INTRODUCCIÓ
• Els gèneres narratius (tan en vers com
en prosa) expliquen fets reals i imaginaris
• Cal distingir entre els gèneres de:
– Narrativa culta
– Narrativa tradicional
NARRATIVA CULTA
• Està escrita per autors coneguts.
• Té una finalitat estètica o artística.
• Els principals gèneres són:
– Novel·la:
•
•
•
•
•
Gènere més extens.
L’argument sol ser molt elaborat.
Es descriuen els llocs i els personatges.
Estan dividides en capítols.
Exemple: Els jocs de la fam
– Conte:
• Gènere més breu.
• Presenta una trama senzilla.
• Hi apareixen pocs personatges i gairebé no es
descriuen.
• Se sol llegir d’una tirada.
• Ex: Raspall de Pere Calders
La narrativa culta té una gran varietat de gèneres:
d’aventures, històrica, policíaca, de ciència ficció, de
terror...
NARRATIVA TRADICIONAL
• S’ha anat transmetent oralment al llarg dels
anys, per tant no hi ha autor.
• Solen ser històries adreçades als infants que
pertanyen a la cultura popular.
• La finalitat és: entretenir i moralitzar sobre
aspectes quotidians.
• Presenten: fets i personatges fantàstics
(ogres, fades, gegants...).
• Els seus subgèneres són:
– Contes populars:
• Ús de llenguatge col·loquial
• Comencen amb fórmules:
– D’encapçalament: Hi havia una vegada...,
temps era temps...
– Acabament: i visqueren feliços i van menjar
anissos...
• Exemples: Blancaneus, la caputxeta
vermella...
– Rondalles:
• Literatura d’arrels populars (molta cultura
tradicional). Poden haver-hi elements
meravellosos.
• Hi ha un ensenyament moral.
• Exemple
– Faules:
• Relat en què els protagonistes són animals.
• Tenen un ensenyament moral.
• Exemple: llebre i la tortuga
Mites:
Relat sagrat que narrava fets inexplicables
per la societat.
Formen part de les creences
de la societat.
Apareixen personatges com:
déus, herois...
Per exemple: Adam i Eva,
Hèrcules, Orfeu....
– Llegendes:
• Relat meravellós amb un component
històric.
• Per exemple: La llegenda de Sant Jordi,
la llegenda de les 4 barres.