Word sobre les xarxes

1. XARXES

2. Apunts Xarxes- Àlex Martí
Xarxes
Curs 2013-2014
Xarxes ............................................................................................................................................ 2
Tipus de xarxes .......................................................................................................................... 3
Requisits per una xarxa ............................................................................................................. 4
Els adaptadors de xarxa ............................................................................................................ 5
Mòduls de connexió .................................................................................................................. 6
Configuració d’una xarxa........................................................................................................... 7
Configuració d’una xarxa TCP-IP ............................................................................................... 7
Eines per diagnosticar problemes de xarxa .............................................................................. 8
Blogger: http://infonetsbyalex.blogspot.com.es/?zx=22eeb8f493faff6a
Xarxes
Una xarxa és un conjunt d’ordinadors connectats des de un mateix punt. Una xarxa té la
finalitat de compartir recursos, com discos durs, impressores o altres xarxes. Les persones que
utilitzen una xarxa s’anomenen usuaris.
Per tenir una xarxa cal maquinari: ordinadors (amb una part específica per connectar-se),
cables que els connectin, adaptadors, hubs... A més, a més, cal un programari amb el qual es
puguin connectar: programes, protocols...
Avantatges d’una xarxa: podem guardar dades a un mateix lloc des de diferents ordinadors,
podem visitar carpetes compartides, accés a internet compartit, imprimir amb una impressora
des de qualsevol ordinador.
Amb una xarxa podem controlar l’accés a certs llocs dels ordinadors connectats a aquella
xarxa, a més de saber a on accedeixen.
Exemple xarxa domèstica
2

3. Apunts Xarxes- Àlex Martí
Xarxes
Curs 2013-2014
Tipus de xarxes
Segons l’abast:
LAN: una Local Area Network, és un tipus de xarxa que abasteix un edifici.
LAN
MAN: una Metropolitan Area Network, és un tipus de xarxa amb l’abast d’una ciutat o
poble.
MAN
WAN: una Wide Area Network, és una xarxa que té un abast de fins a tot el món.
WAN
3

4. Apunts Xarxes- Àlex Martí
Xarxes
Curs 2013-2014
Segons la forma amb la qual estan connectats els ordinadors entre si (topologia):
Anell: s’anomenaven Token Ring. La informació passava de
d’ordinador en ordinador i, en petites xarxes, era bastant ràpida.
Tenia un inconvenient: si es tallava la cadena d’informació
en un punt, aquesta no arribava a la resta d’ordinadors. Ja
no s’utilitza.
Xarxa en anell
Bus: consistia en un servidor del qual s’emetia la
informació que passava per un cable del qual n’anaven
sortint altres cables que anaven als altres ordinadors. Ja no
s’utilitza.
Xarxa en bus
Estrella: consisteix en tots els ordinadors connectats al
mateix servidor a través de cables.
Arbre: és una
unió de diferents xarxes
en estrella.
Xarxa en estrella
Xarxa en arbre
Cel·lular: els ordinadors estan units per un
punt d’accés sense cables, que intercomunicar
els diferents ordinadors. Aquestes xarxes es
comuniquen a través de LAN amb wifi (WLAN)
o bluetooth, que és una xarxa de menys abast.
Aquest tipus de tecnologies poden causar
interferències amb la xarxa de telefonia Xarxa cel·lular
mòbil.
Requisits per una xarxa
Amb cables
Adaptador de xarxa (per poder comunicar-se amb altres ordinadors), cables, hub, switch o
router (encaminadors) , concentrador, Firewall (per protegir la xarxa).
4

