Impacte dels sistemes alimentaris
sobre el canvi climàtic
Enric Tello
Facultat d’Economia i Empresa
Universitat de Barcelona
MAF4SURE—Mediterranean
Agroecosystems for
Sustainability
and Resilience under
Climate Change
https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello
AGROECOSCALING—Boosting Ecological
Transition: Scaling Up Best
Agroecological Practices from Farms to
Landscapes and Agrifood Chains.
TED2021-130333B-C32
AGROECOLAND—Agroecological
Landscapes and Food Systems in
Catalonia and the Balearic Islands: Past,
Present and Future Transitions.
PID2021-123129NB-C41

Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari

Som en transició. Quantes?: ecològica, energètica,
agroecològica i alimentària…

https://science.sciencemag.org/content/370/6517/705/tab-pdf
• «Encara que les emissions de combustibles
fòssils s'aturessin de cop, les tendències
actuals del sistema alimentari mundial
impedirien assolir l'objectiu de 1,5°C, i a
finals de segle farien difícil assolir l'objectiu
de 2°C. Aconseguir l’objectiu de 1,5°C
requereix canvis ràpids i ambiciosos al
sistema alimentari, alhora que a tots els
sectors no alimentaris»
Sense canviar el sistema
agroalimentari és impossible
limitar el canvi climàtic a 1,5°-2°

Quant contribueix el sistema
agroalimentari al canvi climàtic?
Depèn d'una visió sectorial o
sistèmica...
• Les emissions de GEH del sistema
agroalimentari van ser el 2015 un 34% del total.
• L’agricultura i els canvis d’usos del sòl van
originar el 71%. Però la resta (indústria,
envasat, transport, comerç, consum, gestió de
residus) són les que més augmenten.
https://doi.org/10.1038/s43016-021-00225-9

És un problema
sistèmic que
necessita un
canvi de
sistema!
https://doi.org/10.1038/s43016-021-00225-9

L’informe de l'IPCC sobre el canvi climàtic i la terra (2019)
1. El canvi climàtic afecta els quatre pilars de la
seguretat alimentària: disponibilitat (rendiment i
producció), accés (preus i capacitat per obtenir
aliments), utilització (nutrició i preparació
d’aliments), i estabilitat (alteracions).
2. Un terç dels aliments produïts es malbarata.
3. Alguns patrons alimentaris requereixen més aigua i
terra i provoquen més emissions de GEH. Les dietes
equilibrades basades en aliments d’origen vegetal
(cereals, llegums, fruites i verdures), i aliments
d'origen animal produïts de forma sostenible en
sistemes que generen poques emissions de GEH,
presenten més oportunitats d’adaptació al canvi
climàtic i limitar-ne els efectes.
https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/2019/08/2019-PRESS-IPCC-50th-IPCC-Session_es.pdf

Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari

El canvi de dieta és clau per frenar
el canvi climàtic, reduir emissions, i
oferir embornals per
emmagatzemar C als sòls fèrtils
https://nofrakkingconsensus.com/wp-content/uploads/2019/01/PIIS0140673618317884.pdf

La transició
agroecològica pot actuar
més ràpid i a fons…
• L’impacte de la
descarbonització és directe
i immediat (sense “rebot”).
• A més de reduir
GEH, l’agroecologia
pot refredar el
clima segrestant
carboni al sòl,
• ...com proposa la
iniciativa 4 per
1.000.
https://4p1000
.org/?lang=en

©2018 by National Academy of Sciences
Steffen, W., Rockström, W., Richardson, K., et al. (2018). Trajectories of the Earth System in the Anthropocene. Proceedings of the
National Academy of Sciences USA 115 (33), 8252-8259. https://doi.org/10.1073/pnas.1810141115
La transició agroecològica pot refredar el planeta

https://nofrakkingconsensus.com/wp-
content/uploads/2019/01/PIIS01406
73618317884.pdf
Diferents aliments tenen «petjades
ecològiques» molt diferents
• La carn emet
molts més GEH, i
requereix
directament i
indirecta molta
més terra,
energia i aigua
que els aliments
vegetals.
• També
contamina més
l’aigua (nitrats).

