1. ART GREC
PERÍODES DE LA GRÈCIA CLÀSSICA
- període de Formació o Geomètric (1000-650 aC)
- període Arcaic (650-475 aC.) des de la fundació dels primers estats grecs fins l’inici
de les Guerres Mèdiques.
- període Clàssic (475-323 aC.) guerres Mèdiques fins la mort d’Alexandre el Gran.
Protoclàssic - primera meitat del s. V
Classicisme - segona meitat del s. V
Postclassicisme - segle IV
- període Hel·lenístic (323-50 aC.) fins les invasions romanes
edat fosca arcaic clàssic hel·lenístic
XII AC: ½ s VII aC. s V aC. 323 aC. 50 aC.
3. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
ART GREC
S’entén per art grec, el produït pels pobles de la conca i de les
illes de l’Egea i de totes aquelles regions colonitzades pels grecs,
des de l’Àsia Menor fins a la península Ibèrica.
- època minoica (3000-1200 aC)
- època micènica (1650-1150 aC)
- període de Formació (1000-650 aC)
- període Arcaic (650-450 aC)
- període Clàssic (450-325 aC)
- període Hel·lenístic (325-50 aC)
4. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
ART CRETENC
-Sud de la mar Egea i situada estratègicament entre Grècia i Egipte.
-La seva situació geogràfica la va fer molt oberta a tota mena d’influències.
III mil·lenni
invasió anatòlica (Àsia Menor).
Durant més d’un mil·lenni (2700-1400 aC) l’illa va gaudir d’una pau estable,
cosa que va permetre el desenvolupament de la civilització cretenca o
minoica.
Minoic Antic Minoic Mig Minoic Recent
2700 2000 1580 1400
Al 1400, els grec arribats del Peloponès (Aqueus) invadint l'illa.
5. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Les ciutats minoiques estaven connectades
entre elles. (Pavimentació dels carrers)
Grans blocs de pedra tallats amb serres de
bronze.
Els carrers tenien sistema de
clavegueram.
6. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Palaus de Creta
L’aparició de palaus (2000 aC) demostra l’existència d’un poder fort.
Tres grans centres: Cnossos, Faistos i Màlia.
Van ser destruïts cap el 1650 (causes naturals o invasions).
Cnossos sobresurt triomfant en una segona generació de palaus i el
seu rei Minos, unifica tota Grècia.
Potència econòmica i política que va permetre el desenvolupament
d’un art molt original, l’ “art dels palaus”.
Palaus pensats com una petita ciutat. (esquema dels palaus del
Pròxim Orient)
7. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Palau de Cnossos
Segon mil·leni aC.
c 1750 aC.
S’aixeca sobre un turó que
domina la vall de Cairatos.
amb una plaça (àgora), santuaris,
sales de recepció, magatzems,
obradors, apartaments privats i
teatre.
8. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Una de les contribucions més notables dels minoics a l’arquitectura és
la columna.
Columna “invertida”
- la majoria de les columnes gregues eren més àmplies en la part
inferior, creant una il·lusió de major alçada.
- normalment es pintaven de color
vermell i/o negre.
- estaven fetes amb fusta.
- es muntaven sobre una simple base de
pedra i acabades amb un coixí, (peça rodona).
12. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Àrea de la cambra reial. Estaven arrebossades i pintades al fresc.
A nivell de carrer l’accés a la sala té un vestíbul amb columnes.
13. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Saló del tron, que rebia la llum per
una obertura situada en la part
superior.
Tram de l’escala principal
14. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Vista del bany lustral
Reconstrucció de la sala de les dobles destrals (símbol que trobem gravat a
les parets).
En aquest espai hi havia algunes figures de culte.
15. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Reconstrucció de l’aspecte de la ciutat.
A l’est del palau, es troba un passadís que va de nord
a sud i on hi ha un magatzem amb pithoi. Aquests
enormes vasos servien per acumular líquids.
16. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Frescs
-Escena de tauromàquia
-Jove saltant sobre un bou
-Gran sentit de l’harmonia
cromàtica
-Colors:
-plans i vius
-de gamma reduïda,
-aconseguits amb pigments
minerals.
salt del bou
17. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
La Parisenca
temàtica: Les Dames de blau
-escenes de vida religiosa o cortesana.
-figures humanes representen a joves:
-homes atlètics amb la pell de color vermell fosc
-dones pàl·lides vestint el típic vestit de faldilla amb volants
i pits al descobert.
20. ARQUITECTURA GREGA
Arts decoratives
A Creta no hi ha indicis d'escultura monumental.
S'han trobat:
-estàtues de petites dimensions
-rhytà en forma de cap de toro (XVI aC)
Rhyton
en forma de toro.
Deessa de les serps 1600 aC. XVI aC.
Petita escultura de 29’5 cm. Esteatita negra i
Procedent del palau de Cnossos. fusta daurada.
21. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
ART MICÈNIC
1600 aC. - 1200aC.
MICENES
-ciutat en el centre del Peloponès.
-un dels majors centres de la civilització
grega en el segon mil·lenni aC.
-poble guerrer amb muralles ciclòpies
La ciutat estava organitzada de forma
monàrquica i el poble ras havia de
tributar al rei.
Planta de la ciutadella de Micenes
22. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
La ciutat-fortalesa de Micenes ofereix el
primer conjunt arquitectònic coherent.
Ciutats connectades per
camins pavimentats.
Muralla fortificada.
23. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Destaca l'entrada principal a la ciutat: Porta dels Lleons
triangle de
descàrrega
lleons de 3 m.
amb una
columna al mig
llinda
Aspecte exterior del mur amb la porta
dels Lleons. (1350-1300 aC)
24. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Dins del palau trobem el Mégaron ("Gran Saló")
-solia estar a un costat del pati central i davant de l’altar.
-constava de tres parts:
1. pòrtic obert amb dues columnes in antis
1. vestíbul Prodomos també anomenat pronaos
2. sala principal domos també anomenada cella o naos
25. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Les tombes micèniques
1500 aC. - 1300 aC.
Micenes també és famosa per les seves tombes reials.
-circulars i com els tholoi
-impressionants construccions cobertes amb una gran cúpula.
-la més grand de totes guardava el tresor d’Atreu.
-volta sense suport intern.
-façana amb porta d’accés monumental, de forma rectangular i amb llinda.
-podia tenir una sala annexa, lleugerament rectangular, com ossari.
26. ARQUITECTURA GREGA
Antecedents
Mascara d’Agamèmnon
segle XVI aC.
or
trobada en una de les
tombes de la fossa de
Micenes.
27. ARQUITECTURA GREGA
CARACTERÍSTIQUES DE L'ART GREC
-HOME
-NATURA
Pilars sobre els que es fonamenta
-RAÓ
la gènesi creativa de l'art grec
-HARMONIA
-BELLESA
L'home és la mesura de totes les coses Protàgores
28. ARQUITECTURA GREGA
URBANISME
-caràcter independent de les polis
-topografia montanyosa del terreny
-introducció de la democràcia a Atenes
Polis:
-interior d'un recinte emmurallat (conflictes bèl.lics)
Part alta: acròpoli recinta emmurallat on hi
havien els edificis de
caràcter sagrat
Plaça central: àgora plaça pública on s'hi
desenvolupaven les
activitats més importants
29. ARQUITECTURA GREGA
CARACRERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA GREGA
Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.
Cerca de l’harmonia visual: importancia de totes les façanes.
Construccions a mesura de l’ésser humà: rebuig de la monumentalitat.
Classificació dels edificis en ordres: segons la forma artistica de l’exterior.
necesitat de fixar una relació entre cadascuna de les parts
primers ordres: dòric i jònic
element que sustenta: columna
element sustentat: llinda o arquitrau
Materials usats: Pedra, marbre i fusta per les vigues.
Tipologia: Temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis.
Urbanisme: irregular, adaptació al terreny
32. ARQUITECTURA GREGA
ORDRE DÒRIC
Es desenvolupa al
continent grec, a Creta
i a la Magna Grècia al
segle VII aC.
