2. “Els primers museus
que visiten el nens són
els àlbums il·lustrats”
Kvêta Pacovská
Sumari tardor/10
Presentació ................................................................... 3
L’article.......................................................................... 4
Les claus per llegir la imatge ......................................... 6
Ressenyes .................................................................... 8
Recomanacions d’especialistes en literatura infantil i juvenil ..... 14
Ressenyes per a vosaltres .......................................... 17
Altres recursos ............................................................ 19
carabàs 2
3. presentació
Els llibres adreçats al públic infantil han canviat. Actualment, podem
anar a una llibreria i constatar que, entre els llibres de tiratge més
comercial, s’hi amaguen “petites joies”: llibres que ens sorprenen per
la seva bellesa, il·lustracions, format poc convencional, missatge,
emotivitat... Possiblement haurem topat amb un àlbum il·lustrat. Un
llibre en què la imatge té un pes molt important i on il·lustració i text es
fusionen per crear una simbiosi entre els dos llenguatges. Altres
vegades trobarem àlbums formats únicament per imatges, que entren
en el camp dels sentiments i emocions sense la necessitat del text.
És cert que l’àlbum il·lustrat és un gènere desconcertant. Sovint els
que primer hi posem barreres som els adults quan qüestionem:
“i això és adequat per als infants?”, “què és un àlbum il·lustrat?”,
“a qui està adreçat?” Ens atreviríem a dir que un àlbum il·lustrat és un
repte, atrevir-se a desxifrar el que un llibre de poques pàgines,
condensat com un haiku, ens vol transmetre. Els àlbums són llibres
per a totes les edats, per a tots els públics, que possiblement
necessitin un acompanyament per als infants i en alguns casos tractin
temes més adreçats als adults. Però no badem: deixem que els infants
tastin la varietat estilística, es formin la seva educació estètica variada,
curulla d’experiències. Veurem com s’esvaeixen els prejudicis. I el més
important: descobrim un nou llenguatge visual i artístic captivador,
lluny dels pocs referents visuals de la nostra infantesa; hi som a
temps.
El butlletí que teniu a les mans pretén traçar un petit recorregut per
aquest gènere i donar algunes pistes per endinsar-nos en aquest
camp. Des de l’article de Matilde Portalés fins a les recomanacions
d’especialistes en literatura infantil i llibres d’artista, passant per la
nostra modesta selecció d’àlbums. Us oferim, a més, un llistat de
llibreries especialitzades, llibres i revistes de literatura infantil i pàgines
web que us conduiran a un univers en què, després de llegir l’última
pàgina d’un àlbum il·lustrat, no us podreu estar de tornar a començar.
carabàs 3
4. l’article
Quan les paraules es vesteixen de colors: les mil cares de l’àlbum
il·lustrat
Què és un àlbum il·lustrat?
Hi ha certa confusió amb aquest gènere, ja sigui per la seva curta història o
bé per la diversitat de propostes que integren aquesta nova tendència. La
literatura anglosaxona el defineix com a picture book, però també storybook
(llibre il·lustrat) o picture storybook (conte il·lustrat). Totes aquestes etiquetes
defineixen un llibre on text i imatge coexisteixen de manera dependent o, fins
i tot, on el dibuix pren un paper preponderant davant el text, amb una
intencionalitat lúdica, creativa i emocional. Cecilia Silva-Díaz apunta que
l’àlbum resta “a l’espera d’ésser definit”.
En definitiva, ni existeix un criteri únic de definició, ni un consens sobre els
seus orígens, així que metafòricament ho podem descriure com a poema
visual. Ara bé, no hem d’entendre aquesta indefinició com quelcom negatiu,
sinó com un tret que defineix el seu esperit postmodern –indeterminació,
fragmentació, descanonització, ironia, hibridació i participació–. Si no, tal com
diuen experts en la matèria com Lewis, correríem el perill d’encotillar-ho a
través d’una definició rígida i estàtica, trets que queden molt allunyats de la
naturalesa de l’àlbum il·lustrat.
Tots aquests descriptius creen un cert paral·lelisme amb l’art contemporani,
fins i tot amb altres tendències d’expressió plàstica i narrativa actuals com el
cinema o la publicitat, ja que tot són formes plasticonarratives úniques,
contemporànies, innovadores, obertes i sense fronteres, en certa manera,
transgressores.