Si el cultiu ecològic rendeix menys que l’industrial, caldrà més terra per
cada unitat de producte final? (Es por nodrir
al món amb aliments ecològics?)
• Molts estudis assenyalen rendiments en kg/ha un 10-
35% menors en ecològic que en industrial.
• Això passa només als millors sòls. En els pitjors pot
passar el contrari (sense considerar la regeneració de
MO i la biodiversitat del sòl).
• Mesurar kg/ha i no en contingut nutricional ignora que
hi pot haver «dilució de nutrients» al cultiu industrial.
• ...i els majors serveis ecosistèmics del cultiu ecològic,
especialment per fer front al canvi climàtic (cal calcular
Land Equivalent Ratios).
• Extrapolar aquestes dades de major rendiment del
cultiu industrial ignora el seu malbaratament
d'aliments, terra, energia i aigua (una fal·làcia de la
composició!)
• ...i la capacitat d’intensificació agroecològica…
https://doi.org/10.3390/agr
onomy9020082

Si el cultiu ecològic rendeix menys que l’industrial, caldrà més terra per
cada unitat de producte final? (Es por nodrir Espanya amb aliments
ecològics?)
• Expandir l’agricultura ecològica al
100% a Espanya, sense res més,
reduiria un 13% la producció actual.
• Una intensificació agroecològica
amb estratègies de recirculació
interna de matèria i energia que
generi més fluxos interns de N i P, pot
reduir aquest menor rendiment,
sense haver de cultivar més terra.
https://doi.org/10.3390/su9010086

El factor més decisiu per alimentar el món sense
desforestar-lo és la dieta…
• Hi ha moltes opcions per alimentar un món sense
desforestar. Gairebé 2/3 dels 500 escenaris calculats
amb el model BioBaM es consideren factibles fins i
tot amb rendiments baixos o dietes de país ric. Però
no quan es combinen tots dos alhora.
• Tots els escenaris vegans i el 94% dels vegetarians
són factibles, però només 2/3 amb la dieta BAU i un
15% amb la dieta de país ric ho són.
• Amb rendiments molt alts, el 71% de tots els
escenaris són factibles. Però només el 39% amb un
rendiment de cultiu ecològic sense canviar la dieta.
• Per tant, l’augment de la demanda de terra amb
rendiments baixos fa inviable escenaris amb dietes
híper-carnívores de país ric. https://doi.org
/10.1038/ncom
ms11382

Tenim un sistema agroalimentari com una banyera sense tap
(...i seguim obsessionats en obrir més l’aixeta!)

Tenim un sistema agroalimentari com una banyera sense tap
(...i seguim obsessionats en obrir més l’aixeta!)
https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014

https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014

https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014

Més enllà del malbaratament:
pèrdues de bioconversió
sistèmiques
https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014
• Degut a les pèrdues
acumulades a la cadena
agroalimentària, la
proporció de la biomassa
seca agrícola realment
consumida com aliment
humà és només el 25% de la
biomassa collida (o el 32%
de l’energia i 28% de la
proteïna).
La major pèrdua del sistema actual és emprar per
alimentació animal gairebé la meitat dels cereals
collits, en lloc de pastures naturals (remugants) o
subproductes i residus del cultiu (monogàstrics).

Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari

Emissions de GEH de l’alimentació a Espanya:
per tipus de producte ingerit (vegetal o animal)
2010
https://www.phytoma.com/noticias/notici
as-de-actualidad/la-real-academia-de-
ingenieria-estudia-las-emisiones-de-gei-en-
el-sector-agroalimentario-espanol
Eduardo Aguilera et al. (2020)
Informe Real Academia de Ingeniería
Eduardo Aguilera

0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
1960 1985 2010
Toneladas
de
CO
2
e
/
persona
/
año
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
1960 1985 2010
Millones
de
toneladas
de
CO
2
e
/
año
Alimentos vegetales Alimentos animales Transportes
Industria Envasado Comercios
Hogares Residuos
Emissions totals Emissions per habitant Emissions del malbaratament
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
Comida
consumida
Desperdicio
kg
CO
2
e
/cápita
/
año
Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería
GEH de l’alimentació: fonts d'origen, augment i malbaratament
Des del 1960 les emissions agroalimentàries s’han
multiplicat per 4, i per habitant més que per 2…
Un 30% és
el menjar
que no es
menja!
45%
11%
12%
10%
7%

