1. DADES PER AL CDNEIXEMENT
DE L'ARQUEDLOGIA
I L'HISTDRIA DE JUNEDA
L'eminent historiador lleidatá R. Pita i Mercé ens ha trames, a peti-
ció nostra, un treball completíssim referent al passat del nostre poblé.
Com sigui que és impossible publicar-ho íntegrament en aquest Pro-
grama i no volem fer-ne un resum que pugifi desfigurar-lo, hem cregut
convenient donar-ne ara una primera part •—fins a l'época romana—
esperant reproduir el restant en altres ocasions properes.
La recent constitució del museu local de la Casa de Cultura, ha po-
sat d'actualitat el tema del passat remot de la vila, els vestigis de la qual
es guarden i exhibeixen a les sales de la nova institució cultural. Hem
tingut ocasió de veure i estudiar aquests materials, que teñen, al nostre
judici, molt d'interés i permeten dibuixar a grans trets, un esquemátic
coneixement deis períodes mes recu'ats de Juneda i comarca, deis que
específicament, fins ara, se'n sabia ben poc. Un grup sel-lecte de june-
dencs ha sentit una gran inquietud per a saber tot el que fa relació amb
el seu lloc d'origen, que han volgut estudiar i conéiexer mes profunda-
ment, esforcjant-se en buscar vestigis del seu passat, tasca en la que
han tingut bastant d'éxit, arribant a col-leccionar un interessant conjunt
de materials arqueológics, que ens permeten ja un coneixement sumari
de les diverses fases de l'evolució del poblament antic. Ara intentarem
redactar un resum d'acord amb la nostra interpretació personal, de
l'estat actual del que sabem sobre el passat de Juneda i la seva comarca.
VESTIGIS PREHISTORICS
En prospeccions realitzades ais dos marges de la valí de la Femosa,
prop de Juneda, especialment a les parts altes o pendents de les matei-
xes, han aparegut abundants fragments de cerámica artesana, feta a
má, amb pastes grolleres i d'mdubtable origen prehistoria Hi ha ma-
terials cerámics amb decorado plástica a base de cordons, mugrons i
altres formes, ais que podem atribuir una cronología de 1'Edat del
Bronze, en el seu període mig i final, els quals, fins ara, son els restes
mes antics de la poblado humana coneguts ais encontorns de Juneda,
segurament d'una poblado que tenia ja una economía agríco^, amb
complement ramader i pastoril, i que estava placada prop dell Hit d'ai-
gua que aleshores, en époques mes humides que actualment, deuda dis-
córrer peí fons de la valí de la Femosa i en jaciments com e's del tossal
de l'Águila, tossal de les Forques, tossal del Joc, tossal de Sant Jordi
i altres altures, totes apropades a l'antic curs d'aigua de la Femosa.

2. També hem vist fragments de cerámica mes fina, amb decorado
geométrica a base de línies paraleHes, trencades, triangles i altres que
corresponen a decoracions típiques d'urnes d'incineració de la primera
Edat del Ferro o període Hallstatt, i que son indici de l'existéncia d'al-
guna necrópolis d'incineració en camp d'urnes o camp de túmuls d'un
temps bastant recu'at de l'Edat del Ferro, cap ais voltants deis segles
VIII o vn abans de la nostra era.
CULTURA ILERGETE
La majoria deis jaciments amb habitacles humans de l'Edat del
Bronze o del Ferro, a la valí de la Femosa, prop de Juneda, teñen una
fase arqueológica de cultura ibérica que es troba a la superficie junt a
la cerámica prehistórica o en un lloc ben proper. En molts nuclis de
població d'aquest sector, sembla haver-hi una continuitat en el pobla-
ment prehistóric que perviu mes o menys en el mateix lloc durant la
fase posterior de cultura ibérica d'aquest país, que és l'anomenat període
ilergete, ja que segurament en la fase cultural de la primera Edat del
Ferro i en la ibérica posterior o de la segona Edat del Ferro, la zona
de Juneda, com tota la valí del Segre, estigué habitada peí grup étnic
ilergete, el qual a fináis del segle III forma una poderosa nació que ag'u-
tiná contra e*s cartaginesos i els romans tots el pobles del Nordest de
la península ibérica.