L’àlbum il·lustrat actua com un estímul per al desenvolupament infantil, ja
que és una eina fonamental d’expressió, percepció i comprensió de l’ésser
humà i la seva evolució, perquè inclou, ja sigui a través de la imatge o bé del
text, certes al·lusions a la història de la humanitat. Cal afegir que l’àlbum
incrementa la participació activa del lector ja que fomenta les capacitats
creatives i critiques de l’infant, fet que el forma com a persona.
L’àlbum ofereix al lector, ja sigui un infant o bé un adult, continguts visuals
carabàs
per compartir, ja que les temàtiques són del tot universals i reflexives. A tall
4
6. Claus per a llegir la imatge
Llegim d’esquerra a dreta i de dalt a baix
En el mateix sentit que la lectura. La mirada se sol aturar a la pàgina dreta, a
l’extrem superior. És un espai on podem trobar elements destacables
intencionadament.
Disposició de les imatges
La disposició dels personatges i elements a la pàgina ens pot indicar diferents
aspectes si se situen a dalt, a baix, al centre, en els marges, etc. Un personatge
situat a la part superior de la pàgina pot representar, a tall d’exemple, poder i
estatus social positiu. Contràriament, un personatge ubicat al marge inferior
esquerre pot representar aspectes de reclusió, tristesa o estatus social
desfavorable.
El sentit de l’orientació de les imatges ens pot indicar un ritme narratiu. Acció si
estan orientades a la dreta, fet que ens obliga a passar pàgina per seguir la
història. Pausa si trobem una il·lustració a doble pàgina que ens convida a parar
i observar una il·lustració detingudament.
Per narrar un viatge o camí, els protagonistes es dirigeixen a un lloc d’esquerra a
dreta i en tornen de dreta a esquerra. En els àlbums la imatge esdevé un factor
narratiu i la seqüència de les imatges en marca el ritme.
El personatge de la
talpeta (il. Wolf Erlbruch)
va a buscar qui és el que
li ha fet una tifa al cap.
Elmer (de David McKee)
es camufla i torna amb
la colla d’elefants.
Les línies del dibuix
Són un gran indicatiu de les emocions i experiències dels personatges de l’obra.
Les línies corbes, suaus i paral·leles denoten més tendresa, tranquil·litat. El traç
geomètric i els forts angles contraposats poden indicar complicacions i
agressivitat. Les línies fluixes i intermitents representen moviment; les gruixudes
ens poden transmetre pausa o estabilitat. Molts gargots o línies capil·lars al
voltant del personatge denoten energia, vitalitat, i nerviosisme.
carabàs 6
7. Marcs de les imatges
Les imatges emmarcades ens limiten a veure el que hi ha dins, com una finestra.
És una imatge més estàtica. Pot ser un recurs per fixar l’atenció en un aspecte
concret de la narració. Una seqüència d’imatges emmarcades també pot
provocar dinamisme dins la mateixa pàgina. D’altra banda, les imatges
sagnades, sense marc, s’escapen de la nostra vista i ens conviden a entrar a
dins la història i a formar-ne part, imaginant el que hi ha més enllà.
Caracterització dels personatges
Quins trets són els que identifiquen el personatge i com representen la seva
evolució en la història? Símbols, detalls, colors, expressió, plans, etc. Són
elements que ens ajuden a sintonitzar amb els protagonistes.
La connotació dels colors
Colors vius representen eufòria, descobriment. Colors foscos, insatisfacció i
preocupació. Els colors saturats representen agressivitat i valentia, i els colors
pastel, timidesa i inhibició. Cal observar quins colors s’associen als personatges i
a l’entorn i com representen els seus estats d’ànim o trets de la personalitat. Un
aspecte interessant d’observar és la interrelació dels colors al llarg de la història.
Voces en el parque
Anthony Browne
Observem el canvi que
es produeix en el
personatge del pare,
després d’un passeig
amb la seva filla i la
gossa.
Altres elements importants a valorar: Punt de vista. Què ens vol
comunicar l’il·lustrador? On situa el lector? Vies comunicatives.
Format del llibre, textura, tipografia, disseny, col·lecció...
