1. L’UTILITARISME JOHN STUART MILL (1806-1873) - època victoriana -

11. “ Nature has placed mankind under the governance of two sovereign masters, pain and pleasure” Jeremy Bentham “ Actions are right in proportion as they tend to promote happiness; wrong as they tend to produce the reverse of happiness” John Stuart Mill

13. Tres aspectes en la teoria ètica: Motiu Acte Resultats

14. Principis hedonistes Plaer Dolor Quin acte procurarà el major bé per al major nombre?

16. L’UTILITARISME UTILITARISME DE LA NORMA O REGLA S’ha de fer un estudi de les normes o regles que s’ajusten millor al principi d’utilitat o màxima felicitat. La norma més important serà la Justícia. Recerca d’un principi universal a través de les normes d’acció. BENTHAM MILL UTILITARISME DELS ACTES Càlcul dels actes més útils per saber quins proporcionen més plaer. Com podem saber quines accions són més útils?

19. La moralitat no és pròpiament la doctrina de com podem ser feliços sinó de com podem fer-nos mereixedors de la felicitat. Kant

33. És interessant observar que al capítol 3 apareix l’argumentació que permet passar d’una consideració democràtica (la igualtat de tothom a l’hora de fer valer els seus interessos, perquè cada vot és comptat per un i només per un), a una consideració de caire humanista i no totalitari; l’argument és senzill però rotund: sortint de la base que cada vot val només per un i tots els vots valen igual, necessitaré cooperar amb els altres per tal de fer triomfar els meus interessos particulars . D’aquesta manera, cooperar amb els altres és l’estratègia més útil per tal que jo visqui millor: Com diu Mill: «en la mesura que [els individus] cooperen, els seus fins s’identifiquen amb els d’altri. Es produeix, almenys, un sentiment provisional de què els interessos dels altres són els meus propis interessos». (vinculació amb els estadis de Kohlberg )

36. El text de Mill és incompatible amb l’hedonisme vulgar : el plaer i la utilitat que es plantegen a l’obra són de caire solidari . diferencia entre l’individualisme utilitarista de Bentham respecte a l’utilitarisme de Mill . La major utilitat és la més gran felicitat És més gran la felicitat de molts que la d’un de sol. La perspectiva que assumeix Mill és qualitativa . El veritable plaer no rau a “tenir “més” sinó a “ser millor”. És la felicitat agregada (la suma de les felicitats de tots i cadascú) el que dóna el nivell de benestar i d’integració d’una societat UTILITARISME I HEDONISME : «Val més ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet».

45. “ SOBRE LA LLIBERTAT” (1859): C ap. 4: “DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU” 1.- ASPECTES GENERALS La llibertat ≈ a la llibertat social i no al problema de lliure albir. en tant que filòsof utilitarista Com es concretitza la llibertat ètica, política i social en l'ésser humà? Sobre la llibertat Quin és el criteri a partir del qual es vinculen ètica, llibertat i felicitat Principi d’Individualitat

47. Text William Hogarth ( 1697-1764 ): Beer Street William Hogarth ( 1697-1764 ): Gin Lane

49. APLICACIÓ DEL PRINCIPI D’INDIVIDUALITAT DE MILL

51. EL PÚBLIC I EL PRIVAT “ Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no s’ha de plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només els seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades, són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos , l ’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències. ” (SL)

52. Educació i autonomia individual “ En lloc d’una disminució hi ha necessitat d’un increment de l’acció desinteressada per a promoure el bé dels altres. Però la benevolència desinteressada pot trobar altres instruments que fuets i flagels, tant en un sentit literal com metafòric, per a persuadir la gent. ” “ S’haurien d’esperonar tothora a incrementar l’exercici de les seves facultats superiors i a créixer la direcció de llurs sentiments i fins vers objectes i contemplacions assenyats en comptes de necis, elevats en comptes de degradants. Però no té cap mena de justificació que una persona, o una colla d’elles, diguin a una altra criatura humana dotada d’ús de raó qu è no pot fer-ne. Ella mateixa és la persona més interessada en el seu propi benestar i l’interès que qualsevol altre, llevat d’alguns casos de fort lligam personal, hi pot tenir, és fútil, comparat amb aquell que ella mateixa té. ” (SL)

53. Dos tipus de deures “ La distinció entre la pèrdua de consideració en la qual una persona pot justament incórrer per defecte de prudència o de dignitat personal i la reprovació que li és deguda per un trepig dels drets dels altres no és purament nominal. Representa una gran diferència tant en els nostres sentiments i en la nostra conducta envers ella el fet de si ens desplau en coses en les quals n osaltres creiem que tenim el dret de sotmetre-la a control o en coses en les quals sabem que no el tenim. ”

54. El reducte de la llibertat individual És injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins el de la moralitat o el dret. (SL) Sobre la llibertat IV