1.
Mercè Rodoreda<br />Català <br />Xènia Torondell <br />i <br />Judit Rambla<br />

2.
Primeres Novel·les<br /><ul><li>Nascuda al barri de Sant Gervasi, Barcelona 1908.

3.
Infantesa: solitària, filla única d’una familia de la petita burgesia.

4.
Lectora incansable, coneix la literatura catalana i les noves tendències literàries, segle XX.

5.
Les primeres narracions –anys trenta- Sóc una dona honrada? (1932) Crim (1936), obres que qualifica de “tempteigs” i després les rebutja totalment.

6.
Vinculada a “Grup de Sabadell”. </li></li></ul><li>Primeres Novel·les<br /><ul><li>Si la influènciad’aquestgrup es sentir sobretot en les duesúltimes obres, les primeres no, eren temes que caracteritzen la seva narrativa.

7.
Les primerestemptatives -1937-, guanya el premiCrexellsambAlomaobra de la pre-guerra.

8.
El seu corpus narratiués una reflexióconstant sobre el pas del temps, que culmina ambl’elaboració del mite de la infantesa.</li></li></ul><li>El temps perdut<br />I. L’Adolescència<br /><ul><li>Un narrador omniscient, i centra la narració sobre un adolescent -Aloma-. Mentre l’Aloma clàssica és una dona feliç i realitzada, amb el seu matrimoni i el seu fill, la seva protagonista esdevé una persona marginada, arran de les seves relacions amoroses i del fill que espera. Aloma òrfena, solitària i marginada.

9.
Ens planteja les relacions home-dona com a irreconciliables. Al darrera, s’hi amaga una sexualitat traumática.

10.
Les seves heroïnes tenen una visió falsa de la realitat, l’han bastida a partir de l’enlluernament del cinema i de la literatura, i es veuen abocades al fracàs.

11.
Comença l’elaboració de símbols, elements que esdevenen els símbols de la infantesa, la felicitat i la innocència perdudes i també la virginitat.</li></li></ul><li>El temps perdut<br />La joventut i la maduresa<br />Acabada la Guerra Civil, ha d’exiliar-se. Refugiada a França, i s’instal•la a Ginebra, fins al seuretorn a Catalunya, anyssetanta.<br />Al cap de vintanysagafa de nou la ploma i apareixVint-i-dos contes (1958)<br />Situaelsseuspersonatges en situacionslímit, entrontant-los, si cal, al suïcidi.<br /><ul><li>Ja no ésl’autoromniscient, sinó que cedeix la paraulaalspersonatges i elimina la distancia amb el lector. Expliquen històriesamb un estil col•loquial, directe, parlat, comautobiografia, d’unaconfessió.

12.
Natàlia (Colometa) explica en primera persona i sempre des del seupunt de vista, la sevahistòria.</li></li></ul><li>El temps perdut<br />Cecília(protagonista de El carrer de les Camèlies) és l'heroïna que representa la marginació de la dona. Cas paradigmàtic: Ascensió social = esfondrament humà(és prostituta).<br />Passa a Barcelona, com la majoria de les seves novel·les. Barcelona passa a ser la ciutat del record. La narrativa de M. Rodoreda varia les seves característiques. Jardí vora el mar introdueix canvis: Dona protagonista vell jardiner amb història tràgica d’amor. Subjectivisme Distanciament(behaviorisme): conèixer personatges per fets externs: Pertoca als lectors desxifrar la seva conducta.<br />Realisme de novel·les anteriors es remarca. Es reflecteix la realitat però amb part fantàstica i irreal.<br />L’espai i el temps deixen de ser significatius  ara són els mots simbòlics.<br />

13.
El temps perdut<br />La vellesa i la mort<br />Amb un recull de contes, M. Rodoreda trenca la narrativa anterior no dona marginada en context històric determinat ésser existencial enfrontat a la “natura”. Natura  evoluciona amb tot. El resultat es la metamorfosi.<br />Té relació amb Kafka, la gran diferència: KAFKA  metamorfosi = dolorosa; RODOREDA  metamorfosi = natural.<br />La transformació permet superar la realitat. <br />Llenguatge elaborat provoca la suggestió necessària. Continua l’aïllament de les seves heroïnes.<br />

14.
El temps perdut<br />Mirall Trencat narra la vida de Teresa Goday, d¡una família burgesa des del tombant dels segle fins a la Guerra Civil.<br />Malgrat les coincidències temàtiques amb les altres, és una obre tancada en què moren quasi tots, s’enfonsa la casa i el jardí desapareix(liquida el món escrit).<br />En la segona part utilitza en monòleg interior, i l’estil indirecte lliure, de manera que l'omnisciència s’enriqueix.<br />Portada Mirall Trencat per Mercè Rodoreda.<br />

15.
Cap al simbolisme total<br />Viatges i flors dóna pas a una nova novel·la on el camp d’exporació ja no és realitat. <br />La idea és Darrera el mirall hi ha un somni; tots voldríem atènyer el somni que és la nostra profunda realitat. Sense trencar el mirall. Narracions totalment simbòliques.<br />El protagonista “viatja” enmig l’obscuritat i dels misteri que, a la llarga, el condueixen al coneixement.<br />Portada de Viatges i flors de M. Rodoreda<br />

16.
Els símbols: la creació del mite de l a infantesa<br /><ul><li>Obra novel·la psicològica. </li></ul>Anàlisi íntima dels seus personatges lluitant contra els seus propis enemics, descobreixen el significat de la vida i la seva pròpia identitat.<br />Narrar esdeveniments i escenes. <br />Obra imatges - símbol que van evolucionant.<br />Símbolsles flors, la casa, el jardí, els ocells, l’aigua.<br /><ul><li>Les flors i el jardíinfantesa i felicitat, el record i la nostàlgia del món infantil.

17.
Mirall trencat , Maria – heroïna del món infantil- se suïcida abans d’entrar en el món dels adults.</li></ul>Cartell publicitari Mirall trencat a escena<br />

18.
Els símbols: la creació del mite de la infantesa<br /><ul><li>Els coloms símbols re elaborats = La plaça del Diamant vida reclosa de la protagonista: Natàlia, li canvien el nom per Colometa, es troba tan engabiada com aquestes aus. Quan vol alliberar-se deslliura els coloms que, passen a ser vistos com àngels, i en El carrer de les Camèlies presentats com les estàtues d’àngels del jardí.</li></ul>L’aigua element purificador i regenerador. <br />La citació de Saint - Real, encapçala el llibre de Mirall trencatsímbol de la vida.<br /><ul><li>Els elements simbòlics la nit, el color blanc, el ganivet, la fusta, el vòmit, la flama, les balances, les nines, els parcsrelació amb els símbols al mite: del record nostàlgic al mite de la infantesa. </li>