Font: William Moebius. Introducción a los códigos del libro-álbum, a El libro álbum: invención y evolución
de un género para niños. Parapara Clave. Banco del libro de Venezuela.
carabàs
Teresa Colomer Siete llaves para valorar las historias infantiles. Fundación Germán Sánchez Ruipérez
7
8. Ressenyes
Un niño, un perro y una rana. Mercer Mayer. Los cuatro azules. Barcelona,
2008
Vet aquí un clàssic dels contes sense paraules. Una
aventura infantil en què el lector podrà posar veu a les
magnífiques il·lustracions de Merce Mayer. La història és
tan senzilla com efectiva: durant un passeig pel camp, un
nen i el seu gos volen capturar una granota. Després de
diversos intents frustrats, tornen a casa. Gran part de
l’encant d’aquesta obra radica en la senzillesa de la línia
i en l’expressivitat que dóna als tres personatges.
Aquesta edició amb tapa dura, guardes verdes i una
impressió nítida ens fa recordar obres de creadors com Maurice Sendak i
Arnold Lobel. L’èxit del conte va ser tan gran que l’autor el va convertir en
el punt de partida d’una sèrie. Us proposem una adaptació amb curt
cinematogràfic sobre aquest conte. Que el disfruteu!
Youtube: “A boy, a dog and a frog”
El llibre esbiaixat. Peter Newell; versió de Miquel Desclot. Thule.
Barcelona, 2007.
El 1910, l’il·lustrador i autor de contes Peter
Newell va editar aquesta divertida història
rimada i, ja llavors, esbiaixada. Les seves
pàgines il·lustren l’aparatós descens d’un nadó
rialler a bord del seu cotxet carrer avall,
atropellant veïns, botiguers, pagesos... Inspirat
en les historietes populars i el cinema còmic,
l’originalitat d’aquest àlbum ve reforçada pel
format del mateix llibre. Esperem que gaudiu
d’aquest clàssic del segle XX, traduït ara al
català per Miquel Desclot.
carabàs 8
9. Sopa de ratolí. Arnold Lobel. Kalandraka. Barcelona, 2004.
Scheherezade va necessitar mil-i-una nits amb les
seves corresponents històries per salvar la pell. El
protagonista de Sopa de ratolí en va tenir prou amb
quatre contes. Un ratolí llegia un llibre a sota un
arbre i una mostela el va caçar. La mostela en vol
fer sopa, però el ratolí li diu que per fer sopa
necessita contes i n’explica quatre. Amb aquest
àlbum, Arnold Lobel ret homenatge als llibres, als
contes i a la lectura. La portada ja simula ser un
llibre. La composició de l’índex ens indica com és
l’estructura de l’àlbum: les pàgines que conformen
el relat marc no porten requadre, mentre que les dels contes que
explica el ratolí van emmarcades. Alhora les il·lustracions d’aquests
contes –aquarel·les on predominen el blau i el taronja– també estan
contingudes en una vinyeta. La presència d’una il·lustració del ratolí al
marc de les pàgines reforça la sensació d’oralitat.
L’arbre generós. Shel Silverstein. Zendrera Zariquiey. Barcelona, 2000.
Aquest àlbum ens explica la relació entre un arbre i
un nen. L’arbre sempre dóna al nen tot el que
necessita. A mesura que el nen creix, les seves
demandes són més exigents, però l’arbre sempre
les satisfà amb alegria i sense demanar res a canvi.
El nen és un egoista i demana massa a l’arbre? La
història que se’ns explica contraposa la felicitat de
la infantesa amb les responsabilitats i els sacrificis
de l’edat adulta? Tenen l’arbre i el nen una relació
pare i fill? O se’ns parla de la voracitat sense límits
de l’home i de l’explotació de la natura? L’autor fa
que ens fem totes aquestes preguntes utilitzant
només el negre, un traç senzill i el blanc de les pàgines. Aquesta austeritat
dóna a la història un to de gravetat i desolació, però també de confort i
carabàs
consol.
