1. ESCOLÀPIES SANT MARTÍ
AUSIÀS
MARCH
(1400-1459)
SÍLVIA MONTALS

2. PANORAMA DE LA POESIA
CATALANA ABANS D’ A. MARCH
• Anteriorment, el panorama poètic era
dominat per la lírica trobadoresca.
• A finals del s. XIV sorgeixen corrents
literaris a altres països que van
provocar canvis a la literatura
catalana.
Introducció Ausiàs March (vídeo)

3. AUSIÀS MARCH
(1400-1459)
• Neix a Gandia (País Valencià).
• Provenia d’una família que va
ascendir a la noblesa el 1360.
• Ambient familiar: cavallaresc i poètic
• Entre els anys 1420-1421 va
participar al servei d’Alfons al Magnànim.
• Es va casar 2 vegades: amb Isabel Martorell i amb
Joana Escorna.
• Va esdevenir un model literari i una autoritat en
matèria d’amor

4. • Han arribat als nostres dies 128 poemes
atribuïts a Ausiàs March.
• Renovador de la lírica catalana. Marca un punt
de ruptura:
 Desapareixen els termes de la senyora
feudalitzada i vassallatge del trobador.
 Tot l’èmfasi es desplaça sobre un jo poderós en
els seus estats sentimentals, psicològics i morals.

5. CLASSIFICACIÓ PER TEMES
• Cants d’amor:
– Són els més nombrosos.
– Amor concebut com a idea i com a passió.
– El nom de la dama està amagat sota un senyal (els
trobadors també l’amagaven).
• Plena de seny
• Llir entre cards
• Mon darrer bé
• Amor, amor
• Oh folla amor
– Els senyals fan referència a dames que va estimar.

6. • Cants de mort:
– Mostren el dolor per la pèrdua d’una
persona estimada I la mort com a solució
quan el poeta no se sent correspost per la
dama.
• Cants morals:
– Reflexiona sobre els
sentiments humans.

7. • Cant espiritual:
- Oració en què el poeta es dirigeix a
Déu perquè l’ajudi a tenir més fe.
• Poesies de circumstàncies:
• Poemes de diferent
temàtica.

8. NovES CARACTERíSTIquES:
- Substitució de la llengua d’oc per la llengua
catalana.
- Fidelitat a l’estructura de la cançó trobadoresca,
però cada vegada se n’allunya més.
- Comparacions a partir d’imatges diverses:
• Món marítim
• Món mèdic
• Món religiós
Es passa de la generalització al cas particular.

9. ESTRUCTURA
• Divisió en 8 versos cada cobla, dividits en:
Els quatre primers: generalització
Els quatre últims: situació personal.
• Versos decasíl·labs amb cesura (4+6)
• Versos sovint introduïts per encapçalaments
reiterats: així com cell, ne pren a me...
• Utilització de senyals: plena de seny, llir entre
cards...

10. InflUènCIES
- Els trobadors:
Anomena trobadors
Mas si ens membram d’Arnaut Daniel
Ús de senyals.
Plena de seny, Llir entre cards...
- Dant:
Especulació de la natura de l’amor.
Anàlisi psicològica de l’amor.
- Petrarca:
Escriptura de la mort de les estimades.

11. • La Bíblia
Referències a episodis bíblics
Jo faç, tot quan me diu lo pensament
e si hagués tant seny com Salomó
• Els clàssics
Coneixement de mites clàssics
E Dido fonc d’esperança tan vana
que la traí Eneas en creença
• Sant Tomàs i Aristòtil
Poesia contingut moral i didàctic (poemes
finals).

12. •
•
•
•
•
•
•
•
•
Sí com lo taur se’n va fuit pel desert
[Tal com el brau que fuig cap al desert]
quan és sobrat per son semblant qui el força
[si un altre brau el derrota i l'hi força,]
ne torna mai fins ha cobrada força
[no en torna mai fins que no té prou força]
per destruir aquell qui l’ha desert,
[per destruir qui el va deixar desert,]
tot enaixí em convé llunyar de vós,
[així em convé allunyar-me de vós,]
car vostre gest mon esforç ha confús:
[car amb un gest l'esforç meu heu batut:]
ne tornaré fins del tot haja fus
[no tornaré fins que no hauré abatut]
la gran paor qui em tol ser delitós
[aquesta por que em treu d'estar joiós.]
EXEMPlES
Cançó Si com lo taur