Projecte de descoberta del poble

2. Per introduir el projecte es va proposar que a partir de les lletres que els donàvem, provessin de fer una paraula
coneguda. Després d’alguns intents, va sortir la paraula amagada: ALBESA. A continuació, vam llegir la carta on en
Pere ens demanava que li expliquéssim tot el que hi ha a Albesa. Es tractava de convèncer en Pere per que tries el
nostre poble com a destí de les seves vacances.

3. Amb el projecte de “Albesa: el meu poble”, pretenem:
-Que els infants a partir de l’observació i anàlisi del seu entorn més proper i les
seves característiques, desenvolupin una actitud de respecte i cura vers a
aquest entorn.
-Que participin activament en la formulació d’hipòtesis
-Que respectin les diferents opinions
-Que valorin el treball cooperatiu
-Que siguin creatius
-potenciar l’autonomia dels infants en la gestió i organització del treball

4. El nostre projecte l’hem centrat en conèixer indrets del
nostre poble que no coneixíem, partint dels interessos dels
nens i nenes de la classe
La
sèquia
La cooperativa

5.  A partir del moment en que vam començar a parlar del nostre poble, vam
a comentar i enumerar les coses que teníem més properes,
carrers, places, botigues, bars, escola, metge... Fins que un dels nens de la
classe va dir: “També tenim un castell”.
A partir d’aquesta afirmació van sorgir preguntes com:
- Ah, si?, On és?, Tu l’has vist?...
- Altres més atrevits també van dir:
- No , no és veritat, jo no n’he vist cap.
- El meu padrí em va dir un dia, que abans n’hi havia un.
Amb un grup de nens i nenes com el que tenim aquest any a P5 aquesta
petita frase ens obria un ventall de preguntes, respostes, dubtes... De tal
manera que vam decidir començar el nostre treball d’Albesa per aquí:
EL CASTELL DEL TONET DEL CINTO

6. Desprès d’investigar on estava situat el castell per on s’hi pujava i una mica de la seva
història, el vam anar a veure.
Vam pujar per unes escales de fusta i des de dalt vam poder veure tot el poble i quasi
totes les nostres cases.
També hem pogut veure una part del castell que són les restes d’una torre

7. Un element important i que destaca en el paisatge del nostre poble , és
la sèquia.
Havíem de saber per a que servia i per on passava i sobretot que passa
quan desapareix abans de l’escola i torna a aparèixer després. Van
pensar que hi podíem tirar alguna cosa, però havia de surar i no
contaminar.
Les famílies van jugar un paper clau, van ajudar als nens i nenes de la
classe a fabricar vaixells, tots molt originals, fins i tot hi va haver un padrí
que ens va fer vaixells amb fulles de canya com feien quan eren petits i
feien curses a la sèquia.
Els vam posar a l’aigua i els vam poder seguir fins a les afores del poble on
els hi vam dir adéu.

8. “Som-hi, cap a la sèquia”
I TOTS, TOTS ELS VAIXELLS VAN SURAR
ADÉU VAIXELLS

9. Després d’haver investigat què era i on era el dipòsit d’aigua, ens vam
disposar a seguir els plànols que van portar els alumnes. Va ser tot un èxit, hi
vam arribar i el vam poder veure.
Ja coneixem una cosa més del nostre poble.

10. Aprendre i fer la ruta per les places del poble ha estat una
experiència molt divertida hem descobert que n’hi tenim
més de les que ens pensàvem i que cadascuna és
diferent i bonica.

11. La cooperativa és una part del poble que ens interessava molt de
conèixer, vam investigar on era, que s’hi feia...El Ricard, el pare
del Joel ens va rebre, ens va acompanyar a donar un tomb i ens
va explicar moltes coses interessants.
També ens va explicar que la seva feina a la cooperativa era de
frigorista, treballa a les càmeres perquè la fruita estigui en
condicions tot el temps necessari.
Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre coses noves.

12. A través de les sortides i activitats realitzades durant el projecte
d’Albesa, els nens han conegut una mica més el poble on s’estan fent
grans i, a la vegada, han après a estimar-lo tot fent-lo una mica més
seu.
Tenim el convenciment que tot el que han après, ho recordaran
sempre perquè cada aprenentatge està lligat amb imatges,
sensacions i percepcions que l’omplen de detalls i de funcionalitat. I,
de ben segur que seran molt més significatius que els que només
s’acompanyen amb paper.
I ara, què farem ?

13. La visita a la cooperativa, i el fet de conèixer la feina del pare de un dels nens
de la classe, ens va fer pensar en la feina de tots els altres pares de la classe.
Cada nen va explicar la feina d’alguns dels seus pares. Així va ser com vam
començar un nou projecte: ELS OFICIS.