1. Les Guerres Púniques
1a Guerra Púnica (264-241 aC)
Els romans es disputen amb els cartaginesos el domini de l'illa de Sicília, illa
estratègica per les rutes comercials i molt fèrtil. D'allí en provenien grans
quantitats de cereals.
El casus belli és l'atac dels cartaginesos a la ciutat de Messina. Els
messinesos demanen ajuda als romans i aquests responen declarant la guerra
als cartaginesos.
Després de moltes campanyes militars els romans en surten vencedors i els
cartaginesos es rendeixen, obligats a signar un tractat de pau pel qual
renuncien a les seves aspiracions de domini de les illes de Sicília, Sardenya i
Còrsega.
2. 2a Guerra Púnica (219-202 aC)
Després de la primera guerra púnica els romans es dediquen a afiançar el seu
domini sobre la península itàlica i les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya.
Mentrestant els cartaginesos, davant la impossibilitat d'expandir-se cap al nord,
decideixen centrar la seva política expansionista cap a l'oest. Es centren
sobretot en a península ibèrica.
El casus belli és el setge i destrucció de la ciutat de Sagunt per part dels
cartaginesos. Els romans declaren la guerra de nou als cartaginesos doncs els
saguntins eren aliats seus. A Més, existia un tractat segons el qual els
cartaginesos no podien expandir-se més enllà del riu Ebre.
Anníbal, que havia rebut el comandament de les tropes cartagineses del seu
pare Hamílcar, de la família dels Barca, va aplegarun gran exèrcit amb el qual
es va proposar envair la península itàlica i atacar els romans en el seu territori.
Va travessar els Pirineus i els Alps i va penetrar en territori romà infligint
sengles derrotes a les tropes romanes. A més va aconseguir sublevar els
pobles que estaven sota el jou dels romans.
L'any 218aC la guerra va donar un tomb crucial quan els romans van decidir
contraatacar desplegant el seu exèrcit a la península ibèrica i conquerint tot el
territori que fins aleshores estava en mans dels cartaginesos. Aquest exèrcit
estava encapçalat per G. Corneli Escipió.
Després els romans van traslladar l'exèrcit al nord d'Àfirca i van atacar la
metròpoli, Carthago. Anníbal va abandonar Itàlia per socòrrer Carthago i el
focus principal del conflicte es va desplaçar a Àfrica. L'any 202aC, a la batalla
de Zama, els romans van derrotar els cartaginesos i Anníbal va fugir.
Les condicions de pau van ser duríssimes per als cataginesos que van haver
de pagar una gran quantitat de diners, entregar les seves armes pesants i
abandonar la península ibèrica.
3. 3a Guerra Púnica (149-146 aC)
Aquesta última guerra va ser un enfrontament molt menor comparat amb les
dues anteriors i principalment va consistir en una sola acció principal, el setge
de Cartago. Les conseqüències de la derrota de Cartago van significar la
destrucció completa de la ciutat de Cartago, l'annexió de tot el territori restant
de l'imperi cartaginès a Roma i la mort o l'esclavitud de la població cartaginesa.
Aquesta campanya la va encapçalar C. Escipió Emilià.