9
10
10. Las estaciones. Iela Mari, Kalandraka, 2007.
Original de 1973, aquesta obra de Iela Mari
sintetitza de manera gràfica el pas del temps i les
estacions. Com el cicle de la vida, l’autora crea
una història circular, sense text a partir dels
elements de la natura. L’observació atenta a les
transformacions a partir de la intensitat cromàtica i
les petites històries paral·leles entre els elements
naturals reflecteix els canvis que acompanyen el
pas de les estacions. L’obra de Iela Mari ha esdevingut un clàssic
contemporani. El seu tractament de les obres com principis circulars,
un disseny clar i detallista, el fons blanc i la transformació permanent
dels objectes a través de clares seqüenciacions de les imatges són
trets identificatius de Mari. Una artista que podem considerar
precursora en el gènere de l’àlbum il·lustrat des del disseny i que ens
regala obres com El globito rojo i La manzana y la mariposa, en
aquest cas creada conjuntament amb Enzo Mari, germà de Iela i
conegut per la seva tasca de disseny creatiu.
Els tres bandits. Tomi Ungerer. Kalandraka. Barcelona, 2001.
Amenaçar, destrossar i robar. Aquestes eren les
activitats dels tres bandits abans d’assaltar un
carruatge i conèixer l’Úrsula, una nena òrfena
que els farà reflexionar sobre les seves accions.
Des de la portada de l’àlbum, Tomi Ungerer ens
presenta la imatge emblemàtica dels tres
bandits, que ja no oblidarem i que ens quedarà
definitivament gravada quan la tornem a veure a
la primera pàgina i en composició descendent. A
Els tres bandits les formes són definides pels
contrastos de color o per un traç gruixut i continu. L’autor també crea
formes a partir del fons, mentre que el paper brillant ressalta els colors
carabàs
saturats. La interacció entre els colors també és molt mportant en aquest
àlbum, ja que serveix per mostrar el canvi d’actitud dels facinerosos.
10
11. Vamos a cazar un oso. Versió de Michael Rosen; il·lustrat per Helen
Oxenbury. Ekaré. Caracas, 2005
L’àlbum que us presentem recrea una cançó
popular anglesa en què, al llarg del camí que
recorren pare i fills cercant un ós, descobriran els
sons de la natura: l’aigua del riu, el trepitjar sobre
el fang, el vent entre les herbes del camp... Un
excel·lent àlbum per ser llegit en veu alta. El
format quadrat, de mida gran, resulta molt
encertat en aquest llibre, en què s’alternen
dobles pàgines de fons blanc amb traços de
llapis negre, amb altres dobles pàgines amb
aquarel·les a tot color, donant protagonisme als textos emmarcats per
destacar els sons que els lectors han de repetir. Oxenbury aconsegueix que
les imatges estiguin perfectament lligades al text, omplint el llibre de poesia i
humor i mostrant de manera molt encertada els sentiments dels
protagonistes.
Si veieu la cançó interpretada per Michael Rosen, passareu una bona
estona. La trobareu al Youtube: “Michael Rosen - We're Going On A Bear
Hunt”
Voces en el parque. Anthony Browne. Fondo de Cultura Económica.
México, 1999.
Una mare i un fill rics surten a passejar al parc
amb la seva gossa. Una filla i el seu pare pobres
surten a passejar al parc amb el seu gos. Dos
móns completament oposats conflueixen en un
mateix espai. Amb aquest senzill argument,
Browne ens acosta a l’interior dels personatges i
ens mostra les seves veus, percepcions i vivències
d’un mateix fet des de quatre punts de vista
completament diferents. Cada veu respon a una
tipografia diferent, a uns colors i imatges que ens
transmeten els sentiments i estats d’ànim dels
personatges.
El llibre presenta un munt d’elements significatius, i referències a obres d’art
que fan d’aquesta obra una lectura oberta a múltiples interpretacions. El
carabàs
segell Browne està garantit.
11
11
12. La pequeña marioneta. Gabrielle Vincent. Zendrera Zariquey.
Amb un traç a carbonet insinuat, gairebé semblant
a un esbós, Gabrielle Vincent és capaç de
mostrar-nos una història tendra i entranyable entre
un nen, un titella i el seu titellaire. Pas a pas, com
si anéssim passant les planes d’un quadernet de
dibuix, l’autor ens mostra les reaccions d’un infant
que entra en un teatret i veu una marioneta.
