SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 112
Downloaden Sie, um offline zu lesen
Farmàcia assistencial
coordinada al voltant del
pacient en el AIS Barcelona
Dreta
Laura Villamarin Vallejo_Hospital de Sant Pau i la Santa Creu
Leston Vazquez, Marta_ ICS
Maria asuncion Alvarez Carrera_ Pere Virgili
Olga Carrascosa Piquer _Hospital 2 de Maig
Jesús Ruiz Ramos_ Hospital de Sant Pau i la Santa Creu
Eduard Clot_CSS Hestia Palau
Marta Hernández_ Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna. Universitat Ramon Llull
INTRODUCCIÓ
L'atenció farmacèutica ha demostrat ser una eina eficaç
en la disminució d'errors de medicació i de problemes
de salut relacionats amb la medicació (PSM) i és per
això que a l'AIS Bcn Dreta hi ha diferents programes
assistencials farmacèutics en marxa.
Coordinar aquests programes en
benefici del pacient els farà més
resolutius i eficients.
INTRODUCCIÓ
L'envelliment
poblacional, especialment
rellevant en l’àrea Dreta
de Barcelona, suposa un
repte per al Sistema de
Salut en general i per als
Serveis de Farmàcia en
particular.
INTRODUCCIÓ
L'edat sovint
comporta cronicitat,
s'associa a
multimorbilitat i
discapacitat i les dues
originen un increment
en el consum de
recursos sanitaris.
Multimorbilitat i costos
INTRODUCCIÓ
La senilitat i la multimorbilitat són
la principal causa de
polifarmàcia
Factor directament
relacionat amb la
prescripció inadequada
Efectes adversos sobre
els pacients
Consum de recursos
sanitaris derivats de
problemes de salut
relacionats amb la
medicació (PSM).
Més del 50% d’errors de
conciliació es produeixen en les
TRANSICIONS ASSISTENCIALS (1)
A l’alta el 12% experimenten un
efecte advers a les 2 setmanes
(2)
1
Rozich et al. Q Manag Health Care, 2001;8 (10):27-34.
2
Forster AJ et al. Ann Intern Med 2003; 138 (3):161-167.
Solucions per a la seguretat del pacient:
• Comunicació durant el traspàs de pacients
• Assegurar la precisió de la medicació en las transicions assistencials
O.M.S. (Joint Commission on Accreditation of Healthcare Organizations & Joint Commission International)
QUINS FACTORS QUE
INFLUEIXEN EN EL EAM ➡
INGRÉS HOSPITALARI?
(2017) revisió
sistemàtica i
metanàlisi
descriu com a
factors de risc
per a l’ingrés
hospitalari en
majors de 60
anys
Polimedicació
Comorbiditats
Dones
Edat
Insuficiència Renal
Medicació inapropiada
T.J. Oscanoa, F. Lizaraso, Alfonso Carvajal. Eur J Clin Pharmacol (2017) 73:759-770
AINES (2,3-33,3%
ingressos
hospitalaris PRM)
BETABLOCADORS ANTIBIOTICS
ANTICOAGULANTS DIGOXINA IECAS/ARA II
ANTAGONISTES
DEL CALCI
ANTINEOPLÀSICS OPIACIS
ANTIDIABÈTICS
INTRODUCCIÓ
Tenim davant l'oportunitat de maximitzar
l’efecte dels programes d'atenció
farmacèutica a l'AIS Bcn Dreta treballant
de forma col·laborativa i prioritzant les
pràctiques de major evidència científica.
OBJECTIU
Millorar l'eficàcia i eficiència en
termes de
Resultats en salut
Consum de recursos sanitaris
dels diferents
Sinèrgia Programes d'atenció
farmacèu8ca duts a terme en
l'AIS Dreta de Barcelona
Equip Farmàcia Assistencial Dreta
OBJECTIU
Es prioritzen dues línies de treball
1) Estudiar els problemes de salut
relacionats amb els medicaments
que generen consulta en els
serveis d'urgències per
poder després implantar mesures
de prevenció secundària i
primària dels mateixos
2) Consensuar una guia
farmacoterapèutica i
protocol d'equivalents
terapèutics per a l'àrea
de salut.
OBJECTIU
Es promou que els pacients de l'AIS Bcn Dreta rebin l'atenció
farmacèutica que té major evidència, s'eviten punts d'ineficiència
(duplicitats) i s'aconsegueix d'aquesta manera que el malalt sigui el
centre del procés.
MÈTODE DE TREBALL
Pla estratègic del grup basat en
diferents línies:
1) Prestació farmacèutica i models assistencials.
- Treballar un llistat d'enllaços a protocols d'interès.
- Crear un observatori de PSM comú.
- Caracteritzar els PSM resolts pel programa d'AF i identificar els medicaments implicats en els mateixos.
- Conèixer les etapes del programa d'AF a través de les quals s'identifiquen i resolen els PSM.
- Mesurar els problemes de salut relacionats amb la medicació que causen consulta i / o es produeixen durant
l'episodi d'urgències de l'HSCSP.
- Mesurar el nombre de reconsultes als 30 dies.
- Prevenció 1aria de PSM arran de l'anàlisi de l'observatori.
- Prevenció 2aria de PSM coordinat amb Atenció Primària.
MÈTODE DE TREBALL
2) Coordinació i sinèrgies.
- Desenvolupar totes les activitats de coordinació del
grup (reunions i memòria anual).
- Establir sinèrgies amb altres grups de treball de
farmàcia assistencial, societats científiques, COFB,
CatSalut, etc.
-Farmàcia comunitària.
3) Comunicació, difusió i imatge.
- Difondre i intercanviar informació d'interès relacionada amb la
farmàcia assistencial AIS BCN DRETA. (escriptori enllaços interès,
twitter).
MÈTODE DE TREBALL
MÈTODE DE TREBALL
4) Formació i docència en farmàcia assistencial.
- Sessions monogràfiques compartides amb periodicitat
mensual.
- Jornada PSM (primera realitzada abril 2018)
http://www.santpau.cat/web/public/-/1a-jornada-actualitzacio-
problemes-de-salut-relacionats-amb-els-medicaments.
MÈTODE DE TREBALL
5) Investigació en Farmàcia assistencial.
- Participar i liderar iniciatives investigadores centrades en
el valor de la farmàcia assistencial en termes de resultats en salut.
LLOC IMPLANTACIÓ
L'Atenció Primària de Salut PAMEM (APS Pamem)
Hospital dos de Maig
Centre sociosanitari Palau
Fundació Puigvert
Grup Mutuam (Hospital sociosanitari Güell i Equips d'atenció a residències
EAR).
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Consorci Sanitari Integral Atenció Primària
Hospital Evangèlic
Institut Català de la Salut
Es durà a terme pels farmacèutics dels diferents proveïdors de la salut de l’àrea dreta de Barcelona.
QUI SOMCentre Professional
PAMEM Asun Álvarez
Hospital dos de Maig M Teresa Barrera
Olga Carrascosa
CSS Palau Eduard Clot
Fundació Puigvert Raquel López
Núria Solé
Mutuam (Güell i EAR) Blanca Llagostera
Patricia Amorós
Laura Puerta
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau M Antònia Mangues
Ana Juanes
Laura Villamarín
CSI Maite Pérez
Hospital Evangèlic Mª Rosa Vidal
ICS Noemí Villén
Marta Leston
Blanquerna Conxita Mestres
Marta Hernández
INDICADORS/ASSESSMENT
Pacients que consulten
urgències de l'AIS Bcn
Dreta per PSM.
Pacients que ingressen en
HSS de l'AIS Bcn Dreta per
PSM com diagnòstic
primari o secundari.
Nombre de pacients
inclosos amb prevenció
secundaria en el
programa.
Nombre de protocols
comuns i basats en
l'evidència científica
aprovats.
Nombre d’iniciatives en
prevenció primària
implementades.
Nombre de reunions del
grup EFAD.
Nombre de noves
d’aliances generades.
Nombre de sessions
realitzades
S'espera que el programa
d'atenció farmacèutica
coordinat disminueixi les
consultes per PSM en els
diferents nivells d'atenció.
1. Prestació farmacèutica i models assistencials:
Enquesta als serveis de farmàcia AIS Dreta
Objectius:
Conèixer la cartera de serveis i les activitats que està realitzant cada
servei de farmàcia per:
§ Trobar punts de treball comú
§ Detectar punts febles
§ Treballar de forma coordinada (contínuum assistencial)
1. Prestació farmacèutica i models assistencials:
1. Prestació farmacèutica i models assistencials:
644 9
111 2
100 2
319 1
167 2
Concertats
>80% activitat pública
1. Prestació farmacèutica i models assistencials:
GFT 100%
PIT 80%
Compra 100%
Selecció
Intercanvi
Compra
Formulació magistral 100%
Monitorització:
80% analítica
20% interpretació
Formulació
PK/PD
1. Prestació farmacèutica i models assistencials:
Conciliació a l’ingrés
Atenció
Farm.
Conciliació a l’alta
Adequació
Registre problemes de
Salut relacionats amb els
Medicaments
100% 60% Tots
40% Selecció
Entrevista:
20% sempre
40% selecció
40% mai
100% 20% Tots
60% Selecció
Educació alta:
80% selecció
20% mai
80% 25% Tots
75% Selecció
Metodologia:
DIFERENT
60% 66% urgències
33% p. hospitalitzat
Metodologia:
DIFERENT
1. Prestació farmacèutica i models assistencials:
Flux de
pacients
3,6%
4.200
1,3%
9,5%
Traspàs informació
telemàtic
Traspàs informació
físic
1. Prestació farmacèutica i models assistencials:
Conclusions:
§ Intercanvi terapèutic comú
§ Consensuar protocols d’atenció farmacèutica i circuits comuns.
§ Millorar els circuits de comunicació
§ Crear un observatori comú i compartit de Problemes de Salut
relacionats amb els Medicaments que generen consulta en els
serveis d'urgències per poder després implantar mesures de
prevenció secundària i primària dels mateixos
LE 2. Coordinació i sinèrgies:
Atenció primaria enquesta
Consorci Sanitari de Barcelona, dades juny 2016
http://www.csb.cat/xarxa-de-serveis-publics-de-salut/atencio-primaria/
266 farmacies
comunitaries
MSIQ, dades 2017
400.000 habitants assignats aprox.
22 MF 20 INF4 MIR
16 (8+8) respostes (35%)
45.000 habitants assignats aprox
Durant la consulta habitual,
atens pacients amb l’última visita feta per un metge extern al CAP:
25%
75%
MF:
12%
50%
38%
INF:
6%
38%
56%
pocs cada dia
pocs cada setmana
varies vegades al dia
En aquests pacients que provenen d’una transició assitencial,
cada quan has de resoldre dubtes sobre la seva llista de medicació final?:
62%
19%
19%
freqüentment
molt freqüentment
ocasionalment
62%
25%
13%
MF:
62%13%
25%
INF:
Quan detectes incidències en la medicació, com ho acabes solucionant?
amb un
metge/infermer
a/administratiu
de Larrard
47%
contactant
directament amb
el recurs extern
15%
a través del
pacient/cuidador
38%
altres?
HC3
Servei de Farmàcia
CUAP
Farmàcia comunitària
Salut Mental
Residència geriàtrica
Atenció intermèdia
(sociosanitaris)
Hospital
Mútua privada
Amb qui resulta més dificultós establir un contacte efectiu?
(es poden assenyalar varies opcions):
altres?
INF: “Puigvert Urologia el més difícil.
Privats imposible”
Segons la teva experiencia, què requereix més dedicació:
l'ACCÉS a la medicació (desabastiments, dispensacions
des de farmacia hospitalaria ambulatoria, fòrmules
magistrals…)
la millora de l'ADHERÈNCIA (conjuntament amb farmàcia
comunitària)
l'empoderament del CUIDADOR respecte la medicació
la transimissió d'INFORMACIÓ sobre canvis en la
prescripció (conciliació)
els DESACORDS amb la prescripció externa (medicació
induïda)
la REVISIÓ del conjunt de la medicació iniciada per
diferents professionals
MF INF
El metge d'hospital de vegades no prescriu la medicació en recepta electrònica
Es molt important el repàs sistemàtic de la medicació a la consulta amb el pacient o cuidador
Que los informes vengan con una persona de referencia y su número de teléfono
Aniria molt bé que en els informes d'alta es faci constar tota la medicació que ha de pendre el pacient i pq s'han fet
els canvis. (molts cops posa resta medicació seguir igual, i no et queda clar quina es la resta de medicació)
Que els pacients tinguin clar que no tenim obligació de prescriure medicació de la privada
Més informació en la prescripció quan es pauta en centres que no son atenció Primària
Especialistes del Catsalut haurien de prescriure cronicament si fos necessari
Ser més ferms en la NO prescripció de certs fàrmacs des de la pública
MF
INF
Àrees de millora? deixan’s un exemple
1 2 3 4 5
totalment
d’acord
gairebé en
desacord
MF INF
L’àrea del medicament d’atenció primària es especialment
adequada per participar en la resolució d'aquestes incidències:
totalment
d’acord
totalment en
desacord
MF INF
Seria preferible que tingués el contacte directe amb pacients
seleccionats, com en el model britànic?
1 2 3 4 5
31%
38%
31%
no
no ben bé el terme, però sí el concepte
sí
Els “Resutats negatius de la medicació (RNM)” son els resultats en la
salut del pacient no adequats a l’objectiu de la farmacoterapia i associats
a l’us o fallada en l’ús del medicament. Coneixies aquest terme?
12%
50%
38%
MF:
50%
25%
25%
INF:
MF INF
Es clasifiquen en RNM de necessitat (problema de salut no tractat o, al
contrari, problema derivat d'un tractament innecesari), d’efectivitat
(poca eficàcia) i de seguretat. Te'n trobes habitualment?
RNM de necessitat RNM d’efectivitat RNM de seguretat
molts regular pocs no ho sé molts regular pocs no ho sé molts regular pocs no ho sé
• hi ha metges/infermeres que desconeixen els RNM
• en atenció primària és freqüent atendre pacients visitats per metges externs al
centre i haver de resoldre dubtes sobre la seva llista de medicació
conclusions:
• les incidències amb la medicació de les transicions es resolen internament o
a través del pacient/cuidador
• el més difícil és contactar amb les mutues privades
• la revisió del conjunt de la medicació i els desacords amb la prescripció
externa son les situacions que requereixen més dedicació
• l’àrea del medicament d’atenció primària pot resoldre aquestes incidències amb
els professionals del centre o contactant directament amb el pacient
LE 2. Coordinació i sinèrgies:
Atenció primaria casos
Servei d'Atenció Primària SAP DRETA
EQUIP D'ATENCIÓ PRIMÀRIA
EAP Barcelona 2H (Pg. de Sant Joan/ EAP Carles I)
EAP Barcelona 6A (Joanic)
EAP Barcelona 6B (Vila de Gràcia)
EAP Barcelona 7A (Sanllehy)
EAP Barcelona 9A (La Sagrera)
EAP Barcelona 9C (Maragall/ Congrés)
EAP Barcelona 10E (Maragall/Encants)
EAP Barcelona 10F (Maragall/Camp de l'Arpa)
EAP Barcelona 7G (Maragall/Guinardó)
2 LÍNEAS PEDIÁTRICAS
160 MAPs
adultos
Población asignada adultos
213.917 pacientes
ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA
Revisión integral
Comunicación al Médico de
Atención Primaria
Título informativo
Intervención específica
Revisión clínica de la medicación
centrada en la persona
Seguimiento farmacéutico
Formación
SERVICIOS
URGENCIAS
ATENCIÓN
PRIMARIA
ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA
PSM
Observatorio PSM è Medidas prevención secundaria y primarias
Revisión clínica de la medicación
centrada en la persona
ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA
ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA
1. Jerarquización de las patologías teniendo también en cuenta las que verbaliza el paciente/cuidador
2. Objetivos terapéuticos centrados en la persona
Revisión clínica de la medicación
centrada en la persona
Morbilidad
Comorbilidad
Fragilidad
MACA
Muerte
Tratamiento
personalizado
Tratamiento preventivo y para modificar el
curso de las patologías
Tratamiento paliativo dirigido al
control de sintomas
Evidencia
científica
Ej. MACA
ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA
3. Aplicar el algoritmo de revisión de la medicación
¿Tiene el paciente algún problema de salud
que debería de ser tratado con un
medicamento y no lo tiene?
¿Está indicado este tratamiento para el
problema de salud que presenta el
paciente?
1.INDICACIÓN
2.ADECUACIÓN
¿El medicamento es adecuado y conviene
tener en cuenta la edad y condiciones
clínicas del paciente?
¿La dosis , pauta y duración del tratamiento
son adecuadas?
3.EFECTIVIDAD
¿Está siendo efectivo el tratamiento para el
objetivo terapéutico planteado?
¿Es la alternativa más eficaz basada en la
evidencia y/ o las Guías de práctica clínica?
4.SEGURIDAD
¿Hay duplicidades o medicamentos
contraindicados por la edad/ patología/
situación clínica del paciente?
¿Ha presentado o hay riesgo de RAM o
interacciones farmacológicas que puedan
controlarse o prevenirse?
¿Hay indicios claros de cascada
farmacológica en el plan terapéutico del
paciente?
5. PACIENTE
¿Conoce el paciente todos los aspectos
relacionados con su tratamiento?
¿El paciente está de acuerdo y acepta el
tratamiento?
¿Puede asumir o gestionar la carga
terapéutica prescrita?
¿La percepción de su enfermedad se ajusta
a la gravedad de la misma?
Revisión clínica de la medicación
centrada en la persona
31 casos
Mayo 2018 – Noviembre 2018
ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA
15 16
Edad media: 80,3 [40-95]
Mediana: 84 años
0
2
4
6
8
10
12
14
Anticoagulantes
Antidiabéticos
Antidepresivos
Beta
bloqueantes
Neurolépticos
Antiepilépticos
A.Urinarios
AnalgésicosDiuréticos
Antihistam
ínicos
IECAs
Vasodilatadores
Anticoagulantes
Hemorragias espontáneas
Cambio/ Ajuste de tratamiento por
alteraciones FGE
Eventos trombóticos
Antidiabéticos
Hiperglucemias contexto infección
Hipoglucemias contexto ITU
Antidepresivos
Carga anticolinérgica
Alteración electrolítica
Beta bloqueantes Bradicardia
Neurolépticos Carga anticolinérgica
Antiepilépticos
Adherencia
Alteración electrolítica
A. Urinarios Carga anticolinérgica
Analgésicos
Carga anticolinérgica
Efectos adversos
Diuréticos
Alteración electrolítica
Adherencia
Antihistamínicos Carga anticolinérgica
IECAs Hipotensión
Vasodilatadores Mareo, cefalea
Revisión
Integral
Comunicación al Médico de
Atención Primaria
Título informativo
Intervención específica
Revisión clínica de la medicación
centrada en la persona
Seguimiento farmacéutico
Formación
ATENCIÓN
PRIMARIA
ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA
9,7% (3/31 casos)
100%
(31/31 casos)
16,1% (5/31 casos)
54,8% (17/31 casos)
32,5% (10/31 casos)
Formación
ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA
Investigació en Farmàcia assistencial
Olga Carrascosa
Jesus Ruiz
Grupo EFAD
©√
©√
ÍNDICE
Introducción
Proyectos
Resultados Código Medicamento
Problemas de Salud Relacionados con Medicación (PSM)
Proyectos derivados
Investigación en Farmacia asistencial
vOBJETIVO: Participar y liderar iniciativas investigadoras
centradas en el valor de la Farmacia asistencial en términos de
resultados en salud.
vINDICADORES: núm. de proyectos presentados (abstract,
EECC…).
vPROYECTOS:
vProyecto Urgencias – HDM
vCódigo medicamento – HSCSP
vProyecto fractura de fémur – HSCSP
vProyectos paralelos – Grupo EFAD
Proyecto Urgencias
CSI – Hospital Dos de Maig
Olga Carrascosa
Maria Teresa Barrera
Antecedentes
En la actualidad, la iatrogenia asociada al uso de medicamentos
constituye un auténtico problema de Salud Pública que se agrava con el
envejecimiento de la población y la complejidad de los tratamientos
farmacológicos de pacientes con múltiples comorbilidades.
Hospital Dos de Maig
Estimar la proporción de pacientes que acuden al servicio de
Urgencias como consecuencia de un resultado negativo
asociado al uso de medicamentos (RNM).
Proyecto Urgencias - HDM
Objetivo principal
Resultados negativos en salud asociados al uso de
medicamentos como motivo de consulta al servicio de
Urgencias
Problema de salud vinculado con la farmacoterapia y que
interfiere o puede interferir con los resultados en salud
esperados en el paciente.
Proyecto Urgencias - HDM
PSM
RNM
Es una consecuencia negativa en la salud
del paciente asociada a la existencia
previa de uno o más PRMs.
1. Cuantificar y clasificar los RNMs detectados
2. Calcular el porcentaje de RNMs evitables
3. Determinar los factores asociados a la aparición de RNMs en la población
estudiada
4. Identificar los medicamentos implicados en los RNMs detectados
Proyecto Urgencias - HDM
Objetivos secundarios
Estudio Observacional Prospectivo
EXCLUSIÓNINCLUSIÓN
ü Pacientes mayores de 18 años
ü Pacientes atendidos en Urgencias y valorados en el pase de guardia de mediodía de
lunes a viernes
ü Pacientes que firmen el consentimiento informado
Intento autolítico
Situaciones que imposibiliten la comunicación (barrera lingüística, deterioro cognitivo
grave…)
Falta de acceso al tratamiento crónico del paciente
DISEÑO
Ensayo clínico observacional transversal y unicéntrico
Metodología
Paciente acude
a Urgencias
HDM
Identificación
PSM durante el
pase de Urgencias
Revisión de HFT y
confirmación de PSM
(visita)
Consentimiento
Informado
Seguimiento de los
pacientes incluidos en
el ensayo
Mail Farmacéuticas AP y
mensaje en SIRE a su
MAP
Proyecto Urgencias - HDM
Registro del paciente
Código Medicamento
Urgencias Hospital Sant Pau
Dra. Ana Juanes
Dra. María Antonia Mangues
Evaluar el impacto en términos de reconsultas al servicio de
urgencias y de reingresos hospitalarios de implementar el
Código Medicamento sobre los pacientes que consultan el
servicio de urgencias por un problema de salud relacionado
con la medicación de los grupos ATC A, B y C
Proyecto H Sant Pau
Objetivos
EXCLUSIÓNINCLUSIÓN
Estudio Observacional Prospectivo
ü Edad mayor o igual a 18 años.
ü Consulta al SUH por un PSM relacionado con la medicación de los grupos ATC A (tracto
alimentario y metabolismo), B (sangre y órganos hematopoyéticos) y C (sistema
cardiovascular)
Intento autolítico
Fase final de la vida (Limitación Esfuerzo Terapéutico)
DISEÑO
Ensayo clínico aleatorizado
Reparto 1:1 Código Medicamento (grupo intervención) vs cuidado habitual (grupo control)
Metodología
Proyecto H Sant Pau
GRUPO CONTROL
N=404
Cuidado habitual
GRUPO INTERVENCIÓN
N=404
Código Medicamento
Reconsultas al SU a 30 días
Reingresos AIS Dreta a 30 días
Mortalidad a 30 días
Proyecto H Sant Pau
1. Actuaciones dirigidas a mejorar la prescripción crónica del paciente
✗ Elaboración y registro de la HFT del paciente
✗ Revisión multidisciplinar de la medicación crónica centrada en el paciente
2. Actuaciones dirigidas a mejorar la adherencia terapéutica del paciente
✗ Información escrita sobre el plan terapéutico acordado
✗ Visita telefónica a las 48 horas del alta
3. Actuaciones dirigidas a mejorar la coordinación entre los distintos niveles de
atención sanitaria
✗ Conciliación al alta
✗ Correo al farmacéutico de Atención Primaria y al gestor de casos del Área Básica de
Salud del paciente
1
2
3
Proyecto H Sant Pau
Paciente acude
S Urgencias
HSC Sant Pau
Identificación
PSM en HFT
Identificación
Equipo Investigador
(Pase de visita)
Consentimiento
Informado
Revisión medicación
centrada en paciente
✗ Reingresos
✗ Re consultas
✗ Mortalidad
• Información escrita plan
• Mail Farmacéuticas AP y/o
gestor de Salud
Alta
S Urgencias
Aleatorización
Entrevista Paciente
• Elaboración HFT
• Adherencia
• Conciliación tto
• Plan terapéutico
Recomendación
en HC
Día +30
Visita Telefónica
48h
Proyecto H Sant Pau
Resultados
92 Pacientes incluidos ✗ Edad Media: 78,5 (SD: 16.3) años
✗ Nº de Medicamentos: Mediana: 9 (Rango: 1-16)
✗ Nº de Patología Crónicas: Mediana: 6 (Rango: 1-12)
No Leve
Moderada/Grave Desconocido
No SI No conocido
Domicilio CAP
Residencia Otros
Dependencia Demencia Origen
Proyecto H Sant Pau
Resultados
Eficacia Necesidad Seguridad
Causa PSM
0
5
10
15
20
25
30
Anticoagulación Antihipertensivos Laxantes Insulina Antidiabéticos
orales
Otros
Farmacos
0
5
10
15
20
Sobredosif Infradosif Alt
acalaramiento
Falta
tratamiento
Adherencia Interacciones Otros
Principal Causa
Proyecto H Sant Pau
Resultados
0 1 2 3 4 5 6 7
Exitus 30 d
Reconsulta 30 d
Reingresos 30 d
Activo (n=45)2
Control (n=45)
Proyecto Fractura Fémur
Hospital Sant Pau
Dra. Ana Juanes
Dra. María Antonia Mangues
Proyecto Fractura Fémur
Planteamiento
✗ Caídas previas
✗ Deterioro funcional de miembros inferiores
✗ Sexo : Mujer
✗ Alteraciones hidroelectrolíticas
✗ Osteoartritis
✗ Alteraciones visuales/auditivas
✗ Dolor muscular crónico
✗ Mareos
✗ Antecedentes de Infarto de miocardio
✗ Anemia
✗ Enfermedad de Parkinson
✗ Diabetes
✗ Otros: residencia, alcohol…
FRACTURA FEMUR
Ejemplo Nota clínica
Farmacia. Conciliación de la medicación domiciliaria al ingreso/recomendaciones farmacoterapéuticas
(Fractura Fémur)
Medicación habitual confirmada con paciente en el servicio de urgencias:
ANAFRANIL (CLOMIPRAMINA) 10MG /24h
DIAZEPAN 5 MG /24h
EUTIROX (LEVOTIROXINA) 100MCG /24h
LOSARTAN/ HIDROCLOROTIAZIDA 100/25MG /24h
METAMIZOL 575MG /8h
El paciente refiere que en ocasiones olvida tomar su medicación habitual. No refiere intolerancia al tratamiento.
Fármacos FRIDS (alto riesgo en medicación habitual):
ANAFRANIL (CLOMIPRAMINA)
DIAZEPAM 5MG
Fármacos FRIDS (riego moderado)
LOSARTAN/ HIDROCLOROTIAZIDA 100/25MG /24h
Recomendaciones farmacoterapéuticas para valorar al alta:
1) Valorar sustitución de DIAZEPAM por otra benzodiacepina de acción corta (LORAZEPAM, LORMETAZEPAM) si el paciente responde bien al tratamiento
2) Valorar reevaluación de objetivos de TA en prevención primaria de eventos cardiovasculares (Último registro ICS: 134/72 (12/06/18)) teniendo en
cuenta las características del paciente.
Proyecto Fractura Fémur
Resultados
32 Pacientes incluidos
✗ Edad Media: 83,7 (SD: 7,83) años
✗ Nº de Medicamentos: Mediana: 6 (Rango: 1-15)
✗ Nº de Patología Crónicas: Mediana: 4 (Rango: 1-9)
% Pacientes con FRIDs
14 Pacientes con intervención
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Riesgo Alto > 1 Riesg alto Riesgo Medio Sin riesgo
8 Suspensiones
6 Sustituciones
5 Modificaciones de dosis
Proyectos paralelos
Grupo EFAD
PROYECTOS PARALELOS
App Grupo EFAD
PROYECTOS PARALELOS
App Grupo EFAD
PROYECTOS PARALELOS
XatSalut
CASO CLÍNICO nº 1
María acude al ESIC derivada por su MAP por persistencia de vértigo con dolor en ambas piernas.
✗ HTA
✗ Hipotiroidismo
✗ AcxFA
✗ EPOC
✗ Hernia de hiato
✗ I Renal Crónica (ClCr: 45 - 50 mL/min)
✗ Situación de duelo
✗ Demencia (reciente diag.)
Tratamiento Habitual
• Symbicort (formoterol/budesonida) 2 inh/12 h
• Paracetamol 1 g 1 c/24 h
• Furosemida 40 mg 1-0,5-0
• Amlodipino 5 mg 0,5-0-0,5
• Memantina 20 mg 1-0-0
• Levotiroxina 88 mcg 1 c/24 h
• Tiotropio 18 mcg 1-0-0
• Omeprazol 20 mg 1-0-1
• Acenocumarol según pauta
• Calcifediol 0,266 mg 1 c/15 días
• Losartan 50 mg 1-0-1
• Bisoprolol 2,5 mg 1-0-0,5
• Sertralina 50 mg 1-0-0
• Mirtazapina 15 mg 0-0-1
CASO CLÍNICO nº 1
¿Qué tratamiento crónico del paciente NO está asociado a la aparición frecuente de
vértigos?
a) Amlodipino
b) Losartan
c) Levotiroxina
d) Memantina
CASO CLÍNICO nº 1
1 VALORACIÓN GERIÁTRICA INTEGRAL
v Valoración afectiva: YESAVAGE: 1
v Valoración funcional/cognitiva: BARTHEL: 60
v Valoración social
v Valoración nutricional: buen apetito. Dieta completa
y variada.
2 ENTREVISTA CON LA PACIENTE Y FAMILIARES
v Valoración de la adherencia
farmacoterapéutica (cuestionario
Morisky-Green)
v Repaso de la medicación pautada
(indicaciones, dosis, tomas…)
v Presencia de dificultades en la deglución
de comprimidos
v Reacciones adversas
Tratamiento Habitual
• Symbicort (formoterol/budesonida) 2 inh/12 h 2 inh/24 h
• Paracetamol 1 g 1 c/24 h a demanda
• Furosemida 40 mg 1-0,5-0 1-0,5-0
• Amlodipino 5 mg 0,5-0-0,5 0,5-0-0,5
• Memantina 20 mg 1-0-0 1-0-0
• Levotiroxina 88 mcg 1 c/24 h 1 c/24 h
• Tiotropio 18 mcg 1-0-0 1-0-0
• Omeprazol 20 mg 1-0-1 1-0-1
• Acenocumarol según pauta
• Calcifediol 0,266 mg 1 c/15 días 1 c/15
días
• Losartan 50 mg 1-0-1 1-0-1
• Bisoprolol 2,5 mg 1-0-0,5 1-0-0,5
• Sertralina 50 mg 1-0-0 1-0-0
• Mirtazapina 15 mg flas 0-0-1 0-0-1
• Comenta cierto grado de disfagia
CASO CLÍNICO nº 1
3 VALORACIÓN FARMACOTERAPÉUTICA CENTRADA EN LA PERSONA
PATOLOGÍA FÁRMACO OBJETIVO AJUSTE IR START/STOPP
HTA
Losartan
Preventivo/TerapéuticoAmlodipino
Furosemida
Hipotiroidismo Levotiroxina Terapéutico
AcxFA
Acenocumarol Preventivo
Bisoprolol Terapéutico
EPOC
Symbicort
Sintomático
Tiotropio
Hernia de hiato Omeprazol Sintomático
Demencia Memantina Sintomático N
Duelo
Sertralina
Sintomático
Mirtazapina
Paracetamol Sintomático
Déficit Vit D Calcifediol Terapéutico
CASO CLÍNICO nº 1
v Ajuste de dosis según función renal: FG 45 – 50 ml/min
MEMANTINA en FG 30 – 50 ml/min à precaución en dosis superiores a 10 mg/24 h (aumenta el
riesgo de aparición de RA: vértigos, cefaleas, ansiedad, somnolencia…)
v Simplificación de pauta:
AMLODIPINO: 5 mg/24 h
v Revisión de la forma farmacéutica para adaptarla al grado de disfagia:
AMLODIPINO bucodispersable
LANSOPRAZOL bucodispersable
CALCIFEDIOL ampollas bebibles
VALSARTAN bucodispersable
v Revisión administración cada 12 h de Symbicort, administración de Eutirox en ayunas
v Valoración nutricional para evaluación del grado de disfagia por parte de la dietista del ESIC
4 RECOMENDACIONES
CASO CLÍNICO nº 1
¿Cómo podemos clasificar el RNM detectado?
a) Necesidad de medicamento
b) Inefectividad cuantitativa
c) Inseguridad no cuantitativa
d) Inseguridad cuantitativa
Tratamiento Habitual
• Symbicort (formoterol/budesonida) 2 inh/12 h
• Paracetamol 1 g a demanda
• Furosemida 40 mg 1-0,5-0
• Amlodipino 5 mg 1-0-0
• Memantina 10 mg 1-0-0
• Levotiroxina 88 mcg 1 c/24 h
• Tiotropio 18 mcg 1-0-0
• Lansoprazol 30 mg 1-0-0
• Acenocumarol según pauta
• Calcifediol 0,266 mg 1 c/15 días
• Valsartan 160 mg 1-0-0
• Bisoprolol 2,5 mg 1-0-0,5
• Sertralina 50 mg 1-0-0
• Mirtazapina 15 mg 0-0-1
CASO CLÍNICO nº 2
Mujer de 92 años que ingresa en Urgencias procedente de residencia por alteración de
comportamiento y dolor abdominal asociado a estreñimiento
✗ HTA
✗ Fibrilación auricular
✗ Diabetes M Tipo II
✗ Demencia avanzada – Cuerpos de Lewy
✗ EPOC
✗ Artrosis
✗ I Renal Crónica (ClCr:30-35 mL/min)
• Quetiapina 50 mg/12h
• Diazepam 5 mg /24h
• Acenocumarol sp
• Omeprazol 20 mg/d
• Atorvastatina 40 mg
• Adiro 100 mg
• Metformina 850 mg/12h
• Salmeterol/Fluticasona
• Paracetamol sp
• Paroxetina 20 md/d
• Furosemida 40 mg/d
Tratamiento Habitual
CASO CLÍNICO nº 2
¿Qué tratamiento crónico del paciente NO está asociado a la aparición de estreñimiento?1
a) Paroxetina
b) Quetiapina
c) Diazepam
d) Atorvastatina
e) Loratadina
CASO CLÍNICO nº 2
Quetiapina 50 mg/12h
Diazepam 5 mg /24h
Acenocumarol sp
Omeprazol 20 mg/d
Atorvastatina 40 mg
Adiro 100 mg
Salmeterol/Fluticasona
Paracetamol sp
Paroxetina 20 md/d
Loaratadina 10 mg/d
CASO CLÍNICO nº 2
✗ Conciliación de tratamiento: Desconocido
✗ Trombo profilaxis: No (Retirado Acenocumarol)
✗ Control Glucemias (<182 mg/dL): Insulina Correctora
✗ Tratamiento prescrito: • Ciprofloxacino 400 mg/12h + Metronidazol 500 mg/8h iv
• Enema Casen
Revisión del tratamiento
¿Qué Problemas relacionados con la medicación encontramos en Urgencias?2
a) Falta de Insulina Basal, junto a la correctora
b) Trombo profilaxis inadecuada
c) Laxante inapropiado
d) Interacciones con la antibioterapia
e) Todas ellas
CASO CLÍNICO nº 2
CASO CLÍNICO nº 2
✗ Conciliación de tratamiento: Desconocido
✗ Trombo profilaxis: Tinzaparina 10.000 Ui/día
✗ Control Glucemias (<182 mg/dL): Insulina Correctora + Insulina Basal
✗ Tratamiento prescrito: • Amoxicilina/Clavulánico 1g/8h iv
• Enema sin Fosfatos
CASO CLÍNICO nº 2
Patología Fármaco Objetivo
Prev-Terap-Sint
Dosis
Insuficiencia renal
STOP Frail
HTA Furosemida 40 mg/d Preventivo
Terapéutico
FA Amiodarona 200 mg/24h L-X-V
Acenocumarol SP
Terapéutico
Preventivo
Diabetes II Metformina 850 mg/12h Terapéutico
Demencia-Agitación-
Ansiedad
Quetiapina 50 mg/24h
Diazepam 5 mg /24h
Paroxetina 20 mg
Sintomático
Gastroprotección Omeprazol Preventivo
Atorvastatina 20 mg/24h
AAS 100 mg/24h
Preventivo
Revisión centrada en la persona
Objetivo Terapéutico: Funcionalidad- Síntomas
CASO CLÍNICO nº 2
Revisión centrada en la persona
¿Qué sugerencia al alta de las siguientes no sería adecuada para su responsable en atención
primaria (Farmacéutico/Médico A primaria/residencia)?
3
a) Sustitución de Paroxetina por una alternativa con menor carga
anticolinérgica (Sertralina)
b) Suspensión de tratamiento con anticoagulantes por comorbilidades
c) Sustitución de Diazepam por lorazepam
d) Precaución en futuros episodios de estreñimiento con laxantes con fosfato
e) Valorar la continuidad de atorvastatina y adiro
f) Control estrecho INR antibioterapia
CASO CLÍNICO nº 2
CASO CLÍNICO nº 2
Revisión centrada en la persona
Mail responsables residencia
ü Sustitución de Paroxetina por Sertralina
ü Necesidad de Adiro
ü Necesidad de Atorvastatina
ü Sustitución de Diazepam por Lorazepam
ü Precaución Metformina
ü Evitar laxantes con fosfato
ü Control estrecho INR antibioterapia
EFAD

