PEC-AMETLLERS-2023.pdf

Escola Ametllers Projecte Educatiu de Centre
ÍNDEX
1- ANÀLISI DEL CENTRE 8
ON SOM? 8
ELS INICIS DE L’ESCOLA 8
DESCRIPCIÓ DEL PERFIL FAMILIAR DEL CENTRE 10
ESTRUCTURA DEL CENTRE 10
2- IDENTITAT DEL CENTRE 12
QUI SOM? 12
Missió 12
Visió 13
Valors 14
MARC LEGAL 15
3- OBJECTIUS BÀSICS 17
QUÈ VOLEM? 17
4- LÍNIA METODOLÒGICA 19
COM PORTEM A TERME LA NOSTRA LÍNIA METODOLÒGICA 22
TREBALL PER PROJECTES I ODS 22
2

CARPETA D’APRENENTATGE 25
INNOVAMAT 25
ESPAIS D’APRENENTATGE 26
RACONS DE LLENGUA 27
RACONS MATEMÀTICS 28
LES ROTLLANES: MOMENTS DE GRUP I CONVERSA 29
L’HORA DEL CONTE A INFANTIL 29
BIBLIOTECA ESCOLA 30
BIBLIOTECA COEDUCATIVA 30
APADRINAMENT LECTOR 31
PLA LECTOR 31
EXPOSICIONS ORALS D’INFANTIL I PRIMÀRIA 32
MÈTODE GABARRÓ 32
TIPOLOGIES TEXTUALS I ORTOGRAFIA 33
L’ESPECIALITAT D’ANGLÈS 33
LA CREATIVITAT ARTÍSTICA 33
L’EDUCACIÓ MUSICAL 35
LA PSICOMOTRICITAT I L’EDUCACIÓ FÍSICA 35
3

PROJECTE INTERDISCIPLINARI 36
PLA D’INTERVENCIÓ COEDUCACIÓ 37
ATENCIÓ A TOT L’ALUMNAT EN EL MARC D’UN SISTEMA D’EDUCACIÓ INCLUSIVA 37
MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 39
DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE 40
SEP EI5, 2n i 6è 41
TREBALL D’ESCOLARITZACIÓ 42
HORT 42
L’AMBIENT EXTERIOR 43
COMPETÈNCIA DIGITAL 43
LA TECNOLOGIA 44
GOOGLE WORKSPACE 44
HISTORIAL D’AULA: organització dels mestres per construir una línia d’escola 45
L’AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES COMPETENCIALS 45
DECÀLEG D’AVALUACIÓ 46
L’AVALUACIÓ INTERNA 47
● Indicadors de progrés 47
● De context 47
4

● De resultats 48
● De processos 49
5- SISTEMA D’ORGANITZACIÓ 52
Organització de l’alumnat 60
Organització del professorat 61
L’equip directiu 61
Lideratge distribuït 62
L’equip de mestres 63
L’equip impulsor 63
Equip de projectes 64
Pisos pedagògics 65
Paral·lels/les del mateix nivell 65
Grups de lideratge pedagògic 65
Comissions de festes 66
FORMACIÓ CONTINUADA DE L’EQUIP DE MESTRES 66
LLOCS ESPECÍFICS AMB PERFIL PROFESSIONAL 66
ESTUDIANTS EN PRÀCTIQUES I ALTRES COL·LABORACIONS 67
AMPA 67
5

ADJUDICACIÓ DE CURSOS 68
EDUCACIÓ INFANTIL 68
ADAPTACIÓ/FAMILIARITZACIÓ NOU ALUMNAT 3 anys 68
REBUDA DE L’ALUMNAT 69
BARREJA DE GRUPS EI3-EI4 70
HORARIS I SERVEIS 71
HORARI 71
ENTRADES I SORTIDES 71
SERVEIS 72
PROTOCOL D’ABSÈNCIES I RETARDS COMUNICAPP 73
PAGAMENTS SORTIDES I COLÒNIES 73
4 RATLLES MENSUALS INFORMATIUS I PEDAGÒGICS 74
APROVACIÓ I DIFUSIÓ DEL PEC 75
APROVACIÓ 75
DIFUSIÓ 75
REVISIÓ 76
6- ANNEXOS 76
6

El document que presentem a continuació és el Projecte Educatiu de Centre (PEC) de l’Escola Ametllers de
Sant Joan de Vilatorrada. En aquest document s'especifiquen els trets d'identitat del centre, els principis
pedagògics, els objectius i les prioritats d'actuació del centre, el sistema d’organització i les opcions educatives
bàsiques que es pretenen per al conjunt de l’alumnat, tenint en compte la diversitat de condicions personals,
necessitats i interessos de tots i totes.
Podríem definir el Projecte Educatiu de Centre com el document singular, propi i específic de cada centre que
ajuda a establir prioritats, evitar divagacions i ajustar la llibertat del docent i la resta dels membres de la
col·lectivitat, amb la finalitat d’orientar el centre cap a una determinada direcció i millora d’acords amb un seguit
de característiques essencials com poden ser l’estabilitat, la unificació del procés educatiu, la vinculació amb la
comunitat educativa, la connexió amb la realitat del centre i l’adequació amb el marc legislatiu. És un document
que han de tenir totes les escoles públiques d'acord amb el que estableix la Llei 12/2009, del 10 de juliol,
d'educació.
Aquest PEC contempla la implementació de la LOMLOE, ja que molts dels canvis estructurals en la nostra
organització, funcionament i sistema d’avaluació ja els havíem iniciat fa uns anys; així i tot, seguim fent alguns
ajustaments necessaris per afrontar la reorganització que planteja la nova llei.
Aquest document està en revisió permanent i en constant actualització per tal de respondre als canvis
socials.
7

1- ANÀLISI DEL CENTRE
ON SOM?
L’escola Ametllers està ubicada al municipi de Sant Joan de Vilatorrada, situat a 3 km de Manresa, la capital de la comarca del Bages.
Actualment, té una població d’uns 10.800 habitants repartits en un territori de 16,4 km². Els límits municipals són al Nord amb les
poblacions de Sant Mateu de Bages i Callús; al Nord-est amb Santpedor; a l’Est amb Sant Fruitós de Bages; al Sud-est amb Manresa i a
l’Oest amb Fonollosa d’on provenen alguns dels alumnes.
ELS INICIS DE L’ESCOLA
L’Escola Ametllers és una escola
catalana de titularitat pública, oberta a
tothom, integradora i que té com a
objectiu la formació de persones
solidàries, tolerants, respectuoses i
lliures.
L’escola Ametllers és un centre públic
d’educació infantil i primària de doble línia
que neix a causa del gran creixement que
va haver-hi en els darrers anys al municipi
de Sant Joan de Vilatorrada. Davant la
situació de les dues escoles del municipi
(Joncadella a punt de consolidar una tercera
línia i l’escola Collbaix una segona línia) es
va veure la necessitat de planificar
l’educació al poble i crear una tercera escola
per no augmentar la tercera línia a
Joncadella. Per tant, es crea l’escola
Ametllers.
L'any 2006 va néixer l'escola Ametllers, la
tercera escola de Sant Joan de Vilatorrada.
Durant el curs 2006-2007 van funcionar
dues aules d'EI3 amb 33 nens i nenes
ubicats en uns mòduls prefabricats al costat
del "Mas Llobet".
8

El curs 2007-2008 va ser un any de canvis,
com que l'escola anava creixent , i ja hi
havia dos grups més (2 d'EI3 i 2 d'EI4), van
instal·lar un nou mòdul prefabricat.
Mentrestant el mes de juny del 2007 van
començar les obres de l'edifici d'Educació
infantil (3-6 anys).
El mes de març del 2008 vam fer el trasllat.
Nens i nenes, mestres, personal no docent,
pares i mares... tots junts i amb molta il·lusió
un divendres a la tarda vam començar el
trasllat i el dilluns els nens i nenes ja
entraven per la porta de la nova escola al
carrer Frederica Montseny.
Ja en el nou edifici, el curs 2008-2009
teníem 6 grups, 2 d'EI3, 2 d'EI4 i 2 d'EI5, tot
el segon cicle de l'educació infantil complet.
El curs 2009-2010 vam iniciar ja la primària
amb dues aules de primer retornant amb
aquests grups als mòduls prefabricats on ja
havien estat, i amb moltes ganes d'estrenar
d'una vegada per totes l'escola nova.
El curs 2010-2011 comencen les obres del
nou edifici de primària i provisionalment
s'adequa l'edifici que fins al curs anterior
ocupava l'educació infantil de l'escola
Joncadella per ubicar tota la primària.
Pel que fa al nombre d’alumnes fins al curs
2009-10 l’escola va anar creixent de forma
gradual, però el curs 2010-11 vam passar
de tenir 8 grups a tenir-ne 13, a causa de la
nova planificació educativa del poble que
va fer que un gran nombre d’alumnes dels
cursos de 2n, 3r i 4t de l’escola Joncadella
(la qual va reduir una línia) passessin a
l’escola Ametllers.
No és fins al curs 2011-12 que s’estrena nou
edifici de primària i que finalment tot
l'alumnat, tant d’infantil com de primària, ja
es troben al mateix edifici.
9

DESCRIPCIÓ DEL PERFIL FAMILIAR DEL CENTRE
La quasi totalitat de la població escolar prové de famílies integrades en el poble, treballadors i treballadores en actiu, de nivell sociocultural
mitjà.
El tipus d’ocupació dels pares i mares és molt divers, però el sector que predomina és l’industrial i de serveis (administratius, transport,
salut, comerç i altres).
El percentatge d’immigració és baix, i els llocs d’origen són diversos.
El català és la llengua vehicular en les diferents situacions comunicatives: dels mestres amb alumnes i a l’inrevés, dels mestres a les
famílies, encara que entre iguals parlen força en castellà tant dins del centre com fora d’aquest (vegeu projecte lingüístic).
El nombre d’alumnes amb situacions socioeconòmiques desfavorides és mitjà i hi ha alguns/es alumnes amb necessitats educatives
especials que reben suport per part de la mestra especialista i de serveis externs (CDIAP, EAP, CSMIJ…).
ESTRUCTURA DEL CENTRE
Partint de la nostra idea d’infant (éssers capaços d’empoderar-se, competents, amb un desig innat de descobrir i d’aprendre constantment, de
relacionar-se i de sentir-se bé emocionalment...), oferim espais tenint en compte que tot el temps és educatiu i entenent l’espai com a font de
10

benestar i com a generador d’aprenentatge. Tenim cura de la funció estètica de cada espai, ja que influeix en el benestar de les persones i és un
potenciador de l’aprenentatge. Per això cada espai, cada material i cada proposta està pensada i organitzada de tal manera que afavoreixi la
convivència, la socialització i les relacions entre iguals, tenint en compte la necessitat de moviment i desplaçaments de tot l’alumnat i que atengui
les diverses habilitats múltiples dels infants.
El centre disposa de dos edificis connectats. Els equipaments que hi ha són els següents:
● Sis aules d'Educació Infantil.
● Una aula polivalent per a infantil:
psicomotricitat, dormitori…
● Dotze aules d’Educació Primària.
● Pati exclusiu per alumnes d'Educació
Infantil.
● Pati exclusiu per alumnes d’Educació
Primària.
● Aula de música.
● Aula de plàstica.
● Aula d'anglès.
● Aula d’educació especial.
● Dues aules polivalents per a primària:
reforços, menjadors, desdoblaments,
espais d’aprenentatge.
● Biblioteca i bibliopati.
● Gimnàs i pista poliesportiva.
● Espai de laboratori.
● Espai tècnic.
● Menjador amb cuina pròpia.
● Sala de mestres.
● Tres tutories.
● Espai joc simbòlic i Minimons.
● Despatx de direcció.
● Consergeria.
● Sala d’AMPA.
● Magatzem.
● Vestíbul.
● Bosc a l’exterior: un privilegi de la
ubicació de la nostra escola és que està
envoltada de bosc.
11

