1. ANTOLOGIA POÈTICA Karen Armijo Dil Anaïs Claudio Verde Laura Hernández Leal

4. Ab una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los de or més fi tenen enveja, en un terrat, la bella Flora, un dia; entre ells la pura neu se descobria del coll que, ab son contrari, més campeja i, com la mà com lo marfil blanqueja, pinta i mà de una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava lo dolç combat, que ab estremada gràcia aquestos dos contraris matenien. Que el cor, enamorat, se m'alterava i, temerós de alguna desgràcia, de pendre'ls treves ganes me venien. ÍNDEX

6. Colguen les gents amb alegries festes, lloant a Déu, entremesclant deports; places, carrers e delitables horts sien cercats ab recont de grans gestes; e vaja jo los sepulcres cercant, interrogant ànimes infernades, e respondran, car no són companyades d’altre que mi en continu plant. Cascú requer e vol a son semblant, per ço no em plau la pràtica del vius: d'imaginar mon estat són esquis, sí com d'hom esguard no és malauirat, car ço que vull no serà mai finat, de mon desig no em porà guarir metge. Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge e per tots temps brota la carn de nou, e en son menjar aquell ocell mai clou, pus fort dolor d'aquesta em té lo setge, car és un verm qui romp la mia pensa, altre, lo cor, qui mai cessen de rompre, e llur treball no es porà enterrompre sinó ab ço que d'haver se defensa. E, si la mort no em dugués tal ofensa, fer mi absent d'una tan plasent vista lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa de perdre pus que lo imaginar los meus desigs no poder-se complir, e, si em cové mon darrer jorn finir, serna donats térmens a ben amar. E, si en lo cel Déu me vol allogar, part veure a Ell, per complir mon delit serà mester que em sia dellai dit que d'esta mort vos ha plagur plorar, penedint vós com per poca mercè mor l'ignocent e per amar-vos martre, cell qui lo cos de l'arma vol departre si ferm cregués que us dolríeu de se. Llir entre cards, vós sabeu e jo sé que es pot bé fer hom morir per amor: creure de mi que só en tal dolor, no fareu molt que hi doneu plena fe. ÍNDEX

8. No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d’una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l’edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs. ÍNDEX