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Presentación Guía FASE para la prevención de las úlceras por presión
Presentación Guía FASE para la prevención de las úlceras por presiónPresentación Guía FASE para la prevención de las úlceras por presión
Presentación Guía FASE para la prevención de las úlceras por presiónEstrategia de Cuidados de Andalucía
 
"GESTION Y ADMINISTRACION DIGITALIZADA DE LA ATENCION MEDICA ESPECIALIZADA PA...
"GESTION Y ADMINISTRACION DIGITALIZADA DE LA ATENCION MEDICA ESPECIALIZADA PA..."GESTION Y ADMINISTRACION DIGITALIZADA DE LA ATENCION MEDICA ESPECIALIZADA PA...
"GESTION Y ADMINISTRACION DIGITALIZADA DE LA ATENCION MEDICA ESPECIALIZADA PA...Wilfredo Villa Gómez
 
Guía FASE de prevención de Infecciones asociadas al uso de dispositivos venosos
Guía FASE de prevención de Infecciones asociadas al uso de dispositivos venososGuía FASE de prevención de Infecciones asociadas al uso de dispositivos venosos
Guía FASE de prevención de Infecciones asociadas al uso de dispositivos venososEstrategia de Cuidados de Andalucía
 
Visita coaniquem
Visita coaniquemVisita coaniquem
Visita coaniquemCesfamgarin
 
La Estrategia en Cuidados Paliativos del Sistema Nacional de Salud
La Estrategia en Cuidados Paliativos del Sistema Nacional de SaludLa Estrategia en Cuidados Paliativos del Sistema Nacional de Salud
La Estrategia en Cuidados Paliativos del Sistema Nacional de SaludPlan de Calidad para el SNS
 
Colaboración entre atención primaria y medicina interna.cap.
Colaboración entre atención primaria  y medicina interna.cap.Colaboración entre atención primaria  y medicina interna.cap.
Colaboración entre atención primaria y medicina interna.cap.Juan Delgado Delgado
 
02.continuidad asistencial patricia_daste
02.continuidad asistencial patricia_daste02.continuidad asistencial patricia_daste
02.continuidad asistencial patricia_dasteJorge A. Guerra
 
Capitulo 4-modelos-de-gestion-de-enfermedades-cronicas-complejas-1
Capitulo 4-modelos-de-gestion-de-enfermedades-cronicas-complejas-1Capitulo 4-modelos-de-gestion-de-enfermedades-cronicas-complejas-1
Capitulo 4-modelos-de-gestion-de-enfermedades-cronicas-complejas-1Cesfamgarin
 

Was ist angesagt? (20)

Unidad 1. El Impacto de las enfermedades crónicas. Tema 3: PAAIPEC
Unidad 1. El Impacto de las enfermedades crónicas. Tema 3: PAAIPECUnidad 1. El Impacto de las enfermedades crónicas. Tema 3: PAAIPEC
Unidad 1. El Impacto de las enfermedades crónicas. Tema 3: PAAIPEC
 
001 ger
001 ger001 ger
001 ger
 
7
77
7
 
“Reflexionando sobre cronicidad; hacia un nuevo modelo. Una visión desde medi...
“Reflexionando sobre cronicidad; hacia un nuevo modelo. Una visión desde medi...“Reflexionando sobre cronicidad; hacia un nuevo modelo. Una visión desde medi...
“Reflexionando sobre cronicidad; hacia un nuevo modelo. Una visión desde medi...
 