2- IDENTITAT DEL CENTRE
QUI SOM?
L’escola és de doble línia, amb un total de 392 alumnes (291 famílies), dels quals 115 pertanyen a Educació Infantil i 277 a Educació
Primària. Estem organitzats per pisos: Infantil (EI-3/4 barrejats i EI5), primer pis (1r, 2n i 3r) i segon pis (4t, 5è i 6è).
Actualment, l’escola Ametllers consta d’una plantilla de 27 mestres. Al personal de l’escola hi hem de contemplar també la conserge, el
personal de cuina, l’auxiliar administrativa, el personal de neteja, la tècnica d’educació infantil, els i les acompanyants de menjador i tres
vetlladores. En relació amb el personal, cal destacar que són persones amb un gran sentit de pertinença a l’escola i que intenten
desenvolupar la seva tasca amb coherència amb el Projecte Educatiu del Centre.
Missió
L’escola Ametllers és un centre educatiu d’infantil i primària de titularitat pública, laic i català. Pretén ajudar a créixer competencialment,
intel·lectualment, emocionalment i físicament els infants amb col·laboració de tota la comunitat educativa i alhora aconseguir la satisfacció
professional de l’equip de mestres, la confiança i la participació de les famílies i la corresponsabilitat amb l’entorn. Oferim un aprenentatge
a través de l’orientació i l’educació de l’alumnat, emmarcat en la Llei d’Educació de Catalunya.
12

● En relació amb l’alumnat: aconseguir els millors resultats en l’adquisició de competències bàsiques i dels objectius establerts en el
disseny curricular, tot potenciant el desenvolupament integral de l’alumnat fent-los protagonistes del seu procés educatiu i oferint-los
aprenentatges amb sentit.
● En relació amb la família: potenciar l’intercanvi d’informació amb les famílies referent al Projecte Educatiu, per tal d’obtenir la seva
participació, confiança, col·laboració i implicació en el procés educatiu.
● En relació amb la societat: formar persones responsables i competents d’acord amb les necessitats i demandes de la societat, tot
afavorint la inclusió i participació en el seu entorn més proper.
● En relació amb l’equip docent: facilitar el seu desenvolupament professional i crear un entorn de treball en equip, motivador i inclusiu,
que faciliti la seva implicació en el projecte educatiu i funcionament del centre.
Visió
L’escola Ametllers vol ser un centre referent, obert, innovador i inclusiu, on es fomenti la formació integral compromesa amb la societat
actual per millorar-la. La nostra escola vol ser un centre emocionalment intel·ligent, amb una plena transformació educativa, en què s’entén
l’educació des d’una mirada crítica i reflexiva i tenint en compte tots els agents implicats i la gran diversitat d’alumnes que acollim.
13

Valors
Segons la nostra ideologia, els nostres valors i trets d’identitat són:
Una escola on els principals
protagonistes són els nens i nenes:
- Que estimula les capacitats dels i les
alumnes per posar en pràctica de
manera integrada coneixements,
habilitats i actituds, que els facin
competents en l’aprenentatge.
- Que respecta les individualitats i els
diferents ritmes d’aprenentatge.
- Que desenvolupa les habilitats de
pensament i de creació.
- Basada en un model humà, solidari,
cooperatiu i responsable.
- Que promou aprenentatge
competencial i amb sentit per a
l’alumnat.
Una escola amb un equip de persones
il·lusionades i compromeses amb uns
objectius educatius i socials comuns:
- L’equip docent i no docent compta
amb unes bases professionals i
humanes que transmeten tranquil·litat
i està a l’abast dels nens i les nenes.
- Amb un equip obert a les situacions
de canvi i preparats/des per a la
incorporació de nous professionals a
l’equip.
- Que permet una constant revisió i
avaluació, fruit del mateix creixement.
Una escola que fomenta la participació i
integració de les famílies en la
construcció d’una comunitat educativa
nova i dinàmica:
- Una escola acollidora i oberta a
tothom, que valora i accepta la
singularitat de tots/es aquells/es que
en formem part i per famílies que
dipositen la seva confiança en el
projecte de l’escola.
- Que busca la complicitat de les
famílies i els/les mestres en la tasca
comuna d’educar els nens i les
nenes.
- Basada en la transparència i les
bones relacions.
Una escola vinculada al territori, al
municipi i a la comarca:
- Una escola catalana on es potencia
tot allò que reafirma i incrementa
aquesta identitat.
- On es fomenta la preservació del
medi natural.
14

MARC LEGAL
La normativa vigent bàsica que tenim en compte a l’hora d’elaborar, revisar o modificar el Projecte Educatiu del Centre és la següent:
● Llei Orgànica d'Educació 2/2006, de 3 de maig (BOE del 4), d’educació - LOE.
● Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària (DOGC 29.06.2007).
● Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil
(DOGC 16.09.2008).
● Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés
d’avaluació en l’educació primària. (DOGC 18.06.2008).
● Llei d’Educació 12/2009, del 10 de juliol (DOGC del 16), estableix, a l’article 91, que tots els centres vinculats al Servei d’Educació
de Catalunya han de disposar d’un projecte educatiu - LEC
● Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. (DOGC 05.08.2010).
● L’article 23 del Decret 155/2010, de 2 de novembre, estableix que el projecte de la direcció dels centres educatius públics i del
personal directiu professional docent, ha d’ordenar el desplegament i l’aplicació del PEC durant el seu període de vigència. (DOGC
11.11.2010).
● LOMLOE Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
● Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (DOGC núm. 5641, de 2.6.2010).
15

● Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
● Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials (DOGC núm.
2528, de 28.11.1997).
● Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, desplega la Llei
d’Educació 12/2009 i té per objecte garantir que tots els centres educatius siguin inclusius.
● Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon
cicle de l’educació infantil (DOGC núm. 5505, de 13.11.2009).
● Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés
d'avaluació en l'educació primària. (DOGC núm. 7148, de 23.6.2016).
● Resolució d’11 de juny de 2013, de la Direcció General d’Educació Infantil i Primària que ordena l’organització del Suport Escolar
Personalitzat en els centres d’educació infantil i primària.
● Resolució ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb trastorns de l'aprenentatge (DOGC núm. 6419,
de 17.7.2013).
● Resolució ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l'atenció educativa a l'alumnat amb altes capacitats (DOGC núm. 6419, de
17.7.2013).
● Decret 175/2002, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.
16

3- OBJECTIUS BÀSICS
QUÈ VOLEM?
La finalitat del nostre centre és proporcionar a tot l’alumnat una educació que els permeti emprendre amb autonomia un projecte personal,
acadèmic, social i professional a través d’una educació competencial. Per fer-ho possible tindrem en compte els següents objectius:
a) Desenvolupar les capacitats
personals i les habilitats socials de
l’alumnat per aprendre a conviure
en societat, per assolir estabilitat
emocional, augmentar l'autoestima,
promoure un esperit crític i actituds
participatives, que els ajudin a formar
la seva pròpia identitat, basada en un
model humà, solidari, cooperatiu i
responsable.
b) Dur a terme les diferents
competències bàsiques, promovent
que l’alumnat sigui el protagonista
del seu propi aprenentatge a través
d’estratègies metacognitives que li
permetin ser conscient del mateix
desenvolupament cognitiu, social,
afectiu, emocional i relacional.
c) Afavorir l'ús de diferents
metodologies actives i
globalitzades que contribueixin a
potenciar l'aprenentatge
constructivista, cooperatiu, autònom,
significatiu, despertant la curiositat i el
plaer per l’aprenentatge.
d) Impulsar l’atenció a la diversitat
de l’alumnat per promoure una escola
inclusiva, tenint en compte la
personalització de l’aprenentatge com
a estratègia per afrontar el repte de
l’equitat i els diferents ritmes
d’aprenentatge; acompanyant-lo
17

també en el seu creixement personal
a fi de fer efectiva una educació més
justa i de qualitat.
e) Fomentar les relacions entre els
diferents components de la
comunitat educativa, treballant de
forma conjunta amb la finalitat d'oferir
una resposta educativa el màxim de
global possible.
f) Promoure la llengua catalana com
a llengua d’ús i de comunicació del
centre, afavorint el coneixement dels
elements bàsics de la història, la
geografia i les tradicions pròpies de
Catalunya, tenint també especial
consideració per les altres llengües
del currículum.
g) Prendre consciència de la
importància del medi ambient,
afavorint conductes orientades a la
seva conservació, promovent el
reciclatge, el respecte a l’entorn més
proper i contribuint a formar una
ciutadania competent, ètica i
compromesa amb la sostenibilitat del
nostre entorn amb la introducció dels
ODS (Objectius de
Desenvolupament Sostenible) i
aprenentatges ecosocials dins dels
projectes globalitzadors.
h) Fomentar el desenvolupament de
la participació democràtica dels
infants des de l'escola fins a les
diferents institucions de l'entorn
proper, a fi de contribuir a la creació
d'una societat més justa i igualitària.
i) Definir el conjunt de
competències que l’alumnat
necessita haver desenvolupat en
acabar l’educació primària per donar
resposta als reptes i desafiaments del
segle XXI.
h) Formar alumnes competents,
afavorint el desenvolupament de les
seves competències cognitives,
socials, estètiques i ètiques, amb
l’objectiu que siguin capaces de
mobilitzar de manera integrada els
seus coneixements en múltiples
àmbits i moments de la seva vida.
18

4- LÍNIA METODOLÒGICA
Entenem l’aprenentatge com un procés de construcció del coneixement i del creixement
integral de la persona. Per això, prioritzem un aprenentatge significatiu, resultat de les
relacions entre allò que l’infant sap i el que va incorporant al que ja coneix. Apostem per un
enfocament competencial i per la personalització de l’aprenentatge com a estratègies per
afrontar el repte de l’equitat.
La funció docent se centra, bàsicament, en exercir de mediador/a entre els/les alumnes i els
sabers, tot respectant els diferents ritmes d’aprenentatge i acompanyant-los en tot moment en
l'àmbit emocional, afectiu, cognitiu, relacional i social.
Partint de la nostra identitat i dels nostres objectius hem definit una línia metodològica que pretén, amb una mirada competencial del
currículum, donar sentit a l’aprenentatge de l’alumnat desenvolupant estratègies globalitzades que respectin els ritmes i els processos
d’aprenentatge des de les diferents àrees i, alhora, tinguin en compte els interessos de l’alumnat:
1. Aprenentatge actiu, competencial, globalitzat i vivencial centrat en el paradigma socioconstructivista, ja que les
competències no es desenvolupen de manera descontextualitzada, sinó en situacions d’aprenentatge que en garanteixen l’exercici
conjunt, global i integral. Es promou un aprenentatge significatiu partint dels coneixements previs de l’alumnat i
19

acompanyant-los per aprofundir en el raonament, l’observació i l’experimentació per progressar en el domini de les tècniques,
habilitats i destreses de les àrees.
2. Adequació de les propostes educatives a les necessitats de l’alumnat, mitjançant les adaptacions curriculars i metodològiques que
siguin convenients per atendre a la diversitat amb l’ajuda del disseny universal d’aprenentatge (DUA), i que les pràctiques que
es porten a terme a l’escola estiguin orientades cap a l’equitat, garantint que tot l’alumnat hi arribi, sense que les diferències
personals representin cap element de desigualtat. No es tracta de personalitzar l’educació només a alguns col·lectius, sinó
d’ensenyar ajustant-nos a tothom.
3. Organització del grup classe a partir de diferents dinàmiques i/o metodologies (grups cooperatius, espais d’aprenentatge,
racons, tallers, TAC, etc.) més adients per aconseguir el màxim rendiment de l’alumnat
en la mesura que ho permetin els recursos materials i humans.
4. Escola que gaudeix de l’entorn més proper i de les possibilitats culturals que
ofereix l’entorn (escola municipal de música, teatre Cal Gallifa, divendres al bosc...),
per tal de donar continuïtat a l’experiència iniciada al centre amb sortides i colònies
que es realitzen des d’EI3 fins a 6è.
20

