3. Ana Pons Coll
UD 1:
EL RASTRE DIGITAL
LAIDENTITATDIGITAL
Tots tenim identitat digital. La identitat digital és el rastre que cada un nosaltres
deixem a la xarxa. El que forma aquesta identitat digital són els perfils personals que
tenim a les xarxes socials com Facebook, Instagram, Twitter… tots els comentaris que
feim a fotos d’altres persones, a blogs, a youtube… tots els contactes que tenim
guardats, les direccions de correus electrònics… queden presents i en constància a la
xarxa, fet conegut pel nom de rastre digital.
De cada vegada tenim més presència a Internet
i per tant, cada cop hi deixem més informació,
més detalls sobre tots i cadascun de nosaltres.
Això pot portar conseqüències. Tot el que
publiquem s’emmagatzema a la xarxa i no es
pot eliminar tot i que pot ser pensem que sí.
Eliminem missatges del nostre correu
electrònic amb el fi d’ eliminar-los
definitivament, però tot segueix quedant registrat a la xarxa del nostre ordinador.
També passa amb les càmeres de fotografies. Esborres les fotos pensant que queden
esborrades definitivament però segueixen a la càmera i així amb tots els dispositius
electrònics.
LAREPUTACIÓONLINE
La reputació online és el prestigi que pot tenir una marca o persona a internet.
Aquesta reputació també la fabriquen els comentaris que la gent fa sobre la marca o
sobre tú ja que no tota aquesta reputació està baix el teu control. Amb això s’ha d’anar
alerta ja que especialment a la xarxa és molt fàcil opinar sobre alguna persona o
marca, tot tenint en compte que aquesta informació pot ser falsa.
3
4. Ana Pons Coll
Laimportànciadecuidar-la
Et pot perjudicar a l’hora de buscar treball, ja que les empreses tenen el permís de
poder investigar sobre una persona la qual volen contractar, per extreure’n més
informació i assegurar-se si aquesta persona té un perfil net i cordial a les xarxes o al
contrari. Si els desagrada la informació trobada sobre tu a la red, pot perjudicar-te
tant com per no donar-te el lloc de treball.
Està més que clar que hem de cuidar la nostra reputació online, per
exemple les marques l’han de cuidar perquè els seus consumidors no
deixin de consumir aquell producte o també perquè comencin a
comprar-lo. Amb les persones passa una cosa similar. Els personatges
públics han de cuidar el què diuen i com ho diuen ja que els pot repercutir
de per vida.
A l’hora de buscar treball pot tenir efectes molt greus. Entre un 5 i un 10% de joves
perden o tenen més possibilitats de perdre la seva feina culpa del que pengen a la seva
xarxa social. Els experts recomanen tenir dos perfils, un personal i l’altre professional
per així mantenir una separació entre els dos entorns.
Per comprovar si és cert això de que tot queda registrat, hem iniciat sessió amb el
nostre compte personal i hem anat a l’historial de Google. Hem pogut comprovar com
sap tot el que hem fet desde el primer inici de sessió fins ara, inclòs sap en quins altres
dispositius hem iniciat sessió i quan. Podem comprovar i donar evidència de que
absolutament tot el que feim a la xarxa queda constant; pot ajudar o perjudicar en un
futur, tot depèn de l’ús que li hagis donat.
L’avantatge que té pot ser, per exemple, que pot servir per comprovar el nom d’una
pàgina web a la que vam entrar fa uns dies i no en recordàvem el nom. Una de les
pegues és que quasi bé no tenim privacitat, és a dir que si nosaltres volem registrar-
nos a una pàgina sense que els nostres pares en tinguin evidència és quasi bé
impossible.
Si volem una certa privacitat hauriem de borrar l’historial o emprar el cercador de
navegació privada, encara que això no ens garantitza que l’historial no sigui visible per
a ningú.
