ACOTACIÓ, TALL I SECCIONS

DIBUIX TÈCNIC
«ACOTACIÓ, TALLS I SECCIONS»
Silvia Mejías Tarancón
Al 1933 Alfonso Bialetti va dissenyar i va patentar
el seu invent, una cafetera que elabora cafè fent
passar aigua bullida pressuritzada per vapor, a
través de cafè molt.
L’Empresa Bialetti
continua produint el
mateix model,
denominat «Moka
Express» que s'ha
tornat un dels
elements bàsics de la
cultura mundial!

ÍNDEX
1. ACOTACIÓ
1. ELEMENTS (LÍNIES, EXTREMS, XIFRES, ETC)
2. SIMBOLOGIA (LÍNIES, EXTREMS, XIFRES, ETC)
3. SISTEMES
4. EXEMPLES
2. TALLS I SECCIONS
1. PROCÉS
2. TIPUS I EXEMPLES

ACOTAR
• ACOTAR és posar les dimensions reals de l’objecte al
dibuix i és independent de l’escala.
• Totes les cotes (mides) han d’estar en la mateixa unitat,
normalment en mm.

ELEMENTS DE L’ACOTACIÓ
Els elements que intervenen a l’acotació són:
• Les línies de cota (NO ES CREUEN)
• Les línies auxiliars de cota
• Les cotes o xifres (UNE 1034)
• Línies de referència (Traços oblics)
• Extrems de les línies de cota

ELS EXTREMS DE L’ACOTACIÓ
Els extrems són:
• Les PUNTES DE FLETXA o TRAÇ OBLIC a 45º i menor a
5 mm.
• En un mateix dibuix hauran de ser TOTS IGUALS
• Les puntes de fletxa poden ser obertes o tancades i les
tancades podran ser a més plenes (pintades).
• L'angle en el vèrtex de la punta de fletxa pot variar entre 15°
i 90° i la seva longitud dependrà de la grandària del dibuix,
però no hauria de sobrepassar els 6 mm.

TIPUS DE LÍNIES

2 mm.
7 mm.
59
Línia de cota Fletxes Cota
Línies auxiliars de cota
ELEMENTS DE L’ ACOTACIÓ
La línia de cota
estarà separada
com a mínim de
l’aresta 7 mm.
Les línies auxiliars
de cota sortiran de
la línia de cota 2
mm.

ACOTACIÓ D’ARESTES
Les línies de cota no poden coincidir amb les arestes...
...ni ser continuació d’elles...
...no poden coincidir amb els eixos.

Les línies d’acotació no es creuen entre sí, ni amb
cap altre línia.

Las línies d’acotació en sèrie es col·loquen en línia.

Les línies d’acotació no es creuen entre si ni amb cap altra línia no
es creuen entre si ni amb cap altra línia.
Per evitar-ho en l’acotació en paral·lel la col·locarem les cotes
més gran més allunyades i les mes petites més a prop de la peça.

45 156 50
35
Si les fletxes es queden juntes es treuen
fora la línia de cota.
Si la xifra de cota té poc espai es
posaran fora, a la dreta!
Si les fletxes no es poden treure fora
es substituïren per un punt.
...i les xifres les posaren amb una
línia de referència

ACOTACIÓ DE DIÀMETRES
30 •La línia de cota no pot
coincidir amb els eixos de
simetria.
•Els arcs més grans de
180º s’acotaran amb el seu
diàmetre.
•Las línies de cota es
col·locaran en diferents
angles.

ACOTACIÓ DE DIÀMETRES
25
O
•No s'acotaran més de
dos circumferències
concèntriques.
•La resta s'acotarà en
una altra vista
•S’afegirà el símbol de
diàmetre quan no sigui
evident que estem
acotant una
circumferència.

ACOTACIÓ DE RADIS
•Els arcs menors o iguals a 180º
s'acotaran amb el seu radi.
•La fletxa i la xifra de cota
aniran per fora si hagués
poc espai.
•Si no coneixem el
centre de l’arc,
posarem davant de la
xifra de cota el símbol
de radi “R”.
•La línia portarà la
mateixa direcció que
si fos un radi.