5. Escola promotora de la cultura catalana dins del recinte escolar en horari lectiu: festa de benvinguda del nou curs, festa de
comiat, festes tradicionals com la Castanyada, Nadal, Carnestoltes, Caramelles i Sant Jordi.
6. Orientació del treball escolar cap a la reflexió per a una societat més sostenible, potenciant l’ús racional dels recursos, el seu
reciclatge i el seu consum, incloent dins dels projectes globalitzadors els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible).
7. Escola arrelada a l’entorn que vetlla perquè l’alumnat senti estima i respecte vers el poble, sistematitzant activitats que ajudin a
aprofitar els recursos que ofereix el Municipi: audicions a l’Escola Municipal de Música, visites a la Biblioteca de Cal Gallifa, visites a
l’Ajuntament, participació en les sortides de l’entorn, en el consell d’infants, en l’educació viària amb els agents de la policia local, en
campanyes de conscienciació cívica i en diferents programes de caràcter pedagògic (Cantània, Cantaxics, concurs de lectura en
veu alta, Emprenedoria a l’Escola...).
8. Escola promotora de la cultura catalana, amb el català com a llengua vehicular, però també amb la participació activa de l’alumnat
en les diferents habilitats en llengua castellana i anglesa mitjançant converses, diàlegs, contes, teatre, entrevistes, cançons…
9. Convivència centrada en el respecte, la llibertat, la democràcia, el diàleg, la comunicació, l’esforç, la responsabilitat, la
inclusió i la coeducació.
21

COM PORTEM A TERME LA NOSTRA LÍNIA METODOLÒGICA
TREBALL PER PROJECTES I ODS
Sempre parteixen d’una pregunta REPTE que els infants volen respondre. Aquesta pregunta ha de ser motivadora, oberta i que no es
contesti amb un sí o amb un no. Ha de permetre investigar, reflexionar, fer activitats de disseny, resoldre problemes i prendre decisions
(aprendre a aprendre: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser).
Un cop tenim la pregunta repte els i les alumnes generen altres sub-preguntes a partir de
converses, d'hipòtesis, dibuixos explicatius de què creus que?, i la mestra les va
gestionant, classificant per temes o similituds i les va apuntant en un mural per seguir un
ordre i anar-les investigant d’una a una.
Totes les aules tenen un plafó a l’aula on s’ha d’anar construint una xarxa de relacions
perquè l’alumnat la pugui anar seguint i els ajudi a seguir el fil de la investigació. A més a
més, cada projecte inclou un ODS mínim i es treballa de forma interdisciplinària.
El mestre actua de guia i recondueix l’aprenentatge utilitzant metodologies participatives on els alumnes són els protagonistes.
22

▪ COM COMENCEM?
Tenir clar l'objectiu final, és a dir, què volem que aprenguin els/les alumnes respecte al currículum o respecte als objectius de curs. Pot ser
un propòsit global de medi natural o social: ésser viu, sistema solar, model terra, ecosistema, fenòmens naturals, cos humà, història,
geografia, consum responsable, salut, matèria i energia (propietat dels materials…) o bé sobre el món de l’art, la tecnologia, de l’esport…
és millor que n’hi hagi de diferents temàtiques per poder diversificar al màxim el currículum i com més ampli sigui el ventall a més alumnes
arribarem.
▪ CONVERSA
- Cada aula té un espai determinat que permet asseure’ns a tots i a totes en rotllana o en forma de U de manera que tothom es vegi la
cara.
- Es fa conversa a l’inici de cada sessió del projecte per situar-nos, per enfocar el tema, per anticipar i per recordar on ens havíem quedat
amb l’ajuda de la xarxa de relacions.
- Es valora el pensament crític, on l’alumne és capaç d’exposar les seves idees d’una manera respectuosa i que s’escoltin entre ells.
- Durant el projecte cal anar endarrere i endavant per recuperar la informació. Així no es perden i ens assegurem que estan aprenent
(metacognició).
▪ COM AVALUEM EL PROJECTE
Quan iniciem un nou projecte cal saber quin és el punt de partida i fer una conversa col·lectiva (“què sabem ara?, “a què és degut que
…?”, “què passa quan…” , “com t’imagines...” “Com penses que…”) i si és possible s’acompanya d’un dibuix explicatiu amb un breu escrit
(individual) per saber quins són els coneixements previs.
23

És molt important compartir amb els alumnes quins són els propòsits del projecte perquè vegin la importància de fer aquesta investigació.
Durant el projecte es poden elaborar bases d’orientació, rúbriques, esquemes… que els ajudin a avaluar-se i saber què van aprenent i què
poden millorar. Tot això es pot guardar a la carpeta d’aprenentatge (cada alumne tria què vol guardar i com ho vol fer, es busca la
personalització pròpia amb dibuixos, diferents colors, esquemes...). A través del treball per projectes i d’aquesta avaluació formadora,
l'alumnat va incorporant i integrant amb coherència processos cognitius, metacognitius, emocionals, motivacionals i socials que tenen lloc
en qualsevol de les activitats d’aprenentatge portades a terme.
▪ TANCAMENT DE LA INVESTIGACIÓ I LLIBRETA DE PROJECTES
- Al llarg de tota la investigació es va elaborant un recull amb totes les activitats de la investigació (avaluació inicial i final del projecte, els
experts que han ajudat, metacognicions, textos, gràfics, bases d’orientació, expressions escrites, esquemes, resums, dibuixos, reflexions,
imatges…) a la llibreta de projectes (primària) i en una documentació (a infantil i primària).
- La llibreta de projectes va i torna a casa almenys un cop al mes com a mínim i la documentació d’infantil s’envia a casa un cop s’hagi
acabat el projecte.
- Tots els projectes acaben en un PRODUCTE FINAL, que és el resultat del procés d’aprenentatge, que es comunica i que pot prendre
forma de pòster, de tríptic, de resum, d’autobiografia, d’enquesta, d’obra de teatre, de debat, d’una exposició, d’un ball, d’un blog, d’un
mural, d’una presentació amb Canva, amb Prezi, amb PowerPoint, d’un mapa, d’un àlbum de fotos, d’una maqueta…
24

CARPETA D’APRENENTATGE
Consisteix en una selecció d'evidències (activitats, projectes, mostres...) que ha de recollir
cada alumne al llarg d’un projecte o un contingut treballat a la classe. Les evidències s'han
d'acompanyar d'una justificació i d’una reflexió feta per ell/a, amb l'objectiu que sigui
conscient què i com va aprenent. Aquestes evidències poden sortir d'un treball individual o
en grup.
En aquesta carpeta hi va tot allò que ajuda a l'alumne a ordenar el seu procés d'aprenentatge; també serveix per ajudar a recuperar la
memòria perquè pots consultar-la i recordar allò que va aprendre, ja que aquesta carpeta acompanyarà els alumnes des de 1r fins a 6è.
En aquesta carpeta l’alumne pren algunes decisions sobre el seu procés d’aprenentatge i guarda aquelles reflexions sobre el mateix
procés d’aprenentatge i sobre ell/a mateix/a com a aprenent: eines i instruments d’avaluació, rúbriques, check-list, tiquets de sortida,
dibuixos, bases d’orientació, dianes d’avaluació, continguts treballats, document oficial on se seqüencien les diferents tipologies textuals,
l’ortografia a treballar a cada curs escolar…
INNOVAMAT
Innovamat és un projecte per a treballar les matemàtiques competencialment. S’ofereixen propostes per aprendre a resoldre problemes, a
raonar i provar, a comunicar i representar i a connectar mitjançant la manipulació, l’experimentació i la conversa a l’aula.
25

Dediquem 4 sessions setmanals a implementar el projecte d’Innovamat, i a més a més sempre que ens és possible també vetllem per
introduir les matemàtiques dins del projecte.
● INNOVAMAT A CASA: tenen una hora a la setmana oberta l’“Applet” per a treballar i reforçar alguns aspectes o bé per triar les
activitats que vulguin. Les tutores, gràcies als informes setmanals que reben d’Innovamat, podran saber quins alumnes necessiten
reforçar algun contingut i quina activitat hauran de fer en aquesta hora que tenen obert l’APPLET. Un cop fetes les activitats que la
mestra els ha posat, podran dedicar el temps que els quedi per fer les activitats que vulguin.
ESPAIS D’APRENENTATGE
Consisteix en una metodologia amb un enfocament globalitzat de l’aprenentatge de lliure elecció, en què
l’autonomia de l’alumnat, la presa de decisions i la iniciativa personal són aspectes rellevants a
tenir en compte, ja que són els infants els qui decideixen l’activitat que més els interessa i el temps que hi
volen dedicar. Per tant, els alumnes són el centre d’aquest sistema metodològic.
Hi ha un denominador comú: el temps que cada alumne decideix invertir en les diferents propostes i
reptes presents dins d’un determinat espai, sense que cap adult influeixi en la decisió dels alumnes sobre
la dedicació a una activitat en concret.
Les perspectives dels i les mestres estan relacionades amb l’escolta activa, l’observació, la guia i
orientació, proposar nous reptes, afavorir converses riques, animar els i les alumnes i fer possible que
se sentin a gust amb l’entorn i reconeguts/des pel grup, promoure l’experimentació, afavorir la curiositat i
26

promoure la creativitat.
Abans de començar els espais cada classe visitarà tots els espais disponibles i a partir d’aquí els i les alumnes podran escollir lliurement
on volen anar.
En els espais del 1r i 2n pis només es destinaran 1 o 2 dies per conèixer els diferents espais.
Tenint en compte la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner i els darrers descobriments de la neurociència sobre com
aprenem, hem dissenyat els següents espais d’aprenentatge d’infantil i de primària:
INFANTIL PRIMER PIS (1r, 2n i 3r) SEGON PIS (4t, 5è i 6è)
Espai exploració
Espai artístic (2 persones)
Espai caça lletres/expressió oral
Espai psicomotricitat fina
Espai psicomotricitat
Espai joc i moviment
Espai joc simbòlic i teatre
Espai llums i ombres
Espai caça lletres
Espai matemàtic
Espai laboratori (2 persones)
Espai tècnic
Espai artístic
Espai música, teatre i joc
Espai natura (2 persones)
Espai caça lletres
Espai matemàtic
Espai laboratori (2 persones)
Espai tècnic
Espai artístic
Espai música, teatre i joc
Espai natura (2 persones)
RACONS DE LLENGUA
El treball per racons és una proposta metodològica que delimita, dins de l’aula, diferents espais on
els i les nostres alumnes poden realitzar de manera simultània diferents activitats de tipus cognitiu,
manipulatiu i simbòlic.
27

Els racons de llengua es porten a terme a tot infantil i a 1r, 2n i 3r. Potencien l’aprenentatge d’aquesta àrea a partir de propostes amb
diferents suports i nivells. Es treballa en grups reduïts.
Entenem el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura com un procés natural que abasta fins a 2n de primària. Les propostes de
llengua que s’ofereixen donen resposta al desenvolupament de les habilitats prèvies a la lectura i l'escriptura i al nivell cognitiu i motriu de
cada infant.
A 1r, 2n i 3r de primària els racons es divideixen en quatre grups per treballar des d’un vessant més lúdic i manipulatiu els següents
aspectes: consciència fonològica, expressió oral, expressió escrita i la comprensió lectora.
RACONS MATEMÀTICS
RACONS DE MATEMÀTIQUES A INFANTIL
Els racons de matemàtiques es porten a terme a infantil: potencien l’aprenentatge de conceptes logicomatemàtics, de geometria i volum,
de càlcul i numeració, d’orientació amb bots, de seriacions i patrons i de reptes matemàtics. Quan la mestra ho considera oportú, demana
als alumnes que facin la representació de l’esquema mental en un full en blanc. Aquí poden dibuixar i explicar què i com ho han fet i què
han après. Les propostes es fan amb diferents suports manipulatius i lúdics, es poden adaptar als diferents nivells i en grups reduïts.
28