33. ARQUITECTURA GREGA
ORDRE DÒRIC
El seu origen és la columna micènica.
COLUMNA
Sense base.
El fust, cònic, redueix el seu diàmetre no cap a la part baixa, com
s’esdevé en el fust micènic, sinó cap a la part alta, per tal de guanyar
estabilitat.
El fust és acanalat.
El capitell presenta una estructura purament geomètrica: un cos
motllurat que sosté un àbac quadrat de dimensions superiors a les de la
columna.
34. ARQUITECTURA GREGA
ORDRE DÒRIC
ENTAULAMENT
L’arquitrau, quasi sempre llis, no rep directament el
pes de la cornisa, ja que entre ells es troba el fris.
El fris permet el desenvolupament d’una decoració
monumental, i és exclusiva de l’arquitectura grega.
La decoració es compon de superfícies rectangulars
amb estries verticals que s’alternen amb plafons
esculpits i pintats. Els primers s’anomenen tríglifs, i
els segons, mètopes.
La cornisa presenta, a la seva cara interior,
alternativament, elements reforçats, com petits
contraforts volats decorats amb gotes.
36. ARQUITECTURA GREGA
ORDRE JÒNIC
Es desenvolupà a
algunes illes de
l’Àsia Menor.
No es coneix ni la data
ni el lloc de la seva
invenció. (+/- VI aC)
37. ARQUITECTURA GREGA
ORDRE JÒNIC
El seu origen el relaciona amb formes protojòniques o
eòliques.
La columna descansa sobre una base circular.
- Altura: (+/-) 9 vegades el seu diàmetre (18 mòduls)
El fust es presenta lleugerament més estret a la part
alta.
El capitell té una part inferior circular, generalment
ornamentada amb elements geomètrics juxtaposats
en forma d’ou.
A la part alta, una superfície rectangular es cargola en
dos dels costats, seguint el sentit de l’arquitrau, amb
potents volutes que giren sobre elles mateixes com
tubs.
38. ARQUITECTURA GREGA
ORDRE JÒNIC
La base té dues motllures convexes
(toro) i una còncava (escòcia)
anomenada àtica.
39. ARQUITECTURA GREGA
ORDRE JÒNIC
ENTAULAMENT
L’estructura superior o entaulament és més senzilla
que l’ordre dòric.
L’arquitrau està lleugerament escalonat.
El fris, situat al nivell superior, no té tríglifs i permet
la presentació d’un fris decorat de forma contínua.
La cornisa, que sobresurt poc, ofereix en general
una decoració més discreta, amb dentells.
40. ARQUITECTURA GREGA
ORDRE CORINTI
A partir del 450 aC, les
tendències arquitectòniques
es tornen més ornamentals.
Fulles d’acant, volutes sota dels
angles i vuit caulicles o tiges.
Aspecte florit, ple i naturalista.
43. ARQUITECTURA GREGA
ORDRES CLÀSSICS
La plàstica de l’ordre dòric és més severa, austera i robusta.
La plàstica de l’ordre jònic sembla més airosa i delicada.
La plàstica de l’ordre corinti és més graciosa, elegant i esbelta.
El luxe arquitectònic i decoratiu
jònic determina que algun dels
seus monuments prenguin
proporcions gegantines, en
canvi, l’ordre dòric sembla més
directament integrat a la terra i
al país en el qual es manifesta.
45. ARQUITECTURA GREGA
ARQUITECTURA RELIGIOSA
ORIGEN DEL TEMPLE
Ubicació en funció d’un fet, un numen o qualsevol
element susceptible de culte.
CARACTERÍSTIQUES PROPIES DEL LLOC
Presencia d’aigua: font, riu o manantial.
Bona orientació respecta el sol: façana principal
mirant a l’orient.
Espai natural privilegiat.
46. ARQUITECTURA GREGA
EDAT FOSCA
Temple de
PERACHORA
segle VIII aC. Temple de
HERAIÓ DE ARGOS
segle VII aC.
terracota
planta rectangular
pórtic amb 2 columnes
47. ARQUITECTURA GREGA
Primers temples
- recreacions d’antigues estructures de fusta.
