SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 68
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Les roques
Concepte de roca
Les roques són associacions de diversos minerals, tot i que, en ocasions,
poden estar formades per un únic mineral.
Per exemple, la roca anomenada granit, està composta per tres tipus de
minerals anomenats quars, feldspat i mica.
En moltes roques, les partícules de cada mineral són tan petites que no es
distingeixen les unes de les altres a simple vista, per la qual cosa sembla
que estiguin constituïdes per un sol tipus de mineral.
Mostra polida de granit on s’observen els grans de quars, feldspat i
mica biotita
Quars
Feldspat
Mica
(biotita)
En un esquist (roca
metamòrfica) no es pot
veure a simple vista els
grans perquè són molt
petits
L’observació al microscopi
petrogràfic ens permet veure
els diferents tipus de minerals
que formen un esquist
La roca calcària és un exemple de roca formada per un únic mineral:
la calcita.
Calcària vista al microscopi.
Ara sí podem observar els
grans.
A simple vista no es poden veure
els grans que formen la calcària
En quines roques pots veure els grans que la formen a simple vista?
A B
C
D E
F
Per estudiar
correctament
una roca i
poder-la
classificar,
s’han de fer
preparacions
de làmina
prima i
observar-la al
microscopi
petrogràfic
Eclogita (basalt metamorfitzat)
Roques vistes al microcopi
Gres
Granit Riolita (roca volcànica)
Classificació de les roques segons el seu origen
Roques sedimentàries
Es formen per l’acumulació, compactació i cementació de sediments
(argiles, sorres, graves, closques, coralls…) en conques sedimentàries.
També es formen per precipitació i acumulació de sals dissoltes a l’aigua.
Roques ígnies o magmàtiques
Es formen pel refredament del magma en l’interior o exterior de la terra.
Roques metamòrfiques
Es formen per la transformació de tot tipus de roques en l’interior terrestre
degut a les altes pressions i temperatures sense canviar el seu estat sòlid
Tipus de roques
Tipus de roques
Roca sedimentària (conglomerat
Roca ígnia (basalt)
Roca metamòrfica (marbre)
Sabries dir a quin pertanyen aquestes roques?
A B
C
D
Presentació roques.ppt
El cicle de les roques
The rock cycle
El cicle de les roques
Sorra (sediment) Gres (roca sedimentària detrítica)
Quarsita (roca
metamòrfica)
Fusió
Riolita (roca
volcànica)
Granit (roca
plutònica)
El cicle de la sorra
Meteorització
i
erosió
Diagènesi
(liticació)
Metamorfisme
Les roques sedimentàries
-Roques detrítiques
Són roques formades per fragments de diferents roques preexistents units entre
sí. Ex.: lutites, argilites, gresos, conglomerats...
-Roques químiques
Són roques formades a partir de la precipitació de substàncies dissoltes en aigua:
guixos, sals (halita, silvinita, carnal·lita) i calcàries.
-Roques bioquímiques
Són les roques formades per la compactació i cimentació de restes inorgànics
(esquelets) d'éssers vius, com per exemple les petxines de mol·luscs, els
fragments de corall i les closques d'organismes microscòpics (calcàries
coral·lines, radiolarites, sílex...).
-Roques orgàniques
Són les roques formades a partir de l'acumulació de restes orgàniques d'éssers
vius (troncs i les fulles d'espècies vegetals). Amb el temps han donat lloc als
anomenats carbons minerals (hulla, lignit, antracita).
Sabries dir de quin tipus és cada una de les roques
sedimentàries que hi ha aquí?
A B
C D
E F
G H
Roques detrítiques
La formació de les roques sedimentàries detrítiques
El procés de formació de roques sedimentàries detrítiques s’anomena diagènesi.
Fases:
-Acumulació dels material erosionats (sediments) en conques sedimentàries