LES ROTLLANES: MOMENTS DE GRUP I CONVERSA
Les rotllanes són una pràctica quotidiana a l’escola. És un espai de trobada, socialització i escolta entre tot l’alumnat de la mateixa aula i la
seva mestra, amb la finalitat de compartir aspectes de grup que impliquen a tots i a totes. Enriqueixen i afavoreixen la vida de l’aula des
d’un punt de vista social en relació amb la comprensió del grup com un tot i, al mateix temps, com a reconeixement individual de cada
infant.
En aquests moments de grup també treballem amb la llibreta de records, ja que és una activitat profitosa que ens permet fer conversa,
fomentar la cohesió de grup, treballar el vocabulari, les normes ortogràfiques, l’expressió escrita i l’escolta dels companys i de les
companyes… També aprenen a utilitzar el faristol i es familiaritzen a l'hora de fer exposicions orals. Com a suport de la llibreta de records
tenen una base d'orientació plastificada i enganxada al final de cada llibreta.
L’HORA DEL CONTE A INFANTIL
Es fa un treball específic d’escolta estructurada d'un àlbum il·lustrat un cop o dos cops al trimestre: es treballen les estratègies lectores de
fer prediccions i visualitzacions. Cada curs s’establiran un mínim de 3 àlbums il·lustrats (1 per trimestre), els quals seran els mateixos
per a tot infantil. Cada 3 cursos es podran tornar a repetir. Alguns d’aquests àlbums són “L’Elmer”, “Dos esquirols i una pinya”, “Les
butxaques de la Lola”, “Finn Hermann”, “Neda que neda”, “Atrapat”, “La talpeta que volia saber qui li havia fet…”, “De què fa gust la lluna”,
“El cargol i l’herba de poliol”, etc.
29

BIBLIOTECA ESCOLA
És un dels espais més atractius de l’escola, ja que compta amb un gran ventall de contes, llibres temàtics i de consulta per a totes les
edats. Cada aula disposa d’una franja horària per poder anar-hi, i les mateixes tutores fan el préstec de contes. Cada alumne/a escull un
conte lliurement i se’l pot endur a casa seva durant una setmana, amb la finalitat de fomentar el gust per la lectura i l’hàbit de llegir.
La biblioteca també està oberta un cop a la setmana durant el pati perquè l’alumnat que vulgui pugui fer consulta i lectura individual o
compartida. La biblioteca és l’espai principal per fomentar la lectura en el centre, però també és el punt de partida per potenciar la lectura a
través de les biblioteques d’aula i per fer activitats de dinamització, com ara la visita d’un autor/a o d’un il·lustrador/il·lustradora a l’escola.
També afavorim l’hàbit lector i el gust per la lectura a les estones de pati a través de la bibliopati (un carro ple de contes i llibres que
traiem a les estones d’esbarjo i que els i les alumnes poden escollir quin llibre volen llegir).
BIBLIOTECA COEDUCATIVA
Es tracta d’un carro amb una seixantena de contes i llibres seleccionats per treballar i conscienciar a l’alumnat sobre la identitat de
gènere, la violència de gènere i la llibertat d’expressió. És una biblioteca portàtil que va passant per les aules amb un calendari
establert.
30

APADRINAMENT LECTOR
És una activitat de lectura en què els/les alumnes apadrinen altres alumnes de menys edat. Els grups són: 6è amb 2n, 5è amb 1r, 4t amb
EI5 i 3r amb EI3-4. És un moment per compartir en parella el gust per la lectura mitjançant contes triats pels mestres.
Les activitats es fan quinzenalment en una de les sessions de lectura o bé l’acordada entre els dos tutors/es. Es pot ocupar l’espai de
l’escola que es desitgi o fins i tot es pot sortir a l’exterior si es compleix la ràtio d’acompanyants.
Les trobades seran la 2a i la 4a setmana de cada mes. L’iniciem la 2a setmana de novembre i dura un curs.
Les parelles també es poden formar en altres activitats lúdiques (acompanyar a sortides, explicar projectes/contes, activitats de plàstica…).
PLA LECTOR
Cada dia els nens i nenes de primària han de dedicar 30 minuts a la lectura. Es poden fer ús de diferents estratègies: lectura autònoma,
gust per la lectura, lectura expressiva preparada en veu alta, lectura guiada/col·lectiva, lectura del mestre… En aquestes estones el/la
mestre també llegeix el seu propi llibre.
Es treballen diferents tipologies textuals, amb la finalitat de comprendre el sentit global i més específic dels textos.
A partir de cicle inicial també es comencen a iniciar en la recerca d’informació i el seu tractament (localitzar, avaluar, utilitzar i comunicar)
de forma efectiva.
31

Les incorporacions tardanes nouvingudes tenen un tractament específic i individualitzat a l’hora de començar a familiaritzar-se amb la nova
llengua.
EXPOSICIONS ORALS D’INFANTIL I PRIMÀRIA
Com a centre potenciem i treballem les exposicions orals, amb la finalitat de potenciar la capacitat comunicativa a l’hora d’exposar,
sintetitzar i defensar un tema, ja que és una eina molt potent pel que fa a l’expressió oral, l’escolta activa, l’avaluació, l’autoavaluació,
la coavaluació... Es porten a terme en acabar un projecte o bé en alguna activitat de recerca duta a terme. A EI5 el tema de les
exposicions orals surt de l’interès de l’alumnat i es fan a partir del segon trimestre amb l’ajuda de la família.
MÈTODE GABARRÓ
Fem servir aquesta metodologia per aprendre ortografia sense esforç mitjançant la memòria visual. Es comença a practicar a 4t.
L’objectiu d’aquest mètode és aprendre les 100 paraules que més errors provoquen. Per fer-ho es destina diàriament 10 minuts perquè
l’alumnat de 4t durant el 2n i 3r trimestre practiquin aquestes paraules. A Cicle Superior es continua treballant en format digital, però ara
amb el vocabulari propi, és a dir, cadascú treballarà les paraules que ell o ella escriu malament (en cas que els/les alumnes que pugen de
4t no tinguin ben assolides les paraules, es continuarà unes setmanes amb les 100 paraules).
32

TIPOLOGIES TEXTUALS I ORTOGRAFIA
L’escola ha elaborat uns documents on se seqüencien les diferents tipologies textuals i l’ortografia a treballar a cada curs escolar.
D’aquesta manera es pot garantir que durant l'escolarització es treballen aquells continguts necessaris.
Cada alumne guarda el document de l’ortografia a dins de la seva carpeta d’aprenentatge a 1r i d’aquesta manera disposaran d’aquest
document fins a 6è.
L’ESPECIALITAT D’ANGLÈS
Es fa des d'EI3 a 6è. En els primers anys es parteix de la competència comunicativa oral a través d'activitats dinàmiques, cançons i el role
play (interpretar un paper). Progressivament, s'introdueix, a més de la comunicació oral, la comprensió lectora i l’expressió escrita,
potenciant l'ús de les noves tecnologies i sempre tenint en compte que hi hagi un
aprenentatge significatiu i proper per l’alumnat.
LA CREATIVITAT ARTÍSTICA
Es fa des d’EI3 fins a 6è amb el mestre o la mestra tutora. Es treballa a partir de la
creació lliure amb diferents materials i tècniques. A l'aula de plàstica oferim diferents
propostes artístiques i diferents artistes que serveixen d’inspiració perquè cada
alumne pugui escollir què vol fer segons les seves preferències. Aquesta aula té una
33

disposició de l’espai que facilita al màxim el treball individual
sense ser exposat al grup, és a dir, menys envaït. Entre
totes les propostes que s’ofereixen, trobarem la taula-paleta
d’Arno Stern, el seu disseny està pensat perquè sigui
accessible a tots i totes i desenvolupi l’Educació Creadora
de cada infant.
La finalitat és que durant l’escolarització adquireixin unes bases i uns coneixements de
diferents artistes i tècniques per acabar desenvolupant la seva pròpia creativitat.
34

L’EDUCACIÓ MUSICAL
La música és un art i un llenguatge i, com a tal, permet la comunicació i l’expressió de sentiments, sensacions i emocions. Es fa des d’EI3
fins a 6è. Es treballa a partir de la cançó, l’audició, la percussió corporal, la dansa, la pràctica instrumental amb instruments de petita
percussió, amb instruments Orff i amb ukuleles de manera vivencial i globalitzada.
Per tal de promoure i millorar l’educació musical des de l’escola també participem en dos projectes: Cantània amb l’alumnat de 5è i
Cantaxics amb l'alumnat de 2n. La Cantània consisteix a preparar una cantata proposada per l’Auditori de Barcelona i compartir el concert
amb altres escoles, actors i músics professionals. El Cantaxics consisteix a preparar un conte un musical a proposta del Servei Educatiu
del teatre Kursaal de Manresa i fer-ne un concert al mateix teatre juntament amb altres escoles de la Catalunya central.
L’escola té un conveni amb l’escola de Música: es poden convalidar les hores de música de l’escola tot fent-les a l’Escola de Música. És
voluntari pels alumnes de 4t, 5è i 6è.
LA PSICOMOTRICITAT I L’EDUCACIÓ FÍSICA
És molt important per al desenvolupament motor, cognitiu, comunicatiu i
afectiu de les persones.
A infantil els infants juguen, aprenen, coneixen les possibilitats del seu cos a
través del moviment i de la relació amb els altres. A vegades es proposen
diferents activitats d’equilibri, de salts, de circuits, jocs tradicionals… i d’altres
35

vegades oferim el mètode AUCOUTURIER, el qual es basa en la comprensió de l’expressivitat motriu, promovent el desenvolupament dels
nostres infants i ajudant-los en el seu camí cap a l'autonomia. Es dediquen entre una i dues sessions a la setmana.
A primària l’educació física és de gran importància per afavorir el desenvolupament integral dels infants mitjançant el cos i el moviment i
perquè entenguin la importància de l’activitat física i les repercussions que tindrà en la salut la resta de les seves vides. Es dediquen dues
sessions al primer pis i una sessió setmanal al segon pis a la setmana.
PROJECTE INTERDISCIPLINARI
Cada any es tria una temàtica de projecte interdisciplinari en el PARLEM i s’acaba de decidir en un equip de mestres. Aquest projecte es
treballa de forma transversal al llarg del curs. L’escola s’ambienta sobre aquesta temàtica i es potencia el treball d’aquesta a partir d’un
projecte o d’un centre d’interès.
36

