DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Descripció de les pautes a seguir per l’ elaboració de les fitxes de l’Art Clàssic que entren a les PAU 2017.
Inclou exemples d’arquitectura i d’escultura: El Temple d’Atenea Niké (421 aC) i el Koúros d’Anavyssos (510 – 500 a.C)
ATENCIÓ: HI HA UNA NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2019. Per descarregar-la en format PowerPoint accediu a: www.hdartantonio.blogspot.com on trobareu l'enllaç. (Actualment SlidEshare NO permet, ni actualitzar les presentacions, ni la descàrrega en format PowerPoint).
2. De cada una de les obres s’ha de fer una fitxa estructurada en
cinc apartats clarament diferenciats:
A) Imatge i fitxa identificativa
B) Context històric i cultural de l’obra.
C) Estil: Característiques Formals i conceptuals.
D) Anàlisi Formal (vocabulari específic)
NOTA IMPORTANT:
- Màxim dos (2) fulls DIN A4 per obra.
- Tipus de lletra: Calibri 12.
- Redactat Personal (No copiat)
E) Significat i Funció de l’Obra
3. EXEMPLE 01
Fitxa tècnica:
Autor: Cal.lícrates
Cronologia: 421 a.C
Estil: Grec Clàssic
Ordre: Jònic
Localització: Acròpoli d’Atenes
A) IMATGE I FITXA IDENTIFICATIVA
TEMPLE D’ATENA NIKE
4. En aquest apartat hem de fer referència al període històric en el qual
l’edifici va ser construït. (Època)
Hem de fer referència i comentar:
- Cronologia i Característiques generals del període
- Fets històrics més rellevants: Governants, conflictes bèl·lics...
- Ambient cultural i artístic: Filòsofs, pensadors,artistes ...
- Dades de l’autor ( si ho sabem)
FONTS:
- Llibre de Text (pàgines 68 i 69)
- PowerPoint : Context Històric
- PDF PAU “Atena Nike”
B) CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
5. B) Context històric
Atena Àptera o Atena Niké, va ser projectada l’any 449 aC., però no va ser
construïda fins al 421 aC., en plena Guerra del Peloponès (Atenes - Esparta),
un cop mort Perícles, donat que la construcció del temple havia estat
promoguda pel seu major rival polític: El general atenès Cimó. Per tant podem
situar aquesta obra en el primer classicisme o classicisme sublim.
L’època clàssica és el període en que la civilització grega arriba al seu màxim
esplendor: És un moment de gran desenvolupament econòmic, polític i
cultural. A Atenes es desenvolupa la democràcia i sota la direcció de Pericles
(443 - 429 aC) havia arribat al seu moment de màxim esplendor (segle d’or) amb
artistes com: Policlet , Miró o Fídies. I filòsofs com: Sòcrates o Hipòcrates.
Atenes va perdre la Guerra de Peloponès enfront d’Esparta, i amb això va
perdre l’hegemonia política, no obstant continuaria sent el centre i punt de
referència cultural i intel·lectual de l’antiga Grècia.
Cal.lícrates, va ser un dels arquitectes més importants de l’Atenes de Pericles:
A més del temple que ens ocupa, va col·laborar en la en la construcció de les
muralles de la Polis i junt amb Ictinos en el disseny i construcció del Partenò.
6. ESTIL En aquest apartat hem d’identificar clarament l’estil al qual pertany
l’obra: Grec Arcaic, Grec Clàssic o Grec Hel·lenístic
El temple Atenea Nike és una clara mostra de l’arquitectura grega clàssica.
C) ESTIL: CARACTERÍSITQUES FORMALS I CONCEPTUALS
Un cop identificat l’estil, hem d’exposar de forma breu les principals
característiques de l’arquitectura d’aquest estil, tan conceptuals com formals
Els pilars fonamentals de l’art Grec Clàssic son: l’home, la raó, l’harmonia i la
bellesa. És un art antropocèntric, com deia Protàgores: ”l’home és la mesura de
totes les coses”. És el moment de màxim esplendor de l’art Grec.
L’arquitectura d’aquest període presenta com a principals característiques :
- Arquitectura Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies
horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes).
- Cerca l’harmonia visual total, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions
òptiques com l’èntasi.
- És una arquitectura feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat.
(Antropocentrisme).
- Utilitza com principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms
de carreus perfectament tallats i units sense argamassa.
- Aplicació de policromia
7. En aquest apartat hem d’explicar i descriure tots els aspectes tècnics i
constructius: Tipus d’arquitectura, ordre arquitectònic, elements sostenidors,
elements sostinguts, distribució dels espais...
