Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.

"La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol

2.598 Aufrufe

Veröffentlicht am

Veröffentlicht in: Bildung
  • Als Erste(r) kommentieren

  • Gehören Sie zu den Ersten, denen das gefällt!

"La Formació del Delta del Llobregat" (nova versió) a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol

  1. 1. Introducció El coneixement de l’existència d’una llera de riu que anava a desembocar sota Montjuïc, en un mapa de 1732, publicat per Josep Pujol Capsada en una publicació anomenada “Noticiari Pratenc” del 1936, em va induir a investigar-ho. Ja que tot riu deixa empremtes geològiques. L’estudi de com es va formar el Delta del Llobregat ha estat el mètode emprat per trobar indicis de la seva existència. La informació cartogràfica, geològica i històrica ens permetrà conèixer les diverses lleres del riu. El riu, principal motor del creixement, al ocupar aquestes lleres ens ajudarà a determinar les línies de costa.
  2. 2. COMPOSICIÓ DEL DELTA Aquest pastís i el seu tall poden ser representatius del que volem estudiar. Els estrats que veiem en el tall són de diferents materials. En el cas estudiat poden ser rebliments, argila, sorra i grava. L’existència de grava denota una antiga llera d’un riu.
  3. 3. Mapa en planta del Delta Aquest mapa permet veure el pastís des de dalt. El Delta està situat entre Montjuïc i el Garraf.
  4. 4. Situació dels estrats al Delta Els estudis geològics al Delta del Llobregat s’han trobat amb el desconeixement del relleu d’aquests 10 m d’altitud , com a màxim, que els ha impedit delimitar les línies de costa.
  5. 5. Esquema del creixement vertical
  6. 6. ASPECTES A CONSIDERAR 1 - CARTOGRÀFICS Edició pròpia de corbes de nivell d’un metre, partint de les dades ICC d’escala 1:5000, amb corbes de nivell cada 5 m d’altitud. Dóna punts concrets amb una precisió de 10 cm. Com que el pendent del Delta és d’un 1 per 1000, amb una altitud màxima de 10 m, les corbes de nivell de cinc metres no tenen prou detall per a aquest estudi. 2 - GEOLÒGICS Columnes estratigràfiques de pous, tipus de sediments aportats pel riu Llobregat i datacions per C14. Hem pogut disposar de prop d’un miler de columnes estratigràfiques de la Comunitat d’Usuaris del Delta del Llobregat (CUADLL). 3 - HISTORIOGRÀFICS Existència de dades de barques enfonsades, capbreus de finques, masies, ermites, la carretera de València, plànols antics, etc.
  7. 7. Cartografia Corbes de nivell de 1 m Hem partit dels mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) d’escala 1-5000 i corbes de nivell de 5m. En disposar de punts amb una precisió de 10 cm, hem dibuixat corbes de nivell de 1 m. Veiem un creixement molt més ràpid a la part de llevant del delta que a la de ponent. Interpretarem aquest mapa simulant el creixement del mar. Si el mar creixés 5 m, quedaria inundat fins a la línia de 3. En altres creixements del nivell del mar passaria el mateix.
  8. 8. Columnes estratigràfiques Alçada a b c d e f 10 Amb la informació extreta dels pous i sondeigs que s’han efectuat al delta del Llobregat (un miler, proporcionats per la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Llobregat CUADLL), s’han pogut dibuixar les columnes estratigràfiques de cada punt. 9,75 9,5 2 9,25 A 0, 9 5 1, 7 8,75 A 8,5 3 8,25 1, 7 A A G 1, 5 A 8 7,75 0, 7,5 7 2, 5 L 7,25 7 1, +A A 5 1, 5 G 6,75 6,5 G 2 2 A 6,25 6 5, 5,75 5 2, 5,5 5 4 L +A L +A L 5,25 +A 0, Situació per coordenades, altitud i gruix de cada estrat (rebliments, argila, sorra, grava, etc.) i situació sobre el nivell del mar 5 5 5 L 4,75 1 +A 4,5 G 7 A 0, 4,25 4 G 1, 3,75 2 7 3,5 A +S L 3,25 3 3 2,75 G 2,5 2,25 2 2, 1,75 1 1,5 +G 1 S G 1,25 1 0, 0,75 8 0,5 A 0, 0,25 3
  9. 9. Cartografia sense rebliments Línies de nivell sense rebliments (m altitud).
  10. 10. Detall rada sota Montjuïc Els punts individuals i les línies en vermell representen els valors de l’estudi, amb els valors de Julià Brugués. Sembla que la rada era més pronunciada que la que ens surt del valors en verd de pous sense reblerts