PLA D’INTERVENCIÓ COEDUCACIÓ
Arran de les formacions fetes el curs 2021-22, Coeduca’t 1 i Coeduca’t 2, s’ha dissenyat un pla
d’intervenció, amb la finalitat de vetllar per un acompanyament afectiu sexual, per la prevenció
de la violència masclista i per la perspectiva de gènere en qualsevol acció formativa que es
promogui des del centre educatiu. Per fer-ho possible hem elaborat aquest pla d’intervenció i un
calendari pels pròxims cursos escolars amb les accions coeducatives que s’han de portar al centre
en matèria de coeducació, amb xerrades de sensibilització per a tot l’alumnat, per a l’equip de
mestres i per a les famílies. També s’han dissenyat activitats per a cada trimestre des d'EI-3 a 6è i
d’altres accions que ajudaran a impregnar tota la tasca pedagògica del centre.
ATENCIÓ A TOT L’ALUMNAT EN EL MARC D’UN
SISTEMA D’EDUCACIÓ INCLUSIVA
Un dels objectius més destacables de l'educació i de la nostra escola és garantir que tot l’alumnat,
independentment de les seves condicions i característiques personals, desenvolupi al màxim
possible les seves capacitats. Avançar cap a escoles per a tothom, implica que tot l’alumnat pugui
participar i aprendre en els mateixos entorns escolars i tingui una resposta ajustada a les seves
singulars necessitats. Viure la diferència com un factor positiu i cercar formes cada cop més
adequades de respondre a la diversitat, reduint les barreres que troba l’alumnat per aprendre, és un
37

repte que implica a les famílies, a les institucions, a l’administració educativa i a tots els professionals de l’educació.
Garantir una major igualtat d’oportunitats suposa prendre decisions en diversos àmbits d'intervenció educativa i institucional. L'organització
del centre ha de permetre la planificació, la coordinació i l’execució de pràctiques educatives que facilitin l'aprenentatge i l’èxit acadèmic i
social de tot l'alumnat.
Comptem amb òrgans que coordinen i dinamitzen l’atenció a la diversitat i la inclusió, com és la CAEI, per afavorir la coordinació entre els
diversos professionals, de dins i fora del centre, que ofereixen suport als i a les alumnes amb més necessitats.
La CAEI (comissió d’atenció educativa inclusiva) és una estructura organitzativa que té com a objectiu principal proposar l’organització i
la gestió de les mesures i els suports per atendre a tot l’alumnat de l’escola. Està formada pels mestres de l’equip impulsor, l’equip directiu,
les mestres de pedagogia terapèutica i la professional de l’Equip d’Assessorament i Orientació psicopedagògica (EAP) que intervé en el
centre. Es troben almenys dos cops per trimestre.
La comissió social és un espai interdisciplinari, que sorgeix de la CAEI i on es recullen les demandes detectades a l’escola o en altres
serveis, sobre problemàtiques socials que s’hi manifesten, i on es fa una anàlisi i reflexió per tal de consensuar el diagnòstic, delimitar la
intervenció i establir un procés de seguiment. El principal objectiu és vetllar pel PRINCIPI d’EQUITAT, segons el qual totes les persones
han de tenir les mateixes oportunitats i ningú no s'ha de trobar amb desavantatges que es podrien evitar. En l'àmbit de l'educació, aquest
principi significa que tots els infants tinguin les mateixes oportunitats i condicions per formar-se, independentment del seu origen, gènere i
classe social. Les funcions d’aquesta comissió són recollir i compartir informacions respecte situacions socials i familiars que afecten el
desenvolupament integral i escolar de l’alumne/a, acordar i planificar la intervenció dels professionals de la comissió per afavorir la millor
escolarització dels menors en situacions socials i/o familiars desfavorides i/o de risc social, fer un seguiment de les actuacions portades a
terme, planificar accions preventives individualment, en grup i/o comunitat, generar propostes de millora adreçades a les instàncies
38

pertinents (plans educatius d’entorn, DGAIA, comissions d’absentisme…) i altres agents socioeducatius del territori i tenir criteris per a la
priorització dels ajuts i beques. Està formada per la directora, la mestra d’educació especial, EAP i serveis socials. Es troben almenys un
cop al trimestre.
MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Les mesures d’atenció a la diversitat s’engloben en tres grups:
- Mesures i suports universals: Accions i pràctiques de caràcter educatiu, preventiu i proactiu. Adreçades a TOT l’alumnat. Són aquelles
mesures que permeten al centre crear contextos educatius inclusius: diversitat a l’aula, mesures transversals, organitzatives i
metodològiques. Aquest suport està dissenyat a partir del DUA (Disseny Universal de l’Aprenentatge).
El DUA ajuda els i les mestres a tenir en compte la variabilitat de l’alumnat donat que suggereix flexibilitat en relació amb els objectius, als
mètodes, als materials i a l’avaluació, permetent donar resposta a la variabilitat de les seves necessitats. El DUA estimula la creació de
dissenys flexibles per a tots els infants. Hi ha tres principis fonamentals basats en la investigació neurocientífica que guien el DUA:
PRINCIPI I: Proporcionar múltiples maneres de representació (El “QUÈ” de l'aprenentatge).
PRINCIPI II: Proporcionar múltiples maneres per a l'acció i l'expressió (El “COM” de l'aprenentatge).
PRINCIPI III: Proporcionar múltiples maneres de comprometre's (El “PER QUÈ” de l'aprenentatge).
- Mesures i suports addicionals: Actuacions educatives que permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible i temporal.
Adreçades a alumnes que tenen circumstàncies personals singulars o de vulnerabilitat (permanents o transitòries). Es determinen a partir
39

de la detecció de les necessitats: mesures d’acció tutorial específiques, suport de la MEE, suport escolar personalitzat (SEP), aula
d’acollida, grups de parla, aula d’acollida alumnat nouvingut.
- Mesures i suports intensius: Actuacions educatives EXTRAORDINÀRIES adaptades a la singularitat dels i les alumnes amb NESE i
poden comportar l’elaboració d’un PI (pla individualitzat).
DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
Per tal d’assegurar un bon desenvolupament del llenguatge i de la parla de l’alumnat, cal garantir una bona intervenció i detecció des
d’EI 3 i 4 anys. La mestra d’educació especial aprofita el seu espai d’aprenentatge “espai caça lletres” per detectar possibles problemes de
comunicació, llenguatge, parla i veu.
La mestra d’educació especial ajuda en l’elaboració dels plans d’atenció i les adaptacions curriculars individuals d’alumnes amb trastorns
del llenguatge juntament amb els tutors i les tutores. Això és quan la parla de l’alumne és escassa i inintel·ligible a causa de:
● Problemes psicosocials associats a una comunicació ineficaç.
● Greus dificultats d’audició.
● Autisme, lesions cerebrals, hipoacúsies, deficiències psíquiques, pobra estimulació del llenguatge o sobreprotecció.
● Les dificultats en el llenguatge expressiu, que interfereixen en el rendiment acadèmic i/o d’interacció social.
● Una excessiva comunicació gestual en detriment de la comunicació oral.
40

En cas que ens trobem amb alumnes en els quals no sigui possible restablir el llenguatge oral, haurem d’introduir o garantir l’ús d’un
llenguatge alternatiu o augmentatiu com a mitjà de comunicació amb l’ajuda dels recursos que ofereix el disseny universal de
l’aprenentatge.
També donem molta importància a treballar la consciència fonològica dels infants: reconeixent o distingint quines lletres hi ha i com
sonen cadascuna d’elles (comptant quantes paraules hi ha en una frase, identificant fonemes en una paraula (hi ha la /s/ a “sol”?),
analitzant l’ordre i la quantitat de sons en una síl·laba, identificant onomatopeies amb paraules (mitjans de transport, animals, objectes de
la llar, objectes de l’escola, etc). Aquesta habilitat és un dels factors imprescindibles per poder fer un bon aprenentatge de la
lectoescriptura.
SEP EI5, 2n i 6è
El SEP és un recurs per millorar la resposta a les necessitats individuals d’aprenentatge dels i les alumnes i avançar en un dels objectius
del Pla de Govern 2011–2014: reduir a la meitat el fracàs escolar per aconseguir que cap nen o nena es quedi enrere, i per augmentar
l’èxit educatiu de tots.
Aquest Suport Escolar Personalitzat es comença a l’octubre/ novembre i es fa 2 dies a la setmana, de les 12:30 a les 13 h (2 dies a 2n i
2 dies a 6è). A EI5 es farà dins de l’horari lectiu també en dues franges de 30 minuts.
41

TREBALL D’ESCOLARITZACIÓ
En finalitzar 6è de primària, cada alumne s'emporta un àlbum de tots aquells treballs d’escolarització que ha anat fent en cadascun dels
cursos des d’infantil fins a finalitzar la primària com a record del seu pas per l’escola.
Per altra banda, cada mestre/a també deixa un escrit quan finalitza amb el seu grup classe i s’adjunta al final de l’àlbum.
D’aquesta manera, l’àlbum consta de 9 dibuixos i escrits fets per ells/es des que tenien 3 anys fins que arriben als 12 anys, juntament amb
els nou escrits dels i les mestres que han tingut al llarg de la seva escolarització a Ametllers.
HORT
L’hort escolar serà gestionat per l’alumnat de 4t de primària. Una hora a la setmana un grup de 4t anirà a l’hort acompanyat d’un avi
voluntari i treballaran durant tot el curs tots els processos d’elaboració, cura i manteniment de l’hort (desherbar, plantar, regar… a partir de
recerques prèvies a l’aula).
42

L’AMBIENT EXTERIOR
El bosc que tenim al voltant de l’escola vol aportar al dia a dia de tot l’alumnat un contacte diari amb la
natura. Un ambient amb arbres, arbustos, plantes, sorra, pedres, flors, troncs, estructures naturals…
que afavoreixen el joc sense diferències de gènere.
Entre altres activitats, l’alumnat d’educació infantil surt a fer caminades i jocs plens de diàlegs, de
cooperació, de connexió, d’energia compartida i alliberada una tarda a la setmana; l’alumnat
d’educació primària fa dos o tres patis a la pista de l’escola i els altres dies surt a fer els patis al bosc.
COMPETÈNCIA DIGITAL
Aquest curs tot l’equip de mestres de l’escola ha iniciat el Pla d'educació digital de Catalunya 2020-2023, presentat pel Departament
d'Educació en el marc de la XII legislatura. Té com a objectiu contribuir al desenvolupament de les competències digitals que els ciutadans
i les ciutadanes necessiten per viure i treballar en una societat caracteritzada per les transformacions i els canvis accelerats derivats de les
mateixes tecnologies. Amb aquest Pla es vol situar Catalunya com un país capdavanter en l'ús educatiu de la tecnologia per a l'èxit
educatiu i social, al mateix temps que es pretén millorar la competència digital de l'alumnat, el professorat i els centres educatius en el
marc de la transformació educativa.
43

LA TECNOLOGIA
A l’escola disposem de pantalles amb projectors, Chromebooks (un per a cada alumne de Cicle Superior i un per cada dos alumnes de
Cicle Inicial i Cicle Mitjà), impressora 3D, pissarres digitals…
Tot l’equip de mestres vetllem perquè se’n faci un bon ús i s’utilitzi d’una manera responsable. Les noves tecnologies són un suport integrat
a l’aula i s’utilitzen en moments específics: buscar informació pels projectes, fer presentacions, dissenyar amb Canva, fer textos amb el
Word, buscar vídeos documentals, crear figures en tres dimensions, treballar amb el WorkSpace de Google (Drive, Classroom, correu
corporatiu…)
GOOGLE WORKSPACE
Workspace és un servei web gratuït que Google ha desenvolupat per a les escoles i que vol simplificar la creació, distribució i avaluació de
tasques. El principal propòsit de Google Classroom és el de poder compartir arxius en directe entre mestres i estudiants.
Google Classroom integra Docs, Presentacions, Gmail, i Calendari cohesionat en una plataforma per facilitar la comunicació entre mestre i
alumne. Es pot convidar alumnes a afegir-se a la classe amb un codi privat o el mestre els podrà introduir mitjançant l’adreça electrònica
interna que es proporciona a l’alumne quan es matricula per primer cop a l’escola (aquesta adreça serà personal i funcional fins que acabin
la primària). Els mestres poden crear, distribuir i marcar tasques dins del mateix sistema. Per a cada classe es crea una carpeta separada
en el disc dur virtual de l'usuari i allí l'usuari pot lliurar la feina per ser avaluat pel mestre. Les dates previstes per al lliurament de tasques
s'afegeixen al calendari de Google, cada tasca pot tenir una categoria o tema diferent. Els i les mestres poden revisar el progrés dels
estudiants mirant l'historial del document i poden fer un retorn amb comentaris constructius sobre l’activitat duta a terme.
44