- espai intern allargat; cella, (on residia l’estàtua del déu al que estava
consagrat)
- posteriorment, aquest espai serà compartimentat.
Pronaos o vestíbul
Naos o cel.la, el propi temple
1-Opistòdom; sala sense comunicació directa amb la cella o naos.
2-Àdyton; sala on no es pot entrar i de funció oracular.
es realitzaven alguns rituals secrets.
48. ARQUITECTURA GREGA
REFERÈNCIES
- Resultat d’una evolució gradual que parteix de la tradició micènica.
- Procés lent i molt lligat a l’evolució de les polis.
- Relació entre el temple arcaic i el mègaron (edifici profà i civil)
- Pren part de la planimetria de l’antic palau micènic en la que s’inclou
l’estàtua del déu antropomòrfic.
mègaron.
1: Vestíbul
2: Sala principal
3: Columnes del pòrtic i de la sala principal
49. ARQUITECTURA GREGA
FAÇANA D'UN TEMPLE
Frontó
Entaulament part superior d’una construcció
cornisa
fris
arquitrau
Columna element de suport amb secció circular
capitell
fust
base (?)
Basament
Estilòbat
Estereòbat
51. ARQUITECTURA GREGA
coberta a dues
aigües
opistòdom nau o cel·la pronaos
frontó plataforma
columnes
Tholos o monòpter
52. ARQUITECTURA GREGA
CLASSIFICACIÓ SEGONS LA PLANTA
-Generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més
una del nombre de la façana
IN ANTIS PRÒSTIL AMFIPRÒSTIL MONOPTER DÍPTER
Rectangular i un Rectangular i un Rectangular i un Columnes al Amb dues
pòrtic amb dues pòrtic amb pòrtic amb voltant de tot el fileres de
columnes entre columnes al columnes al davant temple columnes al
els murs davant i al darrera voltant
53. ARQUITECTURA GREGA
CLASSIFICACIÓ SEGONS EL PÒRTIC
DÍSTIL TETRÀSTIL HEXÀSTIL OCTÀSTIL
Pòrtic amb dues Pòrtic amb quatre Pòrtic amb sis Pòrtic amb vuit
columnes frontals columnes frontals columnes frontals columnes frontals
entre les parets
54. ARQUITECTURA GREGA
Materials i mètodes de construcció
Gran varietat de materials (tova, fusta,……. terracota i pedra).
-Tova: paret feta amb massa de fang
-Fusta: per les bigues
-Pedra: calcària - - - conglomerats - - - - marbre (abundant i bona).
-Terracota: per les cornises i teules.
-Marbre: anirà substituint ala altres materials
canteres de Paros, Nasos i Tasos.
55. ARQUITECTURA GREGA
Realització d’un edifici
Car i de llarga durada.
Col·locació dels carreus.
- pretallats a les canteres --> transportats en vagons.
Col·locació de cada pedra en el seu lloc.
es donava molta atenció a les unions dels tambors de les columnes.
-es tallava en cada tambor un forat i s’encaixava un llistó de fusta
-es deixaven uns falcons per facilitar la seva manipulació
En les peces més cuidades era quasi impossible veure les unions.
57. ESCULTURA GREGA
ESCULTURA
Realitzada essencialment en bronze i en marbre
Dues tipologies
-relleu
Figura humana
-escultura exempta
Els seus orígens procedeixen dels
contactes amb Orient.
Els precedents d’aquesta estatuària
són les imatges de fusta
anomenades xóanon (pl. xóana).
58. ESCULTURA GREGA
HISTÒRIA DE L'ESCULTURA
Des dels principis, l’home ha tingut la necessitat
d’esculpir.
Primers materials simples (fusta o fang). Després
altres més difícils de treballar.
Pobles de la prehistòria van fer escultures
relacionades amb la religió i els mites.
Àrtemis
Marbre, 1’75 m
Mitjans segle VII aC.
És una de les primeres estàtues
conegudes d’obra major.
Trobada al seu santuari de Delos