L’espontaneïtat, la frescor i fins i tot la ingenuïtat
infantil es veuen reflectides a les il·lustracions increïblement
expressives amb una economia de mitjans senzilla, de carbonet sobre
fons blanc. És sorprenent com l’autor transmet les emocions i
sentiments dels personatges amb els mínims traços. Al mateix temps,
assistim a l’evolució dels personatges del nen i del titellaire. I com
l’infant passa de la por i protecció del titella a compartir el petit tresor
amb el vell titellaire, mentre creix entre ells una relació d’amistat. Una
història bonica i perfectament encadenada
Olivia. Ian Falconer. Serres. Barcelona, 2001.
Olivia és una porqueta femenina, encantadora, amb
una energia inesgotable; no hi ha qui la cansi! El
primer llibre de l’autor es titula igual que la
protagonista, Olivia, i és la seva presentació, la de la
seva família i la d’allò que més li agrada fer: cantar,
emprovar-se roba, llegir contes abans d’anar a
dormir... El personatge ha seduït milers de lectors de
totes les edats i ha tingut repercussió arreu del món.
Ian Falconer, amb Olivia, ret homenatge al món del
ballet així com a Pollock i Degas. L’estil minimalista
en l’ús del color de Falconer dóna un toc elegant i
original a l’àlbum que, juntament amb el personatge, us captivarà. Us
proposem, també que visiteu la web oficial http://www.oliviathepiglet.com/.
Hi trobareu tots els llibres publicats, jocs, una entrevista amb l’autor i
moltes coses més.
carabàs 12
13. Mirror. Suzy Lee. Kalandraka. Barcelona, 2000
Mirror, mirall, objecte de cada dia amb què moltes
vegades ens entretenim, jugant amb el nostre
reflex. És a partir d’aquesta activitat que Suzy
Lee construeix la història d’aquest àlbum, on,
amb il·lustracions en groc i negre i traços
vigorosos, ens ensenya una nena que descobreix
el seu altre jo.
El centre del llibre, on s’ajunten les pàgines, ens
marca la frontera entre el real i l’irreal, el reflex
del que som, del que volem ser, del que cerquem,
del que anhelem... Ens agrada tant el reflex que ens agradaria que tot
fos com imaginem i somiem en travessar el mirall. Però de vegades ni
el real ni l’irreal són com volem i això ens aboca a un final inesperat,
com el de la nena d’aquest àlbum.
La escoba de la viuda. Chris Van Allsburg. Fondo de Cultura
Económica. Mèxic D.F, 1993.
Allsburg ens explica la història d’una escombra
que va a parar a casa la senyora Shaw, una
vídua solitària. L’antiga mestressa de
l’escombra, una bruixa, se’n desfà perquè ja no
li serveix. L’escombra no és bona volant, però
encara pot servir amb les feines de la llar o del
camp. Els fets esdevinguts a la granja de la
vídua alteren la vida tranquil·la del poble i molt
aviat es generalitza la idea de cremar l’estri
embruixat. De què tenen por els veïns, de
l’escombra o del que és diferent? L’humor i la
perfecció dels dibuixos de l’autor realitzats a
tinta, amb la tècnica del puntillisme, són motius
més que suficients per gaudir d’aquest àlbum.
carabàs 13
14. Recomanacions d’especialistes en literatura
infantil i juvenil
Pep Duran Llibreter de Robafaves i traginer de contes.
Selma. Jutta Bauer. Los cuatro azules. Madrid, 2009
La il·lustradora premiada aquest 2010 als premis Andersen
és Jutta Bauer, l'autora de La reina de los colores, Selma,
El ángel del abuelo, Madrechillona... Qualsevol d'ells es pot
recomanar per a totes les edats. Jo em quedaria
amb Selma, aquella ovella la vida de la qual respon a la
pregunta: “Què és la felicitat?”, ja que viu fent les coses
essencials: menjar al matí un xic d'herba, ensenyar a parlar
als petits, a la tarda fer una mica més d'exercici, menjar més herba i al vespre
enraonar amb la senyora Gonzalez. “I si tingués més temps?”, li pregunten, “i si li
toqués la loteria?” Ella respon: “Faria el mateix.”
Historia de un erizo. Asun Balzola. El jinete azul. Barcelona, 2010
Un petit eriçó busca un amic per jugar, però és rebutjat perquè les
seves punxes espanten els que volen ser amics seus. L’eriçó
queda molt trist fins que plorant no veu per on camina i topa amb
una cosa dura que resulta ser la closca d'una tortuga. Aquesta li
explica la raó de les seves punxes i li proposa ser amiga seva, ja
que a ella no la punxaran. Així, tots dos poden sortir a descobrir el
món.
