El Triangle 2002

1. 36 L'AVANTGUARDA » O Triangle 18.març.2002
"El primer pas per a lasolució definitiva dels problemes és
-> creure vèncer l'optimisme. Només cal creure que es pot fer alguna cosa
per poder tenir el camí mig fet i la victòria molt propera",
(John Baines).
Espai comunicatiu » Ràdio
»Web
La degana, a la xarxa
Ones crítiques,
freqüències lliures
RADIO P.I.C.A Malgrat totes les
traves legislatives,
uan l'espai radiofònic sem- continuen irradiant el
Q blava no poder donar més
de si, Internet va arribar a les compromís per la
emissores com una nova i in-
candescent possibilitat tecnolò- llibertat d'expressió
gica que obria una finestra d'es-
perança a la dissidència ideolò-
gica. Un univers de possibilitats Roger Pascual Marjanet REDACCIU
en el que Ràdio Pica es va llançar
abans que les institucions políti-
R
epeteix mil cops una menti-
ques, amb la seva habitual ob- da i es convertirà en veritat".
sessió paternalista, intentessin Aquesta era la màxima que
esquarterar aquest nou espai governava la vida de Joseph Goeb-
electromagnètic. bels, ministre de Propaganda del
En la versió digital de la dega- III Reich i, segurament, un dels pri-
na de les ràdios lliures europees mers descobridors de l'enorme po-
no només podem sentir amplis tencial ideològic de la ràdio. Seguint
reculls dels programes emesos. les passes d'aquest pioner, els rè-
Descobrim igualment un autèn- gims occidentals posteriors han vol-
tic carnaval audiovisual que va gut subjugar sota els seus interes-
des de produccions purament ar- sos la força que guarden les ones
tístiques vinculades al món pictò- hertzianes en el seu interior. Així,
ric, fins a la documentació gràfi- les ràdios institucionals i comer-
ca sobre la cimera de caps d'Es- cials amb llicència oficial han anat
tat i de Govern de la Unió Euro- construint, sota el ventall de-
pea. Per acabar amb una anàlis i mocràtic, una imatge d'aparent plu-
crítica de fons de què hi ha da- ralisme que s'aferra amb força en
rrera de la Societat General d'Au- l'imaginari col - lectiu. I és que, com
tors i Editors, l'SGAE. afirma Guillermo Alvarado, direc-
El s/fe es converteix en un tor de la Redacció Central de Ràdio
gran mural en el qual hi ha espai Habana Cuba, en l'actualitat "la
per a tot tipus de propostes, vin- llibertat de premsa en estat pur no
guin de la teòrica asèpsia d'una existeix a cap país".
exposició fotogràfica sobre el A les nostres terres, després de
món dels tatuatges, o bé de la l'aixecament franquista i durant la
crida a la rebel·lió metropolitana. dictadura, s'havia entrat en una
Una muntanya russa de l'arqui- estepa en què els transistors eren
tectura web que pretén ser el mi- incapaços de reivindicar el seu pa-
llor reflex de més de dues dèca- per de plataforma d'expressió pú-
des de combat hertzià. blica. Una dinàmica que no es va
Ràdio Pica continua aquesta esquinçar fins a l'any 1981, quan
lluita a les autopistes de la infor- neix Ràdio Pica. Amb ella aflora una
mació, amb el propòsit de fer proposta marcadament llibertària Ràdio Bronka va canviar el dial ofegada perles emissores públiques de la Generalitat.
arribar a la societat les realitats i disposada a dir el que ningú més
dels grans mitjans, plagats de deia sense que li tremolés la veu. material ïncautaf. Avui aquesta rà- de països amb els quals no hi ha vint es trepitgi, ja no a nivell me-
pseudotertulians. Uns mèdia Una croada peregrina que li costa- dio "de producció independent i co- conveni d'extradició, les ràdios lliu- tafòric sinó en sentit literal, la dig-
més preocupats per magnificar ria el tancament, poc després que ordinació artística" és la més vete- res viuen en l'al - legalitat: ni se'ls ex- nitat del seu dial.