A les vitrines de la Casa de Cultura de Juneda s'hi guarden abun-
dants fragments de cerámica ibérica, ja feta amb el torn, d'argila ocre,
amb decoracions pintades de groe, a franges, cercles concéntrics i al-
tres motius geométrics i també amb algún cas de decoració floral, tot
pertanyent a poblats ilergetes amb cronología possible entre els segles
iv i II abans de Crist.
La zona de la valí de la Femosa, ja poblada des de la Prehistoria,
com hem vist, continua habitada en la fase ilergete. Aquests poblats
ilergetes quedaven junt a l'antic camí indígena que cap al seg'e III abans
de Crist comunicava el territori deis cossetans del Camp de Tarragona
amb al deis ilergetes de la valí del Segre i L'leida. La influencia deis po-
bles de la costa i amb ells de les cultures mediterránies, per rao de
llur situació geográfica, arriba primer ais poblats de les valls de la Fe-
mosa i del Salat que a la propia valí del Segre, i aixó explica l'abun-
dáncia de cerámica de vernís negre o campaniense, de factura helenit-
zant, que brollen en aquests jaciments ilergetes, on també es troben frag-
ments de vasos cervesers, de vasos globulars, de kalathos tipus barret
de capa i d'ailtres perfils de vasos corrents en poblats de la valí de
Segre.
Així dones, ja en época ilergete, es constituiren poblats ibérics a
la zona de Juneda situats en el camí intertribal que des de 1'época pre-
histórica comunicava Lleida amb la costa. Allí trobem fragments de cerá-
mica ibérica pintada, o ibérica sense decorar, o campaniforme, com les
descobertes ais llocs del tossal de les Forques, tossal de l'Aguila, tossal
del Joc i altres. Ben aviat, pero amb la invasió romana, s'obriria un
nou període historie.

3. DADES PER AL CONEIXEMENT
DE L'ARQUEOLOGIA
I L'HISTORIA DE JUNEDA
Donant continuítat al ampli estudi del passat historie de la nostra Vila
i les seves rodalies, portat a terme per l'eminent historiador lleidatá
R. Pita i Mercé, del qual l'any passat ja va publicar-se una primera part,
enguany de nou volem donar a conéixer un altre fragment que conside-
rem del tot ¡nteressant. Les valuoses troballes que s'han fet dins a l'en-
torn del nostre terme i que amb tant d'interés és recullen, reconstruei-
xen i s'estudien a la Secció Arqueológica de la nostra Casa de Cultura,
han sigut un deis puntáis mes importants per poder realitzar aquest
treball d'exploració fins ara tant enfosquit del passat prehistóric i historie
de Juneda.
H
LA ROMANITZACIÓ
La desfeta definitiva deis llergetes l'any 205 avans de Crist, va esdevin-
dre a l'inici d'una forta influencia romana a la comarca, ¡ potser després
de la rebel-lió de l'any 195, que fou marcada per una ocupació militar,
la ciutat ilergeta ILTRITA, la actual Lleida i de d'altres punts estratégics,
especialment aquells .camins que comunicaven la base romana de
TÁRRACO i LLEIDA, esdevenint el fet de que, el vell camí intertribal
ilergeta, es convertís amb una via romana.