4
5. Ana Pons Coll
ESBORRAR LES DADES REGISTRADES – ACONSEGUIR L’ANONIMAT A
INTERNET
Hi ha ocasions en què un no vol que certa informació surti a la llum i contacta a unes
empreses de neteja de perfil. El que fan aquestes empreses és esborrar les teves
dades de cercadors d’internet com google, esborrar comptes de xarxes socials i, en
definitiva, et fan tornar a l’anonimat a internet. Fer això és molt més complicat del que
sembla i són necessaris varis mesos de treball per aconseguir-ho i, de vegades,
aconseguir l’anonimat digital al 100% és impossible.
Quan una persona mor, les dades d’internet no s’esborren directament. La majoria de
xarxes socials demanen certa informació a les famílies per corroborar la mort i
tanquen la conta o perfil després d’uns mesos de la defunció.
La frase “los datos personales son el petróleo del siglo XXI” és certa i hi estem d’acord.
Aquesta frase va ser dita per Angela Merkel, i sembla ser que en certa manera, és així.
Les dades personals queden en constància a la red. Coses com comentaris a Twitter,
historial de cerca a Google, data de naixement al Facebook, fotos penjades a
l’Instagram, contactes guardats, missatges privats, compres per Internet amb la
targeta de crèdit… absolutament tot el què visitem o tot amb el què interactuem roman
emmagatzemat a la red per sempre, conscient o inconscientment deixem rastre. Tota
aquesta informació emmagatzemada està a l’abast de màfies o hackers i, fins i tot, de
les empreses. No és legal, per exemple, que una empresa s’ autoritzi un correu
electrònic per enviar-li publicitat, però el que sí que és legal és cercar i investigar
dades personals. Les empreses tenen el permís per fer-ho. Les empreses que
ofereixen serveis gratuïts online obtenen els beneficis econòmics de tu, ja que el que
venen és la teva informació personal. El que t’agrada, el que mires, amb qui xatejes, el
que fas en el teu temps lliure , etc. Tota aquesta informació que envies directe o
indirectament per internet la venen a empreses generalment de publicitat perquè et
mostrin els anuncis que més et podrien interessar i així que els hi donis més atenció.
També la poden vendre a empreses que creen patrons per saber el que fas o utilitzar-
la per personalitzar les pàgines al teu gust. D’aquesta manera les empreses que
ofereixen un servei aparentment gratuït acaben cobrant-te per una altra banda per
poder fer aquell negoci rentable sense que tu hagis d’arribar a pagar directament.
És també habitual que les empreses ho facin a l’hora de contractar un nou treballador,
5
6. Ana Pons Coll
ja que d’aquesta manera poden recopilar informació de l’usuari a través de les xarxes.
Les dades personals també es venen a persones interessades per X motiu. Per
aquesta raó diem que “les dades personals són el petroli del segle XXI”, ja que
actualment hi ha un comerç important amb les dades d’usuaris emmagatzemades a la
red.
HACKERS:AVANTATGEOINCONVENIENT?
Nosaltres opinem que estaríem millor sense hackers, ja que la majoria que hi ha
actualment són dolents o empren els seus coneixements per sobornar o fer xantatge
a altres persones. Els hackers són persones que tenen un gran coneixement sobre la
informàtica i que tenen molt interès en explorar-ne les característiques. Són capaços
d’ extreure dades personals, on vius, la teva conta bancària i moltes altres coses que
si acaben en males mans pot resultar
un final perillós i dolent. Hi ha molta
gent que aprofita el seu coneixement
per fer un mal ús de les xarxes, però
també hi ha gent que aprofita els seus
coneixements sobre informàtica per
parar els peus a hackers dolents i fer
un bon ús del seu propi coneixement.
Molts hackers bons fan feina amb la
policia i intenten descubrir qui són aquests hackers dolents, també coneguts com
pirates informàtics.
L’EXÈRCITVIRTUAL
Un altre tema a tocar és l’ exèrcit virtual. És la representació de les coses a través de
mitjans electrònics. Es duu a terme mitjançant una simulació per ordinador que
aconsegueix fer la sensació que allò representat és real i en la que es pot
interaccionar amb elements que envolten l’usuari, la ciberseguretat són els mitjans
tècnics de seguretat. Per tant aquests mitjans electrònics i tècnics estan relacionats
amb la veritat.