formant capes.
-Compactació del material degut al pes dels sediments acumulats en les capes
superiors.
- Cimentació, degut al reompliment dels forats i porus amb substàncies que
estaven dissoltes a l’aigua i que precipiten, actuant com a cola que uneix les
partícules fins a formar un cos sòlid compacte estructurat en estrats (capes
horitzontals): la roca sedimentària.
Formació de roques sedimentàries
Presentació roques.ppt
Les roques
sedimentàries formen
capes anomenades
“estrats”
Presentació roques.ppt
Conca sedimentària del mar d’Alborán
Roques sedimentàries detrítiques
Roques detrítiques
Conglomerats
Gresos
Argilites o Limolites
Lutites
Mida
de
gra
Gra més gran
Gra més petit
Conglomerats
Gres
Gres quarsític
Argilita o limolita
Lutita
Roques sedimentàries químiques
(Calcàries i evaporites)
Calcàries
Són roques formades majoritàriament
per calcita, però també solen
presentar petites quantitats d’argila.
Orígens de les calcàries:
-Per acumulació de closques, conquilles i esquelets d’éssers vius
-Per precipitació de carbonat de calci que porta l’aigua en dissolució
A B
Quin origen té cada una d’aquestes calcàries?
Calcàries bioclàstiques o bioquímiques
Calcària nummulítica
Nummulites
Marga: roca formada per calcària i argila (roca barreja química i
detrítica
Dolomies: roques químiques formades per dolomita (carbonat de calci i
de magnesi)
Les roques ígnies o magmàtiques
Es formen per la solidificació d’un magma:
- Si el magma solidifica a l’interior de la Terra dóna lloc a les roques plutòniques.
- Si el magma solidifica a l’exterior de la Terra forma roques volcàniques.
Emplaçaments de les roques ígnies
Presentació roques.ppt
Exemples de roques ígnies ornamentals
GRANIT DE GRA FI O
MIG
Denominació
comercial i origen:
Granit. Els més típics són de
Parga (Lugo)
i el Gris Morrazo (Teón-
Mugares d'Orense).
Color:
Clar generalment grisenc
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental : Quars, feldspat
potàssic, plagiòclasi
(oligòclasi) i biotita.
Homogènia (1,5-2,5 mm)
Textura:
Granulosa
GRANIT DE DUES
MIQUES
Denominació comercial
i origen:
Granit de dues miques. El més
típic és l'Albero (Tuy,
Pontevedra) encara que
existeixen altres varietats
com San Ramán (Parga-Friol-
San Román de Villalba, Lugo)
y Gris Campanario
(Campanario, Badajoz).
Color: Gris clar
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental: quars, feldspat
potàssic, biotita i moscovita. 2
a 4 mm
Textura: Granulosa
GRANIT ALCALÍ DE GRA
GRÒS
Denominació comercial i
origen:
Granit alcalí de gra gròs. Granit
destacant els Perla que segons les
seves característiques locals,
variacions en el percentatge i
components mineralògics i color
poden ser:
Perla (Pontevedra,tm de Meis) i Gris
perla (Pontevedra, t.m de Meis i
Badajoz,t.m de Alburquerque). En tons
rosats destaca el Rosa Porriño (t.m de
Porriño,Pontevedra.
Color: Gris clar o rosa.
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental: quars, feldspat potàssic
(ortosa o microclina), plagioclàsi i
biotita.
Heterogènia: Feldspat potàssic de 2 a
3 cm I mica de 1 a 2mm.
Textura: Granulosa lleugerament
porfírica
GRANIT PORFIROIDE
ALCALÍ
Denominació comercial i
origen:
Granit porfiroide alcalí. En realitat
s'assembla molt al granit alcalí de gra
gros però l'hem diferenciat de visu
perquè té els fenocristalls de més
mida i els contorns ben definits
(idiomorfa).
Granit. Destacarem Rosa Mondariz
(Pontevedra, t.m. de Porriño,
Puenteáreas, Salvatierra y Casellas),
Rosa Delta (Lugo, t.m. de Benade),
Dante, Perla Kaxigal (Lugo).
Color: Tonalitats de rosa.
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental : quars, feldspat potàssic
