3. MITOLOGIA
• La mitologia grega
està formada per un
conjunt de relats que
no constitueixen una
religió, però si un
reflex de les creences
del antics grecs
respecte a l’univers i
l’home.
• Aquests relats de
transmissió oral van
ser recollits per els
escrits pels poetes de
l’època.
4. DÉUS
• Els déus grecs eren immortals, tenien poders especials i podien
viatjar ràpidament sense cap ajuda.
• Vivien a l’Olimp conjunt amb tots els altres déus.
• Hi havia 12 déus més importants:
• Zeus
• Hera
• Posidó
• Atena
• Ares
• Artemis
• Apol·lo
• Afrodita
• Hefest
• Demèter
• Hermes
5. ZEUS
• És el déu suprem de l’Olimp.
• És equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter.
• Va lluitar contra el seu pare amb el suport del altres déus.
• Els seus atributs són el LLAMP, L’ÀLIGA, el TORO i el ROURE.
• Se’l representa d’en peus amb el llamp a la ma dreta alçada, o be
assegut amb posat majestàtic.
• Es va casar amb Hera però va tenir diferents embolics i filla amb
altres dones.
• Va tenir una relació amb un noi, Ganimedes.
• Va tenir nou fills amb Mnemòsime.
• Capaç de transformar-se en qualsevol animal, poseïa el domini
sobre les tempestes.
6. HERA • Era la segona esposa de Zeus i
mare de Hefest, Ares, Eris, Hebe,
Illitiax.
• Era la deessa del matrimoni. Es
caracteritza per la fúria i l’ànsia
de venjança causades per les
constants infidelitats del seu
marit.
• Els seus atributs eren el PAO
perquè a les seves plomes porta
els 100 ulls d’Argos, fidel servidor
de la deessa. Els ulls del pao
també representaven els ulls que
hauria de tenir Hera per vigilar
que el seu marit Zeus no li fos
infidel.
7. POSIDÓ
• Era el déu del oceans, malgrat ser el
déu dels mars mai es traslladava amb
vaixell, solia moure’s impulsant-se
per dofins.
• Equivalent a la mitologia romana
amb el déu Neptú.
• Els seus atributs són el CABALL i el
TRIDENT. També se l’anomenava
esfalics.
• Estava casat amb Anfitrite, es van
conèixer a l’illa de Naxos. Li va
demanar matrimoni i ella es va
negar. Un dofí la va convencer de
que es cases amb ell.
• Posidó va crear la constelació del
dofí.
8. • Era la deessa de la guerra. Era
ATENA també deessa protectora de la
ciutat d'Atenes i de moltes
altres. És una de les sis deesses
principals del Panteó grec i era
anomenada Minerva pels
romans.
• Filla de Zeus i de Metis. La
història del seu naixement és
curiosa. Urà i Gea van advertir
a Zeus que si Metis tenia una
filla, després tindria un fill que
el destronaria. Quan Zeus es va
adonar que la seva dona estava
embarassada se la va empassar
sencera. Llavors, arribat el
moment del part, Zeus va patir
un terrible mal de cap, tan fort
que va ordenar a Hefest que li
obrís el cap d'una destralada i
així va néixer Atena ja adulta i
armada. Va tenir un germà.
• El seu símbol era uma: Òliva,
olivera, serp, ègida, armadura,
casc, llança o gorgoneion
9. ARES
• És el déu de la guerra. El fill de Zeus i Hera. Els grecs el
consideraven temperamental, brutal i sanguinari; per això els
grecs, que veneraven l’equilibri i la intel·ligència, mai no li van
donar massa importància. En tots els combats que lliura surt
sempre derrotat. Fet que demostra que els grecs preferien una
combinació de força i intel·ligència a la força bruta.
• Però va tenir un enorme èxit en els assumptes amorosos. Va
tenir nombrosos fills.
• Els seus atributs: es representat dalt d’un carro de guerra i està
cobert d’una armadura de bronze amb l’elm d’or i un escut. El
seu braç és poderós i incansable.
10. ARTEMISA
• Era la deessa de la caça i el regne animal. Deessa de la
castedat, restà verge i eternament jove. Era cruel i se li
atribuïen les morts sobtades. Se la representa amb túnica
llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i
amb un cérvol o uns gossos.
11. APOL·LO
• És el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i
de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia
romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució
d'Hèlios. És el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera).
• Els atributs més comuns d'Apol•lo eren l'arc i les fletxes (com la
seva germana Àrtemis), o també una lira o una cítara, ja que era
el déu de la música, i també el plectre i l'espasa. Un altre
emblema típic era el trípode de sacrificis, representatiu dels seus
poders profètics. El llorer és l'arbre que li és consagrat, ja que es
feia servir en sacrificis expiatoris i també per elaborar la corona
de la victòria dels Jocs Pitis, que se celebraven en honor seu
cada quatre anys. La palmera també li era consagrada perquè
havia nascut sota d'una. Entre els animals que li estaven
consagrats s'incloïen els llops, els dofins i els cabirols, els cignes i
les cigales (simbolitzant la música), falcons, cornelles, corbs i
serps (en al•lusió a les seves funcions com a déu de la
profecia), els ratolins i elsgrifons, mítics híbrids d'àguila i lleó
d'origen oriental.