5. Apunts Xarxes- Àlex Martí
Xarxes
Curs 2013-2014
Hi ha tres tipus de cables que es classifiquen segons el material i la fabricació, la velocitat (en
bits per segon) i la fiabilitat en contra de pirateig :
Cable coaxial: cable de coure que podia arribar a
transmetre informació fins a 10Mb i era força fiable
contra el sorolli estava bastant ben protegit.
Actualment està obsolet, ja que la senyal s’atenuava
en poca distància.
Cable coaxial
Fibra òptica: cable de plàstic que transmet la
informació amb llum, enlloc de amb electricitat. La
fibra està envoltada d’un plàstic més opac qui fa que
reboti la llum i no es dispersi. A més, la llum no
s’atenua en molta distància. És fa servir un làser per
Cable de fibra òptica
emetre la llum. És bastant cara.
Parell trenat: És el cable de coure més usat. Està format per
quatre parelles de cables de coure trenats. Per connectar
un d’aquests cables necessitem un RJ45.
Sense cables
Parell trenat
Wifi (Wireless Fidelity) : mitjà de comunicació sense fils que utilitza
ones transmeses a través de l’aire. Els tipus de Wifi es poden diferenciar en:
Bluetooth: de curt abast, poca velocitat, però molt eficaç. S’utilitza per transmetre
dades entre diferents aparells (mòbil, ordinador, reproductor de música...)
Infrarojos :com el bluetooth però menys fiable. Va ser la primer de totes les
connexions inalàmbriques en ser creada.
WLAN: és una xarxa local amb comunicació a través de wifi.
Els adaptadors de xarxa
Els adaptadors són els aparells que passen de codi binari a ones i viceversa per enviar
informació o rebre’n. Per rebre informació, els adaptadors tradueixen les ones (reben la
informació en forma d’ones) en uns i zeros, tot seguint el codi Ethernet. Per enviar informació
(que també es fa mitjançant ones) l’adaptador fa el procés invers: passa els uns i zeros a ones i
les envia.
Segons el tipus de bus on connectem l’adaptador la targeta de xarxa pot ser:
Integrada a la placa base: aquest tipus de targeta està connectada
directament a la placa mare, de manera que la connectivitat és bastant
bona i ràpida.
Targeta de xarxa
integrada
5

6. Xarxes
Apunts Xarxes- Àlex Martí
Curs 2013-2014
PCI: són grans i antigues però encara són útils. Es
necessita un slot PCI per acoblar-la a la torre del
PC. Poden substituir les targetes integrades si es
Bus PCI
fan malbé.
PCMCIA: la fan servir els portàtils. S’introdueix per una
escletxa de l’ordinador.
PCMCIA
USB: és inalàmbrica i la podem acoblar en qualsevol
ordinador que tingui ranura USB.
Mòduls de connexió
Targeta de xarxa USB
Hub o concentrador: es l’aparell que distribueix i repeteix tota la
informació que li arriba per tots els aparells de la xarxa.
L’inconvenient és que la informació que li arriba per un sol
ordinador el repeteix a tots i triga molta estona.
Hub
Switch o commutador: aquest tipus d’aparell es una
millora del hub, ja que soluciona l’inconvenient anterior i
envia cada missatge a l’ordinador que li ha demanat, de
manera que hi ha menys informació circulant i va més
ràpid.
Switch
Router o encaminador: aquest aparell és com el switch, però permet
controlar la informació i filtrar-la per impedir que un ordinador pugui fer
certes operacions. També permet connectar una xarxa amb altres xarxes
Router
diferents i amb internet, cosa que el hub i el switch no feien i feia el mòdem.
Gateway o passarel·la: s’utilitza per connectar internet amb altres
tipus de xarxes. É molt segur, ja que s’utilitza per coses importants.
Getway
Punt d’accés: hub en xarxes inalàmbriques. Permet passar d’una xarxa amb
cable a una xarxa inalàmbrica.
Acces point
Servidor d’impressió: xarxa sense cables que s’usa únicament per enviar
informació a l’impressor i imprimir.
Servidor
d'impressió
6