(microclina), plagiòclasi i biotita.
Heterogènia. El feldspat potàssic és el
més gran de 10 a 20 mm amb
fenocristalls que poden arribar a ser
de 50 mm, els marges cristal·lins
estan ben definits i en general es
poden observar els plans d'exfoliació
del mineral. La plagiòclasi de 4 a 5
mm pot arribar fins 20 mm. El quars i
la biotita d'uns 3 a 8 mm.
Textura:
Granulosa heterogranular de lleugera
o marcadament porfírica.
QUARS SIENITA
Denominació comercial i
origen:
Quars sienita. Granit, generalment
d'importació: Suecia (Vermell imperi),
Finlàndia ( Vermell àliga), Finlàndia
(Vermell àliga iBalmoral), Índia (New
Imperial, Rosa Bat, Rosso Perla,
Multicolor etc.), Àfrica Vermell Camp-
Vermell Àfrica),
Argentina (Sierra Chica).
Color: Vermells forts i ataronjat
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental: feldspat potàssic, anfíbol
i plagiòclasi.
Dues varietats, una de gra gros (2-3
cm) i una altra de gra fi mitjà (1-4 mm)
Textura:
Granulosa
GRANIT RAPAKIVI
Denominació comercial i
origen:
Granit Rapakivi. (nom derivat de la
paraula finlandesa rapakivi que vol
dir Pedra podrida).
Granit castany verdós o Bàltic Brown
(Finlàndia)
Color:
Rosa fosc (de l'ortosa) i verd fosc (de
la plagiòclasi i els amfíbols)
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Principal: feldspat potàssic (ortosa) i
plagiòclasi sòdica (anells verds de 3
a 6 mm de mida al voltant de l'ortosa,
possiblement albita)
Ortoses de 3 a 6 cm;quars i anfíbols
de 0,4 a 1cm
Textura:
Pòrfid nodular /Rapakivi (aurèola
d'albita al voltant de cristalls de
feldespat potàssic (ortosa)
GRANODIORITA
Denominació comercial i
origen:
Granodiorita. Granit Gris Villa
(Segòvia, t.m de Villacastin) o Gris
Gondomar (Pontevedra, t.m.
Gondomar-Tomiño).
Color:
Gris una mica més fosc que el del
granit.
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental : Plagioclàsi i biotita.
Homogènia d'1 a 2 mm, encara
que algunes plagiòclasi arriben
fins a 5 mm.
Textura: granulosa
Observacions genètiques:
Petits plutons o dins de massissos
granítics
LARVIQUITA O SIENITA DE
NORUEGA
Denominació comercial i
origen:
Larviquita o Sienita de Noruega.
(segons color): Labrador verd o "marina
pearl" i Labrador blau o "clar" i Labrador
fosc (penya-segats del fiord
Oslo/Noruega prop de Larvik) molt
menys utilitzada la denominació
Nordmarkita que vol dir procedent de
Noruega central.
Color:
Blau grisós o verd turquesa fosc o
negre, molt brillant.
Mineralogia i mida cristal·lina:
Fonamental: feldspat potàssic pertític o
anortòclasi (fins a un 90 %).
Heterogènia. Cristalls de feldspat d'1 a 2
cm.
Textura: Granulosa
Observacions genètiques:
Petites masses intrusives tipus lacòlit o
sill a l'interior o en el marge de cúmuls
de sienita i monzonita.
GABRE
Denominació comercial i
origen:
Granit
Color:
Gris fosc a negre.
Mineralogia i mida
cristal·lina:
Fonamental: plagiòclasi amb més
del 50% d'anortita (dominen les
fosques com la labradorita i la
bitownita) i piroxens de 2 a 5 mm
Textura: Granulosa
Observacions genètiques:
Apareix en grans intrusions
capes i filons
Roques volcàniques Basalt
Basalt amb cristalls d’olivina
Columnes de basalt
Castellfollit de la Roca (Garrotxa): poble situat sobre una colada de
basalt
Toba volcànica
Lapilli
Obsidiana
Les roques metamòrfiques
Laminars
Pissarra
Esquist
Gneis
Cristal·line
s
Marbre
Quarsita
Són roques preexistents que han estat sotmeses a altes pressions i/o
temperatures i han experimentat canvis estructurals i mineralògics sense
arribar a la fusió
Pissarra
Esquist
Presentació roques.ppt
Marbre
Quarsita
Els usos de les
roques