Comerç exterior d'aliments d'origen vegetal
-10
-5
0
5
10
15
Producción Importación Exportación Comercio
neto
Consumo
Millones
de
toneladas
de
CO
2
e
/
año
Cereales Legumbres Tubérculos
Oleaginosas Forrajeras Hortalizas
Frutos secos Frutas Viñedo
Olivar Otros
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Producción Importación Exportación Comercio
neto
Consumo
Millones
de
toneladas
de
CO
2
e
/
año
Carne bovino Carne caprino y ovino
Carne cerdo Carne pollo
Huevos Leche
Otros Pescado y marisco
Comerç exterior d'aliments d'origen animal
Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería
Emissions de GEH de l'alimentació: el comerç exterior
2010 2010

La globalització agroalimentària ha desplaçat part de la petjada de
CO2e cap a països d’on importem pinsos, aliments per a consum
humà, matèries primeres i fusta (1900-2010)
Infante-Amate et al. (2018) Land Use Policy
-6,0
-4,0
-2,0
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
1900 1922 1940 1960 1980 2000
Millones
de
hectáreas
Madera
Otros usos Industriales
Alimento Humano
Alimento Animal
Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change
CO2
2007
https://doi.org/10.1016/j.
landusepol.2018.07.019
https://doi.org/10.
1007/s10113-013-
0536-1

Cicle del N de l'agricultura i la ramaderia a Espanya, abans i després
la industrialització de l'agricultura i la ramaderia: el N2O s’ha
multiplicat amb els fertilitzants sintètics i els pinsos importats
1961-65 2004-09
Gg N yr-1
Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change
N2O
N2O
N2O
N2O
N2O
N2O
https://doi.org/10.1007/s10113-013-0536-1

• L’exposició als nitrats (>50 mg/l) provoca
metahemoglobinèmia i afectació de la
tiroide (+ probables efectes cancerígens).
https://aca.g
encat.cat/ca/
laigua/estat-
del-medi-
hidric/zones-
vulnerables-
i-nitrats/
https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/entorn-
saludable/medi/aigua-consum-huma/#bloc2
• La població més afectada són
dones embarassades i els
infants (especialment els
lactants), i adults amb altres
malalties.

https://aca.gencat.
cat/ca/laigua/estat
-del-medi-
hidric/zones-
vulnerables-i-
nitrats/

Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari

Més enllà del Farm a Fork: una
transició agroecològica a Europa
European Commission, Draft proposal for a European Partnership under Horizon Europe Accelerating
farming systems transition: agroecology living labs and research infrastructures- Version 30.03.2022
https://ec.europa.eu/info/research-and-innovation/research-area/agriculture-and-forestry/ecological-
approaches-and-organic-farming/partnership-agroecology_en

Source: European
Commission, Draft proposal
for a European Partnership
under Horizon Europe
Accelerating farming systems
transition: agroecology living
labs and research
infrastructures- Version
30.03.2022

L’escenari IDDRI 2018 d’una Europa Agroecològica pel 2050
• Tot i assumir una caiguda del 35% de la producció
(en Kcal) per unitat de terra respecte el 2010,
• adoptant dietes més saludables i eliminant les
importacions de proteïnes vegetals per engreix
animal, una Europa 100% agroecològica pot:
üproporcionar aliments saludables a 530
milions d’europeus mantenint l’exportació;
üreduir la petjada alimentària d’Europa a la
resta del món;
üreduir un 40% les emissions de GEH del
sector;
üguanyar biodiversitat, i conservar els recursos
naturals.
Poux, X., Aubert, P.-M. (2018). An agroecological
Europe in 2050: multifunctional agriculture for
healthy eating. Findings from the Ten Years For
Agroecology (TYFA) modelling exercise. Paris:
Iddri-AScA, Study N°09/18).
https://www.iddri.org/en/publications-and-
events/study/agroecological-europe-2050-
multifunctional-agriculture-healthy-eating

https://www.iddri.org/en/publications-and-events/study/agroecological-europe-2050-multifunctional-agriculture-healthy-eating
Amb una dieta demitariana pel 2050...