HISTORIAL D’AULA: organització dels mestres per construir una línia d’escola
Quan els i les mestres s’enfronten a l’inici d’un curs escolar no parteixen de zero. Amb els anys i entre tots i totes s’ha anat elaborant un
document que es diu “Historial d’aula”. En aquest document hi ha tots els sabers bàsics imprescindibles de tota l’etapa de primària.
Cada tutor/a i especialista, en acabar el curs escolar, ha d’indicar a la programació vertical quins han estat els sabers bàsics que ha
treballat al llarg del curs, de manera que, quan un/a mestre/a afronta un nou curs escolar o un nou projecte coneix el recorregut que han fet
els alumnes al llarg de tota l’escolarització i podrà saber quins sabers han quedat pendents i tenir-los en compte per treballar-los en els
propers projectes globalitzadors.
Aquesta història d’aula és imprescindible per quan iniciem un nou projecte, ja que ens ajuda a reprendre els coneixements previs per
continuar avançant en continguts de nivells superiors (aprenentatge constructivista).
L’AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES COMPETENCIALS
Aprendre a aprendre
L’avaluació regula tot el procés d’ensenyament i aprenentatge. També és una eina de revisió i reflexió de la pràctica docent. Els objectius
d’aprenentatge i els criteris d’avaluació es comparteixen amb l’alumnat per tal de fer-lo partícip i protagonista del seu propi procés
d’aprenentatge.
45

Serveix per conèixer els resultats de l’aprenentatge (avaluació sumativa), que l’alumnat prengui consciència dels seus encerts, de les
seves dificultats i que s’estableixin mecanismes per avançar en el procés d’aprenentatge (avaluació formativa) i per afavorir que l’alumnat
vagi aprenent a autoregular-se (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació).
D’una banda, els i les mestres hem de saber com progressa l’alumnat i de l’altra banda l’alumne/a ha de ser conscient del seu procés
d’aprenentatge i que ho entengui amb activitats d’autoavaluació.
El nostre equip de mestres es va formar en avaluació competencial a través de les
formacions de “Xarxa de competències” portades a terme a l’escola els cursos
2020-2021 i 2021-2022. Tots els acords presos i totes les estratègies i instruments
d’avaluació es van recopilar en un document per compartir amb els mestres nous i les
mestres noves.
DECÀLEG D’AVALUACIÓ
Les activitats d’avaluació que realitzem a l’escola han de tenir en compte els següents elements:
● Anticipar als alumnes què s’espera d’ells/es (compartir objectius, criteris, finalitats…)
● Tenir en compte el ritme individual d’aprenentatge dels infants que tenim a l’aula plantejant activitats obertes.
● Proposar activitats d’avaluació en què intervinguin diferents àrees (interdisciplinarietat).
● Sintetitzar, recapitular i reflexionar sobre els aprenentatges abans de canviar d’activitat per fer-los conscients del moment en què es
troben.
46

● Han de ser el més contextualitzades, vivencials i motivadores possibles per produir un aprenentatge real i a llarg termini. L’error ha
de ser una oportunitat d’aprenentatge, oferint el temps necessari per a l’autoregulació amb l’ajuda dels companys i docents i no un
element a sancionar.
● Potenciar situacions i activitats que promoguin l’autonomia dels infants.
● Utilitzar diferents instruments i materials d’avaluació.
● El rol del mestre.
L’AVALUACIÓ INTERNA
● Indicadors de progrés
Un indicador és una dada generalment estadística que proporciona informació sobre la condició i l'estat del sistema educatiu i/o dels seus
components; descriu els seus trets fonamentals i és útil per a la presa de decisions. Els indicadors que intervenen en el procés d’avaluació
dels centres públics es concreten en la Programació General Anual (PGA) a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció.
Es revisen periòdicament.
● De context
Escolarització: tenim en compte la preinscripció i la matrícula viva, valorant la diferència interanual de forma numèrica i s’extreuen de les
dades anuals del centre, que són dades estadístiques que recull el Departament d’Ensenyament.
Identificació: indicadors referits a la procedència de l’alumnat i la seva tipologia (socioeconòmica, socioeducativa, NEE...)
Abandonament: tenen en compte l’evolució interanual i estan recollits a les Dades anuals de centre.
47

● De resultats
Resultats acadèmics interns:
Són els resultats percentuals de les proves internes del centre i de la seva millora respecte del curs anterior. Es recullen a la Memòria del
Pla Anual. L’escola recull resultats de:
- Les proves internes de llengua, matemàtiques i anglès a primària.
- Les proves diagnòstiques al primer trimestre de 3r.
- Les proves de llengua i matemàtiques al final de l’etapa d’educació infantil.
- Les avaluacions trimestrals.
- L’avaluació de final de cicle.
Durant l’etapa d'infantil recollim els resultats en dos informes adreçats a les famílies durant el mes de desembre i a finals de juny. Durant
l’etapa de primària fem arribar els resultats a les famílies en tres informes qualitatius a final de cada trimestre escolar.
L’ús d’eines d’avaluació, autoavaluació i coavaluació els ajuda a ser conscients del recorregut dut a terme. Les rúbriques, la carpeta
d’aprenentatge, la llibreta de projectes, les dianes, les bases d’orientació... serveixen com a elements clau de detecció de necessitats
individuals. Als i a les mestres ens serveixen com a guia en el procés acadèmic i a l’alumnat com a coneixedors de la seva evolució, ja que
els fem agents directes del seu procés d’aprenentatge.
Resultats de l’enquesta de satisfacció: Enquestes adreçades a les famílies.
48

● De processos
Processos d’aula:
• Activitats/metodologies: quantificació de les diferents activitats lectives (classes, reforç, desdoblaments, agrupaments...).
Recollits en la Memòria del Pla Anual.
Processos de centre:
• Planificació i lideratge: en la Memòria del Pla Anual es farà una aproximació molt real, tant quantitativa com qualitativa, del grau
d’eficàcia amb què els diferents responsables de direcció, coordinació, tutoria i especialitat fan les seves activitats i assoleixen els
seus objectius.
• Activitats i sortides: es valoren a cicle i queda reflectit en la Memòria del Pla Anual. L’escola fomenta les activitats
complementàries i extraescolars que impliquen el coneixement de l’entorn.
• Acollida noves famílies:
- Revista Informativa de l’escola, tant pedagògica com organitzativa.
- Llista dels materials.
- Full de domiciliació bancària.
- Full d'autoritzacions: imatge, sortides…
49

- Full de menjador i de l’AMPA.
• Acollida mestres nous/ves: perquè el projecte educatiu tingui continuïtat i una línia pedagògica estratègica, és clau compartir
tots aquests documents, els quals ajudaran als i a les mestres que s’incorporen per primera vegada a l’escola a avançar
metodològicament i a mantenir les línies de treball establertes, creant un vincle segur de confiança que permeti un diàleg
transparent, l’expressió dels dubtes i fomenta el sentiment de pertinença a l’equip. Quan un o una mestra arriba nova a l’escola se’ls
fa una reunió amb l’equip directiu i se’ls hi explica tota l’organització i la metodologia i se’ls comparteix:
- El projecte educatiu del centre.
- El full de dades personals (telèfons, correu electrònic…).
- El document d’acords d’escola.
- El document d’avaluació competencial.
- El pla de treball de cada mes.
- Les informacions setmanals vigents.
- L'horari de classe i l’horari de patis.
- L’Espai virtual compartit amb tot l’equip de mestres amb totes les informacions, documents pedagògics i de funcionament.
- Visita guiada per tota l’escola.
50

- El seu correu corporatiu d’escola.
- L’accés al COMUNICAPP per passar llista.
- Les claus de l’escola.
- El Chromebook de mestres.
- L’afegim als contactes de l’escola dels i de les mestres i dels grups de whatsapp.
● Entrevistes amb les famílies: Cada tutor/a haurà de portar a terme un mínim de dues entrevistes durant el curs escolar, una al
segon trimestre i una altra al tercer trimestre (en l’entrega dels informes). A EI3 també es fa una altra entrevista inicial durant els
dies d’adaptació. Si durant el curs es considera que s’han de fer més entrevistes, aquestes també han de quedar recollides en un
full de registre amb els temes parlats i els acords.
● Tutoria individualitzada: a primària cada tutor/a disposa d’una hora setmanal per dur a terme una tutoria individualitzada amb els i
les alumnes. La demanda la pot fer l’alumne o el tutor/a. D’aquesta tutoria s’ha de poder extreure en quin punt es troba l’alumne,
dades rellevants sobre el seu aprenentatge, relacions i vincles amb els companys…
● Enquesta de satisfacció a les famílies: al maig fem arribar a les famílies una enquesta perquè puguin valorar tots aquells
aspectes organitzatius i pedagògics de l’actual curs i que ens ajudin a millorar aquells aspectes menys valorats.
51

● Enquesta de satisfacció de l’equip de mestres: a més a més de les diagnosis pedagògiques trimestrals, al maig també fem
arribar als i a les mestres una enquesta perquè puguin valorar tots aquells aspectes organitzatius i pedagògics de l’actual curs i que
ens ajudin a millorar aquells aspectes menys valorats.
● Carta de compromís: és un document que forma part del PEC, en què les famílies assumiran el seu compromís d’implicació en el
procés educatiu dels seus infants, entenent que aquesta implicació és vital per garantir l’assoliment de l’èxit educatiu dels seus fills i
filles. En aquest document es concreten els objectius necessaris per assolir una bona convivència al centre i un respecte pel
desenvolupament de les activitats educatives.
5- SISTEMA D’ORGANITZACIÓ
L’organigrama que defineix el funcionament de l’escola es basa en els àmbits següents, tenint present com a pilars fonamentals els
alumnes, mestres i pares i mares:
52

ZONA VERMELLA: ÀMBIT DE PARTICIPACIÓ
53

a) El Consell Escolar és l’òrgan màxim de participació, està format per l’Equip Directiu, els representants dels pares i mares, 1
representant de l’AMPA, els representants dels mestres, el/la representant del PAS (Personal d’Administració i Serveis) i la regidora
de l’Ajuntament. Habitualment es reuneix dues vegades al trimestre.
b) Les Comissions Delegades del Consell: la comissió permanent, econòmica, coeducativa i de convivència.
ZONA GROGA: ÀMBIT PEDAGÒGIC
El conjunt de professionals de l’educació del centre és el responsable de programar, dur a terme i avaluar les accions docents i totes les
activitats formatives que hi tenen lloc.
L’equip docent promou una acció educativa coordinada, coherent i eficaç entre els tutors i els especialistes que intervenen en els diferents
aprenentatges.
a. L’Equip directiu: Trobada setmanalment.
b. L’Equip impulsor: Reunió setmanal entre l’Equip Directiu i els/les coordinadors/es de cicle.
c. L’Equip de mestres: Trobada almenys un cop al mes.
d. Els pisos pedagògics: Dues trobades setmanals entre tutors/es i especialistes assignats al pis.
54

e. Els grups de treball: Tutors/es i especialistes s’agrupen un cop per setmana per vetllar pel bon funcionament de la biblioteca, del
treball sistemàtic...
f. Les comissions de festes: Trobada per organitzar les diferents festes de l’escola al llarg del curs.
g. Les necessitats pedagògiques de centre (NPC): aquestes trobades es fan quan s’ha de fer alguna tasca de centre (preparar
decorats de pastorets, decorats de Sant Jordi, organitzar els espais d’aprenentatge…).
h. Altres projectes/programes (Emprenedoria a l’Escola, certamen de lectura en veu alta, etc.). Aquestes trobades es fan entre les
persones implicades, sempre que siguin necessàries.
ZONA VERDA: ÀMBIT DE L’ALUMNAT
a. Els delegats/des de cada grup classe són els representants de cada aula en la comunitat educativa. S’escullen trimestralment. En
les hores de tutoria recullen les opinions del seu grup que puguin contribuir a millorar el dia a l’aula i a l’escola.
b. El Parlem! Són una o dues reunions al trimestre amb els delegats/des de cada grup-classe d’Educació Primària amb l’Equip
Directiu, en què l’alumnat expressa les seves opinions, aporta propostes i es prenen algunes decisions per potenciar i millorar la
participació de l’alumnat en la vida de l’escola.
55