En suma, es tracta de fer una descripció, el més
acurada possible de tot el que veiem i sabem
sobre el ordre arquitectònic amb que es va
realitzar l’edifici i utilitzant el vocabulari específic.
D) ANÀLIS FORMAL
L’explicació s’ha de fer de forma ordenada i utilitzant el vocabulari específic.
És aconsellable acompanyar aquets apartat amb
una imatge o croquis de la planta, per facilitar la
comprensió del nostre discurs al explicar la
distribució i funció dels espais.
En tractar-se d’un edifici hem de fer una anàlisi
ordenada, tant de l’Exterior (alçat, façana) com del
interior (planta)
8. Atena Niké és un temple d’ordre jònic, amfipròstil (2 façanes o pòrtics) i tetràstil
(4 columnes a cada façana, anterior i posterior). S’alça sobre un crepidoma o
basament de dos estereòbats i un estilobat.
Les columnes jòniques de les façanes estan formades per una base amb dues
motllures, el tor (convexa)i l’escòcia (còncava), un fust amb estries de cantells
plans i un capitell ornamentat amb volutes.
L’entaulament s’estructura per mitjà d’un arquitrau (amb platabandes) , el fris -
decorat amb relleus continus on es representa al deus Atena, Zeus i Posseïdom
ajudant als atenesos - i la cornisa, semblant a la dòrica. Sobre aquesta es drecen
el frontó i els acroteris. Finalment el temple estava coronat per una coberta de
dues aigües o vessants , actualment perduda.
La decoració escultòrica del fris, la cornisa i el
frontó, s’atribueix als deixebles de l’escola de
Fídies, - aleshores treballant al Partenó – per la seva
qualitat i especialment per la tècnica emprada:
tècnica del draps molls, una tècnica escultòrica que
permet entreveure quines són les formes anatòmiques
dels personatges sota les vestiments que els
cobreixen.
9. La planta és molt simple, rectangular, amb dos pòrtics als costats curts,
anomenat pronaos l’anterior i opistodom el posterior.
L’espai intern està ocupat per una sola estança (naos o cel·la), on s’hi trobava
l’estàtua de fusta policromada que representava la victòria (Niké) sense ales
(àptera).
FONTS: - Llibre de Text (pàgines 68 i 69) i PDF PAU “Atena Nike”
10. En aquest apartat hem de fer referència al caràcter de l’edifici : Què és ?
que representa ? (és un edifici, religiós, civil, públic, privat....)
SIGNIFICAT
El temple d’Atena Niké o Atena victoriosa era bàsicament un altar d’acció
de gràcies (ex-vot) dedicat a la deessa grega Atena, deessa de la Saviesa i
de l’Estratègia en la guerra i patrona de la ciutat d’Atenes.
FUNCIÓ
Consisteix en explicar el per què es va realitzar aquesta construcció: El
motiu, la raó o la intenció per la qual es va realitzar l’obra . (religiosa,
propagandística, commemorativa, simbòlica,... ( Pot tenir més d’una funció)
La construcció d’un temple dedicat a la Victòria és va fer per commemorar el
tractat de pau que els grecs van signar amb els perses, després de diverses
victòries per part dels grecs. Tractat amb el qual es va posar fi a les guerres
mèdiques. Te per tant una funció commemorativa.
E) SIGNIFICAT I FUNCIÓ
( Per què es va realitzar ? )
( Què és ? )
11. Com a temple la construcció també tenia una funció religiosa ja que és el lloc on
s’adorava a la divinitat i s’hi portaven les ofrenes d’acció de graciés. Les
cerimònies religioses, com a la tots els temples grecs, és realitzaven a l’exterior
mentre que a l’interior es custodiaven la imatge i el tresor..
FONTS: - Llibre de Text (pàgines 68 i 69)
- PDF PAU “Atena Nike”
El temple també podem dir que tenia una funció propagandística doncs tant per
la qualitats dels materials emprats en la seva construcció, com per la bellesa de
les seves formes i qualitat dels relleus que el decoren és un bon exemple que
reflecteix el moment d’esplendor que vivia la “polis” d’Atenes en aquell moment..
També va tenir una funció política : El fet de realitzar un temple dedicat a la
Victòria en plena guerra del Peloponès, pretenia refermar la cohesió militar dels
ciutadans de la Polis.
Per últim dir que el temple també va tenir una funció simbòlica i màgica com
mostra el fet de al seu interior albergava una estàtua de la deessa Victòria sense
ales (Nike Àptera) com a símbol o desig de que la Victòria no abandonaria mai la
polis d’Atenes.
