SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
Download to read offline
Les Guerres Púniques

1a Guerra Púnica (264-241 aC)
Els romans es disputen amb els cartaginesos el domini de l'illa de Sicília, illa
estratègica per les rutes comercials i molt fèrtil. D'allí en provenien grans
quantitats de cereals.
El casus belli és l'atac dels cartaginesos a la ciutat de Messina. Els
messinesos demanen ajuda als romans i aquests responen declarant la guerra
als cartaginesos.
Després de moltes campanyes militars els romans en surten vencedors i els
cartaginesos es rendeixen, obligats a signar un tractat de pau pel qual
renuncien a les seves aspiracions de domini de les illes de Sicília, Sardenya i
Còrsega.
2a Guerra Púnica (219-202 aC)
Després de la primera guerra púnica els romans es dediquen a afiançar el seu
domini sobre la península itàlica i les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya.
Mentrestant els cartaginesos, davant la impossibilitat d'expandir-se cap al nord,
decideixen centrar la seva política expansionista cap a l'oest. Es centren
sobretot en a península ibèrica.
El casus belli és el setge i destrucció de la ciutat de Sagunt per part dels
cartaginesos. Els romans declaren la guerra de nou als cartaginesos doncs els
saguntins eren aliats seus. A Més, existia un tractat segons el qual els
cartaginesos no podien expandir-se més enllà del riu Ebre.
Anníbal, que havia rebut el comandament de les tropes cartagineses del seu
pare Hamílcar, de la família dels Barca, va aplegarun gran exèrcit amb el qual
es va proposar envair la península itàlica i atacar els romans en el seu territori.
Va travessar els Pirineus i els Alps i va penetrar en territori romà infligint
sengles derrotes a les tropes romanes. A més va aconseguir sublevar els
pobles que estaven sota el jou dels romans.
L'any 218aC la guerra va donar un tomb crucial quan els romans van decidir
contraatacar desplegant el seu exèrcit a la península ibèrica i conquerint tot el
territori que fins aleshores estava en mans dels cartaginesos. Aquest exèrcit
estava encapçalat per G. Corneli Escipió.
Després els romans van traslladar l'exèrcit al nord d'Àfirca i van atacar la
metròpoli, Carthago. Anníbal va abandonar Itàlia per socòrrer Carthago i el
focus principal del conflicte es va desplaçar a Àfrica. L'any 202aC, a la batalla
de Zama, els romans van derrotar els cartaginesos i Anníbal va fugir.
Les condicions de pau van ser duríssimes per als cataginesos que van haver
de pagar una gran quantitat de diners, entregar les seves armes pesants i
abandonar la península ibèrica.
3a Guerra Púnica (149-146 aC)
Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les
dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge
de Cartago. Les conseqüències de la derrota de Cartago van significar la
destrucció completa de la ciutat de Cartago, l'annexió de tot el territori restant
de l'imperi cartaginès a Roma i la mort o l'esclavitud de la població cartaginesa.
Aquesta campanya la va encapçalar C. Escipió Emilià.

More Related Content

What's hot

Cronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaCronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaAlbert Pons
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaMarigregor
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso2nESO
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularbenienge
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaEsclarmonda
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaMROSAL4
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjanaSILOCOS
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalanaJoan Florit
 
El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agraripilarmestres
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòticconxa1
 

What's hot (20)

La pàtria
La  pàtriaLa  pàtria
La pàtria
 
Cronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaCronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalana
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
 
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsularLes grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
Les grans unitats morfoestructurals del relleu peninsular
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
 
Ramon Llull
Ramon LlullRamon Llull
Ramon Llull
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
El verb llatí
El verb llatíEl verb llatí
El verb llatí
 
La Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume ILa Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume I
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agrari
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 

Viewers also liked (20)

Les guerres púniques
Les guerres púniquesLes guerres púniques
Les guerres púniques
 
Grecia II
Grecia IIGrecia II
Grecia II
 
Bàrcino
BàrcinoBàrcino
Bàrcino
 
Ròmul
RòmulRòmul
Ròmul
 
Tarquini el Superb
Tarquini  el SuperbTarquini  el Superb
Tarquini el Superb
 
Numa
NumaNuma
Numa
 
Tul·lus hostili 15-16
Tul·lus hostili 15-16Tul·lus hostili 15-16
Tul·lus hostili 15-16
 
Emporiae 2
Emporiae 2Emporiae 2
Emporiae 2
 
Ròmul 15-16
Ròmul 15-16Ròmul 15-16
Ròmul 15-16
 
Numa pompili 15-16
Numa pompili 15-16Numa pompili 15-16
Numa pompili 15-16
 
Gerunda
GerundaGerunda
Gerunda
 
Baetulo
BaetuloBaetulo
Baetulo
 
Anc marci (641 617
Anc marci (641 617Anc marci (641 617
Anc marci (641 617
 
Anc marci 15-16
Anc marci 15-16Anc marci 15-16
Anc marci 15-16
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Tarquini el superb
Tarquini el superbTarquini el superb
Tarquini el superb
 