Parteixen de la peça i es prolonguen uns 2
mm per sobre de la línia de cota.
Es tracen perpendicularment a l'element
a delimitar, excepte en casos excepcionals.
En xamfrans o arrodoniments es delimita
entre els punts d'intersecció de les
prolongacions de les arestes.
Els eixos i les arestes vistes es poden
aprofitar com a línies auxiliars de cota
però no com a línies de cota.
LÍNIES AUXILIARS DE COTA

La separació mínima
serà de 7 mm a la peça
i de 5 mm entre línies
En cossos semiseccionats
només es posa un extrem i la
línia de cota s'interromp.
Han de traçar-se sense
interrupció fins i tot si
l'element al qual es refereixen
està representat mitjançant
una vista interrompuda.
LÍNIES DE COTA
LÍNIES DE COTA DE CORDES, ARCS I ANGLES
S'evitaran les línies de cota
entre els 90º i els 120º
CORDA ARC CORDA
7

No es passaran més de DOS cotes
pel mateix centre.
Si el centre de l'arc es troba fora dels
límits del dibuix, la línia de cota ha de
ser feta fallida o interrompuda.
En vistes o talls de peces simètriques
parcialment dibuixades, les línies de cota
s'han de prolongar lleugerament més
enllà de l'eix de simetria.
EXEMPLES DE LÍNIES DE COTA

• Les fletxes es dibuixen a l'interior
de la línia de cota.
• Si no hi ha espai, es col·loquen
en l'exterior, prolongant la línia de
cota.
• Si tampoc és possible, les fletxes
se substitueixen per punts.
Grandària proporcional a la
grandària del dibuix
Utilitzar un tipus només de
fletxa en el mateix dibuix.
• Els traços oblics (en dibuixos de
construcció) es dibuixen a 45º.
• Els radis es delimiten amb una sola
fletxa en contacte amb l'element
delimitat. La fletxa pot trobar-se a
l'interior o exterior del contorn de
l'element.
EXTREMS DE COTA

Les xifres NO han de:
• ser tallades per cap línia del dibuix
• ni separades per cap línia del
dibuix.
Si no hi ha espai:
• la xifra es col·loca en la
prolongació de la línia de cota
• i si tampoc és possible es dibuixa
una línia de referència.
Tipografia normalitzada UNE 1034
XIFRES DE COTA

Els radis, diàmetres, quadrats, etc. es delimitaran amb la lletra o
símbol corresponent davant de la xifra.
Los símbolos de diámetro y cuadrado no se
utilizan cuando resulte evidente.
Diámetro: Ø
Radio: R
Cuadrado:
Radio de esfera: SR
Diámetro de esfera: SØ
SIMBOLOGIA
Els símbols de diàmetre i quadrat
no s'utilitzen quan resulti evident.
SÍMBOLS

Quan la cota d'un radi es dedueixi d'unes
altres, s'indicarà amb la fletxa de radi i el
símbol R sense xifra de cota.
Quan una cota sigui redundant (es
dedueixi de la resta) s'indicarà entre
parèntesi.
Les cotes fora d'escala (excepte si són
vistes interrompudes) han d'anar amb la
xifra de cota subratllada amb traç continu
gruixut.
Pendent de comprovació pel client.
Indicació de toleràncies.
MÉS SIMBOLOGIA
70 15
(15)

Quan una cota està dividida en diverses
iguals, es delimita com en la figura.
Els intervals circulars poden
ser delimitats indirectament per
indicació del nombre
d'elements. Els elements disposats angularment a
intervals poden delimitar-se com en la figura.
Quan hi hagi diversos elements de la mateixa grandària per a no repetir la
mateixa cota es poden delimitar com s'indica o utilitzar-se lletres de referència.
MÉS SIMBOLOGIA

Els xamfrans es delimiten amb
l'altura i l'angle, excepte quan
l'angle és de 45° en què pot
simplificar-se.
Els avellanados es delimiten amb
el diàmetre en la superfície i
l'angle o amb la profunditat de
fresat i l'angle.
MÉS SIMBOLOGIA

