1. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
Història
2on de batxillerat

2. INTRODUCCIÓ
La dreta espanyola (formada per l’Església, la
majoria de l’Exèrcit i la burgesia agrària i
industrial) estava en desacord amb les reformes
del govern republicà d’esquerres. La victòria
ajustada del Front Popular a les eleccions de
febrer del 36 va suposar l’empenta per la
preparació d’un cop d’estat militar per
enderrocar per la força la II República, la
democràcia i les llibertats que garantia la
Constitució del 1931.

3. INTRODUCCIÓ
Les causes del conflicte venen motivades pels canvis
socials i econòmics que va viure Espanya durant els
segles XIX i XX. La liberalització de l’economia i el
naixement del proletariat van provocar un
sentiment de rebuig al sistema capitalista per part
de pagesos i obrers organitzats en sindicats i partits
d’esquerres que podia derivar en una revolució
similar a la que va viure Rússia en 1917. La por a
l’anarquisme o el comunisme va apropar la dreta
espanyola a posicions totalitàries.

4. INTRODUCCIÓ
No podem oblidar el context que vivia Europa durant els anys 30. La
crisi econòmica derivada del Crack del 29 va provocar malestar
social i altes taxes d’atur. Les tendències polítiques es van
radicalitzar. A Europa convivien tres sistemes polítics ben diferents:
- Les democràcies occidentals, com França, Regne Unit o Espanya
estaven en perill per la radicalització política.
- L’URSS de Stalin representava un nou model, la dictadura
comunista. Stalin volia expandir el comunisme per Europa i la
Guerra Civil espanyola era una bona oportunitat per fer-ho.
- Alguns estats van voler salvar el capitalisme davant la por
revolucionària amb dictadures molt repressives contra els
moviments d’esquerres. Van imposar-se el feixisme a Itàlia
(Mussolini) i el nacional-socialisme a Alemanya (Hitler). Tots dos
règims van recolzar el cop d’estat contra la II República.

5. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• Un grup de militars dretans dirigits pel general Francisco Franco
va preparar al Marroc i Canàries un cop d’estat contra el govern
republicà del Front Popular el dia 17 de juliol de 1936.
• L’excusa per la preparació del cop militar va ser l’assassinat del
dirigent monàrquic dretà Calvo Sotelo (“Renovación Española”)
per part d’un grup de socialistes i guàrdies d’assalt el dia 13 de
juliol.
• Estava previst que l’endemà del pronunciament al Marroc, el dia
18 de juliol, s’estengués el cop d’estat a la península; el cap de la
insurrecció seria el general Emilio Mola.
• FE i de les JONS (partit feixista), la CEDA (partit republicà de
dreta), monàrquics borbònics (Renovació Espanyola) i
tradicionalistes (carlins) es van sumar al cop d’estat al·legant por
al comunisme i al separatisme que, segons ells, fomentava el
govern d’esquerres.

6. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
Calvo Sotelo va ser assassinat el 13 de José Antonio Primo de Rivera,
juliol per un grup de socialistes i ideòleg de la Falange, va ser l’altre
guàrdies d’assalt. Aquest fet va ser el màrtir de la “Creuada” del general
detonant de l’Alzamiento Nacional Franco

7. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• La idea dels colpistes era prendre ràpidament els
centres de poder aprofitant el factor sorpresa. Els
generals Goded, Queipo de Llano i Cabanellas serien
els responsables de treure els militars als carrers.
• En realitat, els republicans temien des de feia temps el
cop militar i s’estaven preparant per refusar-lo, encara
que es van refiar en excés, menysvalorant el
recolzament majoritari per part de l’Exèrcit espanyol.
• La Guàrdia d’Assalt i, sobretot, la resistència popular
van aconseguir frenar l’èxit immediat dels militars. Allò
que havia de ser un ràpid cop d’estat, va derivar en una
llarga i cruenta guerra civil (1936-1939).

8. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
JULIOL 1936

9. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• En algunes parts d’Espanya va triomfar l’anomenat
“Alzamiento Nacional”: Galícia, ciutat d’Oviedo,
Navarra, La Rioja, Àlaba, meitat occidental d’Aragó
(incloent-hi les tres capitals), Castella i Lleó, Càceres,
Mallorca i Eivissa, ciutats de Cadis, Sevilla, Còrdova i
Granada, Marroc i les Illes Canàries.
• Catalunya va continuar sota control republicà degut al
l’escàs suport que tenien els partits de la dreta
espanyola com la Falange, CEDA o Renovació
Espanyola. La ràpida organització de la resistència
popular per part dels anarquistes de la FAI i la CNT van
fer fracassar el cop que a Catalunya dirigia Goded, que
a mitja tarda del 19 de juliol es va rendir.

10. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
Manuel Goded va prendre Mallorca i
Eivissa. Va viatjar a Barcelona per
prendre la ciutat, ja que el Capità
General de Catalunya, Francisco Llano
de la Encomienda, va posar-se del
costat republicà. Va fracassar. Va ser
afusellat per alta traïció el12 d’agost.

11. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• L’anomenada “Guerra d’Espanya” va tenir un gran ressò a la
premsa estrangera. A França, Regne Unit o els EUA es va viure
amb por l’establiment d’un altre estat feixista.
• Van arribar a Espanya fins a 60.000 brigadistes internacionals
(joves voluntaris que volien lluitar a la guerra contra els
feixistes).
• Però els governs d’aquests països van decidir no intervenir en el
conflicte per defensar el legítim govern democràtic republicà
(creació d’un Comité de No-Intervenció a Londres), encara que
Hitler i Mussolini sí ho van fer a favor de Franco.
• El “Corpo di Truppe Volontarie” italià i la “Legió Còndor”
alemanya, juntament amb tropes portugueses enviades pel
dictador Salazar, van arribar a Espanya per recolzar el “bàndol
nacional”. Stalin va enviar suport militar contra Franco.

12. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”

13. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
Els quatre dictadors
feixistes europeus del
moment. Franco va
rebre el suport militar
de Mussolini, Hitler i
Salazar.

14. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
ITÀLIA ALEMANYA URSS
Tropes 72.775 17.000 4.000 (aprox.)
Peces d’artilleria Sense concretar 600 1.555
Tancs Sense concretar 120 760
Avions 759 597 1.087
La Guerra Civil va ser el primer conflicte bèl·lic de la història on es van
practicar bombardeigs contra la població civil de les ciutats. La
intervenció de la Luftwaffe (aviació alemanya) i d’Itàlia va ser
fonamental per a la victòria de Franco.
L’ajut soviètic a la República estava condicionat a la implantació d’un
sistema comunista a Espanya, i per aquest motiu, anarquistes i molts
republicans el van rebutjar.

15. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
La Legió Còndor bombardejant Gijón

16. Apartat 1: “L’esclat de la guerra”
• La guerra va enfrontar a l’Exèrcit espanyol (bàndol
nacional) contra l’anomenada “milícia popular”, un exèrcit
improvisat i amb pocs recursos que va ser organitzat per
bona part de la societat espanyola i estava format per
voluntaris.
• Catalunya va mobilitzar a 30.000 combatents organitzats en
“columnes”, cadascuna dirigida per un partit o un sindicat
(CNT-FAI, PSUC, POUM, ERC). La majoria van anar a parar al
front d’Aragó per intentar recuperar les tres capitals
aragoneses (sense èxit).
• Barcelona i les altres ciutats catalanes van patir els
bombardeigs continus de l’aviació feixista amb base a l’illa
de Mallorca fent molt dura la guerra per a la població civil.

17. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Octubre del 1937

18. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• El bàndol nacional avançava lentament portant la iniciativa militar:
- Quiepo de Llano es va fer amb tota Andalusia occidental.
- El general Yagüe va enllaçar Extremadura amb la zona del nord
peninsular controlada pels rebels, ocupant ciutats com Badajoz i
Toledo.
- Mola va conquerir les ciutats guipuscoanes d’Irun i Sant Sebastià.
En setembre va morir en accident d’aviació el general Mola, fent-se
Francisco Franco amb el comandament de les tropes colpistes.
• El 29 d’octubre va començar la llarga “Batalla de Madrid”, ciutat
que es defensava dels feixistes al crit de “No pasarán”. El govern
republicà va abandonar la ciutat i es traslladà a València per
seguretat; Madrid va passar a ser governada per una “Junta de
Defensa”. La heroica defensa dels anarquistes de la “Columna
Durruti” i dels brigadistes internacionals van fer que Franco desistís
de conquerir Madrid.

19. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

20. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• La resistència madrilenya va fer que Franco centrés la
seva estratègia en el nord. La “Batalla del Nord” va
començar en març del 37 i va acabar el mes d’octubre.
- Els nacionals ocuparien tot el País Basc, Cantàbria i
Astúries.
- La Luftwaffe va bombardejar per ordre de Franco el
poble biscaí de Gernika.
- Moltes persones van fugir i es van refugiar a Catalunya.
- El control de les mines asturianes i la siderúrgia basca
van ser claus per l’aprovisionament nacional.

21. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”

22. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• La resposta republicana va ser eliminar la “Milícia
Popular” per crear un “Exèrcit Popular” durant
l’any 1937.
• Militars professionals sota les ordres dels polítics
republicans intentarien dirigir un exèrcit més
organitzat. El general Vicente Rojo comandaria
l’Exèrcit Popular.
• Anarquistes i POUM van veure en aquesta decisió
un gir de la República cap al comunisme soviètic.
Els conflictes interns al bàndol “roig” van ser
habituals.

23. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Vicente Rojo, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit
Popular republicà durant la guerra civil

24. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
• Aconseguit el nord, Franco va dirigir-se cap a Catalunya des del front
d’Aragó en març del 38.
- Després de la conquesta de Lleida, es va ocupar el Pirineu amb
l’objectiu de fer-se amb les centrals hidroelèctriques.
- L’últim objectiu va ser arribar fins al Mar Mediterrani pel riu Ebre i així
dividir l’Espanya republicana en dos parts: Barcelona i València. La
“Batalla de l’Ebre” va ser la més cruenta de la guerra. Els republicans
s’ho van jugar tot en agost del 38 i van perdre.
- La batalla va acabar amb 60.000 republicans morts.
- Franco va ocupar Catalunya (Barcelona va caure el 26 de gener del 39).
La resistència va ser escassa i 450.000 catalans es van refugiar a
França.
• La República va voler llavors negociar la rendició, però Franco es va
negar. Les tropes republicanes es rendien i en març van caure Madrid,
València i Alacant. L’1 d’abril del 1939 Franco va declarar la fi de la
guerra.

25. Apartat 2: “El desenvolupament de la guerra”
Juny del 1938

26. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• La manca d’un exèrcit republicà va provocar una
resposta popular espontània per organitzar la
“Milícia Popular” que lluités contra els “facciosos”.
Aquest fet va comportar la radicalització del
bàndol republicà cap a posicions clarament
revolucionàries.
• La guerra va ser l’excusa per la comissió
d’atemptats contra membres de l’Església i la
burgesia. Es van cometre assassinats i robatoris. En
els primers mesos de la guerra van morir unes
8.500 persones a l’Espanya republicana per actes
violents.

27. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• El govern republicà no tenia el control efectiu del
territori durant la guerra. Les columnes de la
Milícia Popular controlades per partits i sindicats
van crear a Catalunya un “Comitè de Milícies
Antifeixistes” que va fer-se amb el govern de les
ciutats i els pobles durant la guerra.
• De pas, van començar a prendre mesures
revolucionàries (col·lectivitzacions de terres i
fàbriques).

28. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• També es va radicalitzar el govern. En
setembre del 1936 va arribar a ser cap de
govern el socialista radical Largo Caballero i es
van incorporar quatre ministres “anarquistes”.
• A Catalunya es va crear un nou govern
autònom dirigit per l’independentista Josep
Tarradellas, que va incorporar
separatistes, comunistes i anarquistes.

29. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Francisco Largo Caballero, cap Josep Tarradellas i Joan, cap de govern de la Generalitat,
del govern espanyol al costat del president Lluís Companys

30. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• La fugida de molts empresaris va afavorir que els
sindicats prenguessin la direcció de les fàbriques.
Aquests van intentar reconvertir la indústria tèxtil
catalana en una indústria de guerra.
• Amb el “Decret de Col·lectivitzacions” (octubre del
36), la Generalitat va permetre les col·lectivitzacions
de les fàbriques amb més de 100 treballadors; la
majoria d’empreses catalanes van passar a ser
controlades pels sindicats.
• La productivitat va ser alta, però la manca de matèries
primeres per la guerra i l’escassetat d’aliments va fer
molt dures les condicions de vida a les ciutats.

31. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• Al camp es van fer també col·lectivitzacions,
especialment a Aragó, Andalusia i La Manxa. A
Catalunya van tenir poca importància degut al
predomini de la petita propietat.
• La situació política a Catalunya es va complicar al maig
del 1937. La Generalitat i els representants del govern
central republicà van decidir desallotjar l’edifici de la
Telefònica de Barcelona que havien ocupat els
anarquistes.
• Va començar una guerra urbana entre els militars de la
CNT-FAI i el POUM, contra els militars del PSUC, ERC i
UGT. La crisi va acabar amb la intervenció de 5.000
guàrdies d’assalt.

32. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• El govern republicà va acusar a la Generalitat de no
saber mantenir el control del territori i de no aportar
homes per guanyar la guerra. El govern central va
decidir prendre les següents mesures:
- Retirar competències a la Generalitat en matèria
d’ordre públic.
- Dissoldre el POUM, detenir els seus membres i
assassinar al seu líder, Andreu Nin.
- Retirar del govern als anarquistes i apartar-los dels
llocs de poder.
• Els partits comunistes (PSUC a Catalunya i PCE a la
resta d’Espanya) van anar guanyant protagonisme.

33. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Andreu Nin. Català d’origen obrer,
va aconseguir arribar a ser mestre
d’escola. Va ser anarquista de la CNT
primer i, més tard, es va fer comunista.
Va viure a l’URSS com a ajudant de
Trotski, fins que va arribar Stalin al poder.
Va fundar el POUM, el partit trotskista
espanyol. Va ser assassinat per un agent de
l’espionatge soviètic amb el vist i palu de
Negrín.

34. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
• Els fets de maig del 37 i la cada cop més gran influència
soviètica a la política republicana van precipitar la
dimissió de Largo Caballero.
• El també socialista Juan Negrín es va fer amb el govern.
Va ser ell qui va traslladar la capital a València i qui va
acabar amb la Milícia Popular. Es va apropar a l’URSS, va
centralitzar l’Estat i va acabar amb les discrepàncies
internes entre republicans amb un creixent
autoritarisme.
• L’any 1939, Negrín va buscar un pacte amb Franco que
aquest no va acceptar. El President Azaña va dimitir en
març del 39 i un militar, Segismundo Casado, va assolir la
presidència fins a la derrota final.

35. Apartat 3: “La Revolució dins la Guerra Civil”
Juan Negrín, últim cap de govern
de la II República (al mig) Segismundo Casado
Metge culte i de Militar segovià,
família burgesa, va defensar la
va ingressar al República
PSOE. Va ser cap durant la guerra.
De govern des del Fart de
1937. Va apropar- l’apropament del
se a l’URSS i va govern de
crear “txeques”, Negrín al
grups d’espionatge Comunisme, va
a l’estil estalinista fer un cop d’estat després de la dimissió de
on eren Manuel Azaña convertint-se en l’últim
empresonats o, fins i tot, executats els Dirigent de la II República.
dissidents polítics del bàndol republicà.