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Presentació roques.ppt

Geosfera 1 eso
Geosfera 1 esoGeosfera 1 eso
Geosfera 1 esobsaura2
 
Minerals i Roques I.B.LL
Minerals i Roques I.B.LLMinerals i Roques I.B.LL
Minerals i Roques I.B.LLIreneBorda
 
La geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesLa geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesRafael Font
 
Unitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsUnitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsIrene Yuste
 
S'agaró sa conca. itinerari geològic
S'agaró sa conca. itinerari geològicS'agaró sa conca. itinerari geològic
S'agaró sa conca. itinerari geològicxvilahur
 
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Bfalco
 
Les roques i els minerals
Les roques i els minerals  Les roques i els minerals
Les roques i els minerals maribelaguilar
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i mineralsplanas
 

Ähnlich wie Presentació roques.ppt (20)

Geosfera 1 eso
Geosfera 1 esoGeosfera 1 eso
Geosfera 1 eso
 
treball roques
treball roquestreball roques
treball roques
 
Minerals i Roques I.B.LL
Minerals i Roques I.B.LLMinerals i Roques I.B.LL
Minerals i Roques I.B.LL
 
Roques 4 !!!!!
Roques 4 !!!!!Roques 4 !!!!!
Roques 4 !!!!!
 
La geosfera iii les roques
La geosfera iii les roquesLa geosfera iii les roques
La geosfera iii les roques
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Minerals Coll
Minerals CollMinerals Coll
Minerals Coll
 
Minerals Coll
Minerals CollMinerals Coll
Minerals Coll
 
Els minerals
Els mineralsEls minerals
Els minerals
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
Unitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i mineralsUnitat 2 roques i minerals
Unitat 2 roques i minerals
 
S'agaró sa conca. itinerari geològic
S'agaró sa conca. itinerari geològicS'agaró sa conca. itinerari geològic
S'agaró sa conca. itinerari geològic
 
Geosfera
GeosferaGeosfera
Geosfera
 
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
Cicledelesroques 100304173638-phpapp02
 
L'escorça de la Terra
L'escorça de la TerraL'escorça de la Terra
L'escorça de la Terra
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Les roques i els minerals
Les roques i els minerals  Les roques i els minerals
Les roques i els minerals
 
Roques i minerals
Roques i mineralsRoques i minerals
Roques i minerals
 
Minerals Alegret
Minerals AlegretMinerals Alegret
Minerals Alegret
 
Minerals Alegret
Minerals AlegretMinerals Alegret
Minerals Alegret
 

Mehr von almualva

T2 Reproducció humana Part 2.pdf
T2 Reproducció humana Part 2.pdfT2 Reproducció humana Part 2.pdf
T2 Reproducció humana Part 2.pdfalmualva
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptalmualva
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptalmualva
 
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdfT.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdfalmualva
 
T4 mescles i substàncies pures
T4 mescles i substàncies puresT4 mescles i substàncies pures
T4 mescles i substàncies puresalmualva
 
T2 La vida: origen i evolució
T2 La vida: origen i evolucióT2 La vida: origen i evolució
T2 La vida: origen i evolucióalmualva
 

Mehr von almualva (6)

T2 Reproducció humana Part 2.pdf
T2 Reproducció humana Part 2.pdfT2 Reproducció humana Part 2.pdf
T2 Reproducció humana Part 2.pdf
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.ppt
 
la composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.pptla composicio dels essers vius.ppt
la composicio dels essers vius.ppt
 
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdfT.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
T.7 L'estructura dels ecosistemes.pdf
 