La lluna d’en Joan. Carme Solé Vendrell. Mars. Barcelona, 2009
En Joan surt a recuperar la salut que ha perdut el seu pare,
pescador, en una tempesta dins el mar. La lluna és qui li indica el
camí, i junts poden lluitar contra el pop que la tenia retinguda
entre els seus tentacles. En Joan té por de quedar sol i que el
seu pare no es posi bo, ja que la seva mare els va deixar fa
temps, però confia en la lluna, la seva amiga, que l'acompanya
carabàs
en l'aventura de retrobar la salut i tornar-la al seu pare.
14
15. Sònia Gómez, Llibretera de Pati de llibres.
No tinc paraules. Arnal Ballester. Media Vaca. València, 1998.
Barreja el llenguatge del còmic amb les tècniques de l’àlbum il·lustrat
i té diversos nivells de lectura. L’Arnal investiga noves vies de
comunicació a través de la imatge i arma la gràfica sobre un fil
argumental molt fi que permet que cada lector munti la seva història.
La més evident és la investigació detectivesca per saber on és el
cap del mag i qui l’ha decapitat. Tot plegat sobre un suport senzill
acordat amb l’editor: paper reciclat, dues tintes i, tal com anuncia el
títol, sense paraules.
L’enemic. Davide Cali i Serge Bloch, editorial Takatuka. Barcelona, 2008.
Els autors posen al servei de la narració tots els elements del llibre.
Tot hi compta: la coberta, les guardes, fins i tot el paper foradat es
transforma en trinxera per als soldats. Us faig parar atenció a les
guardes i vosaltres descobriu la resta. A les primeres guardes es
presenta un exèrcit de soldats que semblen tots iguals. Però, fixeu-
vos-hi, el soldat que fa set de la segona fila porta un trèvol de quatre
fulles. Ara mireu les últimes guardes: ja no hi és i, a més, ha fet que
un altre soldat hagi deixat l’exèrcit. Us vénen unes ganes irresistibles
de llegir aquest àlbum?
L’erugueta goluda. Eric Carle. Kókinos. Barcelona, 2007.
Tot un clàssic (va fer 40 anys el 2009!) que narra de forma senzilla
el naixement d’una eruga i la seva transformació en papallona.
Llegir-lo amb els més menuts és una manera ben literària i divertida
de treballar els coneixements. A més, és un exemple de la
importància que té el suport triat en l’edició d’un àlbum: uns encunys
ben simples omplen de contingut el paper de les pàgines del llibre.
Glòria Gorchs Bibliotecària.
La ola. Suzy Lee. Barbara Fiore. Granada, 2008
Un àlbum sense text que aconsegueix reflectir a la perfecció
l'emoció que tots hem viscut de petits jugant a la platja amb
les onades. Crec que és un llibre que hem d'explicar als
més petitons perquè així ens adonarem d'una vegada que
saben apreciar i entendre l’art molt més del que nosaltres
carabàs
creiem.
15
16. Neda-que-neda. Leo Lionni. Kalandraka. Pontevedra, 2010.
Un clàssic que continua tenint la mateixa força de sempre. Text
i il·lustració treballen plegats per la sorpresa final. És un llibre
que ho té tot: un petit heroi inoblidable, un missatge clar però
que no embafa i un desenllaç, per mi, difícil de superar.
Allà on viuen els monstres. Maurice Sendak. Kalandraka.
Un llibre molt conegut però clau per entendre la història i la
definició d'àlbum il·lustrat. És l'exemple perfecte per
demostrar que un àlbum pot tenir la força i la profunditat
d'una novel·la de tres-centes pàgines, d'una pel·lícula d'art
i assaig, d'un manual de psicologia infantil o de qualsevol
tractat filosòfic.
Pascal Humbert Dissenyador gràfic i especialista en llibres d’artista.
La invenció de l’Hugo Cabret. Brian Selznick. Cruïlla/SM. Barcelona, 2007
Un llibre rar i preciós, mig escrit, mig dibuixat en blanc i negre.
