2. Vora el mar
Jacint Verdaguer
Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
me'n pujo a meditar.
Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa,
m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes
que m'ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
de vori, d'or i argent:
poemes, ai! que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
en un matí de maig,
illetes d'or que naixen is'esborren
del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència
duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
digueu-me què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
¿per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
¿quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?
3. Vora el mar
Jacint Verdaguer
Resum del poema:
Ens sitúa l’acció en un turó des d’on es pot observar el mar, també ens
explica que quan el sol es pon, puja a la muntanya a meditar,
reflexiona amb ell mateix, i allà recorda moments passats que ja no hi
són.
Acaba comparant la seva trajectòria amb una flor.
La poesia li havia fet creure que l’obra seria eterna, però s’adona de que
no és així, i tracta la poesia de traïdora.
4. Vora el mar
Jacint Verdaguer
Autor i època i obra:
Jacint Verdaguer (1845-1902) és considerat un dels principals romàntics de la
literatura catalana. Va treballar en diverso àmbits de la poesia, des de la part
més patriòtica (pàtria), passant per la poesia religiosa (Idil·lis i cants místics) i
fins la poesia èpica.
Pertany al moviment de la Renaixença, moviment, basat en la recuperació de l’ús
del català en l’àmbit literari, és el resultat d’aplicar les idees romàntiques a la
societat catalana.
Les seves característiques:
L’exaltació de la llibertat individual (de l’edat mitjana)
Del nacionalisme (l’ambientació de llocs exòtics i desconeguts.)
5. Vora el mar
Jacint Verdaguer
Ànalisis de la forma:
Compost de 10 estrofes, i versos decasíl·labs combinats amb hexosíl·labs amb
rima consonant.
Podem dividir-lo en tres parts:
La primera tres primeres estrofes (veu en present), constitueixen la
descripció d’un ambient, per mitjà de l’exaltació de la natura i amb l’ajuda de
metàfores.
La segona quatre primeres estrofes (veu del present al passat). Que l’utilitza
per descriure sentiments, emocions i fets que corresponen al seu passat. Però
tot i aquest canvi segueixen haven-t’hi verbs en present.
La tercera ultimes tres estrofes, retorna la veu en present, però també utilitza
el futur per expressar la incertesa que provoca aquest futur. Conté preguntes
retòriques i també d’hipèrbatons.
6. Vora el mar
Jacint Verdaguer
Conclusió:
Segueix la tònica d’un poema romàntic (exaltació de la natura…)
També utilitza el tòpic de la contemplació per tal d’entendre’s a si mateix, i
utilitza evocacions al passat per recordar temps més gloriosos.
També crida l’atenció l’angoixa que sent (amb la persecució d’un món ideal així
com l’engany de la creativitat poètica.
És un poema fàcil de llegir i força entenedor, de manera que permet al lector,
ser capaç d’entendre el moment de trasbals i d’escepticisme que viu
simplement amb la lectura dels últims versos.