Durant l'época d'AUGUST, de CLAUDI, i probablement en temps de
TRAJA, ADRIÁ i també fins l'any 256, época de VALENTE, la via
romana en aquest sector, fou objecte de reparacions i d'engrandiment
mitjancant unes pedrés d'uns 3'5 m. d'amplada, lo que ha pogut ésser
registrat arqueológicament mercés a alguns MILIARIS, que han aparegut
en molts llocs entre Tarragona i Osea. Es una pedra d'uns dos metres
de longitud que plantada de forma vertical servia per senyalitzar les dis-
tancies amb milles, com la que tenim al jardí de l'enfront de la Casa de
Cultura, trobada a la partida de la Bassa Nova. Paviments, murs, ponts,
com el que hi havia a la sequía deis rentadors vells, destruit durant la
passada guerra, l'any 1938; es portaren a terme durant aquest periode
i fins i tot fins l'any 97 després de Crist ja en le época de l'emperador
NERVA. Ja en l'época romana republicana, va comencar a edificar-se
viles rústegues romanes com a capcalera de latifundis, prop de les vies,
les quals esdevingueren molt poblades a l'época imperial, ja siguí en la
forma de paradors viaris, fortificacions i viles romanes. JUNEDA sens
dubte deu el seu origen com a lloc de població humana, a una vila
o bé parador roma que degué edificar-se junt a aquesta via. Romanalles

4. de viles rústegues han sigut descobertes i es marquen arqueológicament
a les proximitats del poblé, amb ceramiques "térra sigillata" d'época
imperial i fins al baix imperi, és a dir fins el segle IV i V, cronología
de la "sigillata clara" ademes de d'altra molt abundosa del segle II fins
al V de la nostra era, especialment al pía del TOSSAL DE LES FOR-
QUES, que ademes aparegué téseles de pavimentado romboidals de
fang cuit. Ademes d'una gran varietat d'ánfores i tota mena de reci-
pients. Corona tot aquest recull de interessants troballes, un brocal o
coll de pou, de calcan blanc, amb una harmoniosa decoracíó d'ordre
jónic, el qual pot admirar-se al jardí que havem esmentat abans.
Fins el nom, és a dir el topónim JUNEDA, es creu que és d'origen
Nati i per tant, d'época romana. Seguretat del seu origen i significat
no el tenim. Es probable l'antropónim JUNIUS i a una vila rústega que
per tal fet va anomenar-se VILLA JUNIANA, aquesta forma juniana, ha
pogut donar lloc a Juneda, en el curs d'evolució de quatre segles i mig.
Altres han cregut també que ha pogut esdevenir d'un temple dedicat
a la deva JUNO, deesa de tipus matriarcal, les festes per la qual es
celebraven entre el 5 de febrer (Sta. Águeda) i el 9 del mateix mes
(Sta. Apolónia), cuite que se l¡ dedicava per protegir a les dones en la
maternitat, el que hauria pogut derivar d'un cuite indígena també de
fons matriarcal amb vinculacions a la DEA MATER.
També es recurreix a la possíbilítat de que el topónim de Juneda, esde-
víngui del mot llatí JUNCTIO, que vol dir encreuament de camíns, el
qual al baix imperi s'anomená JUNCTATA. Degut dones a la posició del
poblé, es creu que de Juneda sortís uns camíns secundarís romans.
Un vers al sur cap a les Garrigues i un altre cap al nort, per unir a
l'altra via romana, que passava per Mollerussa vers a Vilagrassa i a Bar-
celona. Al fí ¡ al cap, aquesta és la situació de Juneda ja en la edat
mitjana, amb aquest encreuament de camins secundarís amb el principal
de Lleida a Tarragona.
D'altres restes de viles romanes han aparegut a tota la valí de la conca
del ríuet FEMOSA ¡ a la part est de la població, TOSSAL DEL JOC,
on han aparegut gran quantítat de cerámica romana, molinets casolans
de granet ¡ de lava volcánica ¡ d'altres materials propís de viles romanes
del baix imperi, amb supervivencia paleocristiana i fins i tot visigótica.
La partida que actualment es coneix amb el nom de MANREANA, si-
tuada a aquesta valí de la Femosa, el topónim és molt possible que
siguí el nom d'una vila del temps del baix imperi, per ésser d'un propie-
tari latifundista anomenat MANLIUS, i la seva vila, VILLA MANLIANA
o bé MANERIUS, formes que poden ésser l'antecedent de Tactual Man-
reana, que d'altres autors estimen en MANRESANA.