Un homenatge al cinema mut i a Georges Méliès, un dels mags
de la "prehistòria cinematogràfica" conjuntament amb el
Segundo de Chomón i els germans Lumière. Hugo és el jove
heroi d'aquesta història ubicada al voltant de l'estació parisenca
d'Orsay. Enguany el director Martin Scorsese ha decidit
d'adaptar el llibre a la pantalla gran.
Frederick. Leo Lionni. Kalandraka. Pontevedra, 2006.
Un clàssic de sempre, que des de 1975 manté la seva
vigència i modernitat. Un conte filosòfic per als petits lectors
que destaca el paper dels poetes i somniadors. Un llibre que
hauria de ser a totes les escoles i a totes les llars del món.
Libro illeggibile MN1. Bruno Munari. Edizioni Corraini. Milano, 2010
Un concentrat de poesia dins de 5 x 5 cm sense text i sense
imatges. Una finestra oberta al món, un llibre que tothom pot
carabàs
“llegir" al seu aire, posant el seu granet de sorra i una bona
dosi d'imaginació.
16
17. Per a vosaltres
Emigrantes. Shaun Tan. Barbara Fiore, 2007
Àlbum que narra, a través d’una seqüència
d’imatges sense text, la història d’un personatge
anònim que abandona el seu país i la seva
família a la recerca d’un futur millor en un país
estrany. La mateixa absència de text suggereix
les dificultats de comunicació pròpies d’un
nouvingut, mentre que la manca de color ens
condueix a un sentiment de malenconia.
L’autor, Shaun Tan, s’autodefineix com un
traductor d’idees; en aquest cas el missatge a
transmetre és la pèrdua. Altres obres de l’autor,
com El árbol rojo, desenvolupen el tema de l’alienació humana. En
definitiva, podem considerar Emigrantes una obra singular i poderosa
dins del gènere, que no deixa de ser un homenatge a tots aquells que
un dia van realitzar un viatge similar al del protagonista.
El sonido de los colores. Jimmy Liao. Barbara Fiore, 2008
Jimmy Liao ens presenta un món de fantasia
a través d’una noia cega que viatja amb metro
per una ciutat imaginària sense un destí
concret. És un relat agredolç on la manca de
visió crea en la protagonista la capacitat de
sentir els colors a través de l’olor, el so i el
tacte. Cada parada és una nova sensació,
una nova aventura que guiarà el lector en el
món íntim de somni i fantasia de la
protagonista. L’obra és una metàfora visual
on la idea de fons és la soledat entre la
multitud. I en solitari, la noia cerca la llum i el color que únicament
podrà trobar en el seu interior.
carabàs 17
18. Caperucita roja. Germans Grimm, il·lustracions de Kvêta Pacovská.
Kókinos. Madrid, 2008.
No tots els llibres infantils són iguals. Dins tot el
19
ventall destaquen els llibres d’artista. Són obres
plenes de suggeriments, sovint estranys o curiosos
però gairebé sempre atractius. Us sorprendrà
aquesta versió de la Caputxeta Vermella editada per
Kókinos i il·lustrada per Kveta Pacovská. L’artista,
guardonada l’any 1992 amb el premi Hans Christian
Andersen d’il·lustració, ha recorregut mig món amb la
seva obra pictòrica i actualment es dedica a crear llibres
experimentals. El seu treball està influenciat per Miró, Klee i
Kandinsky. Trobareu un estil personal que enganxa: colors bàsics i
vius, traços marcats i collage. Aquí teniu una petita obra d’art.
Little tree. Katsumi Komagata. One Stroke. Tokyo, 2008.
Dissenyador gràfic japonès, Katsumi
Komagata crea veritables poesies visuals i
tàctils a partir dels seus llibres. La seva
obra artesana i d’acurada edició cuida cada
element, com la textura del paper, els
desplegables, els relleus, la força
cromàtica, el joc d’ombres i text mínim. La
seva obra és fruit d’una concepció global que queda palesa en un
llibre, que esdevé un objecte preuat. D’aquí ve el fet que la distribució
dels seus materials sigui costosa i els haguem de cercar en llibreries
especialitzades o distribuïdors de la seva obra.