Gerenciamiento
GerenciamientoGerenciamiento
Gerenciamiento
 
Guía FASE sobre prevención de úlceras por presión
Guía FASE sobre prevención de úlceras por presiónGuía FASE sobre prevención de úlceras por presión
Guía FASE sobre prevención de úlceras por presión
 
Prácticas y competencias enfermeras avanzada en la atención al paciente crónico.
Prácticas y competencias enfermeras avanzada en la atención al paciente crónico.Prácticas y competencias enfermeras avanzada en la atención al paciente crónico.
Prácticas y competencias enfermeras avanzada en la atención al paciente crónico.
 
La estrategia catalana de atención a la complejidad
La estrategia catalana de atención a la complejidadLa estrategia catalana de atención a la complejidad
La estrategia catalana de atención a la complejidad
 
Presentación Guía FASE para la prevención de las úlceras por presión
Presentación Guía FASE para la prevención de las úlceras por presiónPresentación Guía FASE para la prevención de las úlceras por presión
Presentación Guía FASE para la prevención de las úlceras por presión
 
"GESTION Y ADMINISTRACION DIGITALIZADA DE LA ATENCION MEDICA ESPECIALIZADA PA...
"GESTION Y ADMINISTRACION DIGITALIZADA DE LA ATENCION MEDICA ESPECIALIZADA PA..."GESTION Y ADMINISTRACION DIGITALIZADA DE LA ATENCION MEDICA ESPECIALIZADA PA...
"GESTION Y ADMINISTRACION DIGITALIZADA DE LA ATENCION MEDICA ESPECIALIZADA PA...
 
Guía FASE de prevención de Infecciones asociadas al uso de dispositivos venosos
Guía FASE de prevención de Infecciones asociadas al uso de dispositivos venososGuía FASE de prevención de Infecciones asociadas al uso de dispositivos venosos
Guía FASE de prevención de Infecciones asociadas al uso de dispositivos venosos
 
Bernardo valdivieso modelo_predictivo__la_fe_de_valencia[1]
Bernardo valdivieso modelo_predictivo__la_fe_de_valencia[1]Bernardo valdivieso modelo_predictivo__la_fe_de_valencia[1]
Bernardo valdivieso modelo_predictivo__la_fe_de_valencia[1]
 
III Foro: "Calidad de la Atención a Personas con Enfermedades Crónicas: avanc...
III Foro: "Calidad de la Atención a Personas con Enfermedades Crónicas: avanc...III Foro: "Calidad de la Atención a Personas con Enfermedades Crónicas: avanc...
III Foro: "Calidad de la Atención a Personas con Enfermedades Crónicas: avanc...
 
¡Atención! Profesional involucrado en un evento adverso
¡Atención! Profesional involucrado en un evento adverso¡Atención! Profesional involucrado en un evento adverso
¡Atención! Profesional involucrado en un evento adverso
 
Visita coaniquem
Visita coaniquemVisita coaniquem
Visita coaniquem
 
La Estrategia en Cuidados Paliativos del Sistema Nacional de Salud
La Estrategia en Cuidados Paliativos del Sistema Nacional de SaludLa Estrategia en Cuidados Paliativos del Sistema Nacional de Salud
La Estrategia en Cuidados Paliativos del Sistema Nacional de Salud
 
Colaboración entre atención primaria y medicina interna.cap.
Colaboración entre atención primaria  y medicina interna.cap.Colaboración entre atención primaria  y medicina interna.cap.
Colaboración entre atención primaria y medicina interna.cap.
 
Centro cultural palacio la moneda
Centro cultural palacio la monedaCentro cultural palacio la moneda
Centro cultural palacio la moneda
 
02.continuidad asistencial patricia_daste
02.continuidad asistencial patricia_daste02.continuidad asistencial patricia_daste
02.continuidad asistencial patricia_daste
 
Capitulo 4-modelos-de-gestion-de-enfermedades-cronicas-complejas-1
Capitulo 4-modelos-de-gestion-de-enfermedades-cronicas-complejas-1Capitulo 4-modelos-de-gestion-de-enfermedades-cronicas-complejas-1
Capitulo 4-modelos-de-gestion-de-enfermedades-cronicas-complejas-1
 

Ähnlich wie EFAD

La Estrategia en EPOC del Sistema Nacional de Salud
La Estrategia en EPOC del Sistema Nacional de SaludLa Estrategia en EPOC del Sistema Nacional de Salud
La Estrategia en EPOC del Sistema Nacional de SaludPlan de Calidad para el SNS
 
El paciente nos convoca: La Seguridad en su Atención Médica
El paciente nos convoca: La Seguridad en su Atención MédicaEl paciente nos convoca: La Seguridad en su Atención Médica
El paciente nos convoca: La Seguridad en su Atención Médicaevidenciaterapeutica.com
 
20191218 2019mscprcticassegurasenlaconciliacindelamedicacinalaltahospitalaria...
20191218 2019mscprcticassegurasenlaconciliacindelamedicacinalaltahospitalaria...20191218 2019mscprcticassegurasenlaconciliacindelamedicacinalaltahospitalaria...
20191218 2019mscprcticassegurasenlaconciliacindelamedicacinalaltahospitalaria...juan luis delgadoestévez
 
GPC control prenatal.pdf
GPC control prenatal.pdfGPC control prenatal.pdf
GPC control prenatal.pdfMaribelSnchez31
 
4º Estudio Nacional de Prevalencia upp en España
4º Estudio Nacional de Prevalencia upp en España4º Estudio Nacional de Prevalencia upp en España
4º Estudio Nacional de Prevalencia upp en EspañaGNEAUPP.
 
Estudio apeas sobre seguridad paciente en la salud
Estudio apeas sobre seguridad paciente en la saludEstudio apeas sobre seguridad paciente en la salud
Estudio apeas sobre seguridad paciente en la saludenriqueta jimenez cuadra
 
Modelo de atencion clinico asistencial vrs
Modelo de atencion clinico asistencial vrsModelo de atencion clinico asistencial vrs
Modelo de atencion clinico asistencial vrsWilfredo Gochez
 
Modelo de atencion clinico asistencial vrs
Modelo de atencion clinico asistencial vrsModelo de atencion clinico asistencial vrs
Modelo de atencion clinico asistencial vrsWilfredo Gochez
 
Gpc 2016 salmonelosis
Gpc 2016 salmonelosisGpc 2016 salmonelosis
Gpc 2016 salmonelosisneidi jaimes
 
Centro de excelencia en uso seguro de medicamentos copy
Centro de excelencia en uso seguro de medicamentos copyCentro de excelencia en uso seguro de medicamentos copy
Centro de excelencia en uso seguro de medicamentos copyevidenciaterapeutica
 
827 ger infeccion sitioquirurgico_2018
827 ger infeccion sitioquirurgico_2018827 ger infeccion sitioquirurgico_2018
827 ger infeccion sitioquirurgico_2018Rodrigo Valero
 
Un Fin De Semana… ¡En El Centro de salud!
Un Fin De Semana… ¡En El Centro de salud!
Un Fin De Semana… ¡En El Centro de salud!
Un Fin De Semana… ¡En El Centro de salud! tiresomepageant95
 
Tuberculosis GPC prevención, diagnòstico y tratamiento 2016
Tuberculosis  GPC prevención, diagnòstico y tratamiento 2016Tuberculosis  GPC prevención, diagnòstico y tratamiento 2016
Tuberculosis GPC prevención, diagnòstico y tratamiento 2016Rudy Vargas Lopez
 
March cambios valores sociales
March cambios valores socialesMarch cambios valores sociales
March cambios valores sociales17CongresoSefap
 
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapusJosé Luis Contreras Muñoz
 
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapusJosé Luis Contreras Muñoz
 

Ähnlich wie EFAD (20)

La Estrategia en EPOC del Sistema Nacional de Salud
La Estrategia en EPOC del Sistema Nacional de SaludLa Estrategia en EPOC del Sistema Nacional de Salud
La Estrategia en EPOC del Sistema Nacional de Salud
 
El paciente nos convoca: La Seguridad en su Atención Médica
El paciente nos convoca: La Seguridad en su Atención MédicaEl paciente nos convoca: La Seguridad en su Atención Médica
El paciente nos convoca: La Seguridad en su Atención Médica
 
La Estrategia en Enfermedades Raras del SNS
La Estrategia en Enfermedades Raras del SNSLa Estrategia en Enfermedades Raras del SNS
La Estrategia en Enfermedades Raras del SNS
 
Semfyc maletin-urgencias
Semfyc maletin-urgenciasSemfyc maletin-urgencias
Semfyc maletin-urgencias
 
020GER.pdf
020GER.pdf020GER.pdf
020GER.pdf
 
20191218 2019mscprcticassegurasenlaconciliacindelamedicacinalaltahospitalaria...
20191218 2019mscprcticassegurasenlaconciliacindelamedicacinalaltahospitalaria...20191218 2019mscprcticassegurasenlaconciliacindelamedicacinalaltahospitalaria...
20191218 2019mscprcticassegurasenlaconciliacindelamedicacinalaltahospitalaria...
 
GPC control prenatal.pdf
GPC control prenatal.pdfGPC control prenatal.pdf
GPC control prenatal.pdf
 
4º Estudio Nacional de Prevalencia upp en España
4º Estudio Nacional de Prevalencia upp en España4º Estudio Nacional de Prevalencia upp en España
4º Estudio Nacional de Prevalencia upp en España
 
Estudio apeas sobre seguridad paciente en la salud
Estudio apeas sobre seguridad paciente en la saludEstudio apeas sobre seguridad paciente en la salud
Estudio apeas sobre seguridad paciente en la salud
 
Modelo de atencion clinico asistencial vrs
Modelo de atencion clinico asistencial vrsModelo de atencion clinico asistencial vrs
Modelo de atencion clinico asistencial vrs
 
Modelo de atencion clinico asistencial vrs
Modelo de atencion clinico asistencial vrsModelo de atencion clinico asistencial vrs
Modelo de atencion clinico asistencial vrs
 
Gpc 2016 salmonelosis
Gpc 2016 salmonelosisGpc 2016 salmonelosis
Gpc 2016 salmonelosis
 
Centro de excelencia en uso seguro de medicamentos copy
Centro de excelencia en uso seguro de medicamentos copyCentro de excelencia en uso seguro de medicamentos copy
Centro de excelencia en uso seguro de medicamentos copy
 
827 ger infeccion sitioquirurgico_2018
827 ger infeccion sitioquirurgico_2018827 ger infeccion sitioquirurgico_2018
827 ger infeccion sitioquirurgico_2018
 
Un Fin De Semana… ¡En El Centro de salud!
Un Fin De Semana… ¡En El Centro de salud!
Un Fin De Semana… ¡En El Centro de salud!
Un Fin De Semana… ¡En El Centro de salud!
 
