empowering everyone to innovate” (Amsterdam, 2014) More than 170 living labs in 5 continents.
  5. 5. Fablabs: More than 1.000 in 97 countries 1st, USA ….158 2nd, France. 151 3rd Italy…...133 4th Germany...46 5th.Spain…….46 46
  6. 6. Moedas’ Vision for 2030. “The year is 2030. Open Science has become a reality and is offering a whole range of new, unlimited opportunities for research and Discovery worldwide. Scientists, citizens, publishers, research institutions, public and private research funders, students and education professionals as well as companies from around the globe are sharing an open, virtual environment called The Lab”. (Carlos Moedas, Open Innovation, Open Science and Open to the World. 2016 : 22.)
  7. 7. II. Una biblioteca que va ser un lab
  8. 8. La biblioteca d’Alexandria
  9. 9. Un museu, una universitat, una academia i una biblioteca. “Va ser un dels generals d'Alexandre, Ptolemeu I,el qui va donar l'impuls intel·lectual i comercial a la futura grandesa d'Alexandria. Va fer construir un museu (museion: el palau de les Muses), que allotjava una universitat, una acadèmia[2] i la biblioteca (amb 700 000 volums estimats)”.
  10. 10. “Un petit zoologic, jardins, sales reunions i un laboratori” “Aquest santuari acollia un petit zoològic, jardins, una gran sala per a reunions i àdhuc un laboratori. Les sales que es dedicaren a la biblioteca acabaren essent les més importants de tota la institució, que fou coneguda al món intel·lectual de l'Antiguitat en ser única”.
  11. 11. Una biblioteca amb un port Els grans navilis que arribaven al famós port d'Alexandria carregats de mercaderies diverses eren inspeccionats per la guàrdia, tant en busca de contraban com de texts. Quan trobaven algun rotllo, el confiscaven i el portaven en dipòsit a la Biblioteca, on els amanuenses s'encarregaven de copiar-lo. Un cop feta aquesta tasca, el rotllo era generalment retornat als seus propietaris. El valor d'aquestes còpies era altíssim i molt estimat. La Biblioteca d'Alexandria arribà a ser la dipositària de les còpies de tots els llibres del món antic.
  12. 12. Una comunitat de coneixement La biblioteca del Museu constava de deu cambres dedicades a la investigació, cadascuna d'elles dedicada a una disciplina diferent. Un gran nombre de poetes i filòsofs, que arribaren a ser més de 100 durant els millors anys, s'ocupaven del seu manteniment, amb una dedicació total. Es calcula que va poder acollir fins a 5.000 estudiants. En realitat es considerava l'edifici del Museu com un vertader temple dedicat al Saber. Calimaco i Zenòdot d'Efes, primers directors de la bibioteca de Alexandria. Arquimedes de Siracusa, Euclides , Aristaco de Samos, Heron…fins Hipatia de Alejandria.
  13. 13. Com va acabar?
  14. 14. III. Quin futur per a les biblioteques?
  15. 15. Recuperar les biblioteques com a centres de coneixement
  16. 16. Asociar-se a un lab, a una font de generació de coneixement o generar un lab propi.
  17. 17. Model Library LL Sant Cugat.
  18. 18. Model Citilab/Institut/Biblioteca Cornellà de Llobregat. Institut i els Seus “Treballs de recerca” Laboratori Ciutadà, Recerca orientada a reptes Biblioteca Local, com Experta en gestió d’informació
  19. 19. Biblioteques per reutilitzar el coneixement col.lectiu
  20. 20. I generar un lab propi? Els ciutadans som ja biblioteques andants. -Acumulem milers de documents, textes, imatges, videos, apps, sons, de forma desordenada, caótica,…. -Produïm gigabytes de dades que regalem als operadors, als propietaries de xarxes Socials, de plataformes privades, …. I si les biblioteques pùbliques poguessin ser les biblioteques dels ciutadans?
  21. 21. Unes biblioteques ciutadanes? Fins ara les biblioteques han col.leccionats els escrits dels poetes, cientìfics, o experts oferint al públic les seves obres. Han seguit un model broadcast, Few to many: De pocs a molts. Serien posibles biblioteques segons un model distribuit, peer to peer, many to many? Imagineu biblioteques publiques que puguessin ser els repositoris de la vostra biblioteca personal. Tots tenim problemes d’organitzar, arxivar i tenir cura de les nostres biblioteques personals. De la mateixa forma que tenim una sistema sanitari que es preocupa de la nostra salut personal, no tenim res semblant a l’era de la información. Podrien els bibliotecaris ajudar-nos a posar ordre en el nostre univers informacional?
  22. 22. Biblioteques-persona Si tothom en un proxim futur será valorat per la seva creació de coneixement, Qui ens pot ajudar a posar en ordre la información, comunicación, coneixement que al llarg de la nostra vida anirem organitzant? Cada ser humà haura generat una enorme quantitat de documents, arxius, videos, material propi que ben organitzat pot ser de gran valor personal i col.lectiu. Només així es poden compartir els nostres coneixements, ideas, somnis o simples descobertes amb la resta del món. Serien els nous assesors de la documentació i la información que necesitem, que possiblement es nostra, per que la hem creat pero que no sabem on està, com trobar-la, com reutilitzar-la.
  23. 23. El projecte Seniorlab
  24. 24. Conclusions Les biblioteques ja van ser en el passat centres de coneixement, laboratoris vius, tot i estar reduits a una minoría de la població. A l’actual societat del coneixement, s’ha de recuperar aquesta antiga conexió entre les biblioteques i la generació de coneixement, entre la biblioteca i el lab. La novetat es que el coneixement esta ara molt més distribuit, en part gràcies a les xarxes com Internet. Les biblioteques i els labs es poden ja construir com a centres de coneixement ciutadà, donant pas a veritable repositoris personals i col.lectius ciutadans,
  25. 25. Gràcies :) Artur.serra@i2cat.net

×