Moltes gràcies!
Enric Tello
Facultat d’Economia i Empresa
Universitat de Barcelona
MAF4SURE—Mediterranean
Agroecosystems for
Sustainability
and Resilience under
Climate Change
https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello
AGROECOSCALING—Boosting Ecological
Transition: Scaling Up Best
Agroecological Practices from Farms to
Landscapes and Agrifood Chains.
TED2021-130333B-C32
AGROECOLAND—Agroecological
Landscapes and Food Systems in
Catalonia and the Balearic Islands: Past,
Present and Future Transitions.
PID2021-123129NB-C41

http://www.fao.org/3/ca7407
en/CA7407EN.pdf
La vía de salida a esa
crisis ambiental
global es una
Transición
Agroecológica y
Alimentaria, tal como
plantea la
agroecología:
https://gca.org/wp-content/uploads/2020/12/TheContributionsOfAgroecologicalApproaches.pdf

...también la Comisión Europea. Después
del 25% de área de cultivo ecológico para
2030, ya se prepara una Transición
Agroecológica para toda la UE
https://knowledge4p
olicy.ec.europa.eu/gl
obal-food-nutrition-
security/topic/agroec
ology/navigation-
page/online-
resources-
agroecology/tools-
applications-
agroecology_en
https://www
.researchgat
e.net/publica
tion/351811
977

Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. Com hem arribat fins aquí: impactes de la revolució verda agroindustrial
5. No és només el canvi climàtic: canvi global i serveis ecosistèmics
6. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari

No és només el canvi climàtic
sinó la superació de diversos
límits planetaris alhora…
https://www.kateraworth.com
dea
https://www.stockholmr
esilience.org/research/pl
anetary-boundaries.html

El benestar humà depèn de tenir o no accés
a tots els serveis ecosistèmics...
http://www.millenni
umassessment.org/d
ocuments/documen
t.356.aspx.pdf
Serveis ecosistèmics: no podem continuar augmentant
els de proveïment a costa dels altres!
Intergovernmental Science-Policy Platform
on Biodiversity and Ecosystem Services
https://ipbes.net/

Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. Com hem arribat fins aquí: impactes de la revolució verda agroindustrial
5. No és només el canvi climàtic: canvi global i serveis ecosistèmics
6. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari

-10
0
10
20
30
40
1900 1960 1990 2016
Millones
de
toneladas
de
CO
2
e
/
año
Carbono (balance) Otras emisiones Fertilizantes Regadío
Tracción mecánica Tracción animal N₂O suelo
N2O suelo
Tracción
Regadío
Otras emisiones
Producción
fertilizantes
Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería
Emissions totals en la producció vegetal: (a) milions de Tm de CO2e del 1900 al 2016; i (b) en % el 2016
https://www.phyt
oma.com/noticias
/noticias-de-
actualidad/la-real-
academia-de-
ingenieria-estudia-
las-emisiones-de-
gei-en-el-sector-
agroalimentario-
espanol
Emissions de GEH de la producció vegetal: resultat combinat
dels diversos components de la Revolució Verda Agroindustrial

Deforestación
Pienso
importado
(otras)
Pienso
local
Manejo
estiércol
CH4 entérico
-20
0
20
40
60
80
1900 1960 1990 2010
Millones
de
toneladas
de
CO
2
e
CH₄ entérico N₂O pastoreo
Manejo estiércol Pienso local
Pienso importado Carbono pastos
Total excluyendo labor
Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería
Creixement de les emissions de GEH de la producció animal (1900-
2010) i principals fonts d'origen directes i indirectes (2010)
17%
13%
24%
31%
13% 1%
N2O pastoreo
https://www.phytoma.com/noticias/noticias-de-
actualidad/la-real-academia-de-ingenieria-estudia-las-
emisiones-de-gei-en-el-sector-agroalimentario-espanol

Cicle del N de l'agricultura i la ramaderia a Espanya, abans i després
la industrialització de l'agricultura i la ramaderia: el N2O s'ha
multiplicat amb els fertilitzants sintètics i els pinsos importats
1961-65 2004-09
Gg N yr-1
Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change
N2O
N2O
N2O
N2O
N2O
N2O
https://doi.org/10.1007/s10113-013-0536-1

¡Muchas gracias por vuestra atención desde
del grupo de investigación UB-IERMB-UAB-
UPO sobre Transición Agroecológica!
• El equipo interdisciplinario del
Laboratorio Metropolitano de
Ecología y Territorio (IERMB-UAB y
UB) estudia indicadores y escenarios
de transición hacia nuevos Territorios
Agroecológicos integrados.
Enric Tello
Facultat d’Economia i
Empresa
Universitat de
Barcelona
AGROECOSCALING—Boosting
Ecological Transition: Scaling Up
Best Agroecological Practices from
Farms to Landscapes and Agrifood
Chains. TED2021-130333B-C323
https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello
MAF4SURE—Mediterranean
Agroecosystems for
Sustainability
and Resilience under
Climate Change
https://link.springer.com
/book/10.1007%2F978-
3-030-20900-1