Hem de possar punt final per motius d'espai d'aquest programa, espe-
rem l'ajuda de Déu per poder donar continuítat en d'altres ocasions
a aquest valiós i no menys interessant estudi historie de la nostra
JUNEDA.
P. Bellmunt Beá

5. DADES PEL CONEIXEMENT
DE L'ARQUEOLOGIA I HISTORIA
DE JUNEDA
Amb el bon desig de donar continuitat a l'estudi del passat historie
de la nostra vila, que tant magistralment porta a terme el renombrat
historiador lleidatá en Rodrigo Pita i Mercé, fragments del qual ja havien
aparegut d'altres anys abans a les pagines d'aquest programa de Festa
Major.
Poblament Paleocristiá i Visigótic
Dins la segona meitat del segle IV, l'ambient rural del país lleidatá
coneix una fase de gran prosperitat, la que contrasta amb una altra
decadent de les ciutats. Les viles de la zona de Juneda, capcaleres de
grans latifundis d'economia esclavista, teñen un marcat desenvolupament
tant amb l'aspecte económic com cultural. La cultura i l'art roma dins

6. I'ámbit rural, aconsegueix la seva máxima expressió amb riques viles
decorades amb magnífics mosaics policromats "estucos", elements
arquitectónics de pedra i d'altres elements, deis que son testimonis les
abundants restes i vestigis arqueológlcs. El cristianisme, oficial ja dins
d'aquest període, te poc arrelament entre la població camperola de fons
paga, pero les classes mes dotades económicament i mes cuetes,
s'adapten al cristianisme oficial. Per aixó parts importants o bé trams
d'antigues viles romanes, son sacrificades per ediflcar-hi allí els primers
temples cristians del país. Encara que fins ara no es coneixen a la zona
de Juneda cap temple ni monument paleocristiá dins de les viles roma-
nes del seu sector, no caldria extranyar de que n'apareixessin qualsevol
d'elles, ja que s'han trovat teules planes i corves, que esdevenen d'una
gran teulada de teula plana del segle V, que poden pertanye a un tem-
ple paleocristiá de qualsevol d'aquestes viles, ja que Juneda dins de la
zona del territori del "Municipium llerdae" pertany a la Diócesi Episcopal
llerdense.
Ja dins del segle V, l'inseguretat del país causada per les invasions
germániques i d'altres successos, donen lloc a una intensiva fortificació
de la franja de la via romana, entre Lleida i Tarragona; sorgint ais seus
indrets nous "Castellum" o bé l'arreujament deis ja existents. Desta-
quen dins aquesta época ja per la seva importancia les "Castella"
de Castelldans o bé "Castellum Asinius", un altre a Floresta, potser
anomenat "Castellum Floristanum", a Albi "Catellum Albium" i a
Castellot i d'altres llocs.
Tenim prop de Juneda, junt a la carretera de Borges a Cerviá, un
temple paleocristiá de Sant Salvador, que es coneix actualment amb el
nom d'Ermita de Sant Salvador.
No fora estrany que molt proper a la nostra vila, hagués existit
un temple paleocristiá, dedicat al mártir Colagurritá (Calahorra) Celedo-
mius, d'un cuite hispánic molt antic dins del cristianisme del país, ja que
el temple gótic que hi havia dins del case urbá, junt al cementen vell;
estava dedicat a Sant Celdoni o Saldoni, advocació d'origen antiquíssim,
visigótic o paleocristiá, que podría esdevenir d'un antic temple d'aques-
tes cronologies, que hagués estat dedicat a Sant Celdoni de Calahorra
o "Calagurvis Nasica", sant de molta raresa dins de la hagiografía
cristiana medieval del país, i quina presencia fora explicable per un
antecedent paleocristiá.
Pere Bellmunt

7. DADES I APUñ/TS
DEL PASSAT HISTORIO
DE JUNEDA
Donada la bona acollida que han dispensat els vila-
tans i forasters a aquests apunts histories de Juneda,
que han pogut confeccionarse mercés a les infor-
macions faci/itades per membres bons coneixedors
del passat prehistóric i historie de Juneda i els grans
coneixements del renombrat historiador lleidatá D.
