1. VORA LA MAR,
de Jacint Verdaguer
Alba Mariño

2. ÍNDEX
• Lectura del poema
• Autor i obra
• Contigut temàtic
• Métrica
• Figures retòriques
• Conclusió

3. POEMA
Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap a ponent declina
me’n pujo a meditar
5 Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res,
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles
10 me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts
Aixequí tants castells en eixes ribes
que m’ha aterrat lo vent,
15 amb ses torres i cúpules altives
de vori, d’or i d’argent:
poemes, ai! que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
20 per retornar al fons:
vaixells que amb veles i aparell s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig:
25 idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que s’endú amb l’essència
l’emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
30 les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
digueu-me, què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons,
35 per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
40 los escriuré amb estels?

4. AUTOR I OBRA
JACINT VERDAGUER:
• Neix a Folgueroles el 1845
• Mor a Vallvidrera el 1902
• Sacerdot i poeta català
• Una de les figures més importants de la
Catalunya moderna
• Libre: Flors del Calvari (1896) Canigó
• Romanticisme (segle XIX)

5. CONTINGUT TEMÀTIC
VORA LA MAR:
• Tema:
Pas del temps i la contemplació de la natura per
conèixe’s a una mateix.
• Subtema:
Eternitat, la persecució d’un món ideal i l’engany
de la creativitat poètica.

6. CONTIGUT TEMÀTIC
ARGUMENT
• 3 primeres estrofes descriu el paisatge
• 4 estrofes següents gradació del material
poètic de més gran i a més petit
• 3 últimes estrofes rapidesa del pas del temps

7. MÉTRICA
• 10 quartets
• Versos decasíl·labs i hexasíl·labs
• Rima creuada 10A/6b/10A/6b
• Sense cesura
• 1r i 3r vers rima femenina F/m/F/m
• 2n i 4t vers rima masculina

8. FIGURES RETÒRIQUES
• Hipèrbaton
(v.3) quan l’astre rei cap el
ponent declina
• Metàfora
(v.5) amb la claror d’aqueixa
llàntia encesa
• Anàfora
(v.6-7) Contemplo mon no-res/
contemplo el mar i el cel, i llur
grandesa
• Pregunta retòrica
(v.37) per què escriure més
versos en l’arena?

9. - HIPÉRBATON -ANÀFORA -ENUMERACIÓ
- METÀFORA -PREGUNTA RETÓRICA
Al cim d’un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l’astre rei cap a ponent declina
me’n pujo a meditar
5 Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res,
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m’aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles
10 me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts
Aixequí tants castells en eixes ribes
que m’ha aterrat lo vent,
15 amb ses torres i cúpules altives
de vori, d’or i d’argent:
poemes, ai! que foren una estona
joguina d’infantons,
petxines que un instant surten de l’ona
20 per retornar al fons:
vaixells que amb veles i aparell s’ensorren
en un matí de maig,
illetes d’or que naixen i s’esborren
del sol al primer raig:
25 idees que m’acurcen l’existència
duent-se’n ma escalfor,
com rufagada que s’endú amb l’essència
l’emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
30 les ones que se’n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
digueu-me, què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons,
35 per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
40 los escriuré amb estels?

10. CONCLUSIÓ
• Poema de Jacint Verdaguer
• Romanticisme (s. XIX)
• Flors del Calvari Canigó
• Tema: pas del temps i contemplació de la
natura