  11. 11. Detecció de punts amb grava, que demostren l’existència de lleres de riu Punts on hem detectat estrats amb grava i la seva altitud sobre el nivell del mar
  12. 12. Lleres del riu Llobregat Hem detectat les següents lleres, que hem denominat de la següent manera: 1 - Montjuïc, perquè anava a desembocar prop de la muntanya de Montjuïc. 2 - Remolar, que va créixer fins que la seva aigua va arribar a l’actual estany del Remolar. 3 - Llobregadell, que va passar per sota l’ermita de Bellvitge. Codina el va reconèixer amb aquest nom. 4 - L’Illa, que anava a desembocar en direcció a l’antic estany de l’Illa. 5 - Actual, per coincidir amb el que tots hem conegut.
  13. 13. Models de créixement del Delta Analitzant les línies de nivell i la situación de les lleres del riu observem que el Delta ha crescut seguint dos models diferents: - El produït a la zona oriental, per l’acció a les desembocadures del riu. - El produït a la zona occidental, pel carretatge de la sorra a les platges
  14. 14. Zona oriental. Distribució de les lleres del riu El transport dels materials pel corrent, permet l'aparició de la barra sorrenca al Sud del riu; l'estuari, que queda situat darrera de la barra, acaba per omplir-se amb els materials que li subministra el riu durant les seves crescudes periòdiques, que es produeixen en períodes d'intensa erosió, coincidint amb precipitacions torrencials. Al costat Nord la costa avança progressivament gràcies a la creació d'un sector d'aigües tranquil·les just abans de la barra del marge Sud, per la qual cosa els materials van sedimentant-se lentament. A la zona on desemboca un riu, a causa de la falta de drenatge, es formen maresmes. Amb monticles sorrencs gens mòbils i suficientment elevats com per quedar fora de les inundacions de les llevantades.
  15. 15. Zona occidental. Distribució de la sorra que forma les platges. Les ones i els corrents marins, en molts casos íntimament relacionats, són els responsables del transport de la sorra i la seva acumulació en aquells punts on es formarà una platja. Una vegada que la sorra queda fora de l’acció directa del mar, entra en joc un altre element dinàmic, el vent, capaç de mobilitzar la sorra seca per acabar de modelar la morfologia de la platja. Els vents forts predominants venen del SW (245º)
  16. 16. Datació Carboni 14 Punts dels quals tenim datacions de l’any 800, que ens situen al punt FOC a l’altura actual sobre el nivell del mar a 6 m i al punt Depuradora a una profunditat de uns 15-27 m. A partir de la línia de nivell de 6 m hem pogut datar les línies de costa, al llarg del temps, partint de les altres línies de nivell, i de dades geològiques i històriques Punt FOC a 2 km del punt d’inici del Delta. Datat any 800 Línia 800 530 Situació Profunditat 6,5 -2 km 15 -0,2 m 6,5-2 km 27- 0,9 m
  17. 17. Datació de les línies de Costa Les diferències de longitud entre dues línies de nivell ens demostra una variació de l’avançament de la costa a causa d’una menor o major acumulació de sediments sobre el fons del mar, principalment pels canvis de llera del riu. Partint de la línea de nivell de 6 m, datada per C14, com de l’any 800 i per tant línea de costa, mesurarem la distancia entre aquesta línea i la línea de costa de l’any en que es va estabilitzar, en cada zona i repartirem les datacions segons les diferències de longitud..
  18. 18. Datació zona central Un dels punts del que tenim datació histórica és la del far aixecat sobre les restes de la última torre de defensa del Cap del Riu, del 1713. Cap al 1640, esclata l’aixecament de Catalunya contra la Corona, conegut com la Guerra del Segadors. El marqués de Mortara, en arribar al camp de Barcelona, l’any 1651, va fer destruir la Torre de defensa del Riu, “siendo demolida hasta los cimientos”. Durant la guerra de Successió (1705) va tornar a ser derruïda i, el 1713, se’n va construir la darrera amb baluards.
  19. 19. Datació zona occidental A la part occidental del Delta la costa es va estabilitzar durant el segle XVIII. Tenim el següent mapa on es veu el cordó litoral que ja arriben a l’estany de La Murtra.