fenòmens de l'estil d'Operación la Generalitat aprovés -el desem- rana de les ràdios lliures europe- pulsa ni se'ls reconeixen els drets. Ràdio Bronka, per exemple, es
Triumfo, que de publicar infor- bre de 1988- un decret que legiti- es. Encara que, per precaució, emet Una situació que porta que tot so- va cansar de patir l'assetjament de
mació rellevant. mava la desarticulació de les emis- en diferit amb el material que els Catalunya Informació i Catalunya
La web de Ràdio Pica irradia sores sense llicència d'emissió. col laboradors fan arribar a la seva Cultura. Les dues emissores pú-
una gran escafeta d'irreverència redacció virtual. Tot i que van aban- bliques emetien a 20.000 watts de
virtual. Navegant per aquest 20 anys picant el poder donar la via d'organització assem- Les ràdios lliures potència, ofegant les veus de les se-
magma imprecís, sintonitzem Un membre del col·lectiu de Pica bleària perquè era "inoperant", se- ves veïnes de freqüència, que que-
amb el món de la resistència recorda com la perseverança de Sal- gueixen definint-se com un mitjà viuen en l'al·legalitat: den silenciades o amb profundes
radiofònica. vattore Picarol, el seu guru, va per- llibertari i no comercial. Reafirmen ni se les expulsa ni interferències. Així, Bronka va
metre que tres anys més tard l'e- la seva "militància en la llibertat d'e- haver d'abandonar el dial que ha-
missora tornés a obrir "Anava cada missió". I és que, tot i gaudir de con- se'ls reconeixen els via mantingut durant dotze anys
Ràdio Pica
wwW.geocities.com/radiopica/ migdia enfront de la Generalitat cessions verbals de les institucions, seus drets [92.3 de l'FM) per convertir-se en
amb la boca tapada amb esparadrap no disposen de cap permís oficial. nòmada de les ones. Mario, un dels
per demanar que se H retornés el Com els immigrants subsaharians components, està convençut que

2. » £ / Triangle 575 18.març.20021 L'AVANTGUARDA | 37
"Aquelles persones que no estan disposades i s'oposen
-»reforma
canviar a les petites reformes, no estaran mai al costat d'aquells
homes i dones que aposten per canvis transcendentals".
(Mahatma Gandhi).
El debat» Qm^Taccés pú'
A mb la voluntat de canviar l'ac-
tual model de les ones a l'Es-
tat espanyol, el col·lectiu de la Tri-
pulación del Comodín ha engegat £'4KfO*>, MM
una campanya de sensibilització rn ' i.
social. Aquesta campanya, a més
de preveure algun acte reivindi-
catiu, se centra en un objectiu clar
i tangible: presentar al Parlament
espanyol una proposta de ilei
d'Accés Públic als Mitjans de Co-
municació.
Amb el projecte de llei es pre-
tén garantir ei dret a la lliure ex-
s—
pressió -recollit a l'article 20 de la
Constitució espanyola- mit-
jançant la reserva de, com a mí-
nim, un 20% de les freqüències a
entitats culturals sense ànim de
lucre. En el document de la Tripu- Per esmenar-ho, la Tripulación
lación també se sol·licita la crea- proposta que el nou òrgan estigui
ció d'una Autoritat Reguladora de compost per onze membres. El
la Radiodifusió que absorbís, en- formarien tres anomentats pel
tre d'altres funcions, les tasques ministeri de Foment, dos en re-
d'adjudicació de les llicències. presentació del ministeri d'Edu-
En l'actualitat, aquestes com- cació i Ciència, dos pel Consell
petències recauen en l'Estat i les d'Universitats; i pel que fa a l'es-
administracions autonòmiques, pai radiofònic, dos en nom de les
que concedeixen les llicències associacions de ràdio comercial i
d'emissió a partir de criteris fo- dos per les associacions de ràdio
namentalment polítics. comunitària, a
La campanya » COM és possible
Diversos moviments socials emplacen
COM Ràdio a complir ei seu compromís
d'obrir espais a la ciutadania.