Rodrigo Pita i Mercé.
IV - INVASIÚ MUSULMANA
L'any 713 arribaren al nostre país els musulmans. Apoderant-se fácil-
ment de Lleida, feren camí vers Tarragona, passant per Juneda, aprofi-
tant l'antiga via romana. Tarragona fou presa per assalt i amb molta
facilitat s'apoderen de tot el país, continuant cap a Franca, fins que
foren deturats a la ciutat de Poitiers l'any 732.
A les mijanies del segle VIII les revoltes i guerres civils entre musulmans
assolen el país, fugint els habitants cap a les valls pirinenques per
cercar-hi refugi. Tota la segona meitat d'aquest segle VIII, resta el país
despoblat i empobrit, esdevenint una forma de vida tant miseriosa per
ais pocs habitants que hi resten, com la de la prehistoria. Aquesta
situado encara s'empitjora vers l'any 800, quan expedicions de franes,
que lluiten contra els musulmans, encenen Lleida i assolen el país que

8. és transformat en un camp de ruñes, estat que perdura fins l'any 870,
amb l'aspecte mes miseriós i desértic.
Fins que al segle X?, en que és afiancat el poder del Ca/ifat de Córdova,
experimenta una curve ascendent, tant en l'aspecte social com en l'eco-
nómic i cultural, el qual té una continuitat fins al segle XI. La poblado
de les nostres ierres estava formada de poblats mossárabs, poblado
autóctona cristiana i poblado de "muladies", és a dir: antics cristians
d'origen hispánic, de religió musulmana.
El destricte o AMAL de Lleida queda organitzat com a zona militar.
Son acondicionades les antigües vies romanes. El tram de Lleida a Tar-
ragona és organitzat com a defensa de I'AMAL de Lleida i no mes fins
a Vinaixa o Vimbodí.
Tot el camp de Tarragona és una especie de térra de ningú. Entre e/s
moros de Lleida i de Tortosa, per una part, i e/s cristians del Comte
de Barcelona per l'altra, son e/s que perfilen la situado del nostre país
durant e/s seg/es X i XI. A les zones de Borges i Juneda surgeixen
poblats i castells musulmans, molts deis quals perdurarien com a nuclis
de poblado fins després de la reconquesta del país l'any 1.149.
CASTELLS I POBLATS MUSULMANS
A la comarca propera a Juneda, existien a /'época arab, és a dir, entre
l'any 900 i el 1. 750, una serie de poblats baix l'autoritat musulmana,
e/s quals foren ocupats després a /'época medieval cristiana cristiana en
bona part, restant d'altres abandonáis. Podem nomenar e/s següents:
T0RREGR0SA. Vi/a romana fortificada, d'época tardana. Després pob/at
visigótic i fortalesa arab durant el segle XI. A la primera meitat del segle
XII, a causa de les guerres entre cristians i almorávits resta despoblada-
Probable que existís allí un BORCH o torre fortificada, que no es repo-
bla fins després de l'any 1.150.
MARGALEF. Procedeix segurament aquest topónim de l'árab MANZIL-
GALIB, que indica una mena de parador d'aquesta época arab. Un
general del temps de ALHAKAN II i de HlSAN II, porta també aquest
cognom. Adjunt a aquest lloc sorgeix un pob/at de mossárabs i mu/a-

9. dies que subsisteix fins a l'edat mitja. Perteneix després al Cerveró de
Lleida i les pestes del segle XIV i les guerres del XV el despoblen, con-
vertint-se en un lloc ruinos.
AVIN PELEC. Poblat del segle XII proper a Margalef, que .fou també
senyoriu deis Cerveró i deis Mansuar. Ais segles X i XI era un poblat
de mossárabs de la Familia deis IBN PELAGIUM o ABEN PELAI, filis
d'un mossárab anomenat PELAI o bé PELAIO.