T4 mescles i substàncies pures
T4 mescles i substàncies puresT4 mescles i substàncies pures
T4 mescles i substàncies pures
 
T2 La vida: origen i evolució
T2 La vida: origen i evolucióT2 La vida: origen i evolució
T2 La vida: origen i evolució
 

Kürzlich hochgeladen

Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 

Kürzlich hochgeladen (6)

Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 

Presentació roques.ppt

  • 2. Concepte de roca Les roques són associacions de diversos minerals, tot i que, en ocasions, poden estar formades per un únic mineral. Per exemple, la roca anomenada granit, està composta per tres tipus de minerals anomenats quars, feldspat i mica. En moltes roques, les partícules de cada mineral són tan petites que no es distingeixen les unes de les altres a simple vista, per la qual cosa sembla que estiguin constituïdes per un sol tipus de mineral.
  • 3. Mostra polida de granit on s’observen els grans de quars, feldspat i mica biotita Quars Feldspat Mica (biotita)
  • 4. En un esquist (roca metamòrfica) no es pot veure a simple vista els grans perquè són molt petits L’observació al microscopi petrogràfic ens permet veure els diferents tipus de minerals que formen un esquist
  • 5. La roca calcària és un exemple de roca formada per un únic mineral: la calcita. Calcària vista al microscopi. Ara sí podem observar els grans. A simple vista no es poden veure els grans que formen la calcària
  • 6. En quines roques pots veure els grans que la formen a simple vista? A B C D E F
  • 7. Per estudiar correctament una roca i poder-la classificar, s’han de fer preparacions de làmina prima i observar-la al microscopi petrogràfic
  • 8. Eclogita (basalt metamorfitzat) Roques vistes al microcopi Gres Granit Riolita (roca volcànica)
  • 9. Classificació de les roques segons el seu origen Roques sedimentàries Es formen per l’acumulació, compactació i cementació de sediments (argiles, sorres, graves, closques, coralls…) en conques sedimentàries. També es formen per precipitació i acumulació de sals dissoltes a l’aigua. Roques ígnies o magmàtiques Es formen pel refredament del magma en l’interior o exterior de la terra. Roques metamòrfiques Es formen per la transformació de tot tipus de roques en l’interior terrestre degut a les altes pressions i temperatures sense canviar el seu estat sòlid
  • 11. Tipus de roques Roca sedimentària (conglomerat Roca ígnia (basalt) Roca metamòrfica (marbre)
  • 12. Sabries dir a quin pertanyen aquestes roques? A B C D
  • 14. El cicle de les roques
  • 16. El cicle de les roques
  • 17. Sorra (sediment) Gres (roca sedimentària detrítica) Quarsita (roca metamòrfica) Fusió Riolita (roca volcànica) Granit (roca plutònica) El cicle de la sorra Meteorització i erosió Diagènesi (liticació) Metamorfisme
  • 18. Les roques sedimentàries -Roques detrítiques Són roques formades per fragments de diferents roques preexistents units entre sí. Ex.: lutites, argilites, gresos, conglomerats... -Roques químiques Són roques formades a partir de la precipitació de substàncies dissoltes en aigua: guixos, sals (halita, silvinita, carnal·lita) i calcàries. -Roques bioquímiques Són les roques formades per la compactació i cimentació de restes inorgànics (esquelets) d'éssers vius, com per exemple les petxines de mol·luscs, els fragments de corall i les closques d'organismes microscòpics (calcàries coral·lines, radiolarites, sílex...). -Roques orgàniques Són les roques formades a partir de l'acumulació de restes orgàniques d'éssers vius (troncs i les fulles d'espècies vegetals). Amb el temps han donat lloc als anomenats carbons minerals (hulla, lignit, antracita).