12. EXEMPLE 02
Fitxa tècnica:
Autor: Desconegut
Cronologia: 510 a.C
Estil: Grec Arcaic
Tipologia: Escultura exempta
Tècnica: Talla
Localització: Museu Arqueològic
Nacional d’Atenes
A) IMATGE I FITXA IDENTIFICATIVA
KOÚROS D’ANAVYSSOS
13. El Koúros d’Anavyssos, representava a un atleta o heroi nu. Es desconeix el
seu autor, però es sap que va ser construïda entre el 510-500 a. C., realitzada
en marbre policromat es troba al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.
Aquesta obra pertany al període arcaic.
Època arcaica (segles VIII-VI a. C). Època de formació de les “polis” les quals
en un principi van ser governades per reis, però que aniran perdent força en favor
de l’aristocràcia (Oligarquia)
El creixement demogràfic i la falta de terres i aliments portarà als grecs a fundar
colònies per tota la Mediterrània, des de les quals comerciaven amb la resta
civilitzacions i de les quals van rebre certes influències..
Durant aquest període van néixer els estils arquitectònics: dòric, jònic i
corinti. I l’escultura anirà evolucionant a la recerca del naturalisme,
l’antropocentrisme i el dinamisme. En l’àmbit literari cal destacar que sorgeixen
els poemes èpics d’ Homer: la Il·líada i l’Odissea.
Durant aquest període la cultura grega s’estendrà per tota la Mediterrània.
Aquest període acaba amb l’inici de les Guerres Mèdiques (499 aC)
FONTS: - Llibre de Text (pàgines 74 i 75) - Dossier Art Grec
PDF PAU “Koúros i Kore Nike” i PowerPoint: Context històric
B) CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
14. ESTIL
Aquesta obra pertany a l’estil grec arcaic que es desenvolupa del segle
VIII al V a. C). Durant aquesta època l’art grec inicia el seu camí cap el
naturalisme l’antropocentrisme i la bellesa, característiques que arribaren a
la seva màxima expressió a l’etapa posterior : L’època clàssica.
Durant aquest període les produccions artístiques gregues encara
manifestaren influències d’altres cultures com l'egípcia i la de Mesopotàmia:
Hieratisme, esquematització, certa geometrització... Però també
presentarà novetats en les produccions escultòriques com el nu masculí,
tendència al naturalisme, i la recerca de l’expressivitat (somriure arcaic).
En arquitectura és fixen les tipologies dels temples i en arquitectura van
aparèixer els primers trets de l’ordre dòric i de l’ordre jònic.
C) ESTIL: CARACTERÍSITQUES FORMALS I CONCEPTUALS
15. Aquesta escultura presenta una clara influència dels models orientals i
egipcis :
Rigidesa i hieratisme: formes molt rígides, amb els braços pegats als cos, les
mans tancades, la mirada al front i els peus sòlidament fixats en terra.
Frontalitat: l’escultura està concebuda totalment per ser vista de front, com una
estàtua-bloc i una certa monumentalitat i desproporció: Arriben fins als tres
metres d’alçada.
També presenta Esquematisme (repetició de les formes en la figura) i
Geometrisme, especialment present als cabells, i l’anatomia (músculs).
L’ús de convencionalismes ( Ulls atmellats) i de la Simetria (eix vertical
central)també són una mostra de l’es influències egípcies i orientals.
Com a novetats podem destacar: la recerca d’una certa expressivitat
(somriure arcaic), un cert dinamisme ( avançament de la cama esquerra),
l’absència de suport en la part posterior i la representació del nu masculí.
Durant l’època arcaica les escultures aniran perdent en monumentalitat, rigidesa
i esquematisme i es faran més proporcionades, harmonioses, naturalistes i
elegants
D) ANÀLIS FORMAL
16. E) SIGNIFICAT I FUNCIÓ
SIGNIFICAT
Donat que els Koúroi s’han trobat en diversos indrets, com santuaris o
tombes, poden tenir significats diversos: Poden ser la representació d’un
déu, la ofrena a una divinitat, una escultura funerària, o bé, com es
desprèn d’algunes de les fonts escrites conservades representacions que
es feien en honor dels atletes guanyadors en els jocs Olímpics.
FUNCIÓ
En els cas concret que ens ocupa, el “koùros d’Anavyssos” a més de ser
una ofrena als déus és l'estàtua funerària feta en honor o recordatori d’un
jove anomenat Kroissos, mort en combat., segons consta en la inscripció
realitzada en la base de l’escultura.