Little tree és una obra que parteix d’una llavor que va creixent i es
converteix en un arbre. El pas del temps, el cicle de la vida, els colors
de les estacions i la transformació de l’arbre queden reflectits en
aquest petit arbre que es manté al mig de la doble pàgina. Un regal
per als ulls que ha merescut una menció a la Fira di Ragazzi di
Bologna.
Us convidem a observar la seva obra en el vídeo següent:
http://vimeo.com/6191932
carabàs
18 18
19. altres recursos
Llibreries emblemàtiques, originals i actives, que dediquen gran part de
la seva tasca a difondre la literatura infantil i juvenil.
2
Casa Anita (Santa Eugènia, 7. Gràcia. 08012. Barcelona. 93 237 60 02)
Al·lots-El petit príncep - www.elpetitprincep.com
La peixera - www.lapeixera.com
La casa dels contes - www.lacasadeloscuentos.com
La Caixa d’Eines - www.lacaixadeines.com
Abracadabra - www.abracadabrallibres.com
Robafaves - www.robafaves.com
Pati de llibres- www.patidellibres.com
Revistes
Clij. Peonza. Revistes digitals: Babar, Imaginaria, Faristol, Noticia llibres, Bloc
Revista Internacional de arte y literatura infantil
A la xarxa
www.apic.es Associació professional d’il·lustradors de Catalunya.
http://blocs.xtec.cat/bibliobloc Bibliobloc, espai de dinamització de la lectura del
CRP del Gironès.
http://dibuixamunconte.blogspot.com Ilustroskop, blog sobre llibres i il·lustració.
http://bibliocolors.blogspot.com
Pinzellades al món, revista digital d’il·lustració.
http://elgatoazulprusia.blogspot.com gato azul prusia ¿Cómo se ilustra un
cuento? La ilustración infantil contada paso a paso...
Bibliografia
Sophie Van der Linden, Lire l’album, L’atelier du poisson soluble.
Teresa Duran, Leer antes de leer, Anaya.
Teresa Duran, Àlbums i altres lectures. Anàlisi dels llibres per a infants.
Associació de Mestres Rosa Sensat.
Evelyn Arizpe i Morag Styles, Lectura de imágenes, Fondo de Cultura Económica.
Martin Salisbury, Ilustración de libros infantiles, Acanto.
María Cecilia Silva-Díaz, La metaficción como un juego de niños, Banco del Libro.
Teresa Colomer, Siete llaves para valorar las historias infantiles. Fundación
Germán Sánchez Ruipérez
VV.AA. El libro álbum. Invención y evolución de un género para niños, Parapara
Clave. Banco del Libro de Venezuela.
VV.AA. El arte y el álbum ilustrado, Peonza núm. 75/76.
carabàs 19
19
20. BIBLIOTECA ANTÒNIA ADROHER
Can Sunyer, 46 – 17007 Girona - Taialà
Tel. 972 213 315 – biblioadroher@ajgirona.cat
BIBLIOTECA ERNEST LLUCH
Saragossa, 7 – 17003 Girona – Palau
Tel. 972 426 368 – bibliolluch@ajgirona.cat
BIBLIOTECA JUST M. CASERO
Plaça de l’Om, 1 – 17007 Girona – Pont Major
Tel. 972 211 370 – bibliojcasero@ajgirona.cat
BIBLIOTECA SALVADOR ALLENDE
Montseny, 74-78 – 17006 Girona – Santa Eugènia
Tel. 972 232 715 – biblioallende@ajgirona.cat
PUNT DE LECTURA DE SANT NARCÍS
C.C. Sant Narcís – Pl. Assumpció, 27 – 17005 Girona
Tel. 972 237 063 – puntlectura.stnarcis@ajgirona.cat
En conveni amb l’AV de Sant Narcís
PUNT DE LECTURA DE TORRE GIRONELLA
Grup Torre Gironella, 102 – 17004 Girona
Tel. 872 081 054 – puntlectura.tgironella@ajgirona.cat
En conveni amb l’AV de Torre Gironella
BIBLIOTECA ESCOLAR MONTFOLLET
Montfalgars, 4 – 17006 Girona – Santa Eugènia
bibmontfollet@gmail.com
En conveni amb el Departament d’Educació i l’AMPA del CEIP Montfalgars
Amb el suport del Pla de Barris i el Pla Educació i Convivència
www.girona.cat/biblioteques
carabàs 20