Ops libro-prevencion-tuberculosis
Ops libro-prevencion-tuberculosisOps libro-prevencion-tuberculosis
Ops libro-prevencion-tuberculosis
 
Tuberculosis GPC prevención, diagnòstico y tratamiento 2016
Tuberculosis  GPC prevención, diagnòstico y tratamiento 2016Tuberculosis  GPC prevención, diagnòstico y tratamiento 2016
Tuberculosis GPC prevención, diagnòstico y tratamiento 2016
 
March cambios valores sociales
March cambios valores socialesMarch cambios valores sociales
March cambios valores sociales
 
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus
 
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus
2 sapu cuaderno_de_redes_no_7_manual_cli_nico_sapus
 

Mehr von Societat Catalana de Farmàcia Clínica

Uso de probióticos en pacientes con enfermedades digestivas y hepáticas
Uso de probióticos en pacientes con enfermedades digestivas y hepáticasUso de probióticos en pacientes con enfermedades digestivas y hepáticas
Uso de probióticos en pacientes con enfermedades digestivas y hepáticasSocietat Catalana de Farmàcia Clínica
 
Controversias en el uso de probióticos en grupos específicos: UCI y Hematología
Controversias en el uso de probióticos en grupos específicos: UCI y HematologíaControversias en el uso de probióticos en grupos específicos: UCI y Hematología
Controversias en el uso de probióticos en grupos específicos: UCI y HematologíaSocietat Catalana de Farmàcia Clínica
 
¿Tiene utilidad el probiótico en la prevención de infecciones en el ámbito ho...
¿Tiene utilidad el probiótico en la prevención de infecciones en el ámbito ho...¿Tiene utilidad el probiótico en la prevención de infecciones en el ámbito ho...
¿Tiene utilidad el probiótico en la prevención de infecciones en el ámbito ho...Societat Catalana de Farmàcia Clínica
 

Mehr von Societat Catalana de Farmàcia Clínica (20)

Individualització en geriatria
Individualització en geriatriaIndividualització en geriatria
Individualització en geriatria
 
Aportació del farmacèutic a les cures pal.liatives a pediatria
Aportació del farmacèutic a les cures pal.liatives a pediatriaAportació del farmacèutic a les cures pal.liatives a pediatria
Aportació del farmacèutic a les cures pal.liatives a pediatria
 
Un pacient en l'Agència Europea del Medicament
Un pacient en l'Agència Europea del MedicamentUn pacient en l'Agència Europea del Medicament
Un pacient en l'Agència Europea del Medicament
 
Dilemes ètics que planteja l'auge de la medicina genòmica
Dilemes ètics que planteja l'auge de la medicina genòmicaDilemes ètics que planteja l'auge de la medicina genòmica
Dilemes ètics que planteja l'auge de la medicina genòmica
 
Incorporació de la medicina genòmica a la pràctica clínica
Incorporació de la medicina genòmica a la pràctica clínicaIncorporació de la medicina genòmica a la pràctica clínica
Incorporació de la medicina genòmica a la pràctica clínica
 
Medicaments orfres i dret a la salut
Medicaments orfres i dret a la salut Medicaments orfres i dret a la salut
Medicaments orfres i dret a la salut
 
Uso de probióticos en pacientes con enfermedades digestivas y hepáticas
Uso de probióticos en pacientes con enfermedades digestivas y hepáticasUso de probióticos en pacientes con enfermedades digestivas y hepáticas
Uso de probióticos en pacientes con enfermedades digestivas y hepáticas
 
Controversias en el uso de probióticos en grupos específicos: UCI y Hematología
Controversias en el uso de probióticos en grupos específicos: UCI y HematologíaControversias en el uso de probióticos en grupos específicos: UCI y Hematología
Controversias en el uso de probióticos en grupos específicos: UCI y Hematología
 
Microbiota en pediatria
Microbiota en pediatriaMicrobiota en pediatria
Microbiota en pediatria
 
Obesidad y Microbiota
Obesidad y MicrobiotaObesidad y Microbiota
Obesidad y Microbiota
 
Fàrmacas i microbiota
Fàrmacas i microbiotaFàrmacas i microbiota
Fàrmacas i microbiota
 
Introducción
IntroducciónIntroducción
Introducción
 
Fibra: Tipos aplicación y controversias
Fibra: Tipos aplicación y controversias Fibra: Tipos aplicación y controversias
Fibra: Tipos aplicación y controversias
 
¿Tiene utilidad el probiótico en la prevención de infecciones en el ámbito ho...
¿Tiene utilidad el probiótico en la prevención de infecciones en el ámbito ho...¿Tiene utilidad el probiótico en la prevención de infecciones en el ámbito ho...
¿Tiene utilidad el probiótico en la prevención de infecciones en el ámbito ho...
 
Transplantament fecal: mites i realitat
Transplantament fecal: mites i realitatTransplantament fecal: mites i realitat
Transplantament fecal: mites i realitat
 
FIBROSIS PULMONAR IDIOPATICA
FIBROSIS PULMONAR IDIOPATICAFIBROSIS PULMONAR IDIOPATICA
FIBROSIS PULMONAR IDIOPATICA
 
LOS DOLORES DE DOLORES
LOS DOLORES DE DOLORESLOS DOLORES DE DOLORES
LOS DOLORES DE DOLORES
 
DE MUMBAI A BARCELONA
DE MUMBAI A BARCELONADE MUMBAI A BARCELONA
DE MUMBAI A BARCELONA
 
ACTUALITZACIÓ EN MELANOMA I TOXICITAT IMMUNOMEDIADA
ACTUALITZACIÓ EN MELANOMA I TOXICITAT IMMUNOMEDIADAACTUALITZACIÓ EN MELANOMA I TOXICITAT IMMUNOMEDIADA
ACTUALITZACIÓ EN MELANOMA I TOXICITAT IMMUNOMEDIADA
 
Sesión SCFC: Manejo del síndrome del intestino corto
Sesión SCFC: Manejo del síndrome del intestino cortoSesión SCFC: Manejo del síndrome del intestino corto
Sesión SCFC: Manejo del síndrome del intestino corto
 

Kürzlich hochgeladen

Avance Tarea-3-Cuidados-Basicos de enfermeria.pptx
Avance Tarea-3-Cuidados-Basicos de enfermeria.pptxAvance Tarea-3-Cuidados-Basicos de enfermeria.pptx
Avance Tarea-3-Cuidados-Basicos de enfermeria.pptxangelicacardales1
 
Triptico sobre que son y como PrevencionITS.pptx
Triptico sobre que son y como PrevencionITS.pptxTriptico sobre que son y como PrevencionITS.pptx
Triptico sobre que son y como PrevencionITS.pptxLysMedina
 
Laboratorios y Estudios de Imagen _20240418_065616_0000.pdf
Laboratorios y Estudios de Imagen _20240418_065616_0000.pdfLaboratorios y Estudios de Imagen _20240418_065616_0000.pdf
Laboratorios y Estudios de Imagen _20240418_065616_0000.pdfHecmilyMendez
 
Analisis Evolución Dengue - MINSA Perú 2024
Analisis Evolución Dengue - MINSA Perú 2024Analisis Evolución Dengue - MINSA Perú 2024
Analisis Evolución Dengue - MINSA Perú 2024Miguel Yan Garcia
 
posiciones anatómicas del curso de enfermería
posiciones anatómicas del curso de enfermeríaposiciones anatómicas del curso de enfermería
posiciones anatómicas del curso de enfermería75665053
 
APENDICITIS AGUDA ANATOMÍA, TÉCNICA QUIRÚRGICA.pptx
APENDICITIS AGUDA ANATOMÍA, TÉCNICA QUIRÚRGICA.pptxAPENDICITIS AGUDA ANATOMÍA, TÉCNICA QUIRÚRGICA.pptx
APENDICITIS AGUDA ANATOMÍA, TÉCNICA QUIRÚRGICA.pptxMassielPrez3
 
Presentación sobre los antianginosos.pdf
Presentación sobre los antianginosos.pdfPresentación sobre los antianginosos.pdf
Presentación sobre los antianginosos.pdfluckyylinois26
 
fisiologia aparato digestivo-MEDICINA.....
fisiologia aparato digestivo-MEDICINA.....fisiologia aparato digestivo-MEDICINA.....
fisiologia aparato digestivo-MEDICINA.....kelyacerovaldez
 
SEMANA 1 GENERALIDADES Y TERMINOLOGIAS EN BIOSEGURIDAD.pptx
SEMANA 1 GENERALIDADES Y TERMINOLOGIAS EN BIOSEGURIDAD.pptxSEMANA 1 GENERALIDADES Y TERMINOLOGIAS EN BIOSEGURIDAD.pptx
SEMANA 1 GENERALIDADES Y TERMINOLOGIAS EN BIOSEGURIDAD.pptxanny545237
 
EL BUEN CONTROL PRENATAL Y LA PREVENCION
EL BUEN CONTROL PRENATAL  Y LA PREVENCIONEL BUEN CONTROL PRENATAL  Y LA PREVENCION
EL BUEN CONTROL PRENATAL Y LA PREVENCIONIrlandaGarcia10
 
la mitocondria caracteristicas y que es .pdf
la mitocondria  caracteristicas  y que es .pdfla mitocondria  caracteristicas  y que es .pdf
la mitocondria caracteristicas y que es .pdfSamaraJetzibeRosasVa
 
SONDAS, CÁNULAS, CATÉTERES Y DRENAJES Yocelyn F. Feb 17 2011.ppt
SONDAS, CÁNULAS, CATÉTERES Y DRENAJES Yocelyn F. Feb 17 2011.pptSONDAS, CÁNULAS, CATÉTERES Y DRENAJES Yocelyn F. Feb 17 2011.ppt
SONDAS, CÁNULAS, CATÉTERES Y DRENAJES Yocelyn F. Feb 17 2011.pptGeneralTrejo
 
ABDOMEN AGUDO Quirúrgico, etiologia.pptx
ABDOMEN AGUDO Quirúrgico, etiologia.pptxABDOMEN AGUDO Quirúrgico, etiologia.pptx
ABDOMEN AGUDO Quirúrgico, etiologia.pptxNikolaiChoqueAlarcn
 
Fistulogramaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
FistulogramaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaFistulogramaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Fistulogramaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaagaby752170
 
informe 6 metales de transición frágiles
informe 6 metales de transición frágilesinforme 6 metales de transición frágiles
informe 6 metales de transición frágilesJOHVANA1
 
CLASE VI - SISTEMA ARTICULAR-GENERALI.pdf
CLASE VI - SISTEMA ARTICULAR-GENERALI.pdfCLASE VI - SISTEMA ARTICULAR-GENERALI.pdf
CLASE VI - SISTEMA ARTICULAR-GENERALI.pdfkalumiclame
 
Par craneal 8. nervios craneales.....pdf
Par craneal 8. nervios craneales.....pdfPar craneal 8. nervios craneales.....pdf
Par craneal 8. nervios craneales.....pdf220212253
 
Clase 9 Miembro Inferior Osteologia 2024.pdf
Clase 9 Miembro Inferior Osteologia  2024.pdfClase 9 Miembro Inferior Osteologia  2024.pdf
Clase 9 Miembro Inferior Osteologia 2024.pdfgarrotamara01
 
EJERCICIOS DE BUERGUER ALLEN FISIOTERAPIApptx
EJERCICIOS DE BUERGUER ALLEN FISIOTERAPIApptxEJERCICIOS DE BUERGUER ALLEN FISIOTERAPIApptx
EJERCICIOS DE BUERGUER ALLEN FISIOTERAPIApptxMaria969948
 
Historia Clínica Quirurgica slide/ppt- rodrigo quevedo
Historia Clínica Quirurgica slide/ppt- rodrigo quevedoHistoria Clínica Quirurgica slide/ppt- rodrigo quevedo
Historia Clínica Quirurgica slide/ppt- rodrigo quevedoMarcosFilho91
 

Kürzlich hochgeladen (20)

Avance Tarea-3-Cuidados-Basicos de enfermeria.pptx
Avance Tarea-3-Cuidados-Basicos de enfermeria.pptxAvance Tarea-3-Cuidados-Basicos de enfermeria.pptx
Avance Tarea-3-Cuidados-Basicos de enfermeria.pptx
 
Triptico sobre que son y como PrevencionITS.pptx
Triptico sobre que son y como PrevencionITS.pptxTriptico sobre que son y como PrevencionITS.pptx
Triptico sobre que son y como PrevencionITS.pptx
 
Laboratorios y Estudios de Imagen _20240418_065616_0000.pdf
Laboratorios y Estudios de Imagen _20240418_065616_0000.pdfLaboratorios y Estudios de Imagen _20240418_065616_0000.pdf
Laboratorios y Estudios de Imagen _20240418_065616_0000.pdf
 
Analisis Evolución Dengue - MINSA Perú 2024
Analisis Evolución Dengue - MINSA Perú 2024Analisis Evolución Dengue - MINSA Perú 2024
Analisis Evolución Dengue - MINSA Perú 2024
 
posiciones anatómicas del curso de enfermería
posiciones anatómicas del curso de enfermeríaposiciones anatómicas del curso de enfermería
posiciones anatómicas del curso de enfermería
 
APENDICITIS AGUDA ANATOMÍA, TÉCNICA QUIRÚRGICA.pptx
APENDICITIS AGUDA ANATOMÍA, TÉCNICA QUIRÚRGICA.pptxAPENDICITIS AGUDA ANATOMÍA, TÉCNICA QUIRÚRGICA.pptx
APENDICITIS AGUDA ANATOMÍA, TÉCNICA QUIRÚRGICA.pptx
 
Presentación sobre los antianginosos.pdf
Presentación sobre los antianginosos.pdfPresentación sobre los antianginosos.pdf
Presentación sobre los antianginosos.pdf
 
fisiologia aparato digestivo-MEDICINA.....
fisiologia aparato digestivo-MEDICINA.....fisiologia aparato digestivo-MEDICINA.....
fisiologia aparato digestivo-MEDICINA.....
 