Pervivència de la cultura clàssica en la pintura I
Pervivència de la cultura clàssica en la pintura IPervivència de la cultura clàssica en la pintura I
Pervivència de la cultura clàssica en la pintura I
 
Tarquini el superb 15-16
Tarquini el superb 15-16Tarquini el superb 15-16
Tarquini el superb 15-16
 
L’organització política a l’estat romà
L’organització política a l’estat romàL’organització política a l’estat romà
L’organització política a l’estat romà
 
Organització política a Roma
Organització política a RomaOrganització política a Roma
Organització política a Roma
 

Similar to Guerres Púniques (20)

La Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRicaLa Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRica
 
Credit de sintesi
Credit de sintesiCredit de sintesi
Credit de sintesi
 
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANATEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA
 
Món romà (iv)
Món romà (iv)Món romà (iv)
Món romà (iv)
 
Llei xii taules
Llei xii taulesLlei xii taules
Llei xii taules
 
LA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANALA CATALUNYA ROMANA
LA CATALUNYA ROMANA
 
PRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romanaPRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romana
 
La catalunya romana
La catalunya romanaLa catalunya romana
La catalunya romana
 
TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA
TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANATEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA
TEMA 1.B. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA ROMANA
 
15. CATALUNYA ROMANA
15. CATALUNYA ROMANA15. CATALUNYA ROMANA
15. CATALUNYA ROMANA
 
Hispania
HispaniaHispania
Hispania
 
Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.Benvinguts a Tàrraco.
Benvinguts a Tàrraco.
 
Els romans
Els romansEls romans
Els romans
 
Els Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els RomansEls Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els Romans
 
Catalunya romana
Catalunya romanaCatalunya romana
Catalunya romana
 
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
 
Una de romanos (VI_X)
Una de romanos (VI_X)Una de romanos (VI_X)
Una de romanos (VI_X)
 
Expansió roma republicana
Expansió roma republicanaExpansió roma republicana
Expansió roma republicana
 
Republica
RepublicaRepublica
Republica
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat Antiga
 

Recently uploaded

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

Guerres Púniques

  • 1. Les Guerres Púniques 1a Guerra Púnica (264-241 aC) Els romans es disputen amb els cartaginesos el domini de l'illa de Sicília, illa estratègica per les rutes comercials i molt fèrtil. D'allí en provenien grans quantitats de cereals. El casus belli és l'atac dels cartaginesos a la ciutat de Messina. Els messinesos demanen ajuda als romans i aquests responen declarant la guerra als cartaginesos. Després de moltes campanyes militars els romans en surten vencedors i els cartaginesos es rendeixen, obligats a signar un tractat de pau pel qual renuncien a les seves aspiracions de domini de les illes de Sicília, Sardenya i Còrsega.
  • 2. 2a Guerra Púnica (219-202 aC) Després de la primera guerra púnica els romans es dediquen a afiançar el seu domini sobre la península itàlica i les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya. Mentrestant els cartaginesos, davant la impossibilitat d'expandir-se cap al nord, decideixen centrar la seva política expansionista cap a l'oest. Es centren sobretot en a península ibèrica. El casus belli és el setge i destrucció de la ciutat de Sagunt per part dels cartaginesos. Els romans declaren la guerra de nou als cartaginesos doncs els saguntins eren aliats seus. A Més, existia un tractat segons el qual els cartaginesos no podien expandir-se més enllà del riu Ebre. Anníbal, que havia rebut el comandament de les tropes cartagineses del seu pare Hamílcar, de la família dels Barca, va aplegarun gran exèrcit amb el qual es va proposar envair la península itàlica i atacar els romans en el seu territori. Va travessar els Pirineus i els Alps i va penetrar en territori romà infligint sengles derrotes a les tropes romanes. A més va aconseguir sublevar els pobles que estaven sota el jou dels romans. L'any 218aC la guerra va donar un tomb crucial quan els romans van decidir contraatacar desplegant el seu exèrcit a la península ibèrica i conquerint tot el territori que fins aleshores estava en mans dels cartaginesos. Aquest exèrcit estava encapçalat per G. Corneli Escipió. Després els romans van traslladar l'exèrcit al nord d'Àfirca i van atacar la metròpoli, Carthago. Anníbal va abandonar Itàlia per socòrrer Carthago i el focus principal del conflicte es va desplaçar a Àfrica. L'any 202aC, a la batalla de Zama, els romans van derrotar els cartaginesos i Anníbal va fugir. Les condicions de pau van ser duríssimes per als cataginesos que van haver de pagar una gran quantitat de diners, entregar les seves armes pesants i abandonar la península ibèrica.
  • 3. 3a Guerra Púnica (149-146 aC) Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge de Cartago. Les conseqüències de la derrota de Cartago van significar la destrucció completa de la ciutat de Cartago, l'annexió de tot el territori restant de l'imperi cartaginès a Roma i la mort o l'esclavitud de la població cartaginesa. Aquesta campanya la va encapçalar C. Escipió Emilià.