1. Idil·li Xorc
Laura Vidal
Ahad Shafiq
Weronika Jaroszek
2. Índex
Contextualització.
Tema.
Argument.
Estructura interna.
Narrador i punt de vista.
Anàlisi del discurs.
Personatges.
Temps i espai.
Llenguatge.
Conclusió.
3. Contextualització
Escrit per Caterina Albert, amb el pseudònim Victor Català.
És el segon llibre dintre del recull de contes de Drames rurals.
El llibre està escrit en l’època Modernista (1892-1966). A l’autora no li
agrada que li tractin de modernista.
Característiques modernistes:
Els personatjes principals (Laia i Tit) estàn inadaptats al grup dels
captaires, és a dir, són personatjes solitaris, automarginats de la
societat.
Victor Català no menciona en cap moment en quin camp de
Catalunya es situa la història, i això li resta realisme al conte.
El conte acaba de manera trágica.
S’intenta causar un impacte emocional en el lector.
Les descripcions de l’autora en l’obra són subjectives.
Narrativa breu: 28 pàgines (100 - 128).
Editorial educació 62.
4. Tema
Títol: Idil.li Xorc
Idil.li (relació amorosa entre dues persones)
xorc (que no produeix).
En cada conte de drama rurals hi ha una
crítica a la societat, en cas de idili.xorc la
crítica va dirigida a la violència de les
tradicions populars.
La complexitat de les personalitats i dels
compotaments individuals i socials,
especialment las situació de la dona.
5. Argument
És una història d'amor entre dos captaires, el Tit i la Laia que
decideixen casar-se per fugir de la situació en què es troben tot i que
el poble s’opososes. Van demanar al rector que els casés, al veure que
havien fet fora de casa al Tit va acceptar. No hi havia ningú invitat a
la boda excepte els dos testimonis necessaris: el campaner i el cec
del poble. Al sortir ja casats de l'església una pluja de pedres els va
rebre. Tots van poder cobrir-se excepte el Tit, que va rebre una
forta pedrada al cap que el va matar. El conte acaba amb la missa per
la mort del Tit.
6. Estructura interna
Plantejament
Descripció del grup dels captaires baixant per la
carretera i la trobada amb el Tit i la Laia que estaven
parlant. (pàg. 100-107)
Nus
Correspón al moment que es conèixen i arriben a la
conclusió de que estarien millor casats ja que es
solucionarien molts dels seus problemes. (pàg. 107-117)
Desenllaç
Correspón al casament de la parella i al tràgic final d'en
Tit. (pág. 118-127)
7. Narrador i punt de vista
El narrador és en tercera persona, objectiu i omniscient.
Exemple:
“Tornà a mirar la Laia de regord, i dins del pit s’hi va sentir com un corimori, una
llei de cosa dolça que li semblava era alegria.”
8. Anàlisi del discurs
Predomina tres tipus de texts: text narratiu, que es pot
evidenciar per la presència abundant de verbs en acció,
text descriptiu i el text dialogat.
Text narratiu. “Mes abans de tenit temps de dir paraula, de
tots els indrets de la placeta sortí una pluja de pedres com ous
de gallina, que petaran per els parets i la porta de l’església...”
Text descriptiu. “La llúcia i la Conilla, dues velletes
remenudes i bufones totes netetes i endreçades, amb faldilles
de bordets, davantals de cànem i llana...”
Text dialogat.
“-Hola, Josep! Vós per aquí?
- Què tal, Laia?
-Ja hi anem?
-Què s’ha de fer?”
9. Personatges: Principals
Tit (Josep)
Té 60 anys. És petitó i rabassut, amb un cap grossàs. Té dues
celles frondoses que li cobreixen els seus petits ulls grisosi un nas
vermell, ple de pèls.
Camina amb l’ajuda de dos bastons i té les cames eixamplades
perquè de jove un carro el va atropellar.
Viu en una casa amb una família que el maltracta i treballa
cuidant els porcs de tot el poble.
Laia
Té 53 anys, és alta i bastant prima. Està malalta de càncer. És
molt presumida perquè de jove era maca i li agrada gastar-se els
diners en mocadors.
Viu sola i cria conills a casa seva.
10. Personatges: Secundaris
Gonya: Líder dels captaires.
Xica Llosca, Queló Nen de Bec, Llúcia i Conilla: Membres dels captaires.
Cec: Membre dels captairs i testimoni en el casament.
Campaner: Testimoni en el casament.
Rector: Casa al Tit i la Laia.
Escolà: Ajudant del rector.
Mònica: Propietaria de la casa on intenten reanimar al Tit.
11. Temps
L’acció comença el dia en que en Tit i la Laia es
comprometen.
L’endemà al vespre és el dia en que la Laia decideix anar a
veure al Rector per a demanar els papers per casar-se.
Fins que es casen, no diu quants dies passen.
Acaba l’acció la matinada del dia del casament, quan al sortir
de l’església maten al Tit.
Hi ha una retrospecció després de narrar la trobada del grup
de captaires amb el Tit i la Laia i la burla que els hi fan. A
continuació s’atura l’acció per explicar la història de tots dos
fins al moment en que decideixen casar-se.
12. Espai
L’acció és situa en espais rurals, al camp.
Els fets se situen en la rampa per on baixen els
captaires cap a la vila on es troba situada la casa de
la Laia, la plaça del poble i l’església.
13. Llenguatge
Víctor Català utilitza un llenguatje ric, complicat ya que
està adaptada al context històric i social.
“I aquells dos infeliços, enmig de son grotesc corteig de
bruixes i diastres que tantost els cantava les absoltes o la
marxa reial…”
També fa ús de vulgarismes, col.loquialismes i figures
retòriques ya que les accions están situades en camps.
Vulgarismes:- " Tu ,Laia, arrastrada!" ( pàg 106)
" Ai, conxo!" (pàg 110)
Col.loquilismes:- I bueno? (pàg.104)
Mos donareu confits?(pàg.106)
14. Figuras retoriques:-
- Metàfora: Feia un día d'angels, que no semblava
de tardor. (pàg.109)
- Comparación: Ell estava alegre com un gínjol.
(pàg.121)
15. Conclusió
Idil·li xorc es un drama on es pot veure les
injusticies que pateixen les persones
marginades de la societat i el paisatge i la
naturalesa simbolitzen el món interior dels
personatges.
Amb aquest conte Víctor Català ens mostra
la seva sensibilitat vista des d’un punt molt
dramàtic i també ens vol ensenyar que el
món rural és un món tràgic, fosc
on es veu la realitat més crua.