SEMANA 1 GENERALIDADES Y TERMINOLOGIAS EN BIOSEGURIDAD.pptx
SEMANA 1 GENERALIDADES Y TERMINOLOGIAS EN BIOSEGURIDAD.pptxSEMANA 1 GENERALIDADES Y TERMINOLOGIAS EN BIOSEGURIDAD.pptx
SEMANA 1 GENERALIDADES Y TERMINOLOGIAS EN BIOSEGURIDAD.pptx
 
EL BUEN CONTROL PRENATAL Y LA PREVENCION
EL BUEN CONTROL PRENATAL  Y LA PREVENCIONEL BUEN CONTROL PRENATAL  Y LA PREVENCION
EL BUEN CONTROL PRENATAL Y LA PREVENCION
 
la mitocondria caracteristicas y que es .pdf
la mitocondria  caracteristicas  y que es .pdfla mitocondria  caracteristicas  y que es .pdf
la mitocondria caracteristicas y que es .pdf
 
SONDAS, CÁNULAS, CATÉTERES Y DRENAJES Yocelyn F. Feb 17 2011.ppt
SONDAS, CÁNULAS, CATÉTERES Y DRENAJES Yocelyn F. Feb 17 2011.pptSONDAS, CÁNULAS, CATÉTERES Y DRENAJES Yocelyn F. Feb 17 2011.ppt
SONDAS, CÁNULAS, CATÉTERES Y DRENAJES Yocelyn F. Feb 17 2011.ppt
 
ABDOMEN AGUDO Quirúrgico, etiologia.pptx
ABDOMEN AGUDO Quirúrgico, etiologia.pptxABDOMEN AGUDO Quirúrgico, etiologia.pptx
ABDOMEN AGUDO Quirúrgico, etiologia.pptx
 
Fistulogramaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
FistulogramaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaFistulogramaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Fistulogramaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
 
informe 6 metales de transición frágiles
informe 6 metales de transición frágilesinforme 6 metales de transición frágiles
informe 6 metales de transición frágiles
 
CLASE VI - SISTEMA ARTICULAR-GENERALI.pdf
CLASE VI - SISTEMA ARTICULAR-GENERALI.pdfCLASE VI - SISTEMA ARTICULAR-GENERALI.pdf
CLASE VI - SISTEMA ARTICULAR-GENERALI.pdf
 
Par craneal 8. nervios craneales.....pdf
Par craneal 8. nervios craneales.....pdfPar craneal 8. nervios craneales.....pdf
Par craneal 8. nervios craneales.....pdf
 
Clase 9 Miembro Inferior Osteologia 2024.pdf
Clase 9 Miembro Inferior Osteologia  2024.pdfClase 9 Miembro Inferior Osteologia  2024.pdf
Clase 9 Miembro Inferior Osteologia 2024.pdf
 
EJERCICIOS DE BUERGUER ALLEN FISIOTERAPIApptx
EJERCICIOS DE BUERGUER ALLEN FISIOTERAPIApptxEJERCICIOS DE BUERGUER ALLEN FISIOTERAPIApptx
EJERCICIOS DE BUERGUER ALLEN FISIOTERAPIApptx
 
Historia Clínica Quirurgica slide/ppt- rodrigo quevedo
Historia Clínica Quirurgica slide/ppt- rodrigo quevedoHistoria Clínica Quirurgica slide/ppt- rodrigo quevedo
Historia Clínica Quirurgica slide/ppt- rodrigo quevedo
 