L a cadena COM Ràdio utilitza la
freqüència destinada a l'emis-
sora municipal de Barcelona. Això
de mitja hora mínima al debat i l'ac-
tualitat dels moviments socials al-
ternatius. "Aquest espai radiofò-
l'obliga, segons la llei, a garantir nic -diuen- estaria gestionat per
quotes de participació pels ciuta- un o diversos equips escoflits en
dans. Alertatsd'aquest fet, l'estiu eí marc d'una assemblea". Per
passat es va posar en marxa la ells, això permetria la "difusió d'al-
campanya "COM és possible", tres continguts i llenguatges, com
-> A dalt, un programa de Ràdio Contrabanda dedicat a la immigració. A baix, la graella de Ràdio Bronka. destinada a promoure l'obertura també noves maneres de relacio-
d'espais als mitjans de comunica- nar-se i fer política". Es crearia ai-
"no hi ha voluntat política per su- a parts iguals en corporacions ins- una escena més de "la farsa de les ció públics, i en particular a COM xí un espai dinamitzador dels grups
perar aquesta situació". Per ell, mal- titucionals, comeïcíals i ràdios societats democràtiques". En elles Ràdio, amb l'objectiu que l'emis- socials i culturals alternatius, "no
grat que no es produeixin més tan- lliures". -diuen- s'experimenta "una sora assumeixi el compromís pac- sotmès als paràmetres de control
caments, el que desitgen les ad- Aquest somni d'un espai re- tendència unidireccional amb una tat. burocràtic i institucional".
ministracions és "que les ràdios glat per a les produccions lliures gran quantitat de variacions, totes "Per bé que la Constitució re- Després de recollir un gran nom-
lliures morin per si mateixes". és el que defensa també la Tripu- basades en la prostitució moral i fal- coneix el dret a la informació i a la bre d'adhesions, "COMéspossi-
lación del Comodín. Aquest sejament de la informació. En aquest llibertat d'expressió, no totes les ble" resta a l'espera que la cade-
Donant veu als silenciats col lectiu posa com a exemple les negoci no hi ha valors ètics, tot es veus de la societat tenen cabuda na obri alguna vida de negociació.
No obstant, el representant de Rà- legislacions australianes i nord- basa en criteris de rendibilitat". als mitjans". En aquest sentit, la El silenci actual no ha impedit que
dio Bronka està convençut que, americanes, les quals, a més de Cansats de tanta putrefacció campanya, impuisada per la Xarxa el debat hagi arrelat i transcendit
mentre hi hagi gent disposada a donar cobertura a les emissions mediàtica, són molts com en Da- Ciutadana per l'Abolició del Deute més enllà dels seus promotors. Al-
comprometre's amb "les pro- no institucionals i sense ànim de vid (Ràdio Línia 4) que preferei- Extern (XCADE), proposa que l'e- guna cosa fa pensar que la partici-
blemàtiques dels col·lectius" i a lucre, preserven les propostes sor- xen continuar treballant en l'àm- missora dediqui una franja horària pació serà possible, o
deixar el seu espai a "una veu sen- gides de la comunitat. I és que, bit de la pirateria. Hereva de Rà-
se filtres", les ràdios alternarives- com recorden dos membres d'a- dio Farigola -una emissora par-
seguiran el seu curs. Entre d'altres quest grup que participa a Ràdio roquial-. Línia 4 va sorgir d'una
coses perquè, en un món cada cop Pica i Ràdio Contrabanda, el mo- opció assembleària integrada en El directori » Sintonitzant la resistència
més marcat per l'optimització dels del comunicatiu ianqui, referent el Casal de Joves del barri de Pros- Radio Klara {València) 104.4 FM
beneficis, "la ràdio és més barata per excel lència en la construcció peritat, marcadament subversiva.
que publicar un butlletí de 10.000 del pensament únic, "es mostra Ràdio Bronka (Barcelona) 99.0 FM
El combinat explosiu que re-
exemplars". més obert a permetre l'existència presenta l'essència de les ràdios Ràdio Pica (Barcelona) 96.6 FM
Per en Mano, l'actual model de de plataformes d'expressió inde- lliures, per sobre de tamisos ide-
concessions per deu anys demos- pendents". ològics i divergències en la línia Ràdio Contrabanda (Barcelona) 91.4 FM
tra que tenim "una democràcia de L'aparent pluralisme del que es d'actuació, s'escolta a través del Ràdio Tse-Tse (Terrassa) 106.3 FM
baixa qualitat", i advoca per un parla a l'Estat espanyol és consi- compromís permanent i la inde-
pendència creativa, o Ràdio Línia 4 (Barcelona) 103.9 FM
mapa radiofònic que "es distribuís derat, des de La Tripulación, com