Mètode 1: text alineat amb línia
de cota i situat a sobre i
lleugerament separat d'aquesta.
Mètode 2: text sempre
horitzontal interrompent la
línia de cota en cotes no
horitzontals.
Les cotes angulars es
poden orientar
MÉTODES D’ACOTACIÓ

• Cada element es delimita a continuació de l'anterior.
• S'utilitza quan l'acumulació de toleràncies no afecta a
l'ús de la peça.
• Es poden posar totes les fletxes menys les de 90º.
ACOTACIÓ EN SÈRIE

• Es tria un pla de referència
comuna com a origen de diverses
cotes.
• Les línies de cota són paral·leles
entre si
ACOTACIÓ EN PARAL·LEL

Resulta de l’ús simultani de l'acotació en sèrie i de
l'acotació en paral·lel.
ACOTACIÓ COMBINADA

Acotació per coordenades
Acotació en perspectiva
Es tria un origen de
referència i en una taula a
part es col·loca el valor de
les coordenades i dels
diàmetres
Les línies de referència i les línies
de cota es dibuixen sempre
paral·leles als eixos
SISTEMES D’ACOTACIÓ

RESUM NORMES D’ACOTACIÓ
LA LÍNIA DE COTA
• Es col·loca paral·lela a l’aresta
• No és pot utilitzar el contorn de la peça.
• Les fletxes són fines i allargades
LES LÍNIES AUXILIARS
• Són perpendiculars a la línia de cota.
• Sobresurten una mica de la línia de cota.
• No tallen la línia de cota.
LES COTES:
• Representen la mida real.
• S’indiquen habitualment amb mm i mai es posa la
unitat.
• Es col·loquen centrades, per sobre i perpendicular
a la línia de cota, excepcionalment al mig i vertical.
• Mai es col·loquen a l’interior de l’objecte.
• Només s’usa el nombre de cotes necessàries
perquè la peça quedi definida.
• Les cotes es llegiran des d’alt a baix (horitzontals) i
des de l’esquerra a la dreta (verticals).
• Les cotes es col·locaran en la vista que millor
defineixi i mai han de repetir-se Silvia Mejías Tarancón

EXEMPLES

EXEMPLES: Acotació en sèrie i paral·lel

NORMES D’ACOTACIÓ BÀSICA

1. Es tria un pla assecant imaginari
2. Se separen les dues parts de la
peça.
3. Se suprimeix la part situada
entre el pla de tall i l'observador.
4. Es projecta la resta de la peça
sobre el pla de projecció.
PROCÉS D'UN TALL

Quan la localització del pla de
tall és evident (EIX
ABSCISSES), no és necessària
la indicació de la seva posició o
la seva identificació.
Quan el pla o plans de tall no
són evidents, s'identifica amb
una designació amb lletres
majúscules, la seva posició
s'indica per mitjà d'una línia
tipus H i el sentit d'observació
amb fletxes.
A
A
IDENTIFICACIÓ DEL PLA DE TALL

TALL: representa la
part de l'objecte situada
darrere del pla secant.
SECCIÓ: representa la
superfície de contacte
entre la peça i el pla
secant.
DIFERÈNCIA ENTRE UNA SECCIÓ I UN TALL
TALL A - B SECCIÓ A - B

1. Utilitzar en general, línia plena fina (tipus B).
2. La direcció del ratllat és de 45º en relació amb les línies principals
del contorn o amb els eixos de simetria.
3. Les diferents parts d'una mateixa peça s'han de ratllar de manera
idèntica.
4. Les seccions de peces juxtaposades s'han de ratllar amb diferent
inclinació o espaiat
5. L'interval entre línies de ratllat es tria en funció de la grandària de
la superfície a ratllar.
RATLLAT EN TALL I SECCIÓ

6. En les superfícies grans, el ratllat pot reduir-se a una zona ratllada
que segueixi l'interior del contorn.
7. En les seccions d'una mateixa peça tallada per plans paral·lels i
representades conjuntament, s'utilitza el mateix ratllat.
8. El ratllat s'interromprà en les inscripcions quan no sigui possible
col·locar-les fora de la part ratllada.
9. Les superfícies primes no es ratllen, s'ennegreixen
RATLLAT EN TALL I SECCIÓ