DELICTESINFORMÀTICS
Els delictes informàtics més típics són la roba de dades o contrasenyes amb l’objectiu
d’obtenir lucre econòmic, suplantar gent o altres coses amb motiu de arruinar la
6
7. Ana Pons Coll
reputació online perquè donin una mala imatge i bàsicament fer mal . També per fer
grooming (fer xantatge per aconseguir el que vols d’una persona). Això passa molt
entre menors d’edat, que fan xantatge per arribar a obtenir en una gran part dels
casos imatges sexuals de la víctima.
Per exemple, un delicte informàtic que tots podríem haver patit és en que un dia veus
que han xatejat, penjat fotos, etc. amb el teu perfil a una xarxa social i no has estat tu.
Podem dir que el rastre digital és un rastre que en segons en quines pàgines pot
perjudicar-te o no. Per exemple, les xarxes socials que són més populars tenen una
seguretat fiable, és a dir, que no perjudiquen a l’hora d’ incloure dades personals com
la teva data de naixement. En canvi si ens fiem d’una pàgina que no és fiable i posem
les nostres dades personals, ens pot perjudicar perquè no té la mateixa seguretat que
a altres pàgines.
Per pal·liar aquests efectes i per tenir una bona identitat digital, s’aconsegueix primer
de tot controlant el què es publica. En segon lloc és tenir la constància a les opcions de
privacitat que inclouen les xarxes socials. També es pot recomanar ser conscients
dels riscos que comporta publicar comentaris sense tenir en compte les
conseqüències que pot tenir.
Entre tots els membres del grup ho hem xerrat i hem arribat a
la conclusió de què no som conscients dels problemes que
podem tenir quan publicam qualsevol dada personal o fem
comentaris a una xarxa social, ja que simplement aprofitem
aquestes xarxes per no avorrir-nos i passar el temps amb
elles, sempre amb el màxim de seny possible.
NAVEGARPERINTERNETAMBCONSCIÈNCIA
Tenint uns mínims coneixements del tema, podríem aconsellar sobre la manera de
navegar per internet a un menor que és usuari freqüentment per la xarxa. La base de
tot és ser conscient i anar en compte. Si ets conscient del què publiques i de quina
manera, t’estalviaras molts possibles problemes. Si no vas en compte a l’hora de
navegar, de fer comentaris o de publicar una foto, en un futur pot perjudicar-te tant
com perquè no et donin el lloc de treball que hauries volgut. S’ha d’anar en compte
també amb QUI s’interactua per les reds, ja que també hem de ser conscients dels
perills que té xatejar amb persones que no coneixem, ja que, com que no el veiem cara
a cara, no podem estar segurs de que sigui qui i com ens diu ser. La red és una eina
molt fàcil i còmoda, ja que tenim i mirem tot el què volem, i és per això també que amb
7
9. Ana Pons Coll
-Dissenys industrials
-Indicacions geogràfiques
La llei vigent espanyola actual existeix des de l’any 1996. DARRER CANVI NO L’HE
TROBAT.
LLICÈNCIACOPYLEFT
Grup de llicències amb el propòsit de garantir que cada persona que rep
una còpia d'una obra pot utilitzar, modificar i redistribuir el propi treball i
les versions derivades del mateix. De vegades es permet l'ús comercial
d'aquests treballs i en altres ocasions no, depenent de quins drets es vol
cedir l'autor.
VariantsdellicènciaCopyleft
-GPL: Va néixer com a mesura legal per protegir els drets d'autor en el món del
programari lliure i de codi obert, garantint la llibertat d'utilitzar, estudiar, compartir,
copiar i modificar el programari generat.
-COLORIURIS: Enfocat principalment a creadors de continguts literaris, fotogràfics,
audiovisuals i musicals llatinoamericans que utilitzen Internet com a mitjà de difusió i
publicació, Coloriuis es basa en un sistema internacional de gestió i cessió dels drets
d'autor a 25 països i amb validesa a tot el món.
9