c. Els Padrins de lectura: els/les alumnes més grans de l’escola apadrinen els més petits per tal d’acompanyar-los en el procés de la
lectura i també en la participació de sortides a l’entorn i de les festes de l’escola.
d. Tutoria individualitzada: a primària cada tutor/a disposa d’una hora setmanal per dur a terme una tutoria individualitzada amb
els/les alumnes. La demanda la pot fer l’alumne o el tutor/a. D’aquesta tutoria s’ha de poder extreure en quin punt es troba l’alumne,
dades rellevants sobre el seu aprenentatge, relacions i vincles amb els companys…
ZONA BLAVA: ÀMBIT DE LES FAMÍLIES
Tal com fonamenta la psicologia social per a la formació integral de l’infant, creiem que és imprescindible una bona comunicació,
coordinació, comprensió, empatia... entre tota la comunitat educativa. Seguim amb la línia de potenciar i consolidar les relacions positives
entre família i escola. És important escoltar, compartir, comprendre i dialogar amb les famílies sobre quins són els anhels i les inquietuds
dels aprenentatges de la vida dels infants.
Aquestes trobades amb les famílies són molt rellevants perquè ajuden a construir ponts de participació i col·laboració amb nosaltres.
Ametllers som tots, i cal estar units en el procés educatiu dels nens i les nenes. Per això des de l’escola es porten a terme:
a. Reunions amb les famílies: a principi de curs (durant el mes de setembre) sempre es fa una trobada amb les famílies per explicar
tots aquells aspectes pedagògics i organitzatius del nou curs escolar. A més a més, també es fa una altra reunió amb totes les
famílies noves a l’escola durant el mes de juny per explicar-los-hi tot el funcionament intern del centre.
56

b. Entrevistes amb les famílies: s’ha de facilitar i promoure la implicació de les famílies en el seguiment de l’evolució acadèmica i
personal. L’escola marca dues o tres entrevistes obligatòries, tot i que es portaran a terme totes aquelles que siguin necessàries.
- Infantil: inici de curs (només pels alumnes nous d’EI-3), segon trimestre i final de curs.
- Primària: segon trimestre i tercer trimestre.
c. Informes: es donen dos informes a infantil i tres a primària. L’informe del primer trimestre vol ser una diagnosi del moment
d’aprenentatge de cada alumne/a, de la seva disposició davant dels aprenentatges, de la seva actitud davant de les dificultats que
es presenten, els seus hàbits de treball, la relació amb els companys i els/les mestres. El segon informe és un informe qualitatiu, on
l’alumnat s’autoavalua i reflexiona sobre allò que pot millorar conjuntament amb el feedback de l’equip docent i la família. L’informe
del tercer trimestre té l’objectiu de fer una valoració del curs, explicant quina ha estat l’evolució de l’alumne/a en relació amb l’inici de
curs i, en definitiva, aquells aspectes relacionats amb les competències transversals d’aprendre a aprendre, social i ciutadana i
autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.
d. Participació de les famílies: convidem a les famílies (un cop acabats els projectes d’aula) perquè puguin veure el treball resultant
de tota la investigació duta a terme pels seus fills i filles. També els convidem a acompanyar-nos en les sortides a l’entorn i a
qualsevol altra activitat que es consideri necessària. Promocionem la seva participació en diferents activitats promogudes des de la
tutoria en què s’incorporen els coneixements i habilitats de les famílies, fent tallers, xerrades, acompanyants de sortides o activitats
d’aula
e. Mares i Pares: es poden adherir voluntàriament a l’AMPA. Representants de pares i mares elegits per la pròpia AMPA, formen part
del Consell Escolar.
57

f. AMPA: col·labora en la vida de l’escola i en tasques diverses com la celebració de festes, el funcionament del servei de menjador,
socialització, extraescolars, la celebració de la festa de l’escola... Es reuneix mensualment amb els càrrecs electes per debatre
temes diversos d’informació, suggeriments, etc. que afavoreixin la dinàmica de l’escola. Un representant forma part del Consell
Escolar.
g. El Cafè dels Ametllers: és un espai de diàleg i intercanvi entre l’equip docent i les famílies. Les famílies poden entrar a l’escola i
poden veure allò que passa; poden aprofitar per fer preguntes i estar informades. En aquests tallers l’equip directiu i a vegades
algun membre de l’equip de mestres podem aprofundir més en l’essència del nostre projecte d’escola i també oferim jornades
pedagògiques o xerrades impartides per experts/es en relació amb aspectes concrets (límits i normes als fills/es, procés de la
lectura i escriptura, com treballem les matemàtiques amb el projecte Innovamat, com fem els projectes d’aula, acompanyament
afectivosexual, ús de les pantalles, acompanyament emocional…). Aquestes trobades es procuren fer un cop al trimestre.
h. Pla de comunicació: al llarg del curs es fa difusió de les informacions, de les autoritzacions, dels pagaments i dels processos
d’aprenentatge de l’escola a través de les xarxes socials (Instagram), via email, l’App Comunicapp, grups de WhatsApp de les
classes a través dels delegats/des, el butlletí mensual “4 RATLLES”, el web de l’escola, l’agenda escolar (primària) i pissarra
(infantil).
58

ALTRES ZONES: PAS I AJUNTAMENT
a. PAS: Un representant del PAS (Personal d’Administració i Serveis) forma part del Consell Escolar. El personal no docent és una
conserge, una administrativa, una TEI (Tècnica d’Educació Infantil), monitors/es de menjador (d’una empresa privada), monitors/es
d’extraescolars i el servei d’acollida matinal. També comptem amb el personal de neteja i un informàtic compartit amb les altres
escoles del poble, que revisa el funcionament dels ordinadors i assessora el personal docent de l’escola.
b. AJUNTAMENT: Un representant de l’Ajuntament forma part del Consell Escolar. També l’Equip Directiu està en contacte amb
comissions diverses relacionades amb l’escola que depenen de l’Ajuntament (Comissió Social, Comissió d’Infància, Consell escolar
Municipal...).
c. MENJADOR: Com a equip creiem imprescindible la coordinació, comunicació i ambient de confiança mútua amb tots els membres
de l’equip de monitoratge de l’espai de menjador. Portem a terme reunions amb la comissió de menjador (famílies, empresa i
direcció), per consensuar accions de millora en consonància amb el projecte educatiu de centre.
Per a tot l'equip de mestres té molta importància el personal no docent a l’escola (conserge, l’auxiliar administrativa, la tècnica
d’educació infantil, les vetlladores, el personal de cuina, els i les monitores de menjador, les persones que netegen l’escola…), ja que la
tasca que desenvolupen és imprescindible per al creixement i la consolidació del projecte educatiu.
59

Organització de l’alumnat
Dividim els nostres criteris o principis d’organització pedagògics segons com organitzem els/les alumnes dins del centre i de com atenem
les seves característiques i la seva diversitat, i també, de com organitzem l’equip de mestres per tal d’assolir i d’extreure’n el màxim
rendiment.
✔ Els alumnes són agrupats per la seva data de naixement; excepte 3 i 4 anys que estan barrejats.
✔ Tal com estableix el Departament d’Educació, els cursos estan agrupats en cicles (infantil, cicle inicial, mitjà i superior) i pisos
(infantil, de 1r i 3r i de 4t a 6è).
✔ Els grups classe es formen tenint en compte el principi de paritat.
✔ Semblança de grups. En el moment de dividir els grups en les diferents línies (A o B), busquem que els dos grups siguin el màxim
semblants possibles.
✔ Apliquem el principi d’inclusió per a l’alumnat nouvingut, independentment de la seva procedència.
✔ Oferim el màxim nombre de recursos organitzatius a l’alumnat nouvingut i/o amb NEE (Necessitats Educatives Especials) mitjançant
l’atenció individualitzada, grups de reforç, grups de reforç de parla, grups de lectoescriptura, grups de matemàtiques, SEP... per
facilitar el procés d’aprenentatge i d’inclusió de cada alumne que ho necessiti.
✔ Tenim una organització flexible i adaptable a les necessitats que es van generant dins del centre, ja siguin canvis tecnològics, canvis
socials, metodològics, etc.
✔ Per tal d’atendre de la millor manera possible els/les nostres alumnes es crearan situacions organitzatives en les quals els grups de
treball siguin més reduïts, és a dir, es formaran ràtios inferiors per establir noves metodologies. Algun d’aquests casos són:
● Desdoblaments de grups a les àrees de matemàtiques, català i anglès.
● Espais d’aprenentatge a infantil, primer pis i segon pis.
60

● Desdoblaments psicomotricitat a educació infantil.
● Racons de matemàtiques.
● Padrins de lectura des d’infantil a 6è.
● Reforç de matemàtiques i llengua (SEP).
● Grups de parla a educació infantil.
● Grups de lectoescriptura i de matemàtiques a 1r.
● Reforços pels projectes globalitzadors.
● Mesures de suport inclusiu (MSI).
Organització del professorat
L’equip directiu
En formen part la directora, la cap d’estudis i el secretari. Es reuneixen cada dia amb les següents finalitats:
● Impulsar el projecte educatiu de centre amb l’ajuda de tot l’equip de mestres, assignant i repartint les diferents funcions aprovades a
la PGA.
● Acompanyar a tot l’alumnat, famílies, mestres i altres professionals en les necessitats pedagògiques i organitzatives que vagin
sorgint i prendre les decisions necessàries.
● Mostrar el que fa l’escola i per què ho fa, sent transparents en tot moment.
● Crear un clima de confiança i de respecte dins de tota la comunitat educativa.
● Vetllar per una bona comunicació entre tots i totes.
61

● Crear espais de reflexió compartida, de comunicació i d’intercanvi d’idees amb l’equip de mestres per tal de garantir la connexió, la
cohesió i la coherència amb els principis fonamentals del projecte i el creixement integral i global de l'escola.
● Dissenyar les diagnosis pedagògiques i organitzatives de cada final de trimestre per detectar les demandes i les necessitats
d’assessorament i formació de l’equip de mestres i atendre-les.
Lideratge distribuït
No entendríem la direcció sense el reconeixement del treball en equip i el suport de cadascuna de les persones que el formen. Per aquest
motiu creiem realment en la importància del lideratge distribuït, ja que només així es pot assolir el progrés en els processos que planteja
qualsevol projecte. Volem seguir fomentant espais de participació, per compartir projectes i per distribuir les tasques de manera
transversal.
Duent a terme aquest treball, creiem que es fomenta el sentiment de pertinença a l’escola i es pot contribuir a un millor desenvolupament
de la línia educativa i de les diferents accions que es realitzin al centre. D’aquesta manera es proporciona a tot el col·lectiu de mestres la
visió d’unitat i cohesió per tal de portar endavant les iniciatives, models educatius i pedagogies del centre.
En aquest projecte educatiu es mostra la distribució de responsabilitats, així com els diferents espais de coordinació: equip impulsor, grups
de lideratge pedagògic, pisos pedagògics i equips de mestres, els quals permeten el repartiment de responsabilitats i la implicació de
tot l’equip de mestres en el projecte de l’escola.
Aquest tipus de lideratge ha de generar relacions per tal d’establir una bona xarxa i aconseguir una constant interacció, amb l’objectiu de
resoldre els possibles conflictes que puguin anar sorgint, i així provocar canvis constructius en la vida de l’escola.
62

Entenem que un bon lideratge ha de saber contemplar les emocions i l’afectivitat de tot el personal del centre i alhora generar coneixement
que permeti el creixement personal i professional. Hem de saber encomanar l’entusiasme, l’energia i la il·lusió perquè tothom se senti
valorat i apassionat amb la seva professió. Només així, s’aconseguirà mantenir un eix vertebrador coherent de tota la comunitat educativa.
L’equip de mestres
Formen part de l’equip de mestres la totalitat dels mestres que presten serveis al centre. Es reuneix un o dos cops al mes. L’objectiu
d’aquestes reunions és:
● Programar, dur a terme i avaluar les accions docents i totes les activitats formatives que tenen lloc en el centre.
● Fer diagnosis de transformació pedagògica trimestral.
● Fer reunions pedagògiques (xarxa de competències, avaluacions competencials, nou currículum i els sis vectors, formacions sobre
la metodologia de projectes, d’Innovamat i de documentació).
● Aprovar la PGA i distribuir els objectius i propòsits de la PGA (lideratge distribuït).
L’equip impulsor
Format per l’equip directiu i dos mestres de cada pis. Es troben un cop a la setmana, amb aquests objectius:
● Garantir un treball en equip per assegurar una acció educativa coherent, coordinada i eficaç, sigui entre els tutors/es o bé amb els
especialistes que hi intervenen a cada pis.
63