TALL TOTAL
És el que s'efectua amb un
només un pla de tall.
TALL PER PLANS
PARAL·LELS
És el que s'efectua mitjançant
dos o més plans paral·lels
als de projecció.
TIPUS DE TALL

TIPUS DE TALL
TALL PER PLANS
SUCCESSIUS
Els plans de tall no estan
disposats segons
direccions ortogonals.
MIG TALL
La meitat de la vista es
representa tallada i l'altra
meitat projectada sense
tallar.
TALL A - B

TIPUS DE TALL
TALL A - B
TALL PER PLANS
CONCURRENTS
Els plans de tall concorren en el
centre de la peça i el que no és
paral·lel al pla de projecció
s'abat.
TALL LOCAL
Es realitza en una zona
determinada de la peça.

A - A
A
A
TIPUS DE TALL
TALL LONGITUDINAL D'UNA FORMA DE REVOLUCIÓ
Si té detalls regularment repartits i no situats en el pla de tall, es
poden emportar per rotació aquests detalls al pla de tall sense que
sigui necessari fer esment d'ells (si no es produeix ambigüitat).

Línea tipo B
Línea tipo A
SECCIONS ABATUDES
SECCIONS ABATUDES I
DESPLAÇADES
A. Si l'eix coincideix amb la
traça del pla, no és
necessari identificar els
plans
B. Si les seccions estan
lluny de la peça, els
plans han d'estar
identificats.
A
B
SECCIÓ ABATUDA

Acotació: és l'operació d'anotar les
mesures que un objecte té en la realitat,
sobre una representació del mateix,
d'acord amb una sèrie de normes.
Alçat: vista de front d'un objecte.
Esbossos: són els primers dibuixos que
es fan d'una idea. Es realitzen de manera
aproximada, sense molts detalls i sense
seguir cap norma.
Caixetí: part del format reservada a la
zona inferior dreta per a indicar les
dades del dibuix.
Cartabó: plantilla en forma de triangle
rectangle que s'empra principalment per
al traçat de rectes paral·leles i
perpendiculars.
Compàs: instrument que s'empra per
traçar arcs i circumferències.
Croquis: dibuix realitzat a mà alçada,
que conté informació completa sobre la
dimensions (mesures) i la forma de
l'objecte, perquè pugui ser fabricat.
Cota: mesura d'un objecte.
Dibuix: representació gràfica d'una idea
o objecte.
Escaire: plantilla en forma de triangle
rectangle isòsceles que s'empra
principalment per al traçat de rectes
paral·leles i perpendiculars.
Format: paper de mesures fixes sobre el
qual es realitzen els dibuixos tècnics.
Llapis: instrument de traçat fabricat en
fusta i que porta al seu interior una mina
de grafit.
Mà alçada: dibuix a pols sense l'ajuda
d'instruments auxiliars, només amb el
llapis i la goma.
VOCABULARI

Perfil: vista lateral d'un objecte.
Planta: vista des de dalt d'un objecte.
Portamines: instrument semblant al
llapis que es fabrica de plàstic o metall i
porta al seu interior un dispositiu amb
un cap en forma de pinces, que retenen
les mines col·locades al seu interior.
Regle: útil que s'empra per mesurar
longituds i traçar línies rectes.
Transportador d'angles: instrument
emprat per a mesurar i construir angles.
Vistes: diferents imatges d'un objecte
que percep un observador quan se situa
en diferents llocs al voltant del mateix.
VOCABULARI

MOLTES GRÀCIES PER
LA VOSTRA ATENCIÓ!

ACOTACIÓ, TALL I SECCIONS

ACOTACIÓ, TALL I SECCIONS

Recomendados

Más contenido relacionado

Más de Lasilviatecno

Más de Lasilviatecno (20)

Último

Último(7)

ACOTACIÓ, TALL I SECCIONS