12. • Era la deessa de l'amor, la
AFRODITA
bellesa i el matrimoni. En la
mitologia romana l'anomenaren
Venus. És probable que el seu
origen no sigui grec sinó
oriental, de Xipre o de les
costes fenícies.
• Era la deessa més bella i
pràcticament ningú es podia
resistir als seus encants. Zeus la
va humiliar fent-la enamorar
d'un simple mortal, Anquises,
de qui va tenir a Enees. Per
ordre de Zeus, va ser l'esposa
d'Hefest, un déu lleig i coix,
però li va ser infidel i tingué
amors amb Hermes i Ares. Del
darrer nasqué Eros.
• Els deus pares van ser Urà o
Zeus i Dione.
13. HEFEST
• En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el
déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.
• Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba
nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga.
• Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la
intel•ligència manual.
14. DEMETER
• És la deessa de
l'agricultura, substància
pura de la terra verda i
jove, vivificadora del cicle
de la vida i la mort, i
protectora del matrimoni i
la llei sagrada.
• Se la venera com la
portadora de les estacions
en un himne homèric, un
subtil signe que demostra
que era adorada molt
abans de l'arribada dels
Olímpics.
15. • Era el missatger dels Déus
HERMES
Olímpics, de les fronteres i dels
viatgers, dels pastors, dels
oradors, de l'enginy, dels literats i
poetes, de l'atletisme, dels pesos i
mesures, dels invents i en general
del comerç, de l'astúcia dels
lladres i dels mentiders.
• Era fill de Zeus i de la plèia de
Maia i pare d'Eudor. A la mitologia
romana s'anomenava Mercuri. Era
un dels pocs que podia entrar i
sortir amb certa facilitat de
l’imframon, regne dels morts i les
ànimes perdudes i d’Hades, el déu
dels morts.
• Hermes Trismegist, filòsof grec,
comparant les religions grega i
egípcia, identificava el déu
Hermes amb l'egipci Thoth.
També deia que el coneixement
derivava d'Hermes.
• Els seus atributs són: Barret,
sandàlies alades i caduceu
16. SEMIDÉUS
• Un semidéu és una criatura nascuda de la unió d'una divinitat
amb un ésser humà o un ésser mortal que adquireix
determinades característiques divines, com els herois
mitològics. Els semidéus estan presents a les religions
politeistes on protagonitzen gestes meravelloses i ajuden les
persones a relacionar-se amb els déus. Aquests tenen sovint
moltes relacions sexuals, de les quals neixen nous semidéus.
Quan aquests tenen fills, també hereten alguns dels atributs
sobrenaturals, que queden lligats al llinatge. Alguns exemples
de semidéus cèlebres són Enees, Hèracles o Gilgamesh.
17. ULISES
• En la mitologia grega, Odisseu
era un heroi, rei de Ítaca,
conegut pel seu enginy i
astúcia. Era fill de Laertes i
Anticlea, estava casat amb
Penèlope i era el pare de
Telèmac. En la mitologia
romana s’anomena Ulises.
18. HÈRACLES
• En la mitologia grega,
Hèracles, fill de Zeus i
d'Alcmene, néta de
Perseu i esposa
d'Amfitrió.
• En la mitologia romana
era anomenat Hèrcules.
Era el més gran dels
herois mítics, de gran
anomenada per la seva
força sobrehumana i
per la gran quantitat
d'històries sobre la seva
vida. El més famós grup
d'històries fou els dotze
treballs d'Hèracles.
• Els seus atributs
iconogràfics son una
pell de lleó i una clava
(maça).
19. AQUILES
• És un dels herois més
coneguts de la
mitologia grega, va
participar a la Guerra
de Troia i és un dels
personatges principals
de la Ilíada d'Homer.
Aquil•les va desobeir
als seus pares i va
decidir anar a Troia
sabent que
moriria, perquè
preferia morir lluitant
a no lluitar.
20. ÉSSERS MITOLOGICS
• Eren éssers divins generalment immortals, però alguns
morien a mans de herois, com la heura de Lerna.
• Tenien les parts del cos molt exagerades. Podien ser sers
híbrids, que podien canviar de forma).
• Normalment eren barreja d’animals, com la Medusa, mig
humà i mig serp, com el centaure, mig cavall i mig home.
21. MEDUSA
• Era un monstre femení la mirada del qual convertia la gent
en pedra. Algunes referències clàssiques la descriuen com
una de les tres germanes Gòrgones –Medusa, Esteno i
Euríale–, i ella era l'única mortal.
• Té relació amb Perseu, per el mite que explica com va morir
Medusa a les seves mans.