● Donar resposta al propòsit educatiu de l’educació en el moment actual de transformació pedagògica en què ens trobem:
transformació dels espais en espais multifuncionals i inclusius, avaluació competencial a l'alumnat, metodologia de projectes i
d’Innovamat, transformació de les desigualtats en oportunitats per a un desenvolupament inclusiu...
● Visitar altres centres educatius innovadors amb la finalitat d’aprendre dels altres i aportar les idees a la resta de l’equip docent.
Equip de projectes
Són uns espais per desenvolupar i reflexionar junts sobre els projectes globalitzats,
de manera pausada i professional. Hi dediquem dos dilluns al mes.
Cada tutor/a elabora un MAPA CONCEPTUAL i una PROGRAMACIÓ amb les
competències específiques, els sabers, les situacions d’aprenentatge i els criteris
d’avaluació per a cada projecte i es guardarà a la carpeta de projectes que hi ha a
la carpeta virtual compartida dels mestres. Aquest mapa i aquesta programació serveix per a fer un seguiment del procés de la
investigació.
És molt important detectar els aprenentatges bàsics imprescindibles que volem garantir que assoleixin al final del projecte, ja que ens
ajuda a ressituar-nos en el currículum i compartir-los amb els alumnes, així entendran la importància dels aprenentatges.
Els continguts treballats s’han d’anar subratllant a la graella curricular (historial d’aula) perquè els propers tutors/es sàpiguen què han
treballat els seus alumnes en cursos anteriors.
64

Cada grup-classe ha de tenir un historial de projectes treballats que els acompanyi fins a 6è. Així cada tutor podrà saber quins projectes
han fet els seus alumnes els cursos anteriors.
Pisos pedagògics
Dediquem sis sessions al mes a fer aquestes reunions. Són una oportunitat per compartir, programar i reflexionar sobre els aspectes
pedagògics entre tots/es les mestres de cada pis a fi de promoure l’aprenentatge mutu. A vegades partim d’un article que presenti bones
pràctiques d’ensenyament-aprenentatge, d’una activitat o projecte i també aprofitem per fer passejades d’aprenentatge a les aules del
nostre centre, ja que ens permeten reflexionar i construir una visió compartida de les activitats educatives que fan els nostres companys/es
i ens donen idees en el disseny dels espais de les classes.
A més a més d’aquests debats pedagògics també són de vital importància per poder organitzar i programar activitats comunes, festes
d’escola, racons i espais d’aprenentatge i per fer les valoracions de les sortides, dels espectacles, de les colònies i de les festes.
Paral·lels/les del mateix nivell
Els tutors/es d’un mateix nivell es troben una hora a la setmana per programar els projectes, els racons de llengua i de matemàtiques,
Innovamat i les activitats comunes d’aquell curs.
Grups de lideratge pedagògic
Format per mestres dels diferents pisos per tenir una visió global dels temes que es tracten. Es troben un cop a la setmana. Hi ha diverses
comissions de treball:
● Comissió coeducativa: vetllen pel compliment del pla d’intervenció.
65

● Comissió digital: vetllen per formar tot l’equip de mestres en la competència digital.
● Comissió de treball sistemàtic: vetllen per actualitzar les proves internes de llengua i matemàtiques.
● Comissió de la Biblioteca: vetllen pel bon funcionament de la biblioteca i la seva dinamització.
Comissions de festes
Al centre es treballen diverses festes de manera transversal a tots els nivells de l’escola: festa de Benvinguda, la Castanyada, Nadal,
Carnestoltes, Caramelles, Sant Jordi i la festa de fi de curs. Cada una d’aquestes festes és impulsada per una comissió, formada per
mestres de cada pis. Les comissions es reuneixen tres setmanes abans de les festes i impulsen diferents plans i activitats a tots els nivells
de l’escola.
FORMACIÓ CONTINUADA DE L’EQUIP DE MESTRES
Per tal de renovar i actualitzar les nostres pràctiques educatives, l’equip directiu vetlla per la creació d’oportunitats, espais i temps per
afavorir aquests processos i atendre les demandes i les necessitats d’assessorament fent formacions internes de centre amb persones
expertes.
LLOCS ESPECÍFICS AMB PERFIL PROFESSIONAL
Atenint-nos al projecte educatiu de centre i per assegurar els nostres principis pedagògics, hem definit llocs específics amb perfil
professional de manera que les persones que són proposades a través d’aquests llocs reuneixin els requisits necessaris per a cada lloc i
66

s'incorporin a l'escola amb la garantia de continuïtat i consolidació del nostre projecte. Són llocs específics d’atenció a la diversitat i
metodologies amb enfocament globalitzat.
ESTUDIANTS EN PRÀCTIQUES I ALTRES COL·LABORACIONS
L’Escola, en coordinació amb diferents universitats de formació del professorat, acceptarà alumnes en pràctiques sempre que no hi hagi
cap circumstància especial que ho desaconselli. L’equip directiu i/o coordinador elegit/da coordinarà un pla de treball per als estudiants i
vetllarà per la bona marxa d’aquest pla al llarg de les pràctiques escolars i de les activitats que s’acordin entre la universitat i el centre.
AMPA
L’objectiu de l’associació de mares i pares és donar suport a totes les persones de la comunitat educativa i és per aquest motiu que la
col·laboració de totes les famílies és de vital importància per continuar creixent i construint l’escola. Podem afirmar que la participació
de les famílies és molt elevada i ens en sentim molt orgullosos.
Formar part de l’AMPA comporta beneficis, com el regal de l’agenda cada any, la reducció de preus en diferents activitats i materials, la
socialització de material per garantir que tots els i les alumnes disposin de llibres i de Chromebooks, la renovació d’espais i mobles de les
aules… També s’encarrega de gestionar dues de les grans tasques de l’escola: el servei de menjador i les activitats extraescolars. Totes
aquestes gestions es fan amb la plataforma digital “ampaonline”.
67

A més a més, preparen materials, planifiquen la festa de final de curs, organitzen matinals col·laboratives per al manteniment de les
instal·lacions del centre i sempre que es cregui convenient, es reuneixen, conjuntament amb l’equip directiu, per parlar sobre temes
sobrevinguts.
ADJUDICACIÓ DE CURSOS
Per tal d’adjudicar les tutories als mestres corresponents tenim en compte:
✔ Experiència anterior en el centre.
✔ Buscar la màxima estabilitat en el cicle a causa de la mobilitat del professorat que esdevé cada curs escolar, buscant sempre
l’equilibri entre mestres amb experiència dins del centre i mestres nouvinguts/des.
✔ Tant a infantil com a primària s’intentarà que l’alumnat estigui com a màxim dos anys amb el mateix tutor/tutora.
EDUCACIÓ INFANTIL
ADAPTACIÓ/FAMILIARITZACIÓ NOU ALUMNAT 3 anys
Començar a l’escola és un esdeveniment molt important per als nens i nenes de 3 anys i necessiten passar un període d’adaptació perquè
és una situació nova per a ells i elles; necessitaran un temps per habituar-se a uns nous espais, persones, horaris, jocs, menjars, hàbits,
etc. Davant d’això, una de les formes més comunes d’expressió dels infants de 3 anys és el plor. Generalment, és un plor adaptatiu: l’infant
68

ens mostra els seus sentiments i el plor li permet treure la inquietud i tristesa que li pot provocar la nova situació. Una altra reacció freqüent
és la rebequeria. Amb menys freqüència poden aparèixer malsons, dificultats per dormir, descontrol d’esfínters…
Per tal de facilitar l’adaptació de l’infant, algun membre de la família pot acompanyar-lo els primers dies l’estona que considerin oportuna i,
quan sigui l’hora d’acomiadar-se cal que ho faci amb una actitud contenta, tranquil·la i de confiança: els infants ho noten i tenen una millor
adaptació. És important acomiadar-se d’ells amb tranquil·litat, dient adeu i sense angoixes. Passades unes setmanes entrarà a la classe
amb normalitat. Hem de tenir en compte que cada nen i nena és diferent i que, per tant, tindrà un procés diferent, a uns els durarà una
setmana, a d’altres un mes i a d’altres un trimestre. Es considera que un infant està adaptat quan ha adquirit seguretat en l’escola,
mostrant una actitud participativa i alegre i quan ha establert uns lligams afectius amb les mestres i els companys i companyes.
Els nens i les nenes començaran l’adaptació els 5 primers dies d’escola. Per tal d’afavorir aquesta adaptació es faran dos grups a cada
aula. L’horari serà: 9.30 h a 11 h i de les 11.30 h a 13 h. Els cinc primers dies d’adaptació els nens i nenes no es poden quedar a dinar.
REBUDA DE L’ALUMNAT
Quan els infants arriben a l’escola, fan una “entrada relaxada”: poden triar lliurement les propostes que més els vingui de gust fins a les
9:45, aproximadament. En aquesta estona, la mestra fa de guia i aprofita per dedicar temps als seus alumnes i a les seves alumnes.
Totes les aules d’infantil tenen diferents ambients delimitats, ordenats i preparats on els infants poden anar lliurement i satisfer les seves
inclinacions innates. A cada aula hi ha unes propostes fixes que no s’han de recollir cada dia: zona de construccions, zona artística, zona
de joc simbòlic, racons amb propostes matemàtiques, de llengua, sensorials… que es van renovant quan perden l’interès dels infants. A
més a més, cada dia les tutores i la TEI deixen altres racons amb propostes noves.
69

BARREJA DE GRUPS EI3-EI4
Els alumnes d’EI3 i EI4 es troben barrejats en grups de 20 alumnes. Quan arriben alumnes nous a l’escola tenim uns criteris per
distribuir-los, com ara la informació que rebem en el traspàs amb les llars d’infants, que hi hagi un equilibri entre nens i nenes, segons la
seva data de naixement, repartiment dels alumnes d’EE…, ja que no els coneixem personalment. En el cas de bessons, es decidirà
conjuntament família-escola si es posen en el mateix grup o no.
Alguns d'aquests criteris tenen ple sentit a EI3 per equilibrar els grups i com a eina educativa que facilita l'aprenentatge i la cohesió, però a
partir d’EI5 esdevenen purament anecdòtics i pensem que és convenient fer una nova redistribució dels alumnes per fer front a altres
necessitats educatives en els propers set cursos.
La barreja d’EI3-EI4 permet potenciar l’intercanvi, la interrelació i l’enriquiment personal, ja que als infants més petits els agrada aprendre
dels grans i aquests descobreixen que quan els expliquen alguna cosa als més petits/es o els ajuden, s'adonen de tot el que saben i són
capaços de fer i així la seva autoestima creix.
BARREJA DE GRUPS SEGONS NECESSITATS QUE PUGUIN SORGIR DURANT L’ESCOLARITZACIÓ
Un cop definit el grup a EI5, aquest quedarà fix durant tota l’escolaritat, excepte si algun grup no acaba de funcionar, llavors es valorarà si
cal tornar o no a barrejar. Per exemple: en el cas de necessitar trencar dinàmiques incorrectes, per ajudar a un major coneixement entre
els alumnes i trencar l'enfrontament entre el grup A i B, per ajudar a trobar el seu lloc als alumnes que hagin tingut dificultats per
relacionar-se…
70

PEC-AMETLLERS-2023.pdf

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie PEC-AMETLLERS-2023.pdf

Ähnlich wie PEC-AMETLLERS-2023.pdf (20)

Mehr von SuperAdmin9

Mehr von SuperAdmin9 (20)

Kürzlich hochgeladen

Kürzlich hochgeladen (8)

PEC-AMETLLERS-2023.pdf