2. INTRODUCCIÓ
• El llatí és una llengua flexiva distingeix:
– Les funcions sintàctiques
– Dels mots
• en una frase afegint morfemes als lexemes
de les paraules.
• Una paraula llatina presenta
terminacions diferents segons
la funció sintàctica de l’oració.
3. LLATÍ CATALÀ FUNCIÓ
Puella aquam
nautis dat.
La noia dóna
aigua als mariners
CI (plural)
Nautae puellam
vident
Els mariners
veuen la noia
Subjecte (plural)
Puella nautas
salutat
La noia saluda els
mariners
CD (plural
4. • Així doncs, cada paraula té el seu
lexema i, segons la funció, s’afegeix un
morfema que indica:
– Gènere (masculí/femení)
– Nombre (singular/plural)
– Funció: (CD, CI, Subjecte...)
Naut – ae
LEXEMA MORFEMA
5. • Aquest sistema de flexió, no s’ha
mantingut a les llengües romàniques.
• En català els morfemes només
indiquen gènere i nombre.
– La funció sintàctica es desenvolupa a
partir de preposicions.
• Altres llengües: alemany i rus
– Tenen un sistema flexiu similar al llatí.
6. CASOS
• Els mots es poden classificar en 2 grups:
• Cadascun dels mots variables tindrà
diferents terminacions. Aquestes formes
s’anomenaran cas.
VARIABLES
(es flexionen)
INVARIABLES
(no es flexionen)
Substantius
Adjectius
Pronoms
Adverbis
Preposicions
conjuncions
7. • En llatí hi ha 6 casos (cadascun farà una
funció sintàctica diferent) tant en
singular com en plural.
• El conjunt dels casos s’anomena
declinació.
• Hi ha 5 declinacions diferents.
8. • Declinarem els:
noms, adjectius i
pronoms.
– En llatí no hi ha
ARTICLES!
• Els casos són:
Casos Funcions
NOMINATIU Subjecte i atribut
VOCATIU Interpel·lació
ACUSATIU CD i *CC amb prep.
GENITIU CN
DATIU CI
ABLATIU CC i C.Agent
9. • Es presenten 2 casos com a principals:
– Nominatiu i Genitiu
• Sabrem la declinació de cada paraula
buscant-la al diccionari. Per exemple:
Rosa - ae
Nominatiu Genitiu
11. Declinació: rosa-ae
CASOS SINGULAR PLURAL
NOMINATIU Rosa Rosae
VOCATIU Rosa Rosae
ACUSATIU Rosam Rosas
GENITIU Rosae Rosarum
DATIU Rosae Rosis
ABLATIU Rosa Rosis
12. COM DECLINAR UN SUBSTANTIU?
• 1r: S’ha de trobar l’arrel (separant
la desinència del genitiu).
– Rosae ros - ae
arrel desinència genitiu
• 2n: s’afegeixen les terminacions
pertinents.
Els mots de la 1a declinació solen
ser tots FEMENINS! (tret d’alguna
excepció)
13. TRADUCCIÓ D’ORACIONS
• El subjecte sol anar al començament.
• El verb sol anar al final.
• Si el subjecte és un pronom personal
no se sol expressar.
• Els adjectius i els CN es col·loquen
davant del nom que complementen.
14. MODEL D’ANÀLISI
Magistra fabulam narrat
Anàlisi morfològica Nom sing Acus.sg 3a p sg
Voc sing Pres Ind
Ablat sg
Anàlisi sintàctica SUBJECTE CD V
Traducció La professora explica una història
