1. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
1931 1936
Després d’unes
negociacions s’arriba a un
acord d’autonomia
Macià proclama la La creació d’un govern autonòmic:
República Catalana
Generalitat de Catalunya
dins l’Estat Federal
S’inicia l’elaboració d’un
el 14 d’abril de 1931
estatut d’autonomia
Al mateix temps
A Madrid es proclama la l’Estatut de Núria - 1931
República Espanyola Aprovat per Catalunya
Però retocat per parlament diferències
Aquesta rebutja la espanyol donarà lloc a l’
proclama federalista de
Macià l’Estatut d’autonomia- 1932
Òrgans de poder
Competències
SORTIR TORNAR

2. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
1931 1933 1936
Època de Francesc Macià Època de Lluís Companys
La revolució de 1934
Eleccions 32
6 d’octubre- Companys Eleccions
A causa del crac de 1929 es
proclamació Estat Català 16 de febrer
dóna una crisi econòmica Victòria
(fallida de bancs i atur) Poc suport de la CNT Front Popular
Fracàs de la vaga general
Això provoca I també sense força militar
@
Agitació obrera Problemes al camp Empresonament
comença
govern català
là
Fígols (Berguedà)
Rabassaires si cata
(anarquistes) L’oa
(1922 Unió de Rabassaires)
Suspensió de l’Estatut fins el febrer
S’elabora la del 36
Creació d’un Consell de la Generalitat
Llei de Contractes de Conreu, 1934 amb un governador general
Amb la pressió de
L’Institut Català de Sant Isidre (propietaris), el
govern de Madrid (dretes) la declara
anticonstitucional
SORTIR TORNAR

3. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
1931 1933 1936
Època de Francesc Macià Època de Lluís Companys
Durant tot el període de la República la Generalitat
va realitzar una obra de govern
SORTIR TORNAR

4. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Estatut d’Autonomia de 1932 Òrgans de poder
competències Parlament, Govern i
Tribunal de Cassació
Estat Generalitat
Defensa Justícia, Ordre públic
Hisenda, moneda Obres públiques
Legislació laboral Dret civil
Relacions internacionals Ensenyament (a mitges)
Aranzels, Església Sense autofinançament
SORTIR TORNAR

5. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
L’obra de la Generalitat
Educació i cultura Política social i sanitària La divisió comarcal
Consell de Cultura de la Generalitat
objectiu
Escolarització pública i laica.
Plantejaments renovadors en l’àmbit pedagògic
Escola Normal (formació professorat)
com Aprovació d’un règim d’autonomia a la universitat
de Barcelona.
Escola mixta i coeducació
Institut-Escola (ensenyament @
secundari)
Escoles del Treball
I més coses... Escoles d’estiu, biblioteques. Patrimoni artístic...
Ensenyament del català i amb català...normalització,
SORTIR TORNAR

6. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
L’obra de la Generalitat
Educació i cultura Política social i sanitària La divisió comarcal
Institut contra l’Atur Forçós
Joventut Drets civils als vint-i-un anys
Cases de joventut (oci)
Llei catalana sobre la Capacitat Jurídica
Dona
de la Dona i els Cònjuges (1934)
Igualtat conjugal
Decret d’Interrupció de l’Embaràs
Divorci, matrimoni civil, igualtat fills legítims i naturals
despenalització adulteri,
Política sanitària (Maternitat)
SORTIR TORNAR

7. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
L’obra de la Generalitat
Educació i cultura Política social i sanitària La divisió comarcal
Geògrafs (Pau Vila i Josep Iglésies)
Van elaborar
Divisió de Catalunya en comarques
A partir d’una enquesta a tots els ajuntaments
A quina comarca creien que pertanyien
A quin mercat anaven a comprar
38 comarques i 9 vegueries o agrupacions comarcals
SORTIR TORNAR

8. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
l’Estatut de Núria - 1931 Estatut d’Autonomia de 1932
diferències
Catalunya = Estat autònom Regió Autònoma
Llengua catalana oficial Llengua catalana cooficial
El poder a Catalunya El poder emana de la voluntat
emana del poble català de les Corts espanyoles
SORTIR TORNAR

9. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 1932
60
54
50 Lliga
UDC
40 PCR
PRA
30
UC
20 16 ERC
PRDF
10 5 UR
USC
0
Coalició
Lliga Coalició d’esquerres
SORTIR TORNAR

10. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
25 Carlins
Front d’esquerres
Lliga
20 21 ERC
ACR
15 USC
12 PRE
10
PNRE
UR
5 5
POUM
1 PCP
0
Eleccions del febrer de 1936 a PCC
Catalunya PSOE
ACR Acció Catalana Republicana
PCC Partit Comunista de Catalunya
PCP Partit Català Proletari
PNRE Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra
PRE Partit Republicà d’Esquerra
UR Unió de Rabassaires
USC Unió Socialista de Catalunya
SORTIR TORNAR

11. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
documents
Manifest de l'Esquerra Comunista davant el conflicte de la Llei de
Contractes de Conreu
Publicat a «La Humanitat», n. 804, el 10 de juny del 1934
Crida de l’Aliança Obrera (desembre de 1933)
Va existir un feixisme català?
SORTIR TORNAR

12. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
@
SORTIR TORNAR

13. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Llei de Contractes de Conreu
El nou Govern de la Generalitat, presidit per Lluís
Companys i integrat per ERC, Acció Catalana
Republicana, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerres
(escissió recent d'ERC) i Unió Socialista de Catalunya,
presentà la Llei de Contractes de Conreu, que el
Parlament català aprovà al mes de març de 1934.
Aquesta llei establia que la durada mínima del contracte
havia de ser de 6 anys, i que es podia renovar «a
voluntat del pagès» (tret del cas que el propietari
necessités la terra, i tret del contracte de parceria, que
havia de ser sempre de mutu acord). Fixava el preu de
l'arrendament en un màxim del 4 per 100 del valor de la
terra. I donava al conreador la possibilitat de comprar la
terra un cop portés 18 anys treballant-la (ell o els seus
pares), pagant-la de cop o en 15 anualitats. I aquesta
terra passava a ser un patrimoni familiar inembargable i
invendible. Finalment convertia la rabassa morta en
arrendament perpetu, amb la possibilitat també per al
pagès de comprar el terreny.
SORTIR TORNAR

14. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Discurs de Lluís Companys 6-10-34
“La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot
estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni
pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans
que, en terres hispanes, lluiten fins a morir, per la
llibertat i pel dret. Catalunya enarbora la seva bandera i
crida tothom al compliment del deure i a l’obediència
absoluta al govern de la Generalitat, que, des d’aquest
moment, trenca tota relació amb les institucions
falsejades.
En aquesta hora solemne, en nom del poble i del
Parlament , el Govern que presideixo assumeix totes les
facultats del poder a Catalunya, proclama l’Estat Català
de la República Federal Espanyola i, en establir i
fortificar la relació amb els dirigents de la protesta
general contra el feixisme, els invita a establir a
Catalunya el Govern Provisional de la República, que
trobarà en el poble català el més poderós impuls de
fraternitat en el comú anhel d’edificar una República
Federal lliure i magnífica.”
SORTIR TORNAR

15. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Discurs de Francesc Macià 14-4-31
CATALANS :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi,
proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá
Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em
faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya,
esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments
llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i
demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la
prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia
vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà
considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la
justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals
com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya
i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la
monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota
l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els
homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d’abril de 1931.
SORTIR TORNAR

16. La Generalitat republicana Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
L’Institut-Escola de la Generalitat
republicana
“Segons Solé Sabarís, els aspectes més importants de l’Institut-Escola es
poden resumir en els següents punts: pla d’estudis cíclic; supressió del
sistema memorístic, això implicava la supressió del llibre de text; actitud
activa de l’estudiant basada en un treball en equip; limitació del nombre
d’alumnes per classe, a un màxim de 30 o 40; distribució de l’alumnat segons
equips de treball; una didàctica basada en un mètode deductiu, recolzada en
les experiències individualitzades; control sistemàtic dels treballs i supressió
de qualificacions, premis i càstigs; amb la intenció de suscitar un veritable
interès per les matèries d’estudi; horari racional de classes i temps lliures;
institucionalització de la tutoria de grup o classe; valoració de l’esport, dels
treballs manuals i la formació estètica; convivència alumne-professor fora de
la classe; desenvolupament de la solidaritat col·lectiva a cada grup al què
l’alumne s’integrava al llarg de tot el batxillerat; exaltació de la moral i les
virtuts cíviques...”
Jordi Monés: El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1931-38), pàgs. 194-195
SORTIR TORNAR