WEINFERRI o AWIN-FERRI. Un a/tre poblat mossárab del segle XI, al
terme de Juneda, colindant amb el terme de Puig-vert, junt a l'antiga
via romana. Deu el seu nom a un mossárab nomenat FERRUS o FERRI,
nom arabitzat de IBN - FERRI "FUI de Ferrús". Hi ha restes d'una fortifi-
cado árab, com ho prova la cerámica vidriada que allí s'hi trova.
Sembla que fins l'any 1.550 hi havia una mesquita, que mes tard fou
convertida en ermita dedicada a Sant Jordi.
OROMI. Poblat que existeix encara l'any 1.150 entre Juneda i Artesa.
Es creu que durant /'época árab aquest lloc tenia un a/tre nom, ja que
la forma OROMI és el nou nom cristiá, format pe/s cognoms cata/ans
ORO-MIR.
COGULLADA. Poblat que només subsisteix fins el segle XII, ja que al
segle XIV resta totalment despoblat, segurament per causa de les pestes.
CASTELLDANS. Sobre l'antic "CASTELLUM" de /'época romana hi fou
emplacada una fortalesa árab. Aquesta fou cedida vers l'any 1.120 peí
Wa/i de Lleida ABIFILEL, al Comte de Barcelona Ramón Berenguer III,
encara que de nou passá al domini árab, fins l'any 1.149, data que posa
fi a la reconquesta de Lleida.
MELÓNS. Castell musulmá i fortalesa medieval cristiana després, amb
el seu poblat adjunt.
MATXERRI. Poblat árab de certa importancia. El cognom ALMAGERRI,
era freqüent amb els moriscs del país. Despoblat a la segona meitat
del segle XII i repoblat després per cristians finalitzada la reconquesta
vers l'any 1.150. L/avors fou també posessió del Cerveró de Lleida.
PERE BELLMUNT
Estiu de 1.978

10. DADES I APUNTS
DEL PASSAT HISTORIO
DE JUNEDA
Aquest article clourá uns apunts histories de
Juneda, portats a terme peí historiador llei-
datá D. Rodrigo Pita i Mercé. Quatre ani-
eles anteriors han aparegut en anteriors pro-
grames com aquest de Festa Major. Mercés
a interessants trobalIes que s'han fet dins
al nostre terme i rodalies, les quals donen
testimoniatge evident del nostre passat
historie, aquests articles no solament han
estat ratificáis si no que s'ha pogut, podriem
dir, ampliar.
V - EL NUCLI HABITAT PRIMITIU DE JUNEDA
Es creu que JUNEDA, fou un nucli habitat ja en l'epoca
árab. L 'any 7.149, la L/eida árab cau en poder deis cristians,
i per aquells temps son evidents els vestigis d'un poblat for-
tificat, el qual fou repoblat després de quedar deshabitat per
la fúgida de la poblado musulmana, a la primera meitat del
segle XII.

11. El repoblament de Juneda, s'inicia pocs anys després de la
Reconquesta de les nostres terres, quina tasca fou enco-
manada a Guillem de Cervera el Gras com a donació que li
feu de la Senyoria de Juneda en Ramón Berenguer IV.
Fou aquest il-lustre baró el qui envié a les nostres terres,
vassa/ls, famí/ies i ramats, ademes de homes distingits.
Els noms de Pinell Bernat, Torre Sala, donen nom avui
encara a partides del nostre terme, i d'altres com Miravall i
Canyis.
Canyis, esdevé de l'árab AL-KANISA, nom que indica una
esglesia mossárab o bé visigótica-cristiana, aleshores encara
pervivent i que debia estar situada cap a la partida de les
Porqués, assentada a qualsevol de les restes d'época romana
o bé, al centre de l'antiga Juneda.
Un document de l'any 1.173, ja parla de I'esglesia de Juneda
i els seus de/mes. Aquesta esglesia deuria ésser segurament
l'antiga mesquita de Juneda, transformada en esglesia cris-
tiana vers l'any 1.149, i situada probablement dins del primitiu
nucli habitat de Juneda.