  • 19. Sabries dir de quin tipus és cada una de les roques sedimentàries que hi ha aquí? A B C D
  • 22. La formació de les roques sedimentàries detrítiques El procés de formació de roques sedimentàries detrítiques s’anomena diagènesi. Fases: -Acumulació dels material erosionats (sediments) en conques sedimentàries formant capes. -Compactació del material degut al pes dels sediments acumulats en les capes superiors. - Cimentació, degut al reompliment dels forats i porus amb substàncies que estaven dissoltes a l’aigua i que precipiten, actuant com a cola que uneix les partícules fins a formar un cos sòlid compacte estructurat en estrats (capes horitzontals): la roca sedimentària.
  • 23. Formació de roques sedimentàries
  • 25. Les roques sedimentàries formen capes anomenades “estrats”
  • 27. Conca sedimentària del mar d’Alborán
  • 28. Roques sedimentàries detrítiques Roques detrítiques Conglomerats Gresos Argilites o Limolites Lutites Mida de gra Gra més gran Gra més petit
  • 30. Gres
  • 35. Calcàries Són roques formades majoritàriament per calcita, però també solen presentar petites quantitats d’argila.
  • 36. Orígens de les calcàries: -Per acumulació de closques, conquilles i esquelets d’éssers vius -Per precipitació de carbonat de calci que porta l’aigua en dissolució A B Quin origen té cada una d’aquestes calcàries?
  • 40. Marga: roca formada per calcària i argila (roca barreja química i detrítica
  • 41. Dolomies: roques químiques formades per dolomita (carbonat de calci i de magnesi)
  • 42. Les roques ígnies o magmàtiques Es formen per la solidificació d’un magma: - Si el magma solidifica a l’interior de la Terra dóna lloc a les roques plutòniques. - Si el magma solidifica a l’exterior de la Terra forma roques volcàniques.
  • 43. Emplaçaments de les roques ígnies
  • 45. Exemples de roques ígnies ornamentals
  • 46. GRANIT DE GRA FI O MIG Denominació comercial i origen: Granit. Els més típics són de Parga (Lugo) i el Gris Morrazo (Teón- Mugares d'Orense). Color: Clar generalment grisenc Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental : Quars, feldspat potàssic, plagiòclasi (oligòclasi) i biotita. Homogènia (1,5-2,5 mm) Textura: Granulosa
  • 47. GRANIT DE DUES MIQUES Denominació comercial i origen: Granit de dues miques. El més típic és l'Albero (Tuy, Pontevedra) encara que existeixen altres varietats com San Ramán (Parga-Friol- San Román de Villalba, Lugo) y Gris Campanario (Campanario, Badajoz). Color: Gris clar Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental: quars, feldspat potàssic, biotita i moscovita. 2 a 4 mm Textura: Granulosa
  • 48. GRANIT ALCALÍ DE GRA GRÒS Denominació comercial i origen: Granit alcalí de gra gròs. Granit destacant els Perla que segons les seves característiques locals, variacions en el percentatge i components mineralògics i color poden ser: Perla (Pontevedra,tm de Meis) i Gris perla (Pontevedra, t.m de Meis i Badajoz,t.m de Alburquerque). En tons rosats destaca el Rosa Porriño (t.m de Porriño,Pontevedra. Color: Gris clar o rosa. Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental: quars, feldspat potàssic (ortosa o microclina), plagioclàsi i biotita. Heterogènia: Feldspat potàssic de 2 a 3 cm I mica de 1 a 2mm. Textura: Granulosa lleugerament porfírica