EFAD

  • 1. Farmàcia assistencial coordinada al voltant del pacient en el AIS Barcelona Dreta Laura Villamarin Vallejo_Hospital de Sant Pau i la Santa Creu Leston Vazquez, Marta_ ICS Maria asuncion Alvarez Carrera_ Pere Virgili Olga Carrascosa Piquer _Hospital 2 de Maig Jesús Ruiz Ramos_ Hospital de Sant Pau i la Santa Creu Eduard Clot_CSS Hestia Palau Marta Hernández_ Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna. Universitat Ramon Llull
  • 2. INTRODUCCIÓ L'atenció farmacèutica ha demostrat ser una eina eficaç en la disminució d'errors de medicació i de problemes de salut relacionats amb la medicació (PSM) i és per això que a l'AIS Bcn Dreta hi ha diferents programes assistencials farmacèutics en marxa. Coordinar aquests programes en benefici del pacient els farà més resolutius i eficients.
  • 3. INTRODUCCIÓ L'envelliment poblacional, especialment rellevant en l’àrea Dreta de Barcelona, suposa un repte per al Sistema de Salut en general i per als Serveis de Farmàcia en particular.
  • 4. INTRODUCCIÓ L'edat sovint comporta cronicitat, s'associa a multimorbilitat i discapacitat i les dues originen un increment en el consum de recursos sanitaris.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9. INTRODUCCIÓ La senilitat i la multimorbilitat són la principal causa de polifarmàcia Factor directament relacionat amb la prescripció inadequada Efectes adversos sobre els pacients Consum de recursos sanitaris derivats de problemes de salut relacionats amb la medicació (PSM).
  • 10. Més del 50% d’errors de conciliació es produeixen en les TRANSICIONS ASSISTENCIALS (1) A l’alta el 12% experimenten un efecte advers a les 2 setmanes (2) 1 Rozich et al. Q Manag Health Care, 2001;8 (10):27-34. 2 Forster AJ et al. Ann Intern Med 2003; 138 (3):161-167.
  • 11. Solucions per a la seguretat del pacient: • Comunicació durant el traspàs de pacients • Assegurar la precisió de la medicació en las transicions assistencials O.M.S. (Joint Commission on Accreditation of Healthcare Organizations & Joint Commission International)
  • 12. QUINS FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL EAM ➡ INGRÉS HOSPITALARI?
  • 13. (2017) revisió sistemàtica i metanàlisi descriu com a factors de risc per a l’ingrés hospitalari en majors de 60 anys Polimedicació Comorbiditats Dones Edat Insuficiència Renal Medicació inapropiada T.J. Oscanoa, F. Lizaraso, Alfonso Carvajal. Eur J Clin Pharmacol (2017) 73:759-770
  • 14. AINES (2,3-33,3% ingressos hospitalaris PRM) BETABLOCADORS ANTIBIOTICS ANTICOAGULANTS DIGOXINA IECAS/ARA II ANTAGONISTES DEL CALCI ANTINEOPLÀSICS OPIACIS ANTIDIABÈTICS
  • 15. INTRODUCCIÓ Tenim davant l'oportunitat de maximitzar l’efecte dels programes d'atenció farmacèutica a l'AIS Bcn Dreta treballant de forma col·laborativa i prioritzant les pràctiques de major evidència científica.
  • 16. OBJECTIU Millorar l'eficàcia i eficiència en termes de Resultats en salut Consum de recursos sanitaris dels diferents Sinèrgia Programes d'atenció farmacèu8ca duts a terme en l'AIS Dreta de Barcelona Equip Farmàcia Assistencial Dreta
  • 17.
  • 18. OBJECTIU Es prioritzen dues línies de treball 1) Estudiar els problemes de salut relacionats amb els medicaments que generen consulta en els serveis d'urgències per poder després implantar mesures de prevenció secundària i primària dels mateixos 2) Consensuar una guia farmacoterapèutica i protocol d'equivalents terapèutics per a l'àrea de salut.
  • 19. OBJECTIU Es promou que els pacients de l'AIS Bcn Dreta rebin l'atenció farmacèutica que té major evidència, s'eviten punts d'ineficiència (duplicitats) i s'aconsegueix d'aquesta manera que el malalt sigui el centre del procés.
  • 20. MÈTODE DE TREBALL Pla estratègic del grup basat en diferents línies: 1) Prestació farmacèutica i models assistencials. - Treballar un llistat d'enllaços a protocols d'interès. - Crear un observatori de PSM comú. - Caracteritzar els PSM resolts pel programa d'AF i identificar els medicaments implicats en els mateixos. - Conèixer les etapes del programa d'AF a través de les quals s'identifiquen i resolen els PSM. - Mesurar els problemes de salut relacionats amb la medicació que causen consulta i / o es produeixen durant l'episodi d'urgències de l'HSCSP. - Mesurar el nombre de reconsultes als 30 dies. - Prevenció 1aria de PSM arran de l'anàlisi de l'observatori. - Prevenció 2aria de PSM coordinat amb Atenció Primària.
  • 21. MÈTODE DE TREBALL 2) Coordinació i sinèrgies. - Desenvolupar totes les activitats de coordinació del grup (reunions i memòria anual). - Establir sinèrgies amb altres grups de treball de farmàcia assistencial, societats científiques, COFB, CatSalut, etc. -Farmàcia comunitària.
  • 22. 3) Comunicació, difusió i imatge. - Difondre i intercanviar informació d'interès relacionada amb la farmàcia assistencial AIS BCN DRETA. (escriptori enllaços interès, twitter). MÈTODE DE TREBALL
  • 23. MÈTODE DE TREBALL 4) Formació i docència en farmàcia assistencial. - Sessions monogràfiques compartides amb periodicitat mensual. - Jornada PSM (primera realitzada abril 2018) http://www.santpau.cat/web/public/-/1a-jornada-actualitzacio- problemes-de-salut-relacionats-amb-els-medicaments.
  • 24.
  • 25.
  • 26. MÈTODE DE TREBALL 5) Investigació en Farmàcia assistencial. - Participar i liderar iniciatives investigadores centrades en el valor de la farmàcia assistencial en termes de resultats en salut.
  • 27. LLOC IMPLANTACIÓ L'Atenció Primària de Salut PAMEM (APS Pamem) Hospital dos de Maig Centre sociosanitari Palau Fundació Puigvert Grup Mutuam (Hospital sociosanitari Güell i Equips d'atenció a residències EAR). Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Consorci Sanitari Integral Atenció Primària Hospital Evangèlic Institut Català de la Salut Es durà a terme pels farmacèutics dels diferents proveïdors de la salut de l’àrea dreta de Barcelona.
  • 28. QUI SOMCentre Professional PAMEM Asun Álvarez Hospital dos de Maig M Teresa Barrera Olga Carrascosa CSS Palau Eduard Clot Fundació Puigvert Raquel López Núria Solé Mutuam (Güell i EAR) Blanca Llagostera Patricia Amorós Laura Puerta Hospital de la Santa Creu i Sant Pau M Antònia Mangues Ana Juanes Laura Villamarín CSI Maite Pérez Hospital Evangèlic Mª Rosa Vidal ICS Noemí Villén Marta Leston Blanquerna Conxita Mestres Marta Hernández
  • 29. INDICADORS/ASSESSMENT Pacients que consulten urgències de l'AIS Bcn Dreta per PSM. Pacients que ingressen en HSS de l'AIS Bcn Dreta per PSM com diagnòstic primari o secundari. Nombre de pacients inclosos amb prevenció secundaria en el programa. Nombre de protocols comuns i basats en l'evidència científica aprovats. Nombre d’iniciatives en prevenció primària implementades. Nombre de reunions del grup EFAD. Nombre de noves d’aliances generades. Nombre de sessions realitzades S'espera que el programa d'atenció farmacèutica coordinat disminueixi les consultes per PSM en els diferents nivells d'atenció.
  • 30.
  • 31. 1. Prestació farmacèutica i models assistencials: Enquesta als serveis de farmàcia AIS Dreta Objectius: Conèixer la cartera de serveis i les activitats que està realitzant cada servei de farmàcia per: § Trobar punts de treball comú § Detectar punts febles § Treballar de forma coordinada (contínuum assistencial)
  • 32. 1. Prestació farmacèutica i models assistencials:
  • 33. 1. Prestació farmacèutica i models assistencials: 644 9 111 2 100 2 319 1 167 2 Concertats >80% activitat pública
  • 34. 1. Prestació farmacèutica i models assistencials: GFT 100% PIT 80% Compra 100% Selecció Intercanvi Compra Formulació magistral 100% Monitorització: 80% analítica 20% interpretació Formulació PK/PD
  • 35. 1. Prestació farmacèutica i models assistencials: Conciliació a l’ingrés Atenció Farm. Conciliació a l’alta Adequació Registre problemes de Salut relacionats amb els Medicaments 100% 60% Tots 40% Selecció Entrevista: 20% sempre 40% selecció 40% mai 100% 20% Tots 60% Selecció Educació alta: 80% selecció 20% mai 80% 25% Tots 75% Selecció Metodologia: DIFERENT 60% 66% urgències 33% p. hospitalitzat Metodologia: DIFERENT
  • 36. 1. Prestació farmacèutica i models assistencials: Flux de pacients 3,6% 4.200 1,3% 9,5% Traspàs informació telemàtic Traspàs informació físic
  • 37. 1. Prestació farmacèutica i models assistencials: Conclusions: § Intercanvi terapèutic comú § Consensuar protocols d’atenció farmacèutica i circuits comuns. § Millorar els circuits de comunicació § Crear un observatori comú i compartit de Problemes de Salut relacionats amb els Medicaments que generen consulta en els serveis d'urgències per poder després implantar mesures de prevenció secundària i primària dels mateixos
  • 38. LE 2. Coordinació i sinèrgies: Atenció primaria enquesta
  • 39. Consorci Sanitari de Barcelona, dades juny 2016 http://www.csb.cat/xarxa-de-serveis-publics-de-salut/atencio-primaria/
  • 41. MSIQ, dades 2017 400.000 habitants assignats aprox.
  • 42.
  • 43. 22 MF 20 INF4 MIR 16 (8+8) respostes (35%) 45.000 habitants assignats aprox
  • 44. Durant la consulta habitual, atens pacients amb l’última visita feta per un metge extern al CAP: 25% 75% MF: 12% 50% 38% INF: 6% 38% 56% pocs cada dia pocs cada setmana varies vegades al dia
  • 45. En aquests pacients que provenen d’una transició assitencial, cada quan has de resoldre dubtes sobre la seva llista de medicació final?: 62% 19% 19% freqüentment molt freqüentment ocasionalment 62% 25% 13% MF: 62%13% 25% INF:
  • 46. Quan detectes incidències en la medicació, com ho acabes solucionant? amb un metge/infermer a/administratiu de Larrard 47% contactant directament amb el recurs extern 15% a través del pacient/cuidador 38% altres? HC3 Servei de Farmàcia
  • 47. CUAP Farmàcia comunitària Salut Mental Residència geriàtrica Atenció intermèdia (sociosanitaris) Hospital Mútua privada Amb qui resulta més dificultós establir un contacte efectiu? (es poden assenyalar varies opcions): altres? INF: “Puigvert Urologia el més difícil. Privats imposible”
  • 48. Segons la teva experiencia, què requereix més dedicació: l'ACCÉS a la medicació (desabastiments, dispensacions des de farmacia hospitalaria ambulatoria, fòrmules magistrals…) la millora de l'ADHERÈNCIA (conjuntament amb farmàcia comunitària) l'empoderament del CUIDADOR respecte la medicació la transimissió d'INFORMACIÓ sobre canvis en la prescripció (conciliació) els DESACORDS amb la prescripció externa (medicació induïda) la REVISIÓ del conjunt de la medicació iniciada per diferents professionals MF INF
  • 49. El metge d'hospital de vegades no prescriu la medicació en recepta electrònica Es molt important el repàs sistemàtic de la medicació a la consulta amb el pacient o cuidador Que los informes vengan con una persona de referencia y su número de teléfono Aniria molt bé que en els informes d'alta es faci constar tota la medicació que ha de pendre el pacient i pq s'han fet els canvis. (molts cops posa resta medicació seguir igual, i no et queda clar quina es la resta de medicació) Que els pacients tinguin clar que no tenim obligació de prescriure medicació de la privada Més informació en la prescripció quan es pauta en centres que no son atenció Primària Especialistes del Catsalut haurien de prescriure cronicament si fos necessari Ser més ferms en la NO prescripció de certs fàrmacs des de la pública MF INF Àrees de millora? deixan’s un exemple
  • 50. 1 2 3 4 5 totalment d’acord gairebé en desacord MF INF L’àrea del medicament d’atenció primària es especialment adequada per participar en la resolució d'aquestes incidències:
  • 51. totalment d’acord totalment en desacord MF INF Seria preferible que tingués el contacte directe amb pacients seleccionats, com en el model britànic? 1 2 3 4 5
  • 52. 31% 38% 31% no no ben bé el terme, però sí el concepte sí Els “Resutats negatius de la medicació (RNM)” son els resultats en la salut del pacient no adequats a l’objectiu de la farmacoterapia i associats a l’us o fallada en l’ús del medicament. Coneixies aquest terme? 12% 50% 38% MF: 50% 25% 25% INF:
  • 53. MF INF Es clasifiquen en RNM de necessitat (problema de salut no tractat o, al contrari, problema derivat d'un tractament innecesari), d’efectivitat (poca eficàcia) i de seguretat. Te'n trobes habitualment? RNM de necessitat RNM d’efectivitat RNM de seguretat molts regular pocs no ho sé molts regular pocs no ho sé molts regular pocs no ho sé
  • 54. • hi ha metges/infermeres que desconeixen els RNM • en atenció primària és freqüent atendre pacients visitats per metges externs al centre i haver de resoldre dubtes sobre la seva llista de medicació conclusions: • les incidències amb la medicació de les transicions es resolen internament o a través del pacient/cuidador • el més difícil és contactar amb les mutues privades • la revisió del conjunt de la medicació i els desacords amb la prescripció externa son les situacions que requereixen més dedicació • l’àrea del medicament d’atenció primària pot resoldre aquestes incidències amb els professionals del centre o contactant directament amb el pacient
  • 55. LE 2. Coordinació i sinèrgies: Atenció primaria casos
  • 56. Servei d'Atenció Primària SAP DRETA EQUIP D'ATENCIÓ PRIMÀRIA EAP Barcelona 2H (Pg. de Sant Joan/ EAP Carles I) EAP Barcelona 6A (Joanic) EAP Barcelona 6B (Vila de Gràcia) EAP Barcelona 7A (Sanllehy) EAP Barcelona 9A (La Sagrera) EAP Barcelona 9C (Maragall/ Congrés) EAP Barcelona 10E (Maragall/Encants) EAP Barcelona 10F (Maragall/Camp de l'Arpa) EAP Barcelona 7G (Maragall/Guinardó) 2 LÍNEAS PEDIÁTRICAS 160 MAPs adultos Población asignada adultos 213.917 pacientes ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA
  • 57. Revisión integral Comunicación al Médico de Atención Primaria Título informativo Intervención específica Revisión clínica de la medicación centrada en la persona Seguimiento farmacéutico Formación SERVICIOS URGENCIAS ATENCIÓN PRIMARIA ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA PSM Observatorio PSM è Medidas prevención secundaria y primarias
  • 58. Revisión clínica de la medicación centrada en la persona ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA
  • 59. ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA 1. Jerarquización de las patologías teniendo también en cuenta las que verbaliza el paciente/cuidador 2. Objetivos terapéuticos centrados en la persona Revisión clínica de la medicación centrada en la persona Morbilidad Comorbilidad Fragilidad MACA Muerte Tratamiento personalizado Tratamiento preventivo y para modificar el curso de las patologías Tratamiento paliativo dirigido al control de sintomas Evidencia científica Ej. MACA
  • 60. ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA 3. Aplicar el algoritmo de revisión de la medicación ¿Tiene el paciente algún problema de salud que debería de ser tratado con un medicamento y no lo tiene? ¿Está indicado este tratamiento para el problema de salud que presenta el paciente? 1.INDICACIÓN 2.ADECUACIÓN ¿El medicamento es adecuado y conviene tener en cuenta la edad y condiciones clínicas del paciente? ¿La dosis , pauta y duración del tratamiento son adecuadas? 3.EFECTIVIDAD ¿Está siendo efectivo el tratamiento para el objetivo terapéutico planteado? ¿Es la alternativa más eficaz basada en la evidencia y/ o las Guías de práctica clínica? 4.SEGURIDAD ¿Hay duplicidades o medicamentos contraindicados por la edad/ patología/ situación clínica del paciente? ¿Ha presentado o hay riesgo de RAM o interacciones farmacológicas que puedan controlarse o prevenirse? ¿Hay indicios claros de cascada farmacológica en el plan terapéutico del paciente? 5. PACIENTE ¿Conoce el paciente todos los aspectos relacionados con su tratamiento? ¿El paciente está de acuerdo y acepta el tratamiento? ¿Puede asumir o gestionar la carga terapéutica prescrita? ¿La percepción de su enfermedad se ajusta a la gravedad de la misma? Revisión clínica de la medicación centrada en la persona