Aquest nucli habitat, es creu que té el seu origen a I'época
califa/, segle X, durant el període de prosperitat del camp de
les nostres rodalies i de Lleida, encara baix la dependencia
deis darrers califes de Córdova i per tant amb la cultura
musulmana. Segueix un període de pau durant el segle XI.
A les darreríes d'aquest segle, la invasió d'Almoravids
les guerres de la primera meitat del segle XII, fa que la
comarca resti empobrida i dona ¡loe a la fúgida deis seus
habitants, la qual no tornaría a ésser rehabitada fins després
de l'any 1.150, ja per pobladors cristians.
Restes d'una primitiva muralla mitjaval, potser de fináis del
segle XI i XII, per torres quadrades de tipus árab; com

12. encara es poden contemplar junt al corral de Cal Marca,
al carrer del Bas. Ademes queden també fragments de
muralla de pedra, tot el quaí tancava la vi/a-c/osa. Encara
que el seu origen fos de /'época califa/, modificacions
posteriors deurien canviar la seva forma primitiva, com ho
demostra el Porta/ del Marca, /'are apuntat, possible del
segle XV i la resta de la porta potser mes anterior.
El primitiu nucli de la poblado, era abastit d'aigua per una
obra de canalització, segurament portada a terme pels árabs
i encara existent, la qual es coneix amb el nom de La
CANONADA, canal per portar aigües subterrani o bé en
forma d'aquaducte, segons el lloc.
S'han fet trobailes d'unes esteles discoidals mitjavals de
pedra, deis segles XIII i XIV, procedents de primitius fossars
mitjavals de Juneda i Margalef, les quals están dipositades
al nostre Museu.
La ampliado i desenvolupament del case urbá de Juneda,
de /'época mitjaval; esdevindria bastant tardaner. Existeix
la Vi/a Closa, tancada; fins a l'any 1.350 poc mes o menys.
Després fins l'any 1.450, hi ha una fase d'estabilització,
miseria i defalliment, que fa que la poblado quedi mermada
i que molts deis poblats de les rodalies quedin sense
ningú.
Juneda i aquests llocs de les rodalies, comencaran rápidament
la seva creixenca a partir de l'any 1.450. Durant el segle
XVI, és quan el case urbá experimenta una considerable
creixenca, per quina circumstáncia ben prompte la vila-closa,
passa a ser un barri antic, d'una planta urbana nova,
extensa i desenvolupada.
PERE BELLMUNT
Agost de 1.979.

13. Kessfess Historiqucs lie Jiineiki
ufe M ,-'&,
^ ^ ^ * ¡SÉTal #
Aquesí mot de La Canonada, potser sonará per a molts junedencs, especial-
ment ais mes joves; com l'espetec que fa un tret d'un cañó d'artilleria, Com molts
prou bé saben, no es tracta de res d'aixó. La Canonada no és altra cosa que una con-
ducció d'aigua subterrania, la qual durant molí temps va ser la que servia per abastir
en part a la nostra vila, d'aquest element de primeríssima necessitat.
On és? Qui va construir-la? Com está feta? De quin temps data la seva cons-
trucció?
Evidentment que aquesta serie de preguntes, no podem donar-les-hi les res-
postes prou satisfactóries que voldriem avui pero, si que confiem poguer-ho fer en
altres ocasions si aixó es fes factible.
Aquesta obra, permeteu-me dir arquitectónica; mes o menys conservada,
existeix encara avui.
El passat mes d'agost de 1979, un grupet d'amics junedencs, potser una mica
tafaners en volguer escorcollar entre aquelles coses ja mig perdudes pero, que conside-
ren! patrimoni del comú de tot el poblé, vam entrar-hi, no mes amb l'intent de voler
posar a la llum de tothom certs aspectes d'aquesta magna obra.
Aquesta Canonada, com he dit abans, és una conducció subterrania d'aigua,
la qual es troba actualment inutilitzada.
Molts recordaran tenia la seva sortida ais antics rentador públics, junt a la
desapareguda fábrica de sulfur del Chauvet. El lloc del seu neixement avui ja és una
incógnita.