  20. 20. Zona oriental Detall del mapa del 1853 de Barcelona: Vista pressa des d’un globus del damunt de les estacions de Mataró i del Nord. La costa encara no estava estabilitzada. La situarem el 1900.
  21. 21. Datació de les línies de nivell
  22. 22. Segle V Llera del riu Montjuïc
  23. 23. Delta occidental segle I a V S’han trobat restes de vaixells enfonsats, en la zona d’ancoratge coneguda com Les Sorres. Transportaven ferro, vi, blat, etc.
  24. 24. Segle VIII.Línia de costa i llera Remolar
  25. 25. El riu Llobregat frontera
  26. 26. Línia de costa i llera Llobregadell, segle IX
  27. 27. Línia de costa i llera Remolar, segle X A la part oriental del Delta la costa formava una rada sota Montjuïc. La partida existent entre Montjuïc i Provençana era anomenada “Circulum” en els documents dels segles X al XII. L’increment del conreu en aquesta zona va provocar la construcció de una torre de defensa prop de Montjuïc, l’any 984, als Banyols, per a la protecció de les masies.
  28. 28. Ermita de Bellvitge L’ermita de Bellvitge es trobava, el segle XI, 3 o 4 metres per sota del nivell actual, segons les dades d’unes excavacions efectuades entre 1979 i 1981. L’ermita es troba en la línia de nivell actual de 5 m, cosa que vol dir que en el segle XI es trobava a una altitud de 1 a 2 m.”. Antonio Valcárcel, al llibre Ermita de Bellvitge, escriu “La Mare de Deu de Bellvitge havia estat invocada fervorosament per mariners ... No té res d’estrany... si tenim en compte que la mar segles abans batia molt més a prop de la nostra ermita”.
  29. 29. Línia de costa i llera l’Illa, segle XI
  30. 30. Castell de Port La primera menció de l’existència del castell de Port és de l’any 1020, identificat com el castell de Geribert. El juliol de 1058, el terme del castell limita a orient amb el Coll dels Enforcats, a migjorn amb el mar, a occident amb el riu Llobregat, i al nord amb el camí que va dels Enforcats a Santa Eulàlia de Provençana. Des de l’any 977, existia una via que anava des del Coll dels Enforcats (Plaça Espanya actual), passant per Cornellà fins a Sant Boi, passant el Llobregat a gual, Les Arenes es va construir el 1899 damunt d'un monticle, al que anomenaven El Coll dels Enforcats . Era on ajusticiaven els reus segles enrere. I hi devien tenir feina, perquè hi havia disposades ni més ni menys que cinc forques. El lloc estava fora de les muralles de la ciutat, i d’aquí ve l’expressió, quan es vol referir a un indret llunyà: “Està a la quinta forca”.
  31. 31. Línia de costa i lleres Remolar i l’Illa, segle XIII
  32. 32. Barca de Passatge. 1327 Al formar-se l’Illa de Banyols els pratencs quedaven aïllats i van necesitar una barca per poder trasladar el ramats i proveïr de carn a la Ciutat.
  33. 33. Línia de costa i lleres Remolar i l’Illa, segle XIV
  34. 34. Capbreus Gavà. J. Campmany Segles XIV-XV
  35. 35. Vaixell segle XIV-XV Vaixell medieval trobat a la zona nord del Canal de Rem Olímpic de Castelldefels, una mica més amunt d’on es creua amb l’antic curs de la Corredora Mestra o Principal, i que és un vaixell de finals del s. XIV o principis del XV.
  36. 36. Línia de costa i lleres l’Illa i Actual, segle XV Les carreteres ramaderes d’aquesta part del pla com la Carrera Bovatera, citada en multitud de documents des del segle XIV o més modernament, de més longitud, denominada Carretera de València, van veure desfilar a través dels segles incomptables ramats de bestiar.
  37. 37. Desembocadura del riu, abans de 1566 El riu a la desembocadura formava meandres canviant de llera amb freqüència, en aquest mapes encara no figura la torre del Cap del Riu
  38. 38. Línia de costa, 1563 Retall d’una pintura, de l’any 1563, on es veu part del Delta i de una torre de Senyals a Montjuïc i una altre a la desembocadura del Riu. La Torre de defensa del Cap del Riu es va construir el 1666.
  39. 39. Línia de costa i llera Actual, segle XVI
  40. 40. Línia de costa i llera Actual, segle XVIII
  41. 41. Línia de costa i llera Actual, segle XIX
  42. 42. Mapa Institut Geològic de Catalunya Inclou aquest estudi

×