7. Apunts Xarxes- Àlex Martí
Xarxes
Curs 2013-2014
Repetidor de senyal: s’utilitza per repetir la connexió del wifi que li arribi per
ampliar el radi d’abast.
Repetidor de
senyal (modern)
Configuració d’una xarxa
Hi ha diverses capes en una xarxa de comunicacions que separem dins la torre OSI:
Nivell físic (nivell 1): tipus de cable, característiques del senyal, com es codifiquen els
bits...
Nivell d’enllaç (nivell 2): regula el procés pel que un ordinador transmet informació i el
llenguatge que empara. Hi ha un conjunt de normes que regulen aquest procés que
s’anomena Ethernet. L’adreça que fem servir a nivell per enllaçar-nos amb altres
ordinadors a nivell local s’anomena MAC.
Nivell de xarxa (nivell3): s’encarrega també de la transmissió de dades, però a nivell
fora del local. Aquesta capa assegura que la informació no es perdi per la xarxa i sàpiga
on ha d’arribar. S’utilitza la adreça IP per comunicar-se.
Nivell de transport (nivell 4): fragmenta la informació que s’envia i la torna a ordenar
quan arriba, ajuda a que no es perdi pel camí i s’assegura que el destinatari rebi bé el
missatge tot seguint un protocol: el TCP.
Nivell de processament (nivell 5): processa i transfereix les dades de l’aplicació que
s’està utilitzant.
Configuració d’una xarxa TCP-IP
L’adreça MAC (Nivell d’enllaç) : és un número que ve de sèrie de la fàbrica i és únic per
a cada ordinador, per tant permet identificar cada màquina. Depèn de cada targeta de
xarxa. Treballa a nivell d'enllaç, per la qual cosa només ens serveix per identificar el
nostre ordinador a nivell de la nostra xarxa.
L’adreça IP: és l’adreça que identifica totes les màquines d'una mateixa LAN o el teu
ordinador quan s’envia informació fora de la teva xarxa local. Per tant, treballa a nivell
de xarxa. Podem configurar la IP seleccionant l'adaptador de xarxa i triant les
propietats TCP/IP.
7

8. Apunts Xarxes- Àlex Martí
Xarxes
Curs 2013-2014
A la transmissió per TCP-IP, el missatge enviat es fragmenta en paquets que duen la IP de
l’origen de la transmissió, la IP del destinatari i el nombre de paquets enviats. La informació
sempre arriba al destí per el camí més ràpid, però això no vol dir que sempre faci servir el
mateix recorregut. Quan el missatge arriba al destí, els paquets es reagrupen i el missatge es
reconstrueix. Si s'ha perdut un paquet pel camí, es fa saber al punt d'origen i es torna a enviar.
Una màscara de xarxa és una sèrie de números que porta la IP que actua com una espècie de
filtre que "tapa" una xarxa que tingui la mateixa IP, de manera que els ordinadors d'aquesta
mateixa xarxa que estan tots amb la mateixa màscara poden intercanviar informació entre si,
però la informació que ve de fora, si no té la IP d'aquella xarxa com a destí, la màscara
impedeix que entri.
Una manera fàcil de configurar una xarxa és mitjançant el DHCP. Quan un ordinador es
connecta en una xarxa s'assigna automàticament una IP dinàmica que farà servir mentre sigui
en aquells xarxa. Quan en surti la adreça IP s'alliberarà. El contrari del DHCP és el DNS , que
atorga una IP estàtica al ordinador.
Eines per diagnosticar problemes de xarxa
Per fer les comprovacions, primerament haurem d'executar el quadre d'acció cmd. Una vegada
haguem obert el quadre, podem usar tres tipus de eines diferents:
ipconfig: amb aquest
comandament podem
revisar la IP del nostre
ordinador i altre
adreces
o
informacions.
ping:
servint-nos
d'aquest
comandament podem comprovar la
connexió del nostre ordinador, de
manera que si escrivim "ping"i una
adreça electrònica (com per exemple,
www.nasa.gov), l'adreça ens respondrà,
a no ser que estigui protegida contra "pings" o no existeixi.
tracert: funciona com el ping, però
aquesta vegada ens indica els routers per
on passa abans d'arribar al servidor.
8