22. MINOTAURE
• En la mitologia grega, Posidó, déu del
mar, va enviar un toro blanc al rei
Minos de Creta perquè el sacrifiqués en
el seu honor. El rei Minos es va quedar
meravellat davant de la bellesa de
l'animal i, en comptes de sacrificar-lo,
el va guardar entre els seus ramats,
provocant així la ira de Posidó. El déu
es va venjar d'aquesta traïció fent que
la dona del rei, Pasífae, s'enamorés
bojament d'aquell toro blanc. Sota les
ordres de la reina, Dèdal -que era un
inventor de l'època- va fer una vaca de
fusta, on Pasífae es va amagar. Així,
Pasífae, va poder consumar el seu
amor amb el toro blanc. De la seva
unió va néixer el minotaure, que era
un monstre amb el cos d'home i el cap
de toro.
23. CENTAURE
• En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures meitat
home, meitat cavall. La tradició els fa fills d'Ixió i Nèfele (o bé
d'Apol•lo i Estilbe).
• Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les
regions d'Arcàdia, l'Èlide iTessàlia. Generalment, són imaginats
amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços
d'home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com
homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del
darrere. Es diu d'ells que eren rudes i de costums brutals.
Menjaven la carn crua i els excrements de porc,
s'emborratxaven fàcilment. L'origen de la paraula centaure no
està gens clar. Podria ser que provingués d'un gentilici aplicat a
un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les
muntanyes (potser a Magnèsia). De fet, en gairebé totes les
seves aparicions en la mitologia són descrits com un poble.
24. • És una barreja entre el cap d’un
lleó, bust de cabra i cua de
serp, encara que també se la ha
representat amb varis caps, una de
cabra i una altre de lleó. El més
aterrador d’aquesta criatura és que
QUIMERA
expulsava foc per la boca, és per la
qual cosa que resultava casi
invencible i summament perillosa.
• Assotava amb el seu foc i cometia
pillatge, robava als ramats de la
ciutat. Per això el rei de la ciutat li
demanava a Belerofronte, que era
el fill de Posidó, que la matés.
• Belerofonte, que era favorits del
déus, anà a lluitar amb la quimera.
Es diu que ell, fent ús de la seva
astúcia, col·locà un tros de plom a
la punta de la llança. El foc de la
quimera calentà el plom i aquest
matà a la bestia.
25. FILOSOFIA
• La filosofia grega va sorgir a partir de les primeres
reflexions dels presocràtics, centrades en la naturalesa
• Va propiciar l'aparició de noves explicacions sobre la
naturalesa i l'ésser humà, fins llavors només aclarides pels
mites i les tradicions.
• Ja que es van veure obligats a començar novament, els doris
es van preguntar perquè no trencar amb molts aspectes de
la tradició, duent a terme noves invencions en els diferents
àmbits de l'esperit. Entre els molts efectes produïts per
aquestes colonitzacions, un d'ells és l'aparició de la filosofia.
26. FÍLOSOFS IMPORTANTS
• Aquests filòsofs van utilitzar el concepte de
necessitat, despullant-lo del caràcter il•lògic i insubsistents
dels mites, per presentar-lo com una exigència de la
racionalitat per conèixer allò que és real. La idea
d'arbitrarietat es canvia per la de necessitat, per una nova
actitud intel•lectual que els diu que la naturalesa es regeix per
les seves pròpies lleis. Així doncs, cal estudiar-les, descriure-les
i analitzar-les per descobrir la seva autèntica naturalesa i la
seva essència.
• Els tres filòsofs grecs més coneguts són Sòcrates, Plató i
Aristòtil. També van destacar pensadors com Pitàgores i
Arquimedes.
27. SÒCRATES
• Fou un filòsof grec, a qui es
considera el fundador de la
filosofia occidental. Només ens
n'ha arribat informació per mitjà
dels seus deixebles. Va ser el
mestre de Plató.
• Les aportacions de Sòcratres
també van suposar una contribució
important i duradora als camps de
l’epistemologia i la lògica, la
influencia de les seves ideas i la
seva forma de pensar van posar els
fonaments de la filosofia
occidental que el va succeir.
28. PLATÓ
• Va ser un filòsof d'immensa
influència en la Grècia clàssica
que desenvolupà un sistema
filosòfic, el platonisme, de gran
persistència, i un centre de
formació, l'Acadèmia, que
gaudiren de gran popularitat
entre les elits grecoromanes.
• Va ser deixeble de Cràtil i de
Sòcrates, i mestre d'Aristòtil.
29. ARISTÒTIL
• Va ser un filòsof grec. Se'l
considera com un dels grans
pensadors de la humanitat. El seu
pensament en lògica, naturalisme
i ètica dominaren en el
pensament europeu fins ben
entrat el segle XVI.
• Aristòtil va dominar el
coneixement de la seva època,
des de la filosofia a labiologia,
des de les matemàtiques fins a la
psicologia.