  • 61. 31 casos Mayo 2018 – Noviembre 2018 ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA 15 16 Edad media: 80,3 [40-95] Mediana: 84 años 0 2 4 6 8 10 12 14 Anticoagulantes Antidiabéticos Antidepresivos Beta bloqueantes Neurolépticos Antiepilépticos A.Urinarios AnalgésicosDiuréticos Antihistam ínicos IECAs Vasodilatadores Anticoagulantes Hemorragias espontáneas Cambio/ Ajuste de tratamiento por alteraciones FGE Eventos trombóticos Antidiabéticos Hiperglucemias contexto infección Hipoglucemias contexto ITU Antidepresivos Carga anticolinérgica Alteración electrolítica Beta bloqueantes Bradicardia Neurolépticos Carga anticolinérgica Antiepilépticos Adherencia Alteración electrolítica A. Urinarios Carga anticolinérgica Analgésicos Carga anticolinérgica Efectos adversos Diuréticos Alteración electrolítica Adherencia Antihistamínicos Carga anticolinérgica IECAs Hipotensión Vasodilatadores Mareo, cefalea
  • 62. Revisión Integral Comunicación al Médico de Atención Primaria Título informativo Intervención específica Revisión clínica de la medicación centrada en la persona Seguimiento farmacéutico Formación ATENCIÓN PRIMARIA ATENCIÓN PRIMARIA SAP DRETA 9,7% (3/31 casos) 100% (31/31 casos) 16,1% (5/31 casos) 54,8% (17/31 casos) 32,5% (10/31 casos)
  • 64. Investigació en Farmàcia assistencial Olga Carrascosa Jesus Ruiz Grupo EFAD ©√ ©√
  • 65. ÍNDICE Introducción Proyectos Resultados Código Medicamento Problemas de Salud Relacionados con Medicación (PSM) Proyectos derivados
  • 66. Investigación en Farmacia asistencial vOBJETIVO: Participar y liderar iniciativas investigadoras centradas en el valor de la Farmacia asistencial en términos de resultados en salud. vINDICADORES: núm. de proyectos presentados (abstract, EECC…). vPROYECTOS: vProyecto Urgencias – HDM vCódigo medicamento – HSCSP vProyecto fractura de fémur – HSCSP vProyectos paralelos – Grupo EFAD
  • 67. Proyecto Urgencias CSI – Hospital Dos de Maig Olga Carrascosa Maria Teresa Barrera
  • 68. Antecedentes En la actualidad, la iatrogenia asociada al uso de medicamentos constituye un auténtico problema de Salud Pública que se agrava con el envejecimiento de la población y la complejidad de los tratamientos farmacológicos de pacientes con múltiples comorbilidades.
  • 70. Estimar la proporción de pacientes que acuden al servicio de Urgencias como consecuencia de un resultado negativo asociado al uso de medicamentos (RNM). Proyecto Urgencias - HDM Objetivo principal Resultados negativos en salud asociados al uso de medicamentos como motivo de consulta al servicio de Urgencias
  • 71. Problema de salud vinculado con la farmacoterapia y que interfiere o puede interferir con los resultados en salud esperados en el paciente. Proyecto Urgencias - HDM PSM RNM Es una consecuencia negativa en la salud del paciente asociada a la existencia previa de uno o más PRMs.
  • 72. 1. Cuantificar y clasificar los RNMs detectados 2. Calcular el porcentaje de RNMs evitables 3. Determinar los factores asociados a la aparición de RNMs en la población estudiada 4. Identificar los medicamentos implicados en los RNMs detectados Proyecto Urgencias - HDM Objetivos secundarios
  • 73. Estudio Observacional Prospectivo EXCLUSIÓNINCLUSIÓN ü Pacientes mayores de 18 años ü Pacientes atendidos en Urgencias y valorados en el pase de guardia de mediodía de lunes a viernes ü Pacientes que firmen el consentimiento informado Intento autolítico Situaciones que imposibiliten la comunicación (barrera lingüística, deterioro cognitivo grave…) Falta de acceso al tratamiento crónico del paciente DISEÑO Ensayo clínico observacional transversal y unicéntrico Metodología
  • 74. Paciente acude a Urgencias HDM Identificación PSM durante el pase de Urgencias Revisión de HFT y confirmación de PSM (visita) Consentimiento Informado Seguimiento de los pacientes incluidos en el ensayo Mail Farmacéuticas AP y mensaje en SIRE a su MAP Proyecto Urgencias - HDM Registro del paciente
  • 75. Código Medicamento Urgencias Hospital Sant Pau Dra. Ana Juanes Dra. María Antonia Mangues
  • 76. Evaluar el impacto en términos de reconsultas al servicio de urgencias y de reingresos hospitalarios de implementar el Código Medicamento sobre los pacientes que consultan el servicio de urgencias por un problema de salud relacionado con la medicación de los grupos ATC A, B y C Proyecto H Sant Pau Objetivos
  • 77. EXCLUSIÓNINCLUSIÓN Estudio Observacional Prospectivo ü Edad mayor o igual a 18 años. ü Consulta al SUH por un PSM relacionado con la medicación de los grupos ATC A (tracto alimentario y metabolismo), B (sangre y órganos hematopoyéticos) y C (sistema cardiovascular) Intento autolítico Fase final de la vida (Limitación Esfuerzo Terapéutico) DISEÑO Ensayo clínico aleatorizado Reparto 1:1 Código Medicamento (grupo intervención) vs cuidado habitual (grupo control) Metodología
  • 78. Proyecto H Sant Pau GRUPO CONTROL N=404 Cuidado habitual GRUPO INTERVENCIÓN N=404 Código Medicamento Reconsultas al SU a 30 días Reingresos AIS Dreta a 30 días Mortalidad a 30 días
  • 79. Proyecto H Sant Pau 1. Actuaciones dirigidas a mejorar la prescripción crónica del paciente ✗ Elaboración y registro de la HFT del paciente ✗ Revisión multidisciplinar de la medicación crónica centrada en el paciente 2. Actuaciones dirigidas a mejorar la adherencia terapéutica del paciente ✗ Información escrita sobre el plan terapéutico acordado ✗ Visita telefónica a las 48 horas del alta 3. Actuaciones dirigidas a mejorar la coordinación entre los distintos niveles de atención sanitaria ✗ Conciliación al alta ✗ Correo al farmacéutico de Atención Primaria y al gestor de casos del Área Básica de Salud del paciente 1 2 3
  • 80. Proyecto H Sant Pau Paciente acude S Urgencias HSC Sant Pau Identificación PSM en HFT Identificación Equipo Investigador (Pase de visita) Consentimiento Informado Revisión medicación centrada en paciente ✗ Reingresos ✗ Re consultas ✗ Mortalidad • Información escrita plan • Mail Farmacéuticas AP y/o gestor de Salud Alta S Urgencias Aleatorización Entrevista Paciente • Elaboración HFT • Adherencia • Conciliación tto • Plan terapéutico Recomendación en HC Día +30 Visita Telefónica 48h
  • 81. Proyecto H Sant Pau Resultados 92 Pacientes incluidos ✗ Edad Media: 78,5 (SD: 16.3) años ✗ Nº de Medicamentos: Mediana: 9 (Rango: 1-16) ✗ Nº de Patología Crónicas: Mediana: 6 (Rango: 1-12) No Leve Moderada/Grave Desconocido No SI No conocido Domicilio CAP Residencia Otros Dependencia Demencia Origen
  • 82. Proyecto H Sant Pau Resultados Eficacia Necesidad Seguridad Causa PSM 0 5 10 15 20 25 30 Anticoagulación Antihipertensivos Laxantes Insulina Antidiabéticos orales Otros Farmacos 0 5 10 15 20 Sobredosif Infradosif Alt acalaramiento Falta tratamiento Adherencia Interacciones Otros Principal Causa
  • 83. Proyecto H Sant Pau Resultados 0 1 2 3 4 5 6 7 Exitus 30 d Reconsulta 30 d Reingresos 30 d Activo (n=45)2 Control (n=45)
  • 84. Proyecto Fractura Fémur Hospital Sant Pau Dra. Ana Juanes Dra. María Antonia Mangues
  • 85. Proyecto Fractura Fémur Planteamiento ✗ Caídas previas ✗ Deterioro funcional de miembros inferiores ✗ Sexo : Mujer ✗ Alteraciones hidroelectrolíticas ✗ Osteoartritis ✗ Alteraciones visuales/auditivas ✗ Dolor muscular crónico ✗ Mareos ✗ Antecedentes de Infarto de miocardio ✗ Anemia ✗ Enfermedad de Parkinson ✗ Diabetes ✗ Otros: residencia, alcohol…
  • 86.
  • 87.
  • 88. FRACTURA FEMUR Ejemplo Nota clínica Farmacia. Conciliación de la medicación domiciliaria al ingreso/recomendaciones farmacoterapéuticas (Fractura Fémur) Medicación habitual confirmada con paciente en el servicio de urgencias: ANAFRANIL (CLOMIPRAMINA) 10MG /24h DIAZEPAN 5 MG /24h EUTIROX (LEVOTIROXINA) 100MCG /24h LOSARTAN/ HIDROCLOROTIAZIDA 100/25MG /24h METAMIZOL 575MG /8h El paciente refiere que en ocasiones olvida tomar su medicación habitual. No refiere intolerancia al tratamiento. Fármacos FRIDS (alto riesgo en medicación habitual): ANAFRANIL (CLOMIPRAMINA) DIAZEPAM 5MG Fármacos FRIDS (riego moderado) LOSARTAN/ HIDROCLOROTIAZIDA 100/25MG /24h Recomendaciones farmacoterapéuticas para valorar al alta: 1) Valorar sustitución de DIAZEPAM por otra benzodiacepina de acción corta (LORAZEPAM, LORMETAZEPAM) si el paciente responde bien al tratamiento 2) Valorar reevaluación de objetivos de TA en prevención primaria de eventos cardiovasculares (Último registro ICS: 134/72 (12/06/18)) teniendo en cuenta las características del paciente.
  • 89. Proyecto Fractura Fémur Resultados 32 Pacientes incluidos ✗ Edad Media: 83,7 (SD: 7,83) años ✗ Nº de Medicamentos: Mediana: 6 (Rango: 1-15) ✗ Nº de Patología Crónicas: Mediana: 4 (Rango: 1-9) % Pacientes con FRIDs 14 Pacientes con intervención 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Riesgo Alto > 1 Riesg alto Riesgo Medio Sin riesgo 8 Suspensiones 6 Sustituciones 5 Modificaciones de dosis
  • 94.
  • 95. CASO CLÍNICO nº 1 María acude al ESIC derivada por su MAP por persistencia de vértigo con dolor en ambas piernas. ✗ HTA ✗ Hipotiroidismo ✗ AcxFA ✗ EPOC ✗ Hernia de hiato ✗ I Renal Crónica (ClCr: 45 - 50 mL/min) ✗ Situación de duelo ✗ Demencia (reciente diag.) Tratamiento Habitual • Symbicort (formoterol/budesonida) 2 inh/12 h • Paracetamol 1 g 1 c/24 h • Furosemida 40 mg 1-0,5-0 • Amlodipino 5 mg 0,5-0-0,5 • Memantina 20 mg 1-0-0 • Levotiroxina 88 mcg 1 c/24 h • Tiotropio 18 mcg 1-0-0 • Omeprazol 20 mg 1-0-1 • Acenocumarol según pauta • Calcifediol 0,266 mg 1 c/15 días • Losartan 50 mg 1-0-1 • Bisoprolol 2,5 mg 1-0-0,5 • Sertralina 50 mg 1-0-0 • Mirtazapina 15 mg 0-0-1
  • 96. CASO CLÍNICO nº 1 ¿Qué tratamiento crónico del paciente NO está asociado a la aparición frecuente de vértigos? a) Amlodipino b) Losartan c) Levotiroxina d) Memantina
  • 97. CASO CLÍNICO nº 1 1 VALORACIÓN GERIÁTRICA INTEGRAL v Valoración afectiva: YESAVAGE: 1 v Valoración funcional/cognitiva: BARTHEL: 60 v Valoración social v Valoración nutricional: buen apetito. Dieta completa y variada. 2 ENTREVISTA CON LA PACIENTE Y FAMILIARES v Valoración de la adherencia farmacoterapéutica (cuestionario Morisky-Green) v Repaso de la medicación pautada (indicaciones, dosis, tomas…) v Presencia de dificultades en la deglución de comprimidos v Reacciones adversas Tratamiento Habitual • Symbicort (formoterol/budesonida) 2 inh/12 h 2 inh/24 h • Paracetamol 1 g 1 c/24 h a demanda • Furosemida 40 mg 1-0,5-0 1-0,5-0 • Amlodipino 5 mg 0,5-0-0,5 0,5-0-0,5 • Memantina 20 mg 1-0-0 1-0-0 • Levotiroxina 88 mcg 1 c/24 h 1 c/24 h • Tiotropio 18 mcg 1-0-0 1-0-0 • Omeprazol 20 mg 1-0-1 1-0-1 • Acenocumarol según pauta • Calcifediol 0,266 mg 1 c/15 días 1 c/15 días • Losartan 50 mg 1-0-1 1-0-1 • Bisoprolol 2,5 mg 1-0-0,5 1-0-0,5 • Sertralina 50 mg 1-0-0 1-0-0 • Mirtazapina 15 mg flas 0-0-1 0-0-1 • Comenta cierto grado de disfagia
  • 98. CASO CLÍNICO nº 1 3 VALORACIÓN FARMACOTERAPÉUTICA CENTRADA EN LA PERSONA PATOLOGÍA FÁRMACO OBJETIVO AJUSTE IR START/STOPP HTA Losartan Preventivo/TerapéuticoAmlodipino Furosemida Hipotiroidismo Levotiroxina Terapéutico AcxFA Acenocumarol Preventivo Bisoprolol Terapéutico EPOC Symbicort Sintomático Tiotropio Hernia de hiato Omeprazol Sintomático Demencia Memantina Sintomático N Duelo Sertralina Sintomático Mirtazapina Paracetamol Sintomático Déficit Vit D Calcifediol Terapéutico
  • 99. CASO CLÍNICO nº 1 v Ajuste de dosis según función renal: FG 45 – 50 ml/min MEMANTINA en FG 30 – 50 ml/min à precaución en dosis superiores a 10 mg/24 h (aumenta el riesgo de aparición de RA: vértigos, cefaleas, ansiedad, somnolencia…) v Simplificación de pauta: AMLODIPINO: 5 mg/24 h v Revisión de la forma farmacéutica para adaptarla al grado de disfagia: AMLODIPINO bucodispersable LANSOPRAZOL bucodispersable CALCIFEDIOL ampollas bebibles VALSARTAN bucodispersable v Revisión administración cada 12 h de Symbicort, administración de Eutirox en ayunas v Valoración nutricional para evaluación del grado de disfagia por parte de la dietista del ESIC 4 RECOMENDACIONES
  • 100. CASO CLÍNICO nº 1 ¿Cómo podemos clasificar el RNM detectado? a) Necesidad de medicamento b) Inefectividad cuantitativa c) Inseguridad no cuantitativa d) Inseguridad cuantitativa
  • 101. Tratamiento Habitual • Symbicort (formoterol/budesonida) 2 inh/12 h • Paracetamol 1 g a demanda • Furosemida 40 mg 1-0,5-0 • Amlodipino 5 mg 1-0-0 • Memantina 10 mg 1-0-0 • Levotiroxina 88 mcg 1 c/24 h • Tiotropio 18 mcg 1-0-0 • Lansoprazol 30 mg 1-0-0 • Acenocumarol según pauta • Calcifediol 0,266 mg 1 c/15 días • Valsartan 160 mg 1-0-0 • Bisoprolol 2,5 mg 1-0-0,5 • Sertralina 50 mg 1-0-0 • Mirtazapina 15 mg 0-0-1
  • 102. CASO CLÍNICO nº 2 Mujer de 92 años que ingresa en Urgencias procedente de residencia por alteración de comportamiento y dolor abdominal asociado a estreñimiento ✗ HTA ✗ Fibrilación auricular ✗ Diabetes M Tipo II ✗ Demencia avanzada – Cuerpos de Lewy ✗ EPOC ✗ Artrosis ✗ I Renal Crónica (ClCr:30-35 mL/min) • Quetiapina 50 mg/12h • Diazepam 5 mg /24h • Acenocumarol sp • Omeprazol 20 mg/d • Atorvastatina 40 mg • Adiro 100 mg • Metformina 850 mg/12h • Salmeterol/Fluticasona • Paracetamol sp • Paroxetina 20 md/d • Furosemida 40 mg/d Tratamiento Habitual
  • 103. CASO CLÍNICO nº 2 ¿Qué tratamiento crónico del paciente NO está asociado a la aparición de estreñimiento?1 a) Paroxetina b) Quetiapina c) Diazepam d) Atorvastatina e) Loratadina
  • 104. CASO CLÍNICO nº 2 Quetiapina 50 mg/12h Diazepam 5 mg /24h Acenocumarol sp Omeprazol 20 mg/d Atorvastatina 40 mg Adiro 100 mg Salmeterol/Fluticasona Paracetamol sp Paroxetina 20 md/d Loaratadina 10 mg/d
  • 105. CASO CLÍNICO nº 2 ✗ Conciliación de tratamiento: Desconocido ✗ Trombo profilaxis: No (Retirado Acenocumarol) ✗ Control Glucemias (<182 mg/dL): Insulina Correctora ✗ Tratamiento prescrito: • Ciprofloxacino 400 mg/12h + Metronidazol 500 mg/8h iv • Enema Casen Revisión del tratamiento
  • 106. ¿Qué Problemas relacionados con la medicación encontramos en Urgencias?2 a) Falta de Insulina Basal, junto a la correctora b) Trombo profilaxis inadecuada c) Laxante inapropiado d) Interacciones con la antibioterapia e) Todas ellas CASO CLÍNICO nº 2
  • 107. CASO CLÍNICO nº 2 ✗ Conciliación de tratamiento: Desconocido ✗ Trombo profilaxis: Tinzaparina 10.000 Ui/día ✗ Control Glucemias (<182 mg/dL): Insulina Correctora + Insulina Basal ✗ Tratamiento prescrito: • Amoxicilina/Clavulánico 1g/8h iv • Enema sin Fosfatos
  • 108. CASO CLÍNICO nº 2 Patología Fármaco Objetivo Prev-Terap-Sint Dosis Insuficiencia renal STOP Frail HTA Furosemida 40 mg/d Preventivo Terapéutico FA Amiodarona 200 mg/24h L-X-V Acenocumarol SP Terapéutico Preventivo Diabetes II Metformina 850 mg/12h Terapéutico Demencia-Agitación- Ansiedad Quetiapina 50 mg/24h Diazepam 5 mg /24h Paroxetina 20 mg Sintomático Gastroprotección Omeprazol Preventivo Atorvastatina 20 mg/24h AAS 100 mg/24h Preventivo Revisión centrada en la persona Objetivo Terapéutico: Funcionalidad- Síntomas
  • 109. CASO CLÍNICO nº 2 Revisión centrada en la persona
  • 110. ¿Qué sugerencia al alta de las siguientes no sería adecuada para su responsable en atención primaria (Farmacéutico/Médico A primaria/residencia)? 3 a) Sustitución de Paroxetina por una alternativa con menor carga anticolinérgica (Sertralina) b) Suspensión de tratamiento con anticoagulantes por comorbilidades c) Sustitución de Diazepam por lorazepam d) Precaución en futuros episodios de estreñimiento con laxantes con fosfato e) Valorar la continuidad de atorvastatina y adiro f) Control estrecho INR antibioterapia CASO CLÍNICO nº 2
  • 111. CASO CLÍNICO nº 2 Revisión centrada en la persona Mail responsables residencia ü Sustitución de Paroxetina por Sertralina ü Necesidad de Adiro ü Necesidad de Atorvastatina ü Sustitución de Diazepam por Lorazepam ü Precaución Metformina ü Evitar laxantes con fosfato ü Control estrecho INR antibioterapia