  • 49. GRANIT PORFIROIDE ALCALÍ Denominació comercial i origen: Granit porfiroide alcalí. En realitat s'assembla molt al granit alcalí de gra gros però l'hem diferenciat de visu perquè té els fenocristalls de més mida i els contorns ben definits (idiomorfa). Granit. Destacarem Rosa Mondariz (Pontevedra, t.m. de Porriño, Puenteáreas, Salvatierra y Casellas), Rosa Delta (Lugo, t.m. de Benade), Dante, Perla Kaxigal (Lugo). Color: Tonalitats de rosa. Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental : quars, feldspat potàssic (microclina), plagiòclasi i biotita. Heterogènia. El feldspat potàssic és el més gran de 10 a 20 mm amb fenocristalls que poden arribar a ser de 50 mm, els marges cristal·lins estan ben definits i en general es poden observar els plans d'exfoliació del mineral. La plagiòclasi de 4 a 5 mm pot arribar fins 20 mm. El quars i la biotita d'uns 3 a 8 mm. Textura: Granulosa heterogranular de lleugera o marcadament porfírica.
  • 50. QUARS SIENITA Denominació comercial i origen: Quars sienita. Granit, generalment d'importació: Suecia (Vermell imperi), Finlàndia ( Vermell àliga), Finlàndia (Vermell àliga iBalmoral), Índia (New Imperial, Rosa Bat, Rosso Perla, Multicolor etc.), Àfrica Vermell Camp- Vermell Àfrica), Argentina (Sierra Chica). Color: Vermells forts i ataronjat Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental: feldspat potàssic, anfíbol i plagiòclasi. Dues varietats, una de gra gros (2-3 cm) i una altra de gra fi mitjà (1-4 mm) Textura: Granulosa
  • 51. GRANIT RAPAKIVI Denominació comercial i origen: Granit Rapakivi. (nom derivat de la paraula finlandesa rapakivi que vol dir Pedra podrida). Granit castany verdós o Bàltic Brown (Finlàndia) Color: Rosa fosc (de l'ortosa) i verd fosc (de la plagiòclasi i els amfíbols) Mineralogia i mida cristal·lina: Principal: feldspat potàssic (ortosa) i plagiòclasi sòdica (anells verds de 3 a 6 mm de mida al voltant de l'ortosa, possiblement albita) Ortoses de 3 a 6 cm;quars i anfíbols de 0,4 a 1cm Textura: Pòrfid nodular /Rapakivi (aurèola d'albita al voltant de cristalls de feldespat potàssic (ortosa)
  • 52. GRANODIORITA Denominació comercial i origen: Granodiorita. Granit Gris Villa (Segòvia, t.m de Villacastin) o Gris Gondomar (Pontevedra, t.m. Gondomar-Tomiño). Color: Gris una mica més fosc que el del granit. Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental : Plagioclàsi i biotita. Homogènia d'1 a 2 mm, encara que algunes plagiòclasi arriben fins a 5 mm. Textura: granulosa Observacions genètiques: Petits plutons o dins de massissos granítics
  • 53. LARVIQUITA O SIENITA DE NORUEGA Denominació comercial i origen: Larviquita o Sienita de Noruega. (segons color): Labrador verd o "marina pearl" i Labrador blau o "clar" i Labrador fosc (penya-segats del fiord Oslo/Noruega prop de Larvik) molt menys utilitzada la denominació Nordmarkita que vol dir procedent de Noruega central. Color: Blau grisós o verd turquesa fosc o negre, molt brillant. Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental: feldspat potàssic pertític o anortòclasi (fins a un 90 %). Heterogènia. Cristalls de feldspat d'1 a 2 cm. Textura: Granulosa Observacions genètiques: Petites masses intrusives tipus lacòlit o sill a l'interior o en el marge de cúmuls de sienita i monzonita.
  • 54. GABRE Denominació comercial i origen: Granit Color: Gris fosc a negre. Mineralogia i mida cristal·lina: Fonamental: plagiòclasi amb més del 50% d'anortita (dominen les fosques com la labradorita i la bitownita) i piroxens de 2 a 5 mm Textura: Granulosa Observacions genètiques: Apareix en grans intrusions capes i filons
  • 56. Basalt amb cristalls d’olivina
  • 58. Castellfollit de la Roca (Garrotxa): poble situat sobre una colada de basalt
  • 62. Les roques metamòrfiques Laminars Pissarra Esquist Gneis Cristal·line s Marbre Quarsita Són roques preexistents que han estat sotmeses a altes pressions i/o temperatures i han experimentat canvis estructurals i mineralògics sense arribar a la fusió
  • 68. Els usos de les roques