1. El major experiment
científic de la història
Per detectar les partícules més petites que conformen la matèria ha hagut de
construir la màquina més gran i poderosa del món. El Gran Col·lisionador
d'Hadrons, enterrat sota la frontera francosuiza, entrarà en funcionament a
mitjans d'any. El seu objectiu: recrear les primeres Quintilionèsim de segon
transcorregudes després de la Gran Explosió que va donar origen a l'univers.
Em trobo a 150 metres sota la superfície de la ciutat suïssa de Meyrin, dins
d'un forat gegantí. El lloc està ple de pesades estructures d'acer, bastides de
colors, cascades de cables i aparells misteriosos on ressona el crit de
perforadores, trepants, martells i grues. Diversos homes formiguegen al voltant
d'una màquina fantàstica de set pisos que no pot descriure d'una altra manera
que la porta a una altra dimensió.
Es tracta del detector ATLAS, un dels components del Gran Col·lisionador
d'Hadrons o LHC (de les seves sigles en anglès Large Hadron Collider), el
major accelerador de partícules mai construït en la història de la física.
L'artefacte dels 4.000 milions d'euros, en la construcció han participat milers de
científics d'uns 50 països. El lloc on, després de 14 anys de construcció, els
físics esperen recrear el naixement de l'univers, una i altra vegada.
Exactament, 30 milions de vegades per segon.
A mitjans d'any, dins del túnel de 27 quilòmetres de circumferència que uneix el
ATLAS amb tres detectors igualment complexos (CMS, ALICE i LHCb),
començaran a viatjar dos feixos de protons en direccions oposades. Més de mil
imants cilíndrics units com salsitxes i refredats a -271 º C, una temperatura just
dos graus per sobre del zero absolut, guiaran a les partícules. Quan arribin a
una velocitat propera a la de la llum, xocaran frontalment convertint la seva
energia en la massa de noves partícules-o com deia la famosa fórmula
d'Einstein, E = mc2-. Aquestes col·lisions, que seran minuciosament estudiades
en el cor dels quatre grans detectors, seran monumentals: recrearan les
condicions primordials d'energia, temperatura i matèria que van existir quan
l'univers tenia menys d'una Quintilionèsim de segon d'edat.
L'objectiu del LHC és revelar les partícules infinitesimalment petites -i encara
desconegudes- que van escriure les regles de tot el que avui constitueix el
cosmos. Qualssevol que fossin les formes de la matèria i les lleis i forces que
regien l'univers té 14 mil milions d'anys, cobraran vida breument una vegada
rere l'altra i, si tot surt bé, deixant les seves empremtes en muntanyes
d'ordinadors.
Una de les partícules exòtiques que els físics esperen "veure" és el bosó de
Higgs, l'hipotètic baula perduda en la teoria que explica les característiques

2. bàsiques de l'univers-el Model Estàndard de la física de partícules-, i que
aclariria què dóna massa a les coses. La partícula, segons el físic teòric Álvaro
de Rújula, és "una vibració en el buit -que no és el mateix que la res-. El buit és
el misteri més gran de l'univers i alhora de la física de les coses petites, i per
entendre-ho hem de saber si aquesta partícula existeix o no ".
I si hi ha alguna màquina capaç de mostrar-nos la elusiva criatura celestial,
aquesta és el Gran Col·lisionador d'Hadrons -que, dit sigui de passada, són una
categoria de partícules grans que inclou els protons-. L'LHC és operat pel
personal del CERN, l'Organització Europea d'Investigacions Nuclears. El
mateix lloc on es va inventar la World Wide Web, i que ara es troba en procés
de creació del Grid, una xarxa global d'ordinadors que promet revolucionar el
món de la computació, encara més poderosa que internet.
El proper Big Bang
Recrear la Gran Explosió dins d'un laboratori desperta certs temors. ¿Explotarà
mitja Europa amb cada col·lisió? Podrien crear forats negres capaços
d'empassar-se la terra sencera? Realment no, diuen els físics. És cert que hi
ha la possibilitat que apareguin diminuts forats, i fins i tot noves dimensions en
l'espai-temps, però això no suposarà cap catàstrofe.
I és que, si bé els protons viatjaran a una velocitat propera a la de la llum, són
tan diminuts que al xocar produiran una petitíssima quantitat d'energia: unes 30
Quintilionèsim vegades menys que l'alliberada per una bombeta de 60 watts en
un segon. Els fas protònics dins de l'accelerador són una altra cosa. Cada un
d'ells, que conté 280 trilions de protons amb una energia combinada equivalent
a la d'un tren a 200 quilòmetres per hora, estarà ficat dins d'un túnel amb un
diàmetre que no supera el d'un cabell i donarà, ni més ni menys, ni més ni
menys ¡11.245 voltes per segon! Si, per alguna raó, un feix es desviés, podria
foradar qualsevol cosa, encara que la víctima més probable seria el mateix
aparell. Per això es fan servir poderosos camps magnètics, per a mantenir a
ratlla a aquestes bèsties subatòmiques.
També descrit com la màquina del temps o el telescopi Hubble de la física,
l'LHC promet més d'un Premi Nobel, i un model simple i bell que expliqui
l'elegant funcionament d'una naturalesa que fins ara ens resulta força
complicada. Ciència en gran per a les coses més petites.
Ángela Posada-Swafford