36. Apartat 4: “El naixement de la
dictadura de Franco”
• El cop d’estat que va precipitar la guerra només tenia
plantejat enderrocar la República i la democràcia. La
llarga duració de la guerra i la mort accidental de dos
dels líders militars rebels, Emilio Mola i José Sanjurjo,
van portar a Francisco Franco a liderar el bàndol
nacional i a organitzar un estat dictatorial pròxim al
feixisme.
• Es va constituir una Junta de Defensa Nacional amb
seu a Burgos. En un principi el poder el compartirien
Franco, Queipo de Llano i Cabanellas, que presidiria la
Junta. El suport que tenia Franco per part de la majoria
de militars i els seus contactes amb Hitler i Mussolini el
van convertir en cap de l’exèrcit i del govern.

37. Apartat 4: “El naixement de la
dictadura de Franco”
Al centre de la imatge, el general Franco. Un jove Francisco Franco parla
Mirant-li amb desconfiança, Emilio Mola amb José Sanjurjo
José Sanjurjo
estava exiliat a
Portugal quan va
començar la guerra.
Recordem que havia
dirigit la “Sanjurjada”,
un cop militar fallit
contra la II República
en agost del 1932. Va
ser condemnat a mort i amnistiat després
per Lerroux. Va morir quan el seu avió, que
el portaria a Burgos el 20 de juliol del 36, es
va incendiar. Només va morir ell.

38. Apartat 4: “El naixement de la
dictadura de Franco”
Gonzalo Queipo de Llano fent allò que
El general Miguel Cabanellas més li agradava: xerrar a la ràdio
Des d’Unión Radio Sevilla, Queipo de
Llano feia discursos patriòtics on exaltava
les tropes nacionals durant la guerra i
Cabanellas era republicà i de centre..., anunciava les massacres per provocar la por a
fins que va recolzar l’Alzamiento l’enemic. Conegut com el “Virrei d’Andalusia”
Nacional. Va presidir la Junta de o “Paca la culona”, va destacar-se com un dels
Defensa fins que Franco el va fer fora. militars més cruels i sanguinaris del bàndol
franquista. Com tenia massa poder, Franco el
va deportar a Itàlia.

39. Apartat 4: “El naixement de la
dictadura de Franco”
• Franco es va fer nomenar “Generalísimo de los
Ejércitos Españoles” i va dissoldre la Junta de Defensa.
• L’any 1937 va crear un règim de partit únic, Falange
Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva
Nacional-Sindicalistas (FET y de las JONS). Va copiar els
models feixista i nazi, i va agafar el llegat del falangista
José Antonio Primo de Rivera, assassinat pels
republicans en abril del 37. Qualsevol dissident va ser
repressaliat.
• En 1938 Franco es proclama “Caudillo de España por la
Gracia de Dios”. Estableix un estat dictatorial recolzat
en la fe catòlica i el sindicalisme vertical.

40. Apartat 4: “El naixement de la
dictadura de Franco”
• A part de guanyar la guerra i organitzar la
nova dictadura, Franco va acabar amb el
moviment anarquista i d’esquerres
mitjançant una brutal repressió. Calia
“purificar la Nova Espanya”.
• Milers de presos, consells de
guerra, execucions, camps de concentració...
Unes 150.000 persones van ser executades pel
franquisme durant la guerra.

41. Apartat 5: “Viure en guerra”
• Als morts de la guerra i la repressió en tots dos
bàndols, cal afegir els civils morts en els
bombardeigs de les ciutats.
• A més, la majoria de la població va patir fam. Es
van racionar els aliments, mesura que va afavorir
l’estraperlo (el mercat negre de menjar).
• L’allunyament català del front de guerra va
afavorir l’arribada de 300.000 refugiats d’altres
zones d’Espanya, afavorint la fam i les epidèmies
de tifus o tuberculosi.