Passa per devall de l'antiga carretera i de la via del ferrocarril, i segueix per
devall d'aqueU caminet que va fins al Molí de Baix. Continua peí mateix indret d'un
altre caminet veinal, fins que aquest es creua amb un altre que baixa per l'endrecária
de l'era del Sepriá (Camí de les Borges), junt a la torre del Sr. Amado Santandreu
(Cistellera). A partir d'aquest caminet, ja es fa intransitable. Es veu que seguía mes
amunt, sempre amb direcció Est Sur-Oest. Unes obres de nivellació deurien destruir-
la en part.
Aquesta obra está construida de la següent manera:
— La base está feta d'unes grans pedrés d'un metre i 20 cms. aproximada-
ment, col.locades planes unes junt amb les altres.
Al centre d'aqüestes pedrés, hi ha tallat un canaló d'uns 18 o 20 cms. de

14. Ampiaría
profunditat i d'uns 12 o 14 cms. d'ampiaría, a mena de teula.
— Unes parets laterals, també de pedra, no tota d'una peca, amb una altura
d'un metre i 30 cms. d'altitud, les quals están sentades damunt de la filera de les es-
mentades que formen el solament. L'amplária entre paret i paret és d'uns 60 cms.
— Sentades damunt d'aquestes parets laterals, com a coberta; hí ha unes
pedrés molt mes groses que les de la base. Son desiguals i aqüestes no están polides.
Algunes son de mesures impressionants.
Tota l'obra com ja hem dit, va per davall de térra. No sabem tampoc si ja
eslava així quan va construir-se o bé si aquest enterrament s'ha fet després.
De les preguntes de qui i quan va construir-se; tampoc avui podem donar
cap resposta que sigui digna de crédit.
La gent, com a portantveu de la tradició, diu que van fer-la "els moros".
Segons el meu criteri, no cree que fos realitzada aquesta obra durant la dominació
árab per dues raons: Primera, perqué l'obra no porta cap mena de segell el qual
pugui identificar l'estructura propia d'aquesta cultura, encara que, com sabem, te-
nien certa déria en la construcció de cañáis, céquies i conduccions d'aigua. Segona,
perqué durant el llarg periode que va durar la seva dominació, la poblacio de Tactual
Juneda deuria teñir escassos habitants i, per tant, és probable que l'aigua la cerquessin
a d'altres fonts com la del Renyé, la del Pó i d'altres que hi havia a la rodalia.
Liencant com una hipótesi, potser caldria mes aviat cercar les dades de la

15. •••*•• w¿?.
Altura: 130 ctms.
construccio d'aquesta obra vers les rodalies de la segona meitat del segle XV, época
en que Juneda coneix una fase de certa prosperitat, la qual cosa podía moure a cercar
un cabal mes abundós d'aigües, per tal de puguer abastir les necessitats que les esmen-
tades fonts potser esdevenien insificients.
Per certs documents que, afortunadament, encara es conserven a Parxiu mu-
nicipal, s'ha pogut comprobar de que, les corporacions municipals havien tingut sem-
pre molta cura de la seva conservado i neteja, per quines despeses tots els anys hi ha-
via destinat un pressupost.
Evidentment que la seva importancia va decaure quan Tambada de les aigües
del Canal d'Urgell, sempre millors i mes a Pabasjt del veinatge.
Malgrat aixó, fins no fa massa anys; aquesta conducció encara hi circulava
I'aigua i 1'Ajuntament procurava mantenir-la mes peí servei que donava per la seva
conservado.
No voldria cloure aquest escrit sense fer una crida a tots els junedencs per re-
corda'ls-hi que tenim una obra de molta magnitud i no menys important i que havem
heretat d"una época i d'una cultura que ha estat el passat de la nostra vila. Aquest
passat d'altres junedencs que ens van presidir, va esforcar-se perqué el nostre poblé
esdevingués acollidor, gran i noble. Cal, dones, que respectem la seva memoria i tot
alió que ells ens